Arxiu de la categoria: Art

El PROJECTE ARTÍSTIC INTERDISCIPLINARI: Deu anys d’emocions compartides.

Equip de professorat  del Projecte Artístic Interdisciplinari. Àrees d’Educació Musical, Educació Visual i Plàstica i Educació Física de la FPCEE Blanquerna

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L’estenedor, segona titulació en educació infantil. curs 16-17

El Projecte Artístic Interdisciplinari dels estudis d’Educació de Blanquerna ha arribat als deu anys. Deu anys de treballar per a la integració de les disciplines artístiques en l’educació, de codocència en equips formats per docents de les àrees d’educació musical, educació física i educació visual i plàstica, d’acompanyar els futurs i les futures mestres en els seus processos creatius. 

Recentment, hem tingut l’ocasió de reprendre el contacte amb algunes exalumnes dels estudis d’Educació 텐센트 동영상 다운로드. Les seves trajectòries han estat molt diferents, tant durant el grau com en el seu recorregut formatiu i professional posterior, però quan recorden el seu pas pel Projecte Artístic Interdisciplinari, coincideixen en destacar tres aspectes del Projecte: la integració de les disciplines, l’aprenentatge cooperatiu i les emocions que desencadena el procés creatiu compartit. 

  • És un projecte on has d’englobar tres assignatures, on has de fer una reflexió i sortir de la teva zona de confort per intentar pensar noves maneres de fer i sobretot amb molt de treball en equip: t’has de posar d’acord amb gent que té idees i opinions molt diferents. (Mireia Serra Galea)
  • Va haver-hi moments d’aquells d’emoció en els assajos, en què la gent s’implicava, que acabaves esgotat físicament i emocionalment… i després la mostra va ser espectacular 티비나무 다운로드. (Sandra Carrasco Hernández) 
  • El treball en equip va ser cabdal, com que no estava traçat el recorregut sinó que estava totalment obert, havíem de negociar quina direcció agafàvem, cap a on anàvem. Vam travessar crisis i també moments de desorientació, però realment ens va vincular molt a nivell emocional. Els processos artístics ho tenen això, de transitar per la incertesa… (Laura Zamora Cornadó) 

 

 

 

 

 

 

 

 

El dol, primària en anglès, curs 16-17

Quan els preguntem què creuen que van aprendre i quina incidència ha tingut en el seu perfil professional, responen: 

  • Tant a nivell personal com professional… la creativitat 다운로드. En el projecte me’n vaig adonar de que puc anar més enllà del que jo creia. (Mireia Serra Galea)
  • Aquesta mirada, el poder integrar diferents àrees en un objectiu. Quan ho entens, per exemple a partir del projecte a la universitat, t’obre una quantitat de possibilitats a l’escola. (Sandra Carrasco Hernández)
  • Veus que no hi ha una única manera d’expressar-te i perds la vergonya i el sentit del ridícul (Sílvia Caballé Serrano)
  • Et porta a trencar amb l’educació més tradicional de paper i llibre, a sortir fora de l’aula i ser creatius i imaginatius 다운로드. (Helena Mèlich Miret) 

 

 

 

 

 

 

 

 

Out of control, primària en anglès, curs 16-17

Agraïm a la Mireia, la Sandra, la Laura, la Sílvia i l’Helena el seu testimoni i la contribució de tots i totes les estudiants que han viscut l’experiència del Projecte Artístic Interdisciplinari. Ara toca fer balanç d’aquests deu anys d’emocions compartides, de tutories i presentacions, d’instal·lacions, accions, performances, transformacions dels espais de la facultat… Aviat, esperem poder-vos oferir una mostra d’aquests deu anys en què els llenguatges artístics han contribuït a la formació dels i les mestres de Blanquerna, amb el desig que les arts siguin cada vegada més presents tant a la facultat com a les escoles. 

Bibliografia

Pérez, S., Batlle, N 다운로드. i Gomila, G. (2017). Nubes para volar: proyecto multidisciplinar, educación musical, educación visual y plástica, y educación física. En Danza, Investigación y Educación: experiencias interdisciplinares con música, literatura y teatro (pp. 193-201). Editorial Libargo.

Batlle, N. i Capdevila, R. (2013). Arte y creatividad en momentos revueltos: proyecto artístico multidisciplinar, música, expresión plástica y corporal. Matéria-Prima, 1, 190-197

Batlle,N., Capdevila, R. i Ribalta, D. (2017). Taller “Capturas Biográficas”. En Congreso Tendencias Actuales en Educación y Pedagogía: miradas a las experiències de los niños. Universidad de San Buenaventura, Bogota, Colombia. 

Batlle,N., Capdevila, R. i Ribalta, D. (2018). El proceso creativo elemento de cambio para educar en una visión crítica ante la complejidad del siglo XXI. Una propuesta para la formación inicial: proyecto multidisciplinar. Conferencia invitada, Universidad Católica de Valparaíso, Chile.

Folch, C., Capdevila, R. i Prat, M. (2019). Percepción del Profesorado sobre una Experiencia Multidisciplinar: Arte y Ciencias en un Grado de Educación. Revista Digital De Investigación En Docencia Universitaria, 13(1), 38-56. https://doi.org/10.19083/ridu.2019.743

Folch, C., Córdoba, T. i Ribalta, D. (2019). La performance: Una propuesta interdisciplinar de las áreas de educación física, educación musical y educación visual y plástica en la formación inicial de los futuros maestros. Retos, 37(37), 613-619. https://doi.org/10.47197/retos.v37i37.74187

Les pintures d’Oriol Mora

 Al taller: olis damunt tela (2020) 웹 하드 일괄 다운로드. 150×150 i 114×146 cm.

El fi últim de la meva pintura es crear una estructura que reflecteixi l’enigma de l’existència 다운로드.
-Arshile Gorky.  Pintor nordamericà d’origen armeni (s. XX – expressionisme abstracte)

  • El moment del CANVI

A principis del segle passat, quan es parlava d’abstracció i avantguarda en pintura, de fet s’iniciava l’abandó d’una tècnica: la que pretén representar la tercera dimensió 사기열전 다운로드. Aquesta s’associarà progressivament al mon de la imatge fotogràfica. Aquells pioners fugien dels anomenats “efectes” –fuga, sfumatto, trompe-l’oeil…– justament pel que ténen d’il·lusió òptica, i els deixaven per a ús dels pintors de l’acadèmia 다운로드.
Tampoc volien cenyir-se a un tema exterior; es buscaba més aviat l’expressió, damunt la tela o el paper, tant pel que fa a la figuració com per l’abstracció 천하제일 쟁자수 다운로드. Fent camí per recuperar l’autenticitat i la puresa del mitjà pictòric;  allò que ben mirat, des de la prehistòria ja li era propi.
Amb la divulgació de la fotografia i l’alliberament que aporten Cézanne, el cubisme, els genis de Picasso, Malevitx, Mondrian, Klee… la formalitat es resoldrà en el pla -en les dues dimensions- 다운로드. Cosa que de fet, sempre ha distingit la pintura i pot fins i tot semblar-nos obvi; però aleshores, i des d’una visió occidental, calia fer aquell pas tan decidit 다운로드.

  • Una premissa: l’ESPAI PICTÒRIC

There is no freedom in freedom; there is only freedom in structure 텀블러 음악 다운로드.
-Branford Marsalis. Saxofonista nord-americà contemporani

Si el quadre ja no pot ser una “finestra oberta a la paret”, ni una representació, parlem de l’espai pictòric sorgit de les zones de colors juxtaposades 자바 zip 파일 다운로드. En aquest àmbit de la pura vibració del color, la pintura torna a volar lliure -com la música o la poesia-.
S’ofereix com una realitat duradora (a diferència de l’efímera, que avui és lògicament monopoli del món digital) i pròpiament basada en el color 다운로드. Apartats de les noves tecnologies, retrobem la materialitat del pintar; una mica, com si es tractés d’esculpir, per capes i damunt el pla.
Els meus referents formals comencen en aquella avantguarda i en la represa per part de certs contemporanis (com H. Hodkin ó G. Richter) que recullen el repte de Cézanne: construïr per mitjà del color.
En aquest intent de fugir d’artificis, la pinzellada queda a la vista. L’elaboració del color, la pressió i direcció del traç, fins-i-tot la mida del pincell escollit, son decisions perceptibles capa rera capa fins arribar a la superfície.

"Fum" i "Signe"

“Fum” i “Signe” 2020. Acrílic damunt papers 55x75cm, al taller

  • Forma i fons: EL TEXT AFEGIT

L’evidència de la cal·ligrafia en les meves darreres peces té certes connotacions, començant per la redundància. Tant la retolació, el símbol com la figuració, son més o menys reconeixibles però sempre inserides en el camp de color. Com un referent i alhora apel·len al sentit de l’humor, al distançament que s’oposa a les velles intencions de puresa.
Això no impedeix que la pintura sempre hagi buscat -a les antípodes de la imatge comercial- una experiència real, física, intensa de la comunicació. De fet, procurem arribar a un acord amb els materials, sedimentats al taller amb la intenció que l’ull del visitant hi trobi un reconeixement.
Contrastos, ironies, ideals i pragmatisme alhora … Tanmateix res d’això ens ve de nou, si recordem que els filòsofs grecs consideraven l’ofici del pintor com d’algú “avesat a resoldre dicotomies”.

O.M. és professor associat del Projecte artístic interdisciplinar (GDEP 3r )

Website d’Oriol Mora

CREATIVITAT-1

Imma Panadès ,    Àrea d’Educació Visual i Plàstica

Una definició àmpliament acceptada de creativitat ens remet a ‘la producció d’alguna cosa nova i útil’ (Runco i Jaeger, 2012) es tracta d’una definició molt sintètica i al mateix temps àmplia i inclusiva que el mateix Runco completa amb components estètics i contextuals que, al seu parer, confereixen un caràcter d’autenticitat als processos creatius.

Més específica i també molt inclusiva, la versió clàssica, dictada per J. Drevdahl (1956), descriu la creativitat com:

‘La capacitat de produir continguts mentals en qualsevol àmbit, que essencialment es considerin nous, pot tractar-se d’una activitat imaginativa o d’una síntesis mental per formar nous sistemes, noves combinacions d’informacions ja conegudes, així com transferir relacions a situacions noves. Pot adoptar forma artística, literària, científica o ser d’índole tècnica o metodològica’.

En el pla antropològic, la creativitat es troba a l’arrel de l’evolució humana i es vincula estretament a la resolució de problemes en qualsevol àmbit, en tant que la vida demana desenvolupar i aplicar estratègies adaptatives i fer front a noves situacions per les que d’antuvi, no s’està preparat.

En renovar la mirada sobre les coses i esdeveniments, i en introduir variació en l’acció i en el pensament, s’impulsa la possibilitat d’invenció i de canvi, i amb ell l’expansió de camps conceptuals i operacionals. Tal com sosté Dewey (2000), un problema implica la transformació d’una situació determinada, de manera que, tant en àmbits educatius com en el món de l’empresa, de l’art i de la ciència o en la pròpia vida quotidiana, es planteja el valor que pot tenir l’estimulació de les actituds creatives, considerant les disposicions innates en l’individu i obrint estratègies per amplificar la seva acció, així també ho recull, l’argument de Vygotsky(2000) , escrit als anys 30:  

‘Resulta doncs que el nostre cervell constitueix l’òrgan que conserva experiències viscudes i facilita la seva reiteració 인벤터 2014 다운로드. Però si l’home només es limités a conservar experiències anteriors, l’home seria un ésser incapaç d’ajustar-se a les condicions establertes pel medi que l’envolta. Qualsevol canvi nou, inesperat, que en aquest medi ambient no s’hagués produït amb anterioritat a l’experiència viscuda no podria despertar en l’home la deguda reacció adaptadora ‘

‘És precisament l’activitat creadora de l’home la que fa d’ell un ésser projectat al futur, un ésser que contribueix  a crear-lo i que modifica el seu present.’

Al llarg del segle XX i fins avui s’han desplegat estudis, sobretot en l’àmbit de la psicologia, però també en altres disciplines com la neurobiologia, l’art, l’educació i l’empresa. En conjunt s’han examinat els fenòmens de la creativitat des de tres plans: la persona, el procés i el producte. En ells es tracten aspectes que abasten la conducta creativa i els processos implicats en la generació d’idees noves, les funcions cerebrals que s’hi comprometen, les característiques de la personalitat creativa, i les qüestions educatives i d’estimulació. Per altra banda també s’ha fet atenció al producte que neix i s’avalua, emmarcat en un context econòmic i social, que és determinat pel domini de coneixement corresponent, segons l’àmbit d’expertesa, quotidià, artístic o científic.

Dialèctiques

En l’origen de l’interès per les qüestions relacionades amb la creativitat, destaca com a fita important la reflexió que el matemàtic J.H. Poincaré (1908) va portar a terme, sobre el seu propi procés de generació de noves idees. Influenciat per la psicoanàlisi, Poincaré s’adonà, en el transcurs de les seves seqüències de treball, de l’alternança de períodes d’activitat inconscient – conscient 다운로드. Així, durant la cerca de possibles solucions per a un problema, l’autor experimentava aquells moments en que el conscient s’atura i el pensament racional entra en estat de latència, mentre, sense saber-ho, el cervell segueix treballant en les estructures més profundes de l’inconscient. Aquest va ser identificat com a període d’INCUBACIÓ, un concepte assumit més tard per Wallas (1926) i altres psicòlegs, i que, per altra banda, Guilford (1980) va relacionar amb el pensament divergent, o aquell que planteja més d’una alternativa de solució a un únic problema. Actualment, en neurobiologia, molts autors, entre ells I. Beeman i J. Kounios (2009), S. M. Ritter,   i Dijksterhuis, A. (2013) per exemple, han estudiat en el cervell els fenòmens relacionats amb el pensament inconscient, la incubació i l’insight.

El mode d’incubació, es configura com una etapa entre el plantejament del problema i la seva solució, aquesta es correspondria a un estat en que el control exercit per la raó es desbloqueja i prenen rellevància la emocionalitat, la fluència i la flexibilitat que operen com a mecanismes per a produir variacions.

Un període d’incubació, sovint acaba amb la IL·LUMINACIÓ SOBTADA o INSIGHT, en que la solució es revela a la consciència com una nova relació possible entre les varies realitats que s’estan treballant, i acostuma a anar acompanyada d’una forta emotivitat 다운로드. Tal com els físics D. Bohm, F.D. Peat (1988) sostenen ‘L’essència de l’acte creatiu és un estat d’elevada energia que fa possible una percepció nova’.

De vegades la il·luminació pot consistir en un eureka, en paraules d’Arquímedes,  d’altres una serendípia o descobriment casual que s’esdevé en el curs d’una cerca que es desvia dels objectius originaris, però que s’interpreta i dóna sentit, com en el cas de Fleming quan va descobrir la penicil·lina.

Per altra banda, l’estat d’elaboració volitiva i conscient seria aquell que es dóna en els moments en que es formalitzen i VERIFIQUEN les noves idees en el pla del pensament racional, analític, crític i executiu, per finalment AVALUAR-LES en el seu resultat i en la posada a la consideració de l’entorn. Aquestes, segons Guilford, correspondrien a formes de pensament convergent, o aquell que treballa en la consecució de resultats únics o els més òptims.

Poincaré, assenyala que en aquesta dinàmica de treball inconscient – conscient es van consolidant els resultats. La creació matemàtica, en el cas l’autor, no pot ser mecànica, ja que en ella hi ha quelcom impossible de dominar per la sola acció de la raó.

En definitiva es tractaria de que el pensament creatiu posa en joc un mecanisme per introduir variacions, un procés de selecció i elaboració consistent i un mecanisme per preservar i reproduir les variacions seleccionades 다운로드.

Pel que fa a les aportacions que provenen del pla de la neurobiologia, també troben en treballs, com els de Beaty i altres (2015) indicis de que la creativitat implica aquesta interacció complexa entre pensament espontani i pensament controlat. Segons les observacions que exposen, el pensament creatiu involucra l’estructura de la xarxa neuronal en el seu conjunt, la qual treballa en variats circuïts integrats, molt repartits en el cervell. Fonamentalment, segons aquests autors, la creativitat es produiria durant les interaccions dinàmiques de tres xarxes diferenciades dins dels sistemes cerebrals: una xarxa neuronal per defecte, en la que s’activen mecanismes per la lliure generació d’idees, una xarxa de control executiu que formalitza els productes i entre elles, una tercera xarxa, de prominència, que a faria la funció de regular l’alternança entre el mecanisme de la lliure generació d’idees, i la seva efectivitat executiva, decidint donar pas a una o a l‘altra, de manera que la seva seria una funció clau en la regulació i orientació de cada seqüència de creativitat.

Aquestes dinàmiques de treball, són pròpies també de la pràctica artística, però hem de destacar en especial que en el si dels moviments Dadà i Surrealisme es prengué consciència del valor del procés creatiu. En aquells artistes es desvetllà un gran interès en explorar qüestions relatives a la creativitat i centraren la seva obra artística en la cerca i desenvolupament d’estratègies que els conduïssin a les arrels de la creació, entre elles: la recuperació de somnis, la convocació de l’atzar i el que anomenaren ‘automatisme psíquic’.

Amb aquestes tècniques, sovint en forma de joc, intentaven desbloquejar el món de l’inconscient, restringit per la raó, i arribar al que ells entenien, la font de l’experiència artística o la vivència poètica més genuïna en l’humà 다운로드. Amb aquests procediments establien seqüències de treball que oscil·laven entre la impulsivitat i el caos, per una banda, i la ressignificació i reordenament en el pla de la consciència per a l’altra.

Procediments desinhibidors

La necessitat d’innovació ha portat al desenvolupament d’estratègies destinades a estimular l’activitat creadora en àmbits com l’empresa i l’educació. Així, amb la finalitat d’ajudar a repensar de nou els problemes, adoptant nous enfocaments i punts de vista, es proposen metodologies i exercicis per tal d’aconseguir la superació d’allò establert, sabut o automatitzat. No allunyant-se del patró essencial PREPARACIÓ – INCUBACIÓ – IL·LUMINACIÓ – VERIFICACIÓ, es procura implementar regles de joc que alternin entre la màxima restricció i l’amplitud total:

  • Produir i reunir material insòlit per treballar en:  Provocar l’atzar. Relatar somnis capturats. Deixar vagar la ment, somiant despert. Realitzar pluges d’idees aparentment irrellevants, inhibint la censura.
  • Practicar la unió d’elements heterogenis  i distints: associant i encadenant idees remotes o no relacionades, per exemple en trobar usos nous i inusuals per als objectes o assajar noves combinacions entre elements 다운로드.
  • Produir pensaments en base a analogies i metàfores.: partint del  reconeixement de patrons comuns, en situacions i objectes diversos, ‘cercar allò comú en allò divers, o fer divers allò que és comú’   
  • Ajudar-se de formes d’expressió i visualització: elaborant mapes conceptuals que ajudin a  visualitzar i establir relacions entre idees.
  • Seleccionar, formalitzar el material reunit, trobant significat  interpretar o resinificar–los, detectar serendípies en fets  ja donats
  • Confrontar i avaluar les noves idees

La persona creativa

Els canvis profunds, generalment neixen de situacions caòtiques i incertes, es tracta de processos que resulten inabastables en el seu control i arriscats en tempos i resultats. El producte creatiu no pot ser totalment concebut a voluntat, ni ser previst de manera conscient en el seu conjunt. La conducta creativa demana a la persona desenvolupar actituds i habilitats a partir de disposicions naturals i actitudinals que essencialment resumim en:

  • Receptivitat sensorial, curiositat i sensibilitat als problemes
  • Un caràcter independent i lliure, crític, inconformista i capaç de gestionar emocionalment la incertesa i el risc
  • Possessió d’un intel·lecte mòbil dotat de fluïdesa, flexibilitat, originalitat
  • Capacitat executiva i d’adquisició del coneixement necessari per portar a terme l’elaboració, aplicació, comunicació i avaluació del producte

Sense oblidar que la solució d’un problema es vincula a la manera cultural d’abordar-lo i que el subjecte creador forma part d’aquest mateix entorn, tal com així ho entenen Gardner (1993), Csikszentmihalyi (1998)  o Simonton (2000) entre altres , considerem que  aquestes característiques dibuixen un perfil de persona que aborda la resolució de problemes amb una determinada ACTITUD que entenem beneficiosa, en tant que impulsa el progrés.

Apostem a favor de que l’escola treballi en la compressió de les qüestions relacionades amb la creativitat i els seus valors i assumeixi la seva estimulació a través de l’activitat que es desplega en l’entramat de totes les àrees i esdeveniments.

 

REFERÈNCIES

BOHM D., PEAT F.D. (1988) Ciencia, orden y creatividad. Kairós Barcelona, P. 295

BEATY ROGER E., MATHIAS BENEDEK, PAUL J.SILVIA, DANIEL L.SCHACTER  Creative Cognition and Brain Network Dynamics in Trends Cognitive  Sciences Volume 20, Issue 2, February 2016, P 다운로드. 87-95

CSIKSZENTMIHALYI, M. (1998)  Creatividad. El fluir y la psicología del descubrimiento y la invención. Paidós. Barcelona

DE BONO, E. (1992) El pensamiento creativo, Paidós Editorial. Barcelona..

DREVDAHL, J. E. (1956). Factors of importance for creativity. Journal of Clinical Psychology, 12, 21-26. citat per ULMANN Gisela (1972)  Creatividad  Rialp. Madrid, P.101

DEWEY, J. (2000). La miseria de la epistemología: ensayos de pragmatismo Ed  Paidós, P. 120-121 (Recull  d’assajos de John Dewey, 1859-1952)

GARDNER, H. (1993). Mentes creativas: una anatomía de la creatividad 드래곤 길들이기 3 우리말 다운로드. Paidós,  México

GONZÁLEZ FERNÁNDEZ, F. (2017) La invención matemàtica de Henri Poincaré Ed. KRK. Oviedo.

GUILFORD, J. P. (1980) La creatividad. Narcea. Madrid.

GUILLÉN, Jesús C ¡Eureka! El cerebro creativo en acción 2015https://escuelaconcerebro.wordpress.com/

KOUNIOS J. & BEEMAN M. (2009) The Aha! Moment: the cognitive neuroscience of insight. Current Directions in Psychological Science 18(4) 210-216

MARINA, J.A (1993). Teoría de la inteligencia creadora, Editorial Anagrama. Barcelona.

MARÍN, R. y DE LA TORRE, S. (1991) Manual de la Creatividad, Editorial Vicens Vives 다운로드. Barcelona.

OSBORN, A. (1993) Imaginación Aplicada.  Creative Education Foundation Press. Buffalo.

POINCARE, Henri, (1908) L’invention mathématique, conférence faite à l’Institut général psychologique.  Au siège de la Société.  Paris.

RUNCO, M. A., & JAEGER, G. J. (2012). The standard definition of creativity. Creativity Research Journal, 24(1), 92–96

RITTER Simone M.  i DIJKSTERHUIS Ap.  Creativity, the unconscious foundations of the incubation period. Frontiers in Human Neurosciencie . 2014; 8: 215. Publicat en línia el 11 d’abril de 2013. doi:  10.3389 / fnhum.2014.00215 PMCID: PMC3990058 PMID: 24782742

SIMONTON, D 항공권 다운로드. (2000). Creativity: Cognitive, personal, developmental, and social aspects. American Psychologist, 55(1). 151-158

VIGOTSKY, L. S. (2000). La imaginación y el arte en la infancia: Ed.  Akal. Madrid

WALLAS, G. (1926). The art of thought. Ed. Harcourt Brace. Nueva York

 

 

Postdata.Correspondències d’Artista a l’escola

Carme Bertomeu Orteu. Prof. FPCEE. Blanquerna

Enguany amb les estudiants de 1r curs E.I. hem participat en el projecte POSTDATA. Correspondències d’artista a l’escola, que ha elaborat el Departament d’Educació del MACBA.

Elisenda Andrés

POSTDATA s’inspira en les pràctiques artístiques que van utilitzar la correspondència com a mitjà d’experimentació i sistema de distribució de l’art des dels anys seixanta i setanta 주님 mp3 다운로드. Aquest projecte apropa a l’aula la tradició de Fluxus, de dadà, de les arts performatives i de les pràctiques site-specific a través de les propostes de David Bestué, Luz Broto, Enric Farrés Duran, Nicolas Paris i Tere Recarens. Cadascuna d’elles, des de la seva pròpia naturalesa i perspectiva, juga amb conceptes com el buit, l’atzar, la ciència ficció, el secret, la investigació experimental, el dualisme la decepció o la sorpresa, per tal de desafiar els límits,provocar diverses situacions i activar processos artístics i educatius a l’aula.( Dossier educatiu, MACBA)

L’equip del Departament Educatiu va convocar una reunió al MACBA amb la presència dels artistes participants, ens van presentar el projecte, els fonaments pedagògics, els  objectius i les diferents correspondències que aniríem rebent periòdicament. Un total de cinc propostes d’artistes contemporanis que us convidaran a fer, a experimentar, a imaginar, a jugar i a investigar 윤도현 빗소리 다운로드. (Dossier educatiu, MACBA)

Hem rebut un total de sis correspondències:

La correspondència 0: un pòster com a suport, mapa conceptual… amb l’enllaç del vídeo fet per l’artista Ariadna Rodríguez per presentar Postdata i què és el mail-art o art postal.  Un dossier.

La correspondència 1: Poema, de David Bestué.

La correspondència 2: Esperar darrere la porta, de Luz Broto 다운로드.

La correspondència 3: La escala crea el fenómeno, de Nicolás Paris.

La correspondència 4: A Potter man drinks wàter from a broken jar, de Tere Recarens.

La correspondència 5: Fer lloc al contingut, d’ Enric Farrés Duran 다운로드.

La resposta de les estudiants ha sigut molt bona, la sorpresa, la il·lusió i la flexibilitat en les respostes ha anat en augment en cada nova correspondència. S’ha fet palesa la interdisciplinarietat de l’art, i les seves múltiples connexions en la diversitat  de temes que han sorgit a partir d’una mateixa obra. En les observacions recollides en els seus diaris, aquest aspecte és el que més els ha sorprès.

Com a resultat hem tingut una gran riquesa, ja que hem pogut aprendre i escoltar moltes formes de pensar java 멀티파일. Tot i plantejar-nos a totes la mateixa activitat els resultats han estat molt diferents. I el més important, tots tenien un sentit, un objectiu, tots volien expressar quelcom diferent… la qual cosa anàvem compartint les unes amb les altres.

Altres observacions:

Participar en el projecte

….la idea em va entusiasmar…. Pensar que podíem rebre, crear i, en definitiva, compartir art amb artistes diferents em fascinava, ja que el mail-art era un concepte que fins al moment desconeixia 다운로드.

M’ha semblat molt interessant fer aquest projecte….Hem après el què és el mail – art. Un tipus d’art que no coneixia. El fet de rebre una carta que prové d’un artista de veritat m’ha motivat més a intentar entendre que ens volia transmetre amb els diferents materials que ens han enviat…D’aquesta mateixa manera crec que això també motivaria els infants a l’escola i treballarien amb més interès.

M’ha sorprès que hàgim pogut col·laborar amb el MACBA en un projecte i trobo molt interessant el què ens han proposat 다운로드. Les coses encara que no ho veiem, sempre tenen un doble sentit. Per això les hem de mirar més d’un cop i analitzar-les si les volem conèixer de veritat. Tot està en constant moviment i canvi, per aquest motiu, rés és per sempre…i cadascú veu la realitat segons el seu punt de vista i la seva manera de veure el món i les coses.

Objectiu del projecte

La intenció és introduir l’art contemporani a l’escola sense domesticar-lo, i de generar estranyament, sorpresa i complicitat entre alumnat i mestres 성구 사전 다운로드.

L’objectiu d’aquest projecte és interpel·lar, associar idees, expressar allò que sentim, imaginar com ho podem fer, buscar recursos per expressar-ho i finalment, donar una resposta… La veritable importància la té el procés creatiu que conclou amb aquesta resposta.

Procés creatiu

Poema, de David Bestué.

De seguida vam comprovar que tots els dibuixos estaven relacionats. Així doncs, ens vam quedar amb el concepte metamòrfic que transmetien 다운로드. Vam voler que la nostra correspondència expresses la idea de metamorfosi, entenent aquesta com el procés mitjançant el qual alguna cosa es transforma, passant per diferents estadis del seu desenvolupament…. La nostra determinació final, però, va ser centrar-nos en l’evolució de la societat actual en referència a la tecnologia. Volíem expressar la metamorfosi de l’ésser humà i les màquines….

A Potter man drinks wàter from a broken jar, de Tere Recarens 영화 아바타 다운로드.

…Ens va fer pensar i reflexionar molt. Ens semblava molt interessant el missatge que transmetia l’autora i la seva fascinació per conèixer països i cultures, respectant-les i mai jutjant-les. Vam parlar de l’Iran, el país des d’on ens enviava la correspondència, i totes vam arribar a la conclusió que teníem unes idees preconcebudes sobre aquest, idees influenciades pels prejudicis de la societat on vivim. La frase a potter man drinks wàter from a broken jar, que la Tere afirmava ser molt descriptiva del país, ens va fer pensar que segurament la gent iraní era humil i solidària. Contràriament a la imatge que teníem d’aquest lloc, el qual relacionàvem amb guerres,violència, fam i una religió molt tancada, l’artista ens va fer veure’l amb uns altres ulls. Ens va proporcionar una imatge bella de l’Iran.

En el mes de juny el Departament d’Educació ens van convocar a les 20 escoles que hem participat en Postdata per avaluar-lo, es van evidenciar els punts forts i febles en cadascuna de les experiències dutes a terme en els diferents centres; va ser molt interessant veure les interpretacions del projecte des de les diverses metodologies portades a terme. El nivell de satisfacció és molt alt per part de totes les escoles implicades, i ja esperem poder continuar Postdata el curs vinent.