Avui toca Educació Física… I per què no sortim de l’escola? Anem a la Natura!

Àrea d’Educació Física FPCEE Blanquerna (URL)
Les sortides al medi natural són un escenari d’aprenentatge idoni, tant per les seves possibilitats d’educar des de la globalitat com pels potencials de desenvolupar un aprenentatge actiu

Totes les persones que estem lligades d’una manera o una altra al món de l’educació sabem que un dels principis pedagògics amb més força per a l’aprenentatge és el conegut learning by doing (Dewey, 1916; Schank et al., 1999) o, amb altres paraules, fent és com més aprenem. De fet, Aristòtil ja ens deia que “s’hauria d’aprendre fent les coses, perquè per més que pensem que les sabem fer, no tenim aquesta certesa fins que no les hem provat de fer”.

Sota aquest mateix paradigma pedagògic del constructivisme, l’Educació Física és una disciplina que, a través de la motricitat, pretén educar globalment les persones. És a dir, educar els àmbits motriu, cognitiu, social i emocional a través del cos i del moviment. Per fer-ho, disposem d’eines i recursos com ara els jocs, els esports, els circuits d’habilitats, entre d’altres, i també les activitats físiques a la natura!

Sumant aquests dos ingredients, podem afirmar que les sortides al medi natural són un escenari d’aprenentatge idoni, tant per les seves possibilitats d’educar des de la globalitat com pels potencials de desenvolupar un aprenentatge actiu (active learning).

A continuació volem compartir algunes particularitats que deixen entreveure aquesta riquesa pedagògica:

1. Sociabilització i treball en equip. Els alumnes es relacionen compartint un espai físic, però no tan sols l’espai on es desenvolupa l’activitat programada, sinó també aquells on es comparteixen necessitats vitals bàsiques (dormir, menjar, higiene personal, etc.), que són els interessants, els que tenen més potencial educatiu.

Alumnes de 4t curs de Grau d’Educació Infantil Blanquerna al cim de La MolaAlumnes de 4t curs de Grau d’Educació Infantil Blanquerna al cim de La Mola

2. Responsabilitats i autonomia. Els alumnes són els autèntics protagonistes, són responsables del seu procés d’aprenentatge. També cal decidir entre tots qui desenvoluparà les tasques de serveis necessàries per a la convivència del grup i com i quan es desenvoluparan: parar i desparar la taula en el moment dels àpats, neteja de la casa de colònies abans de marxar, etc.

Alumnes de 4t curs de Grau d'Educació Primària Blanquerna amb Menció d'Educació Física. Durant una sortida a Castellar de n'Hug. Curs 2013-2014.
  Amb d’ajuda dels companys, superem dificultats

3. Lideratge i descoberta d’un mateix. És molt probable que els alumnes es trobin en situacions totalment desconegudes amb les quals no s’havien trobat mai i, per tant, davant les quals no saben com reaccionaran. Entra en joc el fet d’afrontar les pors, prendre decisions (individuals o grupals) i véncer els reptes. Aquestes situacions són moments d’aprenentatge amb majúscules. Els alumnes es troben en un entorn desconegut, fora de la seva zona de confort; aquest fet els provoca sensacions no viscudes durant els seus estudis. Com a mestres, és sorprenent observar com poden arribar a reaccionar de maneres imprevisibles.

Alumnes de 4t curs de Grau d’Educació Primària Blanquerna. Cim del Roc Vermell (Alt Berguedà)
Alumnes de 4t curs de Grau d’Educació Primària Blanquerna. Cim del Roc Vermell (Alt Berguedà)

4. Interdisciplinarietat. Podem enfocar la sortida des de qualsevol matèria o àrea de coneixement. A tall d’exemple, en una activitat de trèquing podríem tractar continguts de condicionament físic (resistència, força); descoberta de l’entorn (vegetació, meteorologia); matemàtiques (altimetria, distàncies); història (localització geogràfica, població); descoberta d’un mateix (com em sento?, consum calòric); educació visual i plàstica (landart); música (sons de la natura, melodies), etc. Aquest treball interdisciplinari enriquirà la proposta educativa, atès que caldrà treballar en equip, amb implicació de mestres d’àmbits diferents.

Per concloure, abans de plantejar les sortides amb un grup d’alumnes, hi ha un pas previ que ens sembla de vital importància: un mestre ha de viure abans aquestes experiències en primera persona.

Afortunadament, a la nostra universitat, constatem que molts estudiants de Magisteri han tingut experiències prèvies en el món del lleure (esplais, agrupaments escoltes, estades esportives, etc.). Però en qualsevol cas, pensem que aquestes experiències no poden faltar en la formació inicial dels futurs mestres. S’ha de poder viure una, o més d’una, experiència educativa com aquesta. Només si fem aquest pas previ vivenciat, podrem començar a parlar de la seva organització a l’escola.

Us animem a seguir pensant-hi. I, per fer-ho, us deixem unes imatges d’aquest curs.

 

 

 

Un pensament sobre “Avui toca Educació Física… I per què no sortim de l’escola? Anem a la Natura!

Els comentaris estan tancats.