Cantants virtuals i imatges que sonen

Sabeu que hi ha cantants inexistents que triomfen a les xarxes, partitures que sonen sense tocar-les, òperes sense orquestra, corals que assagen sense director…On hem anat a parar?

En aquest escrit farem un breu recorregut per algunes de les possibilitats aprenentatge, interacció i comunicació entre membres d’una coral i músics que ens ofereix la tecnologia digital aliada amb les xarxes socials, Internet i telèfons mòbils en l’àmbit del cant coral.

Estem al segle XXI i en l’era de la revolució digital.  Podem fer com el govern francès o altres, que tendeixen a prohibir els telèfons mòbils i, per tant, les xarxes socials a l’educació, o bé com el govern català, que tendeix a buscar les possibilitats pedagògiques de les eines digitals. Tot té pros i contres. Intentem buscar els pros. En fixarem en dos àmbits tecnològics diferents: els cantants virtuals i en la possibilitat de passar d’imatge o pdf a so.

Sabeu qui és la Hatsune Miku?

La Hatsune Miku és una famosa cantant pop japonesa de pares catalans. Fa 10 anys que actua i compta amb 2.369.311 seguidors a Facebook, interpreta més de 100.000 cançons, té un vídeo a Youtube amb 1.712.074 visualitzacions. El 2014 va actuar en un concert de Lady Gaga. Del 16 al 18 de novembre d’enguany (2018) ha actuat a l’Auditori de Barcelona com a protagonista de l’Òpera futurista The End, del músic japonés Keiichiro Shibuya. Tal i com consta en la propaganda de l’Auditori del mes març de 2018, es tracta d’”Una òpera sense cantants ni orquestra, però amb música electrònica generada per ordinador i animacions 3D projectades simultàniament en sis pantalles, THE END és una òpera futurista i ultramoderna, un treball multifacètic que connecta l’art tecnològic, la cultura popular japonesa i les arts escèniques.”

En realitat la Hatsune Miku és l’holograma més famós del món, no existeix. És una Virtual Singer que utilitza la tecnología Vocaloid (contracció de les paraules vocal i android) que, segons la millor enciclopedia del món, és una “aplicació software de síntesi de veu cantada desenvolupat per Yamaha Corporation, amb la idea original de l’Institut Universitari de l’Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra de Catalunya”. O sigui, té arrels catalanes, com el pa amb tomàquet i l’escudella.

Hi ha hagut altres cantant o intervencions virtuals, com la reaparició de Michael Jackson als premis Billiboard el 2014, on un holograma de l’artista (ja mort) va permetre simular la seva presència sobre l’escenari per interpretar “Slave to the rythm“, tema inèdit que apareix en un dels seus àlbums pòstums. O bé als espectacles recents de la Beyoncé, on incorpora els efectes audiovisuals més innovadors, o, darrerament, la recreació digital de la cantant d’òpera Maria Callas que, acompanyada per 50 músics en directe, inicia a Londres la seva gira europea.

Imatge trobada a: https://images-na.ssl-images-amazon.com/images/I/71VuaTASlaL._SL1429_.jpg

 

Estem parlant doncs de cantants virtuals. M’estic imaginant una jornada de treball del SCIC on, a més de les partitures, l’equip dels 17 ens oferiran una llista de distribució a Spotify amb els temes a assajar cantats per cantants virtuals per tal d’així poder  escoltar i aprendre millor les veus de les cançons dels cors infantils. Temps al temps.

La veu humana és molt difícil de sintetitzar, però escolteu “Prima Vocaloid at the Opera” a Youtube cantant Samson i Dalila de Camille Saint-Saëns i decidiu si canta bé o no. Podeu escoltar, per exemple “Da pacem”  de Gounod cantat per Virtual Singer el 2013, o bé, exemples més recents,  com “Singer vs Virtual Singer” o “Vocaloid5” a Youtube.

En un treball de recerca de fi de carrera de pedagogia musical del Conservatori Superior del Liceu del curs passat (2017-2018) es va presentar una investigació que pretenia esbrinar si els instruments virtuals eren o no equiparables en expressivitat i emoció als instruments reals. Els participants eren, per una banda, experts: un productor, un tècnic de so i tres compositors i, per altra  banda 36 estudiants de música i 26 persones sense estudis de música. Els resultats van ser molt clars: al ser preguntats responien majoritàriaments que el software musical no pot substituir a les gravacions de músics reals i que una banda sonora virtual no pot transmetre la mateixa emoció que una banda sonora real. Però, a l’hora de distinguir auditivament sons reals i sons virtuals de bandes sonores, de 310 respostes a la pregunta és real o virtual? a l’hora d’escoltar  fragments d’àudio hi va haver un 48,71% d’encerts i es van equivocar en un 51,29%. Només 3 participants van encertar amb totes les respostes. En definitiva, no vam ser capaços de distinguir si allò que escoltàvem era fet amb instruments reals o virtuals. Avui dia una sola persona amb un bon equipament, i bons bancs de so, samples, pot emular allò que calia fer amb tota una orquestra, amb el que comporta d’estalvi de despesa econòmica… Les bandes sonores del futur no sé si necessiten gaires músics….

De moment la Siri d’Apple, Ok Google o Alexia d’Amazon són veus virtuals creades amb intel·ligència artificial que ens poden dir quin temps farà demà a Castellfollit de la Roca, encara que no sap quin temps farà a Sant Esteve de les Roures 🙂 perquè encara no entenen la ironia ni el sentit de l’humor, o ens poden fer operacions matemàtiques o fer sonar la cançó preferida d’Spotify, però encara no s’atreveixen a cantar (potser perquè encara no s’ha inventat la dutxa artificial?). Tot plegat no ha fet més que començar.

I de què em serveix tot això com a director@ d’una coral?

Tenim amb les xarxes socials uns aliats perfectes per a una coral. Hi ha aplicacions molt conegudes que ens poden facilitar la feina. Tothom pot accedir a Youtube per aprendre qualsevol cosa, també a cantar una determinada cançó. Amb el WhatsApp podem fer enregistraments de so de les diferents veus d’una cançó per tal que els cantant puguin escoltar-ho i aprendre les diferents veus en qualsevol lloc i moment.

Cal saber que l’opció Virtual Singer la tenim a l’abasts en programes i/o aplicacions com els editors de partitures o seqüenciadors, encara que molts ofereixen una aproximació a sons amb Ah o Oh, sense possibilitat d’incorporar text. Altre cosa és que aquests s’adaptin a textos i siguin possibles en diferents idiomes.

Virtual Singer de Myriad: (Harmony assistant, Melody assistant, Pdf to Music Pro)

Els productes de Myriad fa temps que experimenten amb amb la síntesi de la veu humana. Podeu provar gratuïtament (amb limitacions d’exportació) amb qualsevol d’aquest programes. Que ningú s’esperi una qualitat de veu espectacular, sona robótica, però és una molt bona manera de poder escoltar com pot sonar una partitura coral, una molt bona manera d’assajar.

El PDFto music Pro, per exemple, “canta” els pdf’s corals fets amb editors de partitures i ho fa amb text, de manera polifònica i en diferents idiomes. Permet escoltar les veus que vulguis (per ex, només la veu contralt o soprano i tenor, etc.) i exportar, entre d’altres a mp3 (àudio) o bé a MusicXML, amb la qual cosa ja es pot obrir amb qualsevol editor de partitures actual. Jo l’utilitzo per als assajos parcials de les diferents veus: les passo a mp3 i les envio pel whatsapp del grup als cantants, així cadascú pot escoltar una aproximació virtual de la seva veu i pot venir assajat de casa.

Tots els programes editors de partitures actuals treballen i són compatibles amb el format MusicXML més que no pas en MIDI com fins fa poc. Es pot crear una partitura amb Finale, Sibelius, Musescore, Noteflight, Flat, etc., exportar-la a Xml i obrir-la amb un producte de Myriad per ser cantada per cantants virtuals.

Cada cantant de Virtual Singer es pot ajustar, modificant el timbre, l’entonació o el tipus de veu (home, dona, nen, tenor, soprano, etc.). Diverses veus diferents podran cantar al mateix temps, en diversos idiomes : Anglès britànic, Anglès americà, Francès, Alemany, Llatí, Espanyol, Italià, Japonès, Finès i Occità. Virtual Singer inclou la tecnología Real Singer II que permet crear una veu de gravacions de la vostra pròpia veu. Podeu escoltar mostres de virtual singer a: https://www.myriad-online.com/en/products/virtualsinger.htm

Puc escoltar una imatge d’una partitura?

En un altre ordre de coses, hi ha una tecnologia capaç de reconèixer els símbols musicals d’una imatge o una partitura en pdf, anomenats OMR. D’aquesta manera podem convertir una imatge en una partitura editable digitalment. Reconeixement Òptic de Música, “en anglès conegut com a Optical Music Recognition (OMR), és l’aplicació del reconeixement òptic de caràcters per interpretar partitures o partitures impreses, en forma editable o reproduïble. Un vegada que s’ha capturat de forma digital, la música es pot guardar en formats d’arxius que s’utilitzen habitualment, com per exemple, MIDI i MusicXML (https://es.wikipedia.org/wiki/M%C3%BAsica_OCR). D’aquesta manera, programes com Sibelius incorporen Photoscore de Neuratron, el Finale incorpora SmartScore de Musitek, etc.

Darrerament estan sorgint moltes App’s per a telèfon mòbil aprofitant que cada vegada les càmeres de fotos que incorporen són més potents, amb una alta qualitat de resolució, imprescindible perquè una foto d’una partitura es converteixi amb un so aproximat a la realitat.  Moltes d’aquestes aplicacions tenen una versió gratuïta, amb limitacions a l’hora d’exportar, però les versions pro són molt assequibles de preu, la majoria no arriben als 10 €. Totes elles permeten importar i exportar com a MusicXML i, per tant poden interaccionar amb qualsevol editor de partitures. Alguns exemples serien:

  • PlayScore: La versió gratuïta fa sonar la imatge i pots canviar el tempo. No permet desar ni exportar. Accepta piano. Disponible a Google Play i a App Store. Compte que la versió pro només deixa escoltar seccions per separat en la versió per a iOS. Permet, per exemple, escoltar la veu 2 i la 4 d’una obra coral. PlayScore Pro només pot reproduir imatges JPG amb bona resolució (+ de 300 p). Per reproduir un document PDF que contingui música, el PDF s’ha de convertir en pàgines individuals en format JPG. Un inconvenient és que només converteix pàgines individuals… Ideal per a partitures de piano. Els cantants poden escoltar i cantar sobre l’acompanyament només fent foto amb el telèfon. Molt fàcil d’utilitzar !
  • Sheet music scanner (Escàner de partituras). Només a AppStore amb un preu de 4,49€. Permet importar de pdf o imatge de diverses pàgines. No permet enviar per correu, cal desar-ho primer a Google Drive o similar.
  • NotateMe. En la versió gratuïta, NotateMe Now, cal que la partitura sigui a una sola veu i utilitzi un sol pentagrama, encara que hi pot haver els sistemes i pàgines que calguin, per exemple una partitura de violí o de flauta. Reconeix el text d’una partitura exportada com a xml.   
CODA

En definitiva, com a cantaires i directors de corals tenim unes eines i possibilitats que fins ara no hi eren o no estaven a l’abast. Les que hem descrit aquí serveixen per a poder aprendre les cançons a partir d’àudios cantats amb cantant virtuals o a partir de una simple foto del telèfon. Ara només cal utilitzar-les i gaudir-les com el que són, eines de suport que no pretenen ni poden substituir als cantants i instruments reals.


Dr. Antoni Miralpeix. Membre del Grup de recerca en pedagogia, societat i innovació amb suport de les TIC (PSITIC).

Àrea de Música

Article publicat en paper a la revista La Circular del SCIC (Secretariat de Corals infantils de Catalunya) núm. 168, juliol-desembre 2018.