Any Brossa, més enllà de la celebració del centenari del seu naixement.

Dra. Míriam Turró Amorós

Aquest any 2019, celebrem el centenari del naixement de Joan Brossa; un artista que sense proposar-s’ho, podríem dir que va esdevenir un especialista en la didàctica de la llengua i la literatura.

Sovint, els infants quan s’inicien en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura s’hi introdueixen des del joc, des de la descoberta d’un codi que els permet aproximar-se al món dels adults; que els possibilita resoldre situacions de la vida quotidiana (llegir les instruccions d’un joc, d’una recepta,…), o bé accedir al coneixement. Però sobretot els obre la porta al gaudi del text escrit. A aprendre a llegir i a escriure en podem ensenyar; ara bé, a gaudir-ne solament ho podem viure i també viure-ho amb els altres; i en aquest cas amb els infants.

No diem res de nou si recordem que aquest procés lector té tant de fascinant com de complex. És complex perquè implica posar en solfa un conjunt de processos cerebrals de baix nivell (descodificar, memoritzar, etc.) però sobretot d’alt nivelll (inferir, interpretar, comparar, etc.) L’infant pot assolir aquesta complexitat a partir del joc, de jugar amb el llenguatge. I aquí Joan Brossa, sense proposar-s’ho, ens va deixar un llegat importantíssim. L’artista juga amb les lletres, amb l’alfabet. Parteix de les lletres.

Fa un parell d’anys, Sergio Blanco, dramaturg i director teatral francourugaià, va estrenar a la Sala Tallers del TNC l’obra Cartografía de una desaparición. Panegírico a Joan Brossa.

 

 

No és d’estranyar que ell, nascut a més de deu mil kilòmetres de Brossa, quedés fascinat per l’obra de l’artista. Com molt bé ens descriu Blanco al seu monòleg, l’artista construeix, desconstrueix i crea per reciclar permanentment un magnífic edifici, l’edifici de la llengua. Un edifici que els infants a l’educació infantil estan començant a construir i que s’ha d’edificar amb bons fonaments.

És per això que treballar l’obra de Brossa durant les primeres incursions dels infants en la lectura i l’escriptura ens permet entrar al món de l’alfabetització d’una manera completa. Ens parla de lletres, juga amb les lletres i ho fa en el context dels seus poemes visuals. Aquí, la lletra adquireix un nou significat; talment com el seu cognom: Brossa.

lletres

Sergio Blanco ens recorda com el gran artista va crear el seu primer poema objecte a partir d’un tros de cartró arrugat en forma d’escorça que va trobar a les escombraries: “Brossa en catalán quiere decir aproximadamente «basura», les explico a mis estudiantes. Brossa hurga entonces en Brossa.”

La polisèmia del nom de l’artista també és percebuda pels infants i ells encara hi afegeixen l’accepció relativa a la “partícula despesa d’alguna cosa que ens pot anar a l’ull”. Aquesta descoberta lingüística, feta entre rialles, els provoca interès i fascinació per l’artista.

Quan els alumnes inicien i s’inicien en el procés i la trobada amb el codi escrit l’alfabet és una peça clau. Certament, a les aules de les escoles els proposem situacions significatives en què necessiten la lectura i l’escriptura com a pas a l’accés al coneixement, a la resolució de situacions de la vida quotidiana, o bé al gaudi del text escrit. Però és indubtable que per dur a terme la lectura i l’escriptura necessitem les lletres, el codi. Els docents sovint contextualitzem aquest alfabet amb imatges que representen principalment substantius i verbs, els noms dels quals comencen amb una lletra que és la d’aquest alfabet. Brossa en alguns dels seus poemes ja ho feia, però ell anava més enllà: la lletra no solament era el primer signe del seu poema visual sinó que a més formava part de l’objecte. A la seva obra O d’ouera veiem que l’objecte no solament comença per la lletra O sinó que aquesta lletra està inclosa en l’objecte –l’ouera conté un ou– , i per la seva banda, aquest element també comença per la quinzena lletra de l’alfabet català. Brossa gira les lletres, les duplica i els infants ho reconeixen.  

O d’ouera  1969 (1982) Poema-objecte

Una primera aproximació a les lletres en aquestes edats primerenques en què els infants descobreixen el codi escrit els permetrà posteriorment accedir a tot el món brossià, un món de textos més complexos i de formats i temàtiques variades.

Si treballem l’artista amb els alumnes d’educació infantil i primària, no solament els estarem obrint la porta al món lletrat, sinó, i sobretot, estarem apropant els infants a l’artista i, per tant, al nostre llegat cultural. Es tracta, doncs, de partir de la lectura de Brossa per crear a la manera de Brossa.