«6 hores de lletres», una experiència cabdal de lectura en veu alta

Teresa Arnal, Imma Gómez-Pallarès i Xènia Riba

“La gent que llegeix viu més:
viu la seva vida i la dels llibres que llegeix
i per això té més experiències, més emocions, més vides.”
Emili Teixidor

Ara ja fa dotze anys, un grup de professores dels estudis de Magisteri vàrem batejar amb aquest nom una activitat amb l’objectiu de fomentar la lectura en veu alta entre els estudiants. Es tractava de llegir en veu alta, durant sis hores ininterrompudes, textos que els alumnes havien treballat prèviament en el marc del Seminari.

Avui, doncs, podem dir que aquesta és una activitat del tot consolidada. Tenint sempre present aquest objectiu inicial, des del Seminari, sobretot de primer, tenim l’hàbit, a cada sessió del curs, de treballar la lectura en veu alta d’un text (poema, narració breu, fragment d’una novel·la, d’un assaig, etc.) que l’alumne ha triat i preparat prèviament. Aquesta activitat diària culmina amb les 6 hores de lletres, que celebrem durant la Setmana Cultural de la Facultat. Aquest dia, cada Seminari hi aporta tres lectures i tres lectors.

La llengua i la literatura són cabdals per als mestres que eduquem; per això, tots els que ens dediquem a l’educació tenim el deure de llegir per fer hereus de tot aquest bagatge els nostres alumnes. La literatura ens mena a mons màgics, en què podem somiar de franc, en què ens sentim protagonistes principals de la història, en què se’ns desvetllen molts sentiments pregons, en què descobrim lèxic i expressions, i un reguitzell de beneficis més que podem transmetre.

Per aquest motiu, també és fonamental que la lectura en veu alta es potenciï en els futurs mestres, atès que amb aquesta activitat s‘augmenten tant els coneixements, les inquietuds i els interessos com l’autoestima i la seguretat personal del lector en enfrontar-se en solitari a un grup d’espectadors que l’estan escoltant. Per tant, és beneficiosa per a la persona que llegeix i per a la persona que escolta.

A més a més, apropa i facilita la comprensió del text a l’oient, ajuda a tenir una bona competència fonètica, fluïdesa, entonació, prosòdia, etc.; uns elements que menen a comprendre el missatge escrit de manera global; és a dir, a entendre’l, a comprendre’l i a gaudir-ne.

I per al foment de la lectura entre els nens, com diu Sven Huber (creador del blog de literatura infantil boolino http://boolino.blogspot.com.es/ ), l’oralitat té un paper fonamental en la literatura infantil, perquè permet crear moments de gran valor emocional que afavoreixen el desenvolupament lector dels nens, atès que la lectura esdevé un acte natural que fa que els nens acudeixin als llibres de manera voluntària.
I el desenvolupament de les capacitats lingüístiques del nen és un dels principals beneficis de la lectura en veu alta. Quan els pares i els professors llegeixen en veu alta configuren el llenguatge que desenvoluparà el nen.

I per què donem tanta importància a aquest acte, en el qual els futurs mestres en són els protagonistes? Doncs perquè la lectura en veu alta és un instrument pedagògic amb molts i rics potencials educatius que hem de treballar al llarg de tots els anys d’aprenentatge i, a més, no cal dir que escoltant una altra persona que llegeix s’encomanen les ganes de llegir.

Per tot plegat, doncs, la lectura hauria de ser un fet universal, una pràctica de vida, una dieta existencial, pel plaer d’escoltar, pel plaer de crear, pel plaer de potenciar l’atenció i la concentració… En definitiva, pel plaer del gaudi de l’acte lector.