Maribel Cano, Paula Mayoral i Eva Liesa

Els currículums i les programacions escolars estan dissenyats amb la finalitat de desenvolupar competències. El debat educatiu sobre el significat del concepte “competència” i la seva relació amb altres conceptes afins (habilitat, capacitat, procediment, etc.) ha estat ampli. Segons l’OCDE (2002) una competència és la combinació d’habilitats pràctiques, coneixements, motivació, valors ètics, actituds, emocions i altres components socials i de comportament, que poden mobilitzar-se conjuntament perquè l’acció realitzada en una situació determinada pugui ser eficaç Autocad 2012 download.

Per a DeSeCo (2003) disposar d’una competència no vol dir només posseir recursos cognitius i emocionals, sinó ser capaç de mobilitzar-los i organitzar-los en el moment oportú davant d’una situació complexa en un context determinat. Tanmateix, per inferir si es disposa d’una competència s’ha d’observar el seu ús en diverses ocasions i en situacions diferents.

Per tant, podem dir que el desenvolupament de competències inclou un repertori d’estratègies coordinades, que mobilitzen els coneixements conceptuals (saber què), procedimentals i estratègics (saber fer), actitudinals (saber ser) i sobretot, els coneixements condicionals (saber per a què, com i quan) 이그잼 영화 다운로드.

Segons Monereo (2005), algú competent és una persona que sap interpretar amb gran exactitud quin tipus de problema és el que se li planteja i quines són les estratègies que haurà d’activar per resoldre-ho en un context determinat. Aquesta definició està íntimament vinculada a la competència d’aprendre a aprendre considerada actualment una competència curricular bàsica i transversal.

Segons, Pozo i Monereo (2010), els estudiants que han adquirit la competència d’aprendre a aprendre han de ser capaços de:

• resoldre situacions problemàtiques prototípiques utilitzant coneixements de diferents disciplines
• ser crítics amb el seu propi coneixement
• saber cooperar amb altres persones
• autoavaluar i autoregular el seu propi aprenentatge
•  fixar-se objectius d’aprenentatge

Com s’ensenya i s’aprèn aquesta competència bàsica o transversal 아프리카 클립 다운로드? Per a donar resposta a aquesta qüestió, un grup de professors/es de la FPCEE Blanquerna vàrem investigar les concepcions i les pràctiques de docents de centres educatius i d’universitat en relació a la competència d’aprendre a aprendre, en el marc del Programa de Millora i Innovació en la Formació de Mestres (ARMIF) liderat per la Dra. Eva Liesa et al. (2014). Els resultats del projecte “Aprendre a aprendre a l’escola i a la universitat” es poden consultar a la web didàctica del projecte https://www.projecteaprendre.com. Actualment, la web està resultant una eina molt útil per aquells centres que estan treballant en la millora educativa de les pràctiques docents i també en la formació dels futurs de mestres 다운로드.

Respecte a com s’ensenya i s’aprèn, a la web del projecte es poden consultar diferents estratègies metodològiques que promouen el desenvolupament de la competència, com les següents:

• Activitats que impliquen l’elaboració de resums, esquemes, mapes conceptuals, etc.
• Participació en activitats orals i escrites (debats, reflexions, exposicions, etc.) que tinguin com a objectiu la resolució d’un problema; escriure per a pensar; argumentar per construir coneixement; l’anàlisi d’una situació problemàtica, etc.
• Activitats d’ensenyament-aprenentatge que impliquen una reflexió metacognitiva com són les pautes de pensament i les metodologies cooperatives (puzzle, revisió col·laborativa, treball per projectes, projectes de recerca, etc.) 다운로드.
• Elaboració de diaris de camp, rúbriques, pautes d’observació, documentació, diaris de pràctiques i dossiers d’aprenentatge.
• Participació en tasques d’autoavaluació i coavaluació.

Pel que fa a l’avaluació de la competència d’aprendre a aprendre, en el projecte vam crear dos models de rúbrica, un per a l’escola i l’altre per a la universitat. D’altra banda, vam elaborar un conjunt de criteris que permeten analitzar la presència de la competència d’aprendre a aprendre en els plans docents dels graus d’Educació 골핑오버잇.

A les rúbriques apareixen tres dimensions per a l’avaluació de la competència: dimensió cognitiva, metacognitiva i psico-socio-afectiva. Aquestes dimensions inclouen diferents subdimensions o factors que cal avaluar i que es recullen a la següent taula:

Taula 1. Dimensions implicades en l’avaluació de la competència d’aprendre a aprendre.

També, el mateix Departament d’Ensenyament (banc de rúbriques) i altres organismes educatius com SIGURB, ES10 o escoles ens proporcionen exemples de rúbriques de gran utilitat 레이맨 레전드.

De tot això, en podem extreure que s’ha evolucionat molt quant a la concepció, metodologia i avaluació de la competència aprendre a aprendre. Però encara queda camí per recórrer, sobretot, pel que fa a l’avaluació de la dimensió psicosocioafectiva i a   l’automotivació o gestió de les emocions en el procés d’aprenentatge.

Referències bibliogràfiques

Carretero, R. & Fuentes, M. (2012). La competència d’aprendre a aprendre: Proposta de desplegament curricular a primària i secundària 스마트폰 인터넷 동영상 다운로드. Barcelona: Graó.

DeSeCo (2003).The definition and selection of key competencies. Disponible a http://deseco.ch/bfs/deseco/en/index/02.html

OCDE (2002). Definition and Selection of Competencies: Theoretical and Conceptual Foundations. París: OCDE 유비트 다운로드.

Martín, E. (2008). Aprender a aprender: clave para el aprendizaje a lo largo de la vida. Participación Educativa, 9, 72-78.

Martín, E. & Moreno, A. (2007). Competencia para aprender a aprender. Madrid: Alianza.

Monereo, C. (coord.) (2005). Internet y competencias básicas 슈가 믹스테잎 다운로드. Barcelona: Graó.

Sarramona, J. (Coord.) (2018). Competències bàsiques de l’àmbit d’aprendre a aprendre. Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament. Direcció General d’Educació Infantil i Primària. Barcelona: Servei de Comunicació i Publicacions.

Pozo J.I. & Monereo, C. (2010). Aprender a aprender: cuando los contenidos son el medio. Innovación Educativa, 190, 35-37.