Aprendre anglès fora de l’aula? Doncs, també!

Àrea de Llengües Estrangeres i Didàctica. FPCEE Blaquerna. Universitat Ramon Llull

Les llengües s‘aprenen si s’usen i, sobretot, si sabem per què i per a què les aprenem. Tot i que la consciència social respecte a la necessitat de saber llengües està cada cop més estesa i que s’ha invertit molt a millorar-ne l’aprenentatge, encara hi ha molt camí per recórrer abans de poder definir la nostra societat com a multilingüe, com a coneixedora de llengües.

Aquesta consciència lingüística ha d’englobar tota la societat, tot entenent que l’escola i les acadèmies de llengua no n’han de ser els únics motors. Les llengües han de poder volar més enllà dels confins formals i tradicionals d’aprenentatge.

L’escola catalana ja ha apostat clarament per l’aprenentatge de les llengües. Els projectes lingüístics de centre són un exemple clar de com gestionar-les. Ara fa un any que la Generalitat va presentar el Marc per al Plurilingüisme (juliol, 2013).  El pla representa una aposta clara per a la promoció de les llengües mitjançant la formació continuada dels mestres i la consolidació de AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengua/ües) a les escoles.

Les aules esdevenen el marc formal d’ús de les llengües, en què el mestre té un paper primordial. Haurà de proporcionar l’entorn d’immersió, d’interacció i d’aprenentatge adequats per tal que s’esdevinguin experiències significatives de què s’impregnin els infants, tal com s’especifica en l’article “Aprendre una llengua estrangera a l’educació infantil: un repte per a l’escola” (Flores i Corcoll, 2008):

“Algunes d’aquestes condicions podrien ser la interacció constant amb l’adult com a font d’input, la simplificació de la llengua perquè esdevingui més comprensible o el desenvolupament de tasques significatives. Destacaríem, entre d’altres, l’experimentació amb materials per descobrir i confirmar hipòtesis, els projectes de treball a partir dels interessos dels infants, propostes de treball d’hàbits, les rutines, la immersió en el món dels contes i la imaginació i el joc com a gaudi i oportunitat de socialització.”

Com hem dit abans, però, és necessari obrir noves portes a l’aprenentatge i comptar també amb altres agents educatius.

Diverses escoles proporcionen ja altres espais, més enllà de l’aula formal, on es pot aprendre i utilitzar la llengua. Els espais OCLILS (Outdoor CLIL at School), descrits per les professores Cristina Corcoll i Carme Flores (FPCEE Blanquerna) són un clar exemple de com les llengües i el seu ús poden travessar espais i temps educatius:

“(…) school educational time and space open their limits in terms of communication as there are many possibilities for interaction among children and teachers apart from the classroom. The playground, the corridor, the dining room or even the bathroom can become very rich settings for content development and natural exchanges in an additional language, especially as regards habits and play” (Flores & Corcoll, 2011) .

La família, com a primer agent educatiu, també té un paper clau en l’aprenentatge de llengües, l’èxit del qual rau, en part, en la seva actitud positiva. Des de la llar es pot generar interès, es pot fer ús d’altres llengües, es pot mirar la televisió en versió original, es poden llegir contes en anglès, o escoltar-los al cotxe. Fins i tot es poden buscar espais d’ús de la llengua com ara els àpats o les rutines matinals. Tal com s’explica en el programa de televisió Famílies i escola, en el seu monogràfic I speak English, incorporar l’anglès al dia a dia de la família ajuda a normalitzar-ne l’ús. Durant l’entrevista que vertebra el programa, la professora Maria González-Davies (FPCEE Blanquerna) remarca el fet de donar sentit a allò que s’aprèn. I la llengua només s’aprèn bé si està contextualitzada i té un sentit.

Un exemple integrador de voluntat plurilingüe són les experiències recents de voluntariat lingüístic que es desenvolupen dins la mateixa comunitat educativa. Aquestes experiències tenen un gran valor perquè integren família i escola, el dins (escola) i el fora (societat), el contingut i la forma. Les mares i els pares de l’escola participen de forma voluntària per tal de donar suport al projecte lingüístic dissenyat al centre. Aquest voluntariat pren forma amb diverses iniciatives: amb petites converses amb els nens i les nenes al menjador a l’hora de dinar o després de classe a la tarda, dinamitzant l’English Corner al vestíbul de l’escola, representant obres de teatre de contes que s’han treballat a classe, portant un taller de cançons actuals en anglès per a cicle mitjà durant les jornades culturals o portant clubs de lectura en anglès (o francès, o en altres llengües addicionals) per a mares i pares.

Carme Flores

Goldilocks and the three bears (a theatre play performed by parents)

flores

The School ENGLISH CORNER

Una actitud positiva “global” vers les llengües és, per tant, clau per a normalització del plurilingüisme a Catalunya. Tots hem d’entomar la nostra responsabilitat i aprofitar cadascuna de les oportunitats que enriqueixen la nostra funció comunitària i educativa.