A la vora de la ciència

 

 

Ignasi Oró Badia

Àrea de Didàctica de les Ciències Experimentals i les Ciències Socials

A continuació es presenten dos exemples de com podem viure o pensar sobre la ciència i es reflexiona sobre què podem aprendre, estudiants i professors, d’aquestes dues propostes.

Veure com altres fan ciència és una bona manera d’aprendre en què consisteix aquesta activitat humana que tanta comprensió de la realitat ens ha aportat al llarg dels darrers segles. Fa divuit anys existeix a casa nostra un aparador de treballs científics d’estudiants de secundària. Són treballs tots ells basats en la metodologia científica i que tracten temes de ciències experimentals, tecnologia i ciències socials. Es tracta de l’Exporecerca Jove, que organitza l’associació juvenil per a la divulgació de la ciència Magma. Com a valor afegit cal remarcar que els membres de Magma són joves estudiants d’entre divuit i vint-i-cinc anys amb el recolzament de dos professors de secundària de ciències experimentals.

Per als estudiants del grau de Mestre en Educació Infantil o Primària se’ls presenta com una oportunitat per viure la ciència de molt a la vora. Cal dir que els aproximadament cent treballs exposats en aquesta fira han passat un filtre (els presentats superen els cent). Poden veure diferents objectes d’estudi, el procés plantejat i seguit, els materials, el mètode, les conclusions i el tipus de referències bibliogràfiques utilitzades. Si escolten les exposicions orals, poden incorporar habilitats comunicatives per millorar les pròpies.

Un aparador de ciència molt pròxim, que els nostres estudiants dels graus d’Educació Infantil i Primària caldria que visitessin en la propera edició (XIX).

Seguint a la vora de la ciència podem afirmar que la neurociència ha irromput en l’escenari educatiu d’un temps cap aquí. Des de la pedagogia no podem passar per alt l’aportació d’aquesta disciplina ja que introdueix un coneixement rellevant per al dia a dia dels processos d’ensenyament i aprenentatge. Els estudiants dels graus d’Educació Infantil i Primària no haurien de quedar-ne al marge. Un llibre recent (David Bueno, 2017) ens fa comprendre els aspectes rellevants d’aquesta disciplina i dels reptes pedagògics que deriven de les evidències de com aprèn el cervell. A les conclusions del seu treball, Bueno (2017: 170) fa diverses aportacions que cal tenir en compte des de la pedagogia:

  • El cervell és un òrgan que pot fer noves connexions i enfortir les ja existents.
  • La principal finalitat del cervell és adaptar el comportament a l’entorn.
  • Els aspectes emocionals faciliten l’aprenentatge, per tant, les estratègies educatives que parteixen d’emocions positives seran les que haurem de prioritzar.
  • Els aprenentatges col·laboratius i cooperatius són més significatius per als aprenents.
  • Si volem captar l’atenció de l’alumnat, cal fer sessions riques i plurals que tinguin en compte el factor sorpresa.
  • Les actituds s’aprenen per imitació gràcies a les neurones anomenades mirall.
  • Quan el cervell treballa de forma integrada, fixa millor els aprenentatge en qüestió.
  • El ritme de maduració és personal i cal respectar-lo perquè hi hagi bons aprenentatges.

Aquest coneixements permeten aprofundir en l’orientació dels processos d’ensenyament i aprenentatge i caldria que, progressivament, els incorporéssim als continguts de les matèries dels graus d’Educació Infantil i Primària.

Vorejar la ciència és una bona manera d’aprendre, com es posa de manifest en els dos exemples presentats en aquest escrit.

Fonts de documentació:

Bueno, D. (2017). Neurociència per a educadors. Barcelona: Rosa Sensat.

Magma (s.d.). Exporecerca jove. Recuperat a http://magmarecerca.org/voleu-reviure-lexporecerca-jove/.

Magma (s.d.) Qui som. Recuperat a http://magmarecerca.org/qui-som/.