Roser Vendrell, Mariona Dalmau i Àngels Geis

Membres investigadors del projecte de recerca: Els drets dels infants i el joc a l’escola d’educació infantil i primària.

A finals del 2014 celebràvem el 25è aniversari de la Convenció dels Drets dels Infants. Tot i els anys passats des del 1989 fins ara, podem copsar que els drets bàsics dels infants en la nostra societat estan relativament acomplerts 다운로드. Ens referim al dret a la família, a l’alimentació, a la salut i a l’educació. Malgrat que som conscients que l’actual crisi econòmica evidencia que encara hi ha infants necessitats en aquest sentit, volem plantejar, en aquest espai d’opinió, una altra visió sobre els drets dels infants.

Ens preguntem, tenint en compte la majoria dels nens i nenes del nostre país, quina és la seva situació pel que fa al tracte que reben com a persones, com a futurs ciutadans de ple dret 다운로드. Des d’aquest marc volem exposar algunes reflexions sorgides a partir de la nostra experiència com a professionals i docents universitaris.

Per una banda, la infància com a tal està sobrevalorada, potser mai no s’havien plantejat tants recursos per cobrir les necessitats dels infants. Però aquests recursos, tant d’iniciativa privada com de pública, no sempre actuen sobre l’atenció als seus drets, a les seves necessitats. Així, podem observar, per exemple, com l’excés de joguines, de menjar, d’activitats extraescolars, pot ser habitual i quotidià, i esdevé més un inconvenient que no pas un avantatge per a l’assoliment dels drets dels infants 첩혈속집 다운로드.

Per l’altra, plantegem que una de les necessitats més obvies és la necessitat d’amor, la necessitat d’establir vincles afectius que possibilitin la interacció segura i sana amb les persones més significatives i amb l’entorn social i natural. Però la creació i l’enfortiment d’aquest vincle afectiu demana dedicació i temps. Brazelton i Greenspan (2005) ens ho recorden en indicar que els infants necessiten passar cada dia unes quantes hores amb els adults de referència, un quant temps dedicat conjuntament a les tasques domèstiques i un altre temps dedicat específicament als infants 다운로드.

Però el desenvolupament d’aquest vincle sols es pot assegurar si es tenen en compte altres drets dels infants, defensats per Janusz Korczak, com ara el respecte a la pròpia identitat, és a dir, permetent-los que siguin diferents de com voldríem. El respecte a ser escoltats seriosament, sense menystenir la seva opinió, els seus gustos a l’hora de prendre decisions sobre allò en què ells estan implicats 다운로드. El respecte a exercir la seva autonomia, a decidir, a equivocar-se. El respecte a viure el present, sense la pressió d’un futur difícil. I finalment el respecte a rebre una educació de qualitat que, sense cap dubte, inclouria tots els anteriors, i, per tant, cal exercitar-los mentre són educats tant per les seves famílies com pels educadors i la societat.

Com a psicòlegs i educadors, tenim l’obligació de reflexionar sobre aquest tema i de donar-hi la nostra opinió. Malgrat que els infants siguin considerats com a persones, no podem obviar que també són petits i, per tant, segons la situació, molt vulnerables 다운로드.

Així, doncs, el nostre acompanyament i el nostre suport són essencials. Cal fer-ho, però, des del respecte pels seus drets. No podem oblidar o menystenir molts àmbits de la seva conducta en què sí que poden triar, escollir, equivocar-se, etc. Un d’aquests espais és el joc.

El joc lliure és l’espai més natural per al seu desenvolupament. Natural perquè forma part de la manera de ser dels infants; és un dels seus trets d’identitat més clars, és una necessitat 다운로드. El joc és per a ells un espai en el qual es poden expressar sense conseqüències, en el qual poden explorar i investigar, en el qual poden relacionar-se o estar sols, en el qual poden observar o actuar, en el qual poden aprendre coses noves o ensenyar-ne de conegudes. Un espai que els omple de satisfacció personal perquè comporta també reptes, esforç i superació dels problemes.

En definitiva, un espai en què exerciten la seva autonomia, el seu criteri, en què van construint, doncs, la seva pròpia personalitat 맑은 고딕 폰트. Tot això és dóna de forma natural, i el paper dels educadors en aquest sentit és més aviat de suport a les idees infantils.

L’adult hi és, és un referent que dóna la seguretat i ajuda, però que deixa fer l’infant. Si el joc deixa de ser lliure, ja no es pot identificar com a tal. Serà una activitat lúdica dirigida, una activitat educativa, però no serà joc 다운로드. Solament podem acceptar la norma en el joc quan estem situats en el joc reglat; un joc que apareix al voltant dels 4-5 anys i que els mateixos infants demanen perquè entenen la necessitat d’una normativa. Autors com ara Piaget i Kohlberg ens ho recorden amb les seves aportacions sobre el desenvolupament moral de les criatures.

Seguint el fil d’aquestes reflexions ens podem preguntar com podem demanar als nostres joves que siguin crítics i autònoms quan no se’ls ha demanat abans 다운로드. Tot aprenentatge és un procés, un procés que a vegades no té data final, perquè són aprenentatges per a tota la vida. Alguns d’aquests aprenentatges cal iniciar-los ben aviat i anar construint-los sobre una base segura que optimitzi el desenvolupament. Els infants, des de molt petits, ja poden exercitar aquests drets; uns drets que els conformaran com a individus únics i vàlids en el seu entorn social.

Com a conclusió, podríem dir que els infants que juguen, perquè poden i tenen les condicions adients, tenen més facilitat per assolir amb èxit els reptes escolars, acadèmic i socials. Poden resoldre les dificultats i, si no se’n surten, poden posar en funcionament estratègies apreses en el joc a l’hora de buscar solucions als seus problemes. Són més propensos a manifestar alegria i gaudi per l’activitat del present; un fet que potencia la salut i que supera amb escreix l’absència de malaltia.

Fonts consultades

Brazelton,T. B., & Greenspan, S.I. (2005). Las necesidades básicas de la infancia. Barcelona: Graó.

Lewowicki, T. (1999). Janusz Korczak. Unesco: Oficina Internacional de Educación.