En aquest nou article de Tribuna continuem presentant les diferents visions sobre la inesgotable qüestió: què és l’art 휴대폰 공인 인증서 다운로드?
En aquesta ocasió, és l’escultor Jaime de Córdoba qui ens mostra la seva particular reflexió sobre el tema.

Jaime de Córdoba Benedicto
Escultor i professor titular de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona

L’art és un mètode o una via de percebre el món de les formes exteriors i el món de les idees interiors per assolir una associació entre elles concretada en una nova construcció 다운로드. L’art necessita una predisposició i una fascinació per aquesta associació. És a dir, una actitud i un interès per aquest vincle entre formes i idees 다운로드.
La construcció artística es manifesta a través de múltiples experiències humanes derivades de la música, la pintura, l’escultura, la dansa, la literatura, la filmació i també de les relacions entre totes elles 워크래프트 3 다운로드. La pluralitat és una de les característiques de les arts. L’art genera objectes que, en principi, no deuen la seva gènesi a la utilitat ni a la necessitat 서울대학교 endnote 다운로드.
En el seu ja clàssic assaig El arte y sus objetos, del 1968, Richard Wollheim descrivia la innecessària ornamentació d’algunes eines del paleolític superior decorades amb motius cinegètics i abstractes 윈도우10 한글팩 다운로드. Aquells dibuixos i incisions no milloraven de cap manera l’eficiència en la caça. Representaven idees i formes extretes de l’entorn visual immediat i de la intuïció creadora com a impuls interior de l’home 다운로드.
Des d’aquests primers registres, anteriors fins i tot a l’escriptura, l’evolució de l’art ha estat incessant, diversa i paral·lela. Una mena de coneixement en cascada que no es regeix per la linealitat 앵그리버드 더빙 다운로드.
És difícil proposar una descripció del vertader significat de la paraula art des de la singularitat de l’individu. De fet, és impossible, perquè tot autor és hereu de moltes vies i experiències que no són intransferibles 버블게임. L’art del “jo” romàntic és una invenció històrica. La creació es nodreix de referents i fascinacions d’artistes pròxims i s’alia constantment amb el temps viscut 다운로드. Al final aquest aliatge només és innovació en proporcions minúscules.
Així doncs, l’art s’aprèn amb l’estudi, l’experiència i una certa predisposició genètica sense cap més importància que la latent en altres facetes humanes com l’esport o les matemàtiques. Creix amb l’actitud assenyalada però es construeix amb la reflexió sobre uns resultats exitosos i d’altres de fallits. Així, no és néixer sinó formar-se i pensar què construeix el gran artista. Mirar, anotar, dibuixar, redibuixar, comparar, rectificar, tornar a mirar, amitjanar…, tots aquests són els verbs per conèixer els mètodes per generar art.
No obstant això, avui més que mai, davant de la socialització total i de la comunitat en línia, es torna urgent reivindicar la singularitat fundada en aquell primer amor i fascinació del descobridor, de l’home primitiu. Perquè la pluralitat no ens hauria de dur a la dispersió. Qui molt abraça poc estreny.
Així, queda en l’objecte d’art una projecció d’empatia que prové de la subjectivitat; brillantor concedida des de la humanitat davant de la reproductivitat tècnica elogiada per W. Benjamin. La seva descripció de la idea de triturar l’“aura” de l’artista, si bé certa com a pronòstic de l’esdevenir sociopolític, no s’ha acomplert quant a l’evolució real de les produccions humanes. Com l’aigua, l’art es filtra en la consciència individual i s’alia amb les idees col·lectives, es transforma però no sucumbeix i reneixen els individus “exemplars”. És a dir, hem superat la idea del geni-creador, però no la del descobridor. El nou geni només vira amb altres vents i comanda un veler carregat d’influències incontestables. Esperem que l’“art” ens commogui.