Algunes qüestions matemàtiques en l’obra de Ramon Llull, per Carles Lladó

Xavier Àvila i Morera (Àrea de didàctica de les matemàtiques i integració de sabers)

El dissabte passat, dia 11 de març, a la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport – Blanquerna, hi va haver una trobada de mestres vinculats a diversos grups de treball sobre didàctica de les matemàtiques que, com en altres ocasions, es van reunir per pensar junts sobre un tema, intercanviar punts de vista i experiències per ser més capaços d’entendre què passa a les aules quan es treballa amb els nois i noies per comprendre el món.

Aquesta vegada, aprofitant que just l’any passat va ser declarat Any Llull en commemoració del setè centenari de la mort del savi filòsof, es va dedicar la trobada a conèixer i pensar sobre algunes qüestions matemàtiques de la seva obra.

El catedràtic de matemàtiques d’educació secundària Carles Lladó, que és un referent en el pensament i la producció d’aquests grups de treball, va anar exposant el pensament lul·lià a través de qüestions com ara la complexitat d’accedir als sistemes numèrics, els símbols i les figures geomètriques en la seva manera de pensar, l’ús de les cartes nàutiques de l’època, la xarxa dels vents, les figures circulars, la combinatòria…

Carles Lladó va exposar aquestes qüestions matemàtiques que apareixen en l’obra de Llull basant-se en l’anàlisi que en va estar fent durant el curs passat per preparar dues lliçons que va llegir a la Universitat Popular de Sabadell el mes de novembre (enllaç). Va mostrar especialment la relació d’aquestes qüestions amb els referents culturals en els que Llull podria haver pouat el seu coneixement i que provenien tant de la cultura cristiana, com jueva, com musulmana.

D’aquesta manera, amb gran quantitat d’exemples i amb una sòlida argumentació, va anar teixint una imatge de Ramon Llull com a glossador i intèrpret de la producció cultural diversa que havia arribat fins al seu temps alhora que va ser capaç de projectar aquest saber cap al futur amb l’elaboració d’idees pròpies que han arribat fins als nostres dies i que justifiquen que es parli de Ramon Llull com a precursor d’alguns camps del coneixement actual.

Sense entrar en el detall del contingut de la conferència, que es pot consultar en l’enllaç que hem apuntat abans, la nostra intenció en referir-nos en aquesta publicació a aquesta trobada de mestres interessats per la didàctica de les matemàtiques és la d’animar a la reflexió sobre la necessitat que els mestres mantinguem una actitud oberta a activitats com aquesta, de creixement i de desenvolupament personal, que ens ajuden a projectar la nostra mirada més enllà del dia a dia de les nostres aules perquè estem convençuts que una part important de la nostra tasca educadora es fa, de manera més o menys inconscient, per “transpiració” d’allò que som, d’allò que creiem, d’allò que ens interessa i, d’acord amb això, les nostres inquietuds, l’afany de conèixer i d’entendre el món i la cultura que ens envolta es projecta en els nostres alumnes i anima el desig d’aprendre que és l’espurna necessària per encendre el foc de qualsevol procés d’aprenentatge.