Arxiu de la categoria: Innovació educativa

Créixer entre la lectura i la literatura

Roser Ros, professora de l’àrea de Llengua i Literartura i les seves Didàctiques de la FPCEE

 

LA LECTURA

La potestat de llegir ens capacita per a descodificar l’escriptura. Però, és ben cert que per a poder practicar aquesta acció que ens permet viatjar mentalment, cal comptar amb l’ajuda d’algú que ens doni la clau per a poder donar els primers passos pel sovint difícil, i gairebé sempre complex, camí de la descodificació i comprensió d’un missatge escrit 다운로드.

La major part dels individus a l’escola fem els aprenentatges que ens situen dintre de la categoria de població alfabetitzada. I entre aquestes nocions hi ha la d’aprendre a llegir. No obstant això, el grau d’adquisició, o el gust per la lectura – i la de la seva fidel companya, l’escriptura -, és, millor dit, són unes de les habilitats més relacionades amb l’origen cultural de cada nen o nena i, per tant, de les seves famílies 다운로드.

Per a arribar a dominar la lectura cal recórrer un procés ple de dificultats, i durant el seu recorregut es corre el risc de quedar-se a mig camí, fins i tot de voler retrocedir, tan complexes són les etapes a recórrer i tan complicats els obstacles a superar. Per això, és bo recordar que mentre dura el període d’aprenentatge dels hàbits lectors, tots, absolutament tots, som susceptibles de convertir-nos en model lector 다운로드.

Quan un nen veu llegir

És més que probable que l’infant, en el seu imparable camí per créixer trobi nombroses ocasions per llegir el codi escrit. Llavors, l’escriptura apareix com a vehicle per a la comunicació: un fullet de propaganda permet reconèixer els productes així publicitats; la llista en coses necessàries per a sortir d’excursió amb l’escola es converteix en prova palpable de la necessària comunicació entre la família i l’escola; la confecció de la llista de la compra al costat del pare, una ocasió magnífica per a demostrar la utilitat de l’escriptura i la seva posterior lectura; la contemplació d’un llibre que conté aquest conte tan benvolgut i el lent caminar per les seves il·lustracions al costat de la mare, una prova més que evident del plaer que pot procurar l’acte de llegir, sobretot quan aquest es practica a l’interior d’una falda adulta cedida amablement per a l’ocasió…

S’acosta a la lectura desitjós de dominar-la

El denominador comú de totes aquestes situacions és que la possibilitat de veure llegir a les persones que l’envolten, alimenta i estimula el desig de voler aprendre a llegir.  Si tothom llegeix, els mestres, les mares, els pares, els avis …, en observar els seus rostres inclinats sobre un llibre, en veure’ls ara somrients, ara seriosos i, de vegades, girant la pàgina amb una atenció tibant, em preguntava: on són 으라차차 만수로 다운로드? No m’escolten si els parlo, i quan finalment es fixen en mi, sembla que acabin d’arribar d’algun lloc llunyà. Per què no em deixen anar amb ells? Què contenen els llibres? Quin és el secret que ningú no m’explica?

L’observació de persones pròximes en plena febre lectora constitueix el primer pas per a convertir-se en lector, però és, sens dubte, insuficient sand premium download. Cal poder comptar amb un adult que, amatent s’ofereix a la descodificació en companyia, capaç de donar a entendre i viure que la lectura és una mica difícil al principi, però que ofereix grans plaers.

I procedeix a la seva adquisició no lluny de l’adult.

Cada vegada que un adult i un infant practiquen conjuntament llargs passejos per les pàgines d’un llibre (desxifrant les seves il·lustracions, regalant-se les orelles amb el text), o es troben immersos compartint i comentant les múltiples imatges que s’hi troben, ens trobem enfront de dues persones que han descobert la força afectiva de la complicitat, i que gaudeixen amb la font de tendresa i aprenentatge que comporta 나히믹 사운드. Però perquè es doni aquesta bucòlica escena, l’adult ha de mostrar una actitud acollidora i pacient, ja que només així el menut desitjarà poder desxifrar al seu torn el codi que desfila davant els seus ulls.

Els adults practiquem formes de llegir veritablement diverses: una de ràpida, usada per donar un cop d’ull a la premsa al matí; una altra de més assossegada i lenta, que ens permet endinsar-nos en la novel·la escollida o recomanada amb l’única companyia de les imatges suggerides desfilant per la nostra ment de lector; la lectura silenciosa, que pot provocar riallades o el desig la de relectura de textos ja coneguts, la lectura que té per a objectiu l’estudi…

Existeix també un elevada diversitat de lectors 다운로드. Davant tanta pluralitat, qui podria prohibir al lector primerenc la llibertat d’observar, copiar i desitjar convertir-se en un d’ells, o l’ocasió de practicar un tipus de lectura distint segons el moment? És clar que això difícilment podrà tenir lloc si no es procuren, a qui desitja llegir, els instruments necessaris per a poder-ho fer, per a adquirir la necessària, i de vegades dolorosa, adquisició de l’autonomia lectora 다운로드.

Posar-se del costat dels llibres i dels nens és actuar com veritables adults. No es tracta de parlar ni aquí ni ara sobre el moment més indicat per a començar a llegir, ni de l’edat més recomanable per a iniciar aquest aprenentatge de manera més sistemàtica, ni tampoc de quin és el millor mètode per a portar-lo a terme. El que aquí i ara importa deixar molt clar és que sigui el que sigui el corrent pedagògic de l’escola i de la família del lector en potència, hi ha una tasca de la qual els adults no hem de ni podem evadir-nos i que consisteix a tractar els llibres i els infants de tal manera que els primers ocupin un lloc privilegiat i agradable en la vida dels segons 다운로드.

La lectura té poc que veure amb el simple reconeixement dels signes gràfics, per a després procedir a unir-los. El plaer de llegir és alguna cosa molt distinta. És un itinerari mental que permet endinsar-se en un món que, tot i ser exterior pels seus signes manuscrits o gràfics, és interior pels sentiments, imatges i pensaments que desencadena mpg 파일.

LA LITERATURA

La literatura (oral o escrita) és, a qualsevol edat, un dels vehicles que ens permet comunicar-nos amb un mateix i /o  amb l’entorn. A les edats primerenques és una eina més per enfortir els lligams entre infants i adults a través del vincle emocional que s’estableix quan es comparteix literatura oral o escrita.

Quan un adult llegeix un llibre a un infant i aquest se n’agrada, li plaurà aquest adult, ja que li ha mostrat una cosa agradosa. I si l’adult percep que aquell infant s’ho passa bé quan li explica un llibre, és fàcil que trobi el moment per continuar compartint aquest moments amb ell. D’aquesta manera, la comunicació s’enriqueix i creix.

L’important, doncs, és que nens i nenes tinguin un adult disposat a acompanyar-los a descobrir els llibres i els seus continguts. Tant l’embolcall com el seu contingut serà sempre molt millor en companyia d’un adult de referència, que acompanya rient, plorant, passant por o somiant.

A l’hora d’escollir els contes o llibres a un infant és important que agradi tant a qui l’ha d’explicar com a qui l’ha de mirar o escoltar. L’adult s’ha  de sentir formant part del triangle amorós constituït per ell mateix, el llibre i l’infant. Si és així, de ben segur que millora la manera de transmetre’l (explicar, llegir, etc.

Un llibre és capaç d’atrapar per molts i diversos motius: per l’argument, per les il·lustracions, per la mida, els colors … o per cap d’aquestes coses. Perquè llegir és, abans que tot, una font de plaer!

 

L’EDUCACIÓ A FINLÀNDIA (I): Gràcies, Xavier Melgarejo.

Valentí Feixas 태교 음악 다운로드.  Àrea de Pedagogia de la FPCEE Blanquerna – URL

 

Finlàndia era un país desconegut a nivell pedagògic fins que els primers estudis del Programa per a l’Avaluació Internacional d’Alumnes (PISA)  del 2000 i 2003 la van situar al capdavant del ranking dels països membres de l’OCDE 다운로드. Des de llavors, Finlàndia ha estat un referent pedagògic per a Catalunya,  en bona part gràcies a la tasca feta pel recordat i estimat Xavier Melgarejo 영화 신데렐라 다운로드.

Xavier Melgarejo rebent el Premi Blanquerna 2015 다운로드. Foto Fundació Blanquerna

Atret per l’èxit finlandès, Xavier Melgarejo va estudiar a fons el seu sistema educatiu i d’aquesta recerca no només en sortí la seva tesi doctoral, que defensà a la nostra facultat l’any 2005, sinó també una profunda estimació pel model finlandès que el va empènyer a una tasca important de difusió arreu del país 다운로드. El 2013 publicà el seu llibre “Gràcies, Finlàndia” . El 2014 el President de la República de Finlàndia li atorgà la distinció de Cavaller de la Rosa Blanca de Finlàndia i el maig de 2015 va rebre el Premi Blanquerna Educació 다운로드.

El passat mes d’abril vaig tenir la sort de conèixer “in situ” el sistema educatiu finlandès gràcies la Visita d’Immersió Pedagògica a FINLÀNDIA que l’Institut Escalae organitza periòdicament els darrers anys 다운로드. Més de trenta responsables i experts de Catalunya, Espanya i diversos països llatino-americans vàrem poder conèixer escoles, programes i facultats d’educació finlandeses i reflexionar-hi conjuntament en una intensa visita 카카오톡 xp 다운로드. El resultat va ser corroborar amb l’experiència el que el nostre col·lega Xavier Melgarejo ens plantejava com a claus de l’èxit educatiu finlandès, i que miraré de sintetitzar en les dues parts d’aquest article 대마도 탈환 다운로드.

En primer lloc, i previ al sistema educatiu, el gran valor que els finlandesos donen als seus infants 다운로드. Xavier Melgarejo explicava que els infants són el seu “tresor nacional” i que va escollir treballar en el model finlandès i no en l’asiàtic per la seva arrel ètica:  per la recerca del bo i millor per a tothom des de la perspectiva de la col·laboració. La visió competitiva del món dels països de l’est asiàtic no el satisfeia, deia que podia portar a l’enfrontament i a la guerra.

En segon lloc, una visió de l’educació fonamentada en la responsabilitat de cadascú de formar-se a si mateix. Així, l’educació es planteja sempre des de la confiança (no des del control) i des de l’autonomia pedagògica, al marge de canvis de govern i de criteris ideològics. Existeix un autèntic pacte educatiu: l’educació és un bé comú que cal preservar .

Xavier Melgarejo (2014). Recuperat: https://www.catalunyareligio.cat/es/node/175390

Així el govern només marca les directius, els objectius i els continguts bàsics del currículum,  i cedeix als municipis la capacitat de determinar com ho faran, amb quins mitjans  i amb quines metodologies. Les administracions locals contracten els directors de les escoles i dipositen la seva confiança en ells per liderar el projecte educatiu: no hi ha inspecció educativa. Els directors contracten els docents i els hi confien la capacitat de construir el currículum. I els docents confien en els seus alumnes i en la seva responsabilitat. La confiança i la responsabilitat provoquen una cultura de coparticipació a tots els nivells.

Nosaltres no podem pretendre fer com ells perquè no som com ells. Ara bé, si que hem de tendir vers una cultura on la confiança i la responsabilitat guanyin terreny al control i al dirigisme si  volem que els nostres resultats educatius millorin com ho volia el Xavier Melgarejo. Gràcies per tot, Xavier.

 

La flipped classroom: algunes percepcions del professorat

Jordi Simon, Antoni Miralpeix, Elena Ojando i Xavier Àvila

 

 

Per: Jordi Simon, Antoni Miralpeix, Elena Ojando i Xavier Àvila i els participants en el taller

El passat dimecres 22 de març de 2017 vam fer a la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport Blanquerna-URL una trobada amb professors dels estudis de mestre amb dos objectius:

  • Conèixer el fonaments de la flipped classroom
  • Practicar i reflexionar sobre diferents moments de la flipped classroom i les eines que podem utilitzar en cadascun d’ells 다운로드.

Com és lògic vam plantejar la trobada en un format molt proper al que seria una classe inversa i a banda dels continguts propis de la flipped classroom, vam treballar eines com: infografies, Edpuzzle, Kahoot, Lino i Mentimeter 일루전 게임 다운로드.

Podeu trobar un resum de la sessió a l’enllaç següent:
https://sites.google.com/blanquerna.url.edu/fp2017/inici

En aquesta imatge podeu veure part dels participants a la sessió

Participants en el taller

 

 

 

 

 

 

 

En acabar la sessió i a través d’un Lino, tots els participants vam compartir la nostra percepció de la flipped classroom, en la qual en varem expressar els punts forts i els punt febles 청년경찰 1080p 다운로드.

L’objectiu d’aquest post és donar-los a conèixer.

Punt forts

  • Els professors participants creiem que la flipped classroom és un model molt interessant i motivador, a més pot ajudar a mantenir l’interès per l’aprenentatge dels estudiants i fomentar l’organització, la planificació i la creativitat Cisco packet tracer download.
  • També considerem que la flipped classroom pot ser una oportunitat per integrar el treball autònom amb les sessions de classe, ja que per una banda, fomenta la responsabilitat de l’alumne en el seu treball personal, basat en la confiança en ells; en les seves possibilitats, la seva maduresa, la seva capacitat, etc 다운로드. I d’altra banda, incorpora la diversitat de tècniques i metodologies que es poden dur a terme a l’aula des d’una perspectiva d’aprenentatge col·laboratiu 다운로드.
  • En general, posem de manifest la importància d’incorporar la flipped classroom en la docència universitària i expressem que la podem fer servir en les nostres classes o bé en la totalitat o bé de manera puntual en alguns dels blocs de l’assignatura 다운로드.
  • No creiem que el fet de capgirar les classes, impliqui ni més ni menys feina per als estudiants respecte a altres tasques, però sí que genera un canvi en els rols del professor i l’alumne i per tant, una oportunitat d’interrelació i proximitat crystal report 다운로드.
  • Per acabar una de les aportacions en relació amb els punts forts fa referència al Disseny Universal per a l’Aprenentatge “La flipped classroom pot ser una molt bona resposta a la diversitat d’alumnat que tenim actualment a l’aula -tant pel que fa a ritmes d’aprenentatge, discapacitat o estils d’aprenentatge-, sempre i quan tinguem present en el disseny del curs els principis, pautes i indicadors que ens proposa el DUA”

Punts febles

  • Els participants a la sessió destaquem la inversió de temps que implica la planificació, organització i disseny de les sessions sota el model de la flipped classroom, expressat amb paraules literals que és “feina per part del professor”, la qual “requereix molt de temps per repensar-ho tot: continguts, metodologia i planificació” 다크 나이트 2008 다운로드.
  • Considerem que el model de la flipped classroom “requereix d’una molt bona planificació i organització; disseny de materials per a l’aprenentatge tenint present el DUA i un seguiment i acompanyament força individualitzat i també de grup” 다운로드.
  • Amb aquest model considerem que “la sessió de classe deixa de dependre principalment del professor i això genera diverses pors: a la resposta del estudiants, a les classes participatives, als dubtes que puguin sorgir, a les dinàmiques que apareguin,…”. D’acord amb aquesta percepció, alguns dels professors proposem la implementació de la flipped classroom en grups no nombrosos “si es vol fer bé”
  • Per poder implementar la flipped classroom, serà necessari fomentar els hàbits de treball fora de l’aula (treball autònom dels alumnes) i la responsabilitat vers les tasques.
  • Com a orientacions destaquem la importància que el professorat no abusi d’eines com per exemple el Kahoot, el Power Point, etc. per evitar el cansament dels estudiants.

Com a conclusió, podem afirmar que hem participat en una reunió de professorat seguint les directrius pròpies de la flipped classroom: hem preparat materials previs que els participants havien de llegir amb antelació, i hem fet una avaluació i discussió col·laborativa presencial dels continguts, hem presentat eines útils per a la docència universitària. S’ha constatat el gir que representa aquest model en els rols docent i discent, aspecte que genera moltes incerteses i demana repensar materials i metodologies. Tot i això, la nostra percepció és positiva, donat que implica a tothom en un projecte comú compartit i delega les tasques d’adquisició de coneixement fora de l’aula per tal d’aprofitar al màxim els moments presencials per treballar des d’una perspectiva més creativa. Entenem que aquest model encaixa amb el temps que vivim i amb el model ECTS vigent en Europa a l’educació superior.

Finalment, citem una de les frases d’un company: “Per aprofitar la potencialitat de la flipped classroom en coherència amb els objectius de cada professor, serà necessària certa expertesa i espais compartits de reflexió”. En aquest sentit, un altre professor certifica que “la sessió d’avui ha estat un bon començament”.

Per acabar us deixem una captura de pantalla del Lino que vam crea per recollir aquestes percepcions.

lino amb comentaris

 

 

 

 

 

 

 

 

http://linoit.com/users/elenasofiaop/canvases/flipfpccee

La nova ortografia i la nova gramàtica de l’IEC

Eulàlia Salvat Golobardes

Servei de Llengua – Aula d’Autoaprenentatge de Llengües de la FPCEE Blanquerna

Al darrer trimestre de l’any passat es van produir dos fets molt esperats: l’aparició de la nova ortografia i de la nova gramàtica de la llengua catalanes. La nova ortografia va ser presentada inicialment el 29 de setembre i va ser ratificada per consens el 24 d’octubre del 2016. En aquests moments disposem dels documents en línia que l’IEC ha fet accessibles a tots els usuaris i molt aviat sortirà publicada en paper 살육의 천사 게임 다운로드. D’altra banda, a finals de novembre, va aparèixer la nova gramàtica, la GIEC. Des de l’aparició d’aquestes dues obres les converses en privat, els debats entre especialistes, els comentaris en general han estat nombrosos i en molts casos intensos.

L’elaboració d’una nova ortografia sorgeix de la necessitat de revisar els aspectes que s’havien anat qüestionant i per la dispersió dels materials que conformaven la normativa ortogràfica fins aquest moment 한컴 타자 연습 2010 다운로드. En la nova ortografia la Secció Filològica ha volgut aplegar en una sola obra l’ortografia fundacional —amb les rectificacions fetes pel mateix Fabra i les introduïdes després de la seva mort—, i l’ortografia actualitzada per la Secció Filològica des de 1984. Les qüestions més rellevants que s’han fixat són diversos aspectes relacionats amb els mots compostos i prefixats, la supressió de la dièresi en els derivats cultes acabats amb el sufix al-, i alguns aspectes relacionats amb l’apostrofació i l’accentuació 다운로드.

Sens dubte, però, el canvi més substancial i controvertit és la reducció de la llista d’accents diacrítics a quinze formes. A partir d’ara només duen accent diacrític les paraules següents: /be, déu/deu, és/es, /ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, /se, /si, sòl/sol, són/son, /te, ús/us, vós/vos; s’escriuen, però, sense accent diacrític els compostos i derivats d’aquests mots, com adeu, adeu-siau, marededeu, rodamon, a contrapel, entresol o subsol curl 로 파일 다운로드.

La reducció s’ha establert tenint en compte que la llista de diacrítics havia anat creixent amb un cert descontrol fins a arribar a cent cinquanta formes tot i que alhora moltes formes homògrafes no es diferenciaven, sense que això suposés cap problema per al parlant: set (numeral) i set (substantiu); sa (possessiu) i sa (adjectiu). Alhora també s’ha considerat que els casos d’ambigüitat són quasi impossibles perquè el context sempre permet deduir de quina de les formes es tracta 다운로드.

Com podem veure, les catorze formes inicials i la incorporació de sòl/sol en la versió definitiva —ratificada el 24 d’octubre— tenen en comú que totes són monosil·làbiques i d’ús molt habitual; el seu manteniment respon al “sentit comú” i al seu “valor simbòlic”, en paraules dels redactors.

Podeu trobar més informació sobre les novetats ortogràfiques als enllaços següents:

  1. El Ple de l’IEC ratifica per consens la nova versió de l’Ortografia catalana (nota de premsa): http://www.iec.cat/Comunicacio_IEC/nota_premsa_ortografia_definitiva_corr.pdf
  2. Text ratificat pel Ple de l’IEC (24 d’octubre del 2016): http://www.iec.cat/activitats/documents/ortografia.pdf

 

Si la nova llista de diacrítics va ser objecte de força crítiques, l’aparició de la GIEC encara ha suscitat més polèmica, l’obra no ha deixat indiferent a ningú 필립스 smartcontrol 다운로드. Més enllà de posicions extremes irreconciliables, que moltes vegades responen a qüestions que sovint van més enllà de les estrictament lingüístiques, cal remarcar que la GIEC és una obra necessària sobretot per omplir els diversos buits amb què ens trobàvem constantment, tenint en compte que la gramàtica vigent fins a l’aparició de la GIEC era la gramàtica de Pompeu Fabra del 1918, és a dir, una gramàtica de quasi cent anys. Sense prescindir de la tradició i de tota l’obra de Fabra, la GIEC incorpora els coneixements que s’han anat reunint durant tot aquest temps, molt especialment, de les aportacions recollides a la Gramàtica del català contemporani (Ed P d f reader download. Empúries, 2002), una obra de referència de caire eminentment descriptiu.

La GIEC és una obra de quasi 1500 pàgines i 35 capítols que tracten la fonètica i la fonologia (5), la morfologia (7) i la sintaxi (23). Per poder entendre’n l’abast i el seu valor, cal tenir en compte els plantejaments des dels quals s’ha redactat:

1) No és una gramàtica d’autor sinó institucional i de consens; això vol dir que és una obra en què han participat molts ponents i redactors de l’IEC —i en paral·lel, diversos experts universitaris i no universitaris (p 한컴오피스 2014 교육기관용 다운로드. ex. l’Acadèmia Oberta)— i que les solucions finals per les quals s’ha optat, que no sempre han satisfet totes les parts, són el resultat d’un estudi exhaustiu, de molta discussió i de la ratificació pel Ple de l’IEC.

2) És una gramàtica que té molt present la varietat funcional (registres) i geogràfica (dialectes) ppt 배경. Fabra ja feia alguna referència a aquestes qüestions, per exemple, en tractar les formes pronominals li’n/n’hi (§ 56), i les partícules prou, massa i força (§ 68), però a la GIEC les referències són molt més extenses i detallades, cosa que t’obliga a considerar el fenomen consultat amb una flexibilitat a què potser no estàvem acostumats fina ara. Aquest és un aspecte molt important perquè una de les singularitats de l’obra és que va més molt més enllà de la dualitat correcte/incorrecte; és una obra prescriptiva, sí, però arriba a fixar els usos a partir de la descripció del fenomen i també de la variació d’usos 자기소개서 양식 다운로드.

És cert que un cop llegits alguns dels capítols, la sensació de desconcert inicial pot ser àmplia, podem discrepar en alguna de les formulacions (per poc clares) o fins i tot en algunes solucions. Alhora podem considerar que potser no és una obra de consulta vàlida per a certs col·lectius, per exemple, estudiants i professors de primària, ESO i batxillerat, en general, per a usuaris sense coneixements en lingüística; per a aquests sectors serà més accessible la Gramàtica essencial de la llengua catalana dirigida per M. Josep Cuenca, que està previst que es publiqui en línia a finals d’any o durant el 2018. Tanmateix, no podem prescindir de la GIEC perquè és una obra necessària, moderna i que permet resoldre, finalment, un gran nombre de qüestions i usos actuals que fins ara quedaven fora de la normativa.

Podeu trobar més informació sobre la GIEC en l’enllaç següent:

Mostra representativa d’algunes novetats. http://www.iec.cat/llengua/documents/GIEC-Presentaci%C3%B3_MostraDeNovetats.pdf

 

Un tast de literatura

Aquest text ha estat redactat per una colla d’alumnes que han seguit amb dedicació i eufòria l’assignatura de Didàctica de la llengua i la literatura durant el primer semestre del curs 2016-2017. Han estat una vintena d’estudiants d’educació infantil i de primària, de primera i de segona titulació que han viscut la matèria literària com una experiència que millora i enriqueix la llengua, que afina la mirada, que ajuda a comunicar-se millor i que és molt capaç d’ampliar els horitzons professionals i personals 다운로드. Ells han posat paraules a tot allò que hem tingut la sort d’experimentar plegats tant a Blanquerna (dins de l’aula, i també amb altres companys aliens a l’assignatura) com a l’escola on, davant d’oients de totes les edats, hem posat a prova la nostra capacitat de dir poesia, d’explicar contes, de comunicar amb passió la literatura dins i fora dels llibres. Pel que fa a mi, aquests tres mesos m’han permès seguir aprenent un munt de coses…

Roser Ros

Conte va, mentida ve 심플 이력서 양식 다운로드. Posada en escena a l’Auditori de la Facultat.

Vergonya, nervis, por, inseguretat, timidesa…

Què en fem de tot això? Ho convidem a iniciar un llarg viatge al profund món de la literatura, amb petites piulades literàries que amb quatre paraules aconsegueixen fer volar la imaginació i fer créixer el petit narrador que hom duu a dins 다운로드.

Tan sols amb una il·lustració s’obren les portes de la fantasia. La fantasia? Sí, aquell món on la imaginació de cada persona cobra vida. Tant la del pare com la del fill, i l’infant només podrà travessar les portes de la fantasia si son pare s’ho creu.

La importància de les paraules, el valor de cada lletra, el significat de les il·lustracions i l’emoció dintre de cada pàgina 다운로드. La literatura, aquella que ens comunica missatges, no tots semblants, ja sigui jugant amb les paraules d’una poesia, com amb les planes sense textos en els àlbums totalment il·lustrats. La literatura s’ha de viure, i s’ha de fer viure perquè la resposta que reps dels teus oients, siguin petits o grans, sempre et pot sorprendre. Es pot fer de moltes maneres: es pot llegir, recitar, cantar, cosir, compartir, tastar, ballar… Hi ha literatura per a tot: per evadir-te, per als dies tristos, per ampliar el teu coneixement, per trobar la manera de parlar d’un tema amb algú altre… A la literatura ho podem trobar tot, o gairebé tot 시상식 효과음 다운로드. L’únic que cal és deixar-se portar, oblidar-nos dels tòpics, aprendre dels records i dedicar-hi temps. Hi ha moltes maneres d’expressar literatura i, si per algú té significat, ja n’hi ha prou.

Rondalles sonoritzades, poesies elaborades i el tracte amb un àlbum il·lustrat. Treure’ns les pors d’equivocar-nos i començar a divertir-nos 윈도우xp 익스플로러10 다운로드. Divertir-nos i equivocar-nos amb reptes difícils que s’han convertit en fàcils i fàcils que s’han convertit en difícils. Aprendre a volar sobre un tapís ple de literatura. I expressar-nos i comunicar-nos amb la imaginació, una eina que permet que l’adult obri la porta de la literatura amb honestedat, perdent la vergonya i captivant la mirada d’aquells que, ara, fan d’oients 다운로드.

Posada en escena a l’Escola de l’Ateneu Igualadí.

Els diferents contactes amb la literatura poden aportar noves formes, gustos i colors. Les paraules? Es poden veure clares, es poden veure borroses i, fins i tot, pot ser que s’hagin de buscar allà on no hi ha lletres. I doncs, què és la literatura 다운로드? És un món on qualsevol fet pot ser un fet qualsevol, un món on es pot viure amb els propis ulls i veure-hi amb els ulls tancats. És com un somni, doncs? Amb una petita diferència: els somnis no només es troben a la biblioteca. Els somnis els trobem dins les persones, grans, petites, homes, dones… L’ésser humà necessita somiar 안드로이드 서버 에서 파일 다운로드.

Qui diu que una bona obra és només per a infants? Al cap i a la fi, tot és art, i siguem infants o no, tots som persones amb la necessitat de trencar amb els límits de la realitat i deixar pas al somni…

Els adults també ens sentim atrets pel món de les imatges, dibuixos i colors…Quan realment ho vivim és quan podem emocionar el públic. Podem gaudir durant tardes infinites en llibreries fullejant desenes de tresors.

Aquí hi ha una ganoteca, la biblioteca on la literatura és un petit tast màgic de llibertat, expressió i connexió 다운로드. Pot fer-nos retrobar amb paraules, frases, rimes, olors i sabors perduts o desconeguts. Un viatge gastronòmic que permet rebre i presentar la literatura tant a infants com a adults.

Somriures, sorpreses, admiració, confusió; diferents reaccions que pot provocar el vol i oferir estovalles on tots els plats tenen cabuda i poden resultar igual d’exquisits, tot i que a vegades les cuines del directe ja es porten la sal i l’oli.

Ara ens queden les postres, el plat que, amb la dedicació, implicació i temps de tots hem cuinat. Sense pagar el compte, podem dir que ja estem ben tips i satisfets amb tot el que hem anat cuinant i, sobretot, amb tot el que ens ha anat alimentant; plats que segurament en un restaurant mai haguéssim demanat. Aquella dita que fa “mai diguis que no t’agrada un plat que no has tastat”, doncs així és, perquè el seu gust dependrà de qui te’l cuini i,sobretot, de com ho faci.

Alumnes de Didàctica de la llengua i la literatura.

Tercer curs de GEI i GEP

Posada en escena a l’Escola de l’Ateneu Igualadí.

 

To Flip or not to Flip your English Class? Is that the Question?

Helena Ruiz

Àrea de Llengües Estrangeres

The flipped classroom approach to teaching has aroused a great deal of interest recently 이지 응급실 다운로드. This is why, it has generated a lot of literature and media buzz. Although there is no single model for the flipped classroom, this term is widely used to describe a class structure in which, thanks to the Internet and mobile devices, students are provided with pre-recorded online lessons that can be watched at home Pptx download. This model frees up classroom time for other in-class group or task-based activities, projects, discussions and hands-on problem-solving exercises. The flipped classroom model’s popularity has grown rapidly in recent years as a result of the failure of traditional teaching methods pads layout.

 There is a growing number of school educators and university lecturers who are already determined to use this model in their classes 게임 가디언. By using this model, they turn their classrooms into studios where students create, collaborate and practise what they have learnt from the online lessons fasoo drm 크랙. Thus, the teachers become on-site experts who clarify content and monitor their students’ progress. The flipped classroom has become a new teaching paradigm, an ideal student-centred learning environment that boosts interest and autonomous learning 다운로드.

In the following video, Jonathan Bergman, a flipped learning pioneer and one of the people who has popularized this model, not only provides a very good explanation of the model but also presses home the point that the Flipped Classroom is a very valid approach for significant learning:

What Jon Bergman says also rings true when we think about the relevance of using the flipped classroom in English Language Teaching (ELT) since one of English teachers’ main concerns has always been how to make the most of the limited class time that language students are in contact with the English language 다운로드. At first, it would seem that the Flipped Classroom model could not have a place in language teaching because language teachers already have a tendency to do lots of group work, pair work, problem solving and task-based learning in their lessons 주 타이쿤 2 다운로드.

However, as we delve further and further into the idea of the flipping model, we realize that the Flipped Classroom could also have an important role in English language teaching 다운로드. Language teachers do not tend to stand at the front of the class giving a lecture but the Flipped Classroom model fits especially well with certain skills such as writing, listening, or other activities, like working on grammar or learning new vocabulary 다운로드.  We do not really need to flip all our English lessons. Due to its flexibility, the flipped learning model can just be used for certain lessons.

All in all, at the very heart of the flipped classroom there are two main ideas. On the one hand, teachers’ time is used more efficiently. This also means that they can concentrate on developing higher order thinking skills. On the other hand, students become more autonomous and take more responsibility for their own learning. This goes to show why a growing number of educators are determined to use this model in their courses. Therefore, for teachers in general, and also for English language teachers, the question no longer seems to be whether to flip or not to flip your class, but rather how to flip your class for the maximum benefit of students.

(563 words)

Carta de Maurice Sendak a les seves criatures literàries

Roser Ros és professora de l’Àrea de Llengua i Literatura i les seves Didàctiques a la FPCEE. Judit Alegre, Noelia Montero, Ainoa Sarroca, Adrià Soriano i Marina Vives són alumnes dels Graus d’Educació Infantil i Primària de la FPCEE.

Portada del llibre Allà on viuen els monstres

Il·lustració del llibre Allà on viuen els monstres

Als estudiants de 3r d’Educació de la Universitat Ramon Llull, des de l’assignatura de Didàctica i Literatura de la llengua oral, ens van proposar, durant el primer semestre del curs 2015-2016, treballar alguns dels magnífics autors del segle XX que es van dedicar a la literatura infantil. Nosaltres vam decidir aprofundir en Maurice Sendak, ja que les seves il·lustracions de seguida van captar la nostra atenció. La proposta de treball consistia a escriure una carta dirigida a l’autor, Maurice Sendak, o bé  escriure’n una que l’hagués redactat ell mateix 다운로드. Vam decidir posar-nos a la seva pell, buscar i rebuscar en la seva vida i entendre els seus llibres i les seves il·lustracions tan estrambòtiques fins a ser capaços d’escriure la carta que hi ha a continuació. Així va ser com va néixer una carta escrita pel nostre Maurice Sendak i adreçada a alguns dels seus llibres, en la qual explica la raó de la seva existència.

Benvolgudes creacions meves,

Ja fa molt temps que la gent es pregunta el perquè i el sentit que teniu tots dos 스타워즈 한솔로 다운로드. Poques persones us comprenen, fins i tot entre vosaltres us costa entendre-us. Sóc el vostre creador i us estimo per igual, però ara us explicaré perquè us vaig escriure.

No tot és tan fantasiós com sembla, tots els llibres són més reals del que us podeu imaginar. Potser són un viatge a l’interior. Mireu-vos a vosaltres mateixos, fullegeu les vostres pròpies pàgines i adoneu-vos que així com vaig reflectir la meva vida en un, també ho vaig fer en l’altre 다운로드.

Comencem per “Allà on viuen els monstres”. A tu et vaig escriure l’any 1963, quin any aquell! Vas ser un llibre que va revoltar tota la comunitat lectora! Et van prohibir perquè les teves il·lustracions eren massa escandaloses. Però no era més escandalós el que havia passat a la meva comunitat, la comunitat jueva? Fixa’t en l’aspecte dels monstres que hi ha dibuixats en les teves pàgines. Fixa’t en els seus ulls, les seves urpes i les seves banyes. No et recorden aquells familiars que venien de tant en tant de visita ftp download? Venien, no paraven quiets, em posaven nerviós i hi havia un gran caos a casa. Per l’ésser humà viure el dia a dia és viure amb una combinació de sentiments complexos que no sabem ben bé com gestionar. Els infants, davant d’aquesta confusió, reaccionen com en Max, el nen protagonista. Quan vaig escriure’t precisament el que vaig voler mostrar és aquesta complexitat del caràcter infantil. En Max és trapella i és castigat per la seva mare, per això s’endinsa en la ficció, en el seu propi món i és allà on descobreix els monstres del seu interior, uns monstres als quals vol dominar 금요일에 만나요. Però un cop ho aconsegueix, troba a faltar a la seva mare, com tot infant, i per això decideix tornar al món real rectificant la seva actitud.

Pocs anys després vaig escriure un altre llibre molt important per a mi. Aquest ets tu: “A la cuina, de nit”. Els teus inicis tampoc van ser fàcils. Als Estats Units et van censurar – igual que al llibre “Allà on viuen els monstres” – a les biblioteques públiques i escolars i, fins i tot, et van incloure a la llista dels 100 llibres més provocadors de la American Library Association. I saps per què ho feien tot això? Perquè vaig il·lustrar un nen despullat. Aquest fet em va semblar indignant i em vaig despatxar a gust en una entrevista: “És evident que darrere de moltes actituds puritanes hi ha molta brutícia amagada c# 이미지 다운로드. Sembla que un nen petit despullat sense el seu pijama és més monstruós per a algunes persones que qualsevol monstruositat del món”. Això els vaig etzibar quan em van preguntar sobre el tema. I suposo que ja t’imagines a què em referia: a l’holocaust, que va deixar una petjada ben profunda en mi. Fins i tot, si t’hi fixes bé, el bigoti del cuiner s’assembla bastant al de Hitler, no creus?

descarga

Tampoc és casualitat que en el llibre s’intentés cuinar un nen en un forn 교학사 교과서. Et pots imaginar el cruel paral·lelisme. Una altra cosa que fa referència a la segona guerra mundial són els avions que utilitza el Miquel per escapar dels cuiners. Si pares atenció, podràs veure dibuixada una estrella que és com aquella que portaven els avions que van ajudar a lluitar contra els nazis.

Deixant de banda el tema de la guerra, en aquest llibre hi ha molt més rerefons. L’estil i el disseny de les teves pàgines són un homenatge a les tires del còmic “Little Nemo in Slumberland” de Winsor McCay. Aquestes moltes vegades comencen i acaben amb Nemo al llit i contenen escenes on el protagonista cau, vola, flota i apareixen aliments que ha ingerit abans de dormir com a culpables dels seus estranys somnis 다운로드. Jo sempre he reconegut que McCay va influir-me i a “La cuina, de nit” es pot veure clarament aquesta influència.

Però aquesta no va ser la meva única referència per escriure’t i il·lustrar-te. Per una banda, els tres pastissers s’assemblen a l’Oliver Hardy, de la parella cinematogràfica “el gros i el flac”. Per l’altra, quan tenia onze anys em vaig quedar fascinat davant l’aparador de la pastisseria Sunshine Baker de Nova York on es podia llegir un cartell que deia: “Nosaltres enfornem per a tu mentre tu dorms”. Aquesta frase es va quedar gravada a la meva memòria i, després de molts anys, la vaig recuperar i em va inspirar.

Finalment, vull dir-te que vaig dedicar-te als meus pares, Sadie i Philip, i per això podràs reconèixer coses de la cuina de la meva infància 다운로드. Aquest fet pot ser a causa del desig de tornar a ser nen, de creure que qualsevol cosa és possible i que les pors són només unes companyes de joc.

Alguns dels vostres cosins més propers comencen amb dos o més animals, o altres personatges enfrontant-se amb un petit problema. Parlen, dialoguen, hi pot haver, fins i tot, una discussió o una petita baralla. Però, com ja sabreu, tot torna a la pau. La vida continua. Malgrat que, a vegades, aquests problemes no desapareixen però els protagonistes aprenen a viure amb ells. Altres busquen solucions als petits drames de l’existència, que per molt normals que puguin semblar, mai no es normalitzen.

Com bé sabeu, estimats meus, sempre m’ha agradat fer una crítica de la societat a través vostre 판매박사 다운로드. Per aquest motiu, sempre he simbolitzat els humans de diferents maneres, com a monstres o porcs. No obstant això, no ho he fet sense motiu. La meva finalitat era transmetre uns valors a tots els infants i adults que s’interessaven i us llegien, ja que els infants també necessiten històries introspectives, allunyant-se de l’acció i dels grans girs argumentals. Volia que el lector se sentís identificat amb les històries i amb les il·lustracions. De fet, molts dels diàlegs conviden a participar en discussions, a endinsar-se en el text i, fins i tot, a posicionar-se a favor o en contra d’un personatge.

Espero que després d’aquestes explicacions us hagi aclarit les raons per les quals us vaig escriure. I no us baralleu més, que, al cap i a la fi, sou germans!

Del vostre estimat creador,

MAURICE SENDAK

Paradoxes de quan menys és més!

Cap a la racionalització i l’adquisició d’uns hàbits saludables davant de l’ús de les tecnologies digitals.
Miquel Àpratsngel Prats i Fernàndez – @maprats
Àrea de TIC i les seves didàctiques

«Estimat mòbil:
Hem de parlar d’això nostre. Des que estem junts, i cada dia més, ets l’últim que miro abans d’anar a dormir i el primer que toco quan em desperto, les meves rutines han fet un gir descontrolat 다운로드.
T’adoro. Només tinc ulls per tu, em perdo imatges precioses del meu voltant amb el cap ajupit contemplant-te.
Rebo tant d’afecte, tantes notícies, tinc accés a tant de món apassionant a través teu des que no ens separem ni un minut, que voldria que això nostre fos per sempre. No sé viure sense tu, ho admeto, però a vegades temo que viure tan pendent de tu no és ben bé viure.
He perdut concentració, m’arrossego per les cantonades pidolant endolls cada cop que et quedes sense bateria 다운로드. Sóc el teu esclau.
M’hauries de deixar respirar, regalar-me hores lliures i amb el cap clar per tenir tots els ulls pendents dels fills, dels amics, d’un bon llibre dels llargs. Vull una relació oberta.»
Carles Capdevila – Periodista

Seguint el fil d’en Ferran Trias de Bes , abans d’entrar en matèria voldria parlar sobre el minimalisme en la conducta humana 자바 7 64비트 다운로드. El psicòleg i professor Barry Schwartz  va publicar l’any 2004 un llibre titulat The Paradox of Choice (la paradoxa de l’elecció), on va demostrar que no sempre més opcions suposen més benestar.

És veritat que, si partim d’una situació pobre, un augment d’alternatives incrementa la felicitat, però a partir de cert llindar, no només no afegeix res, sinó que fins i tot resta i produeix efectes nocius 다운로드. Per demostrar-ho, Barry Schwartz va realitzar diversos experiments. Un d’ells va consistir a oferir en un supermercat una degustació de certa marca de melmelada. Es van realitzar dues proves: amb molts sabors a degustar i amb pocs. En tots dos casos es va registrar quantes persones s’apropaven a provar i quantes realment compraven 다운로드. Els resultats van ser reveladors. Si hi havia més sabors, el nombre de persones que decidia degustar era major, però molt pocs acabaven comprant. Per què? Perquè, davant tantes possibilitats, no eren capaços de decidir-se. En canvi, quan el nombre d’opcions era menor, si bé menys gent s’apropava a provar, gairebé tots ells acabaven comprant 다운로드. La conclusió va ser que si la marca oferia pocs sabors, augmentarien les seves vendes. Menys era més, aquesta és la estratègia que utilitzen els restaurants grecs de Nova York. La carta és deliberadament extensa. Els clients indecisos la deixen a un costat i opten per preguntar al maître: «Què ens recomana?». I aquest, automàticament, assenyala els plats on guanyen més diners 황혼 의 공주 다운로드.

Un altre experiment de Schwartz: un professor va donar l’oportunitat als seus alumnes de pujar nota. En una classe, va oferir fer un treball voluntari donant a escollir entre quinze temes possibles; en l’altra, només entre cinc. En aquest últim cas, un nombre més gran d’alumnes va fer el treball voluntari. Per què? De nou, perquè decantar-se per un tema era més senzill 다운로드. Menys opcions ens fan més feliços.

Suposo que es preguntaran exactament que té a veure això que els explico amb les noves tecnologies. Doncs d’entrada ja els dic que molt. Voldria comentar-los una de les tres qüestions paradoxals (vegeu article complet a la revista RE, núm. 87 – Hipercomunicats, però menys relacionats a http://revistarecat.org/) on el fil conductor acaba sent el «menys és més» i que en aquests moments són crítiques per comprendre la relació entre educació i tecnologia 다운로드.

Primera qüestió: -Innovació pedagògica vs innovació tecnològica
A la societat dels començaments del segle XXI, caracteritzada com a societat del coneixement, la institució escolar no pot romandre aliena als ritmes del canvi actual, per la qual cosa la innovació constitueix una de les seves principals i prioritàries tasques. I és obvi que un dels canvis i innovacions més profunds que hem experimentat en aquests darrers anys ha vingut de la mà de les tecnologies digitals 다운로드. Per tant, l’escola, si el que vol és preparar per a la vida real a curt, mig i llarg termini, no pot restar al marge de l’ecosistema informacional actual: els mitjans digitals són decisius al respecte i són ja una part indissociable d’aquesta vida, malgrat sigui força probable que acostumin a aparèixer implicacions on la tecnologia sembli una simple qüestió de moda o bé una exigència consumista. Precisament per aquesta darrera raó, es encara més necessari conèixer les eines digitals i fer un ús ètic, reflexiu, responsable i saludable a l’escola i a casa.

En aquesta línia, ens cal ser molt curosos i seleccionar molt bé per què volem la tecnologia i per què la necessitem. Tenir molts ordinadors o altres dispositius digitals a les aules (introduir innovacions tecnològiques) no significa que estiguem innovant pedagògicament. Necessitem més reflexió per saber com usar la tecnologia a les escoles. Els darrers informes de l’OCDE acaben confirmant que en aquests moments no tenim dades solvents sobre què està succeint al voltant de la tecnologia i l’aprenentatge. No hi ha dades suficients que puguin corroborar si hi ha més aprenentatge. Allò que l’OCDE diu és que l’ús que es fa dels ordinadors és molt residual, bàsicament els infants i adolescents busquen informació a Internet. És el que més es fa i poc més. Cal una reflexió molt més profunda i més seriosa sobre com integrar la tecnologia, però abans caldrà també reflexionar sobre quin model d’escola i d’educació volem.

Menys ordinadors i dispositius digitals a les aules ens poden fer estar més allunyats de la realitat d’aquests infants i adolescents, alhora que no treballem les competències informacionals que són necessàries per avui dia. Per la seva banda, menys reflexió i menys pensament pedagògic acompanyat, sense solta ni volta, de molts dispositius tecnològics vol dir més caos educacional. Menys és més.

La recepta del nou docent: Renovació, innovació i… VOCACIÓ educativa!

Àrea d’Educació Física de la FPCEE Blanquerna (Universitat Ramon Llull)

Dins d’aquesta gran onada de renovació i innovació pedagògica que estem vivint, no podem oblidar que els mestres, tal i com ja apuntava Plató i Comenius, són un model i eduquen a partir de l’exemple de les seves vides, dels seus actes i dels petits detalls esdevinguts en el dia a dia, actes percebuts, copiats i apresos moltes vegades pels seus alumnes 다운로드.

Hem de considerar que el mestre és l’element clau per aconseguir el que denominaríem: “la qualitat educativa” bury a friend download. Per tant, en primer lloc, el mestre ha de comprometre’s amb la seva important i transcendental tasca: Conèixer, descobrir i atendre les necessitats dels nens 데드풀1 다운로드. A més a més, ha de dominar els continguts i dels fonaments didàctics de les diferents àrees de coneixement en general, però concretament, i en especial, d’aquella que tingui una sensibilitat personal i especial, ja sigui l’Educació Física, matemàtiques, llengua, música, ciències o expressió plàstica y visual… El fet de tenir uns coneixements didàctics i específics d’alguna d’aquestes matèries concreta serà la millor situació per a crear equips docents interdisciplinar, on es pugui treballar en grup de mestres o professors per a poder desenvolupar projectes d’aprenentatge amb els alumnes avast 무료 백신 다운로드.

Lògicament hauríem de considerar que el mestre es fa o es forma, però també ha de tenir una riquesa interior per poder ser-ho pbvm100.dll. En aquest sentit s’expressa González Garza (2009) en considerar que:

«El vertader educador es distingeix per ser ell mateix, és a dir, no necessita vestir-se o actuar com a mestre, sinó ser un testimoni viu que sent, vibra i viu l’acció educativa 다운로드. En altres paraules, la roba del mestre és la seva pell, l’aula el seu escenari i les eines de treball són les tècniques, recursos i estratègiques didàctiques que mai constitueixen finalitats en elles mateixes, sinó tan sols els mitjans per arribar-hi» (p.135) 카오스 팩션2 다운로드.

I és per tot això que necessitem mestres amb el que denominem: VOCACIÓ! I, per tant, compromès amb el seu propi desenvolupament personal, preservador de la seva dignitat com a persona i que fonamenti la seva vida en principis de respecte, afecte i exigència envers els seus alumnes, essent d’aquesta manera un referent i un mirall on poder mirar-se i un model d’humilitat a qui poden seguir 다운로드. També necessitem un Mestre que tingui una excel·lent formació i, per tant, que conegui les necessitats i característiques dels nens que tractarà i de la seva edat evolutiva ja sigui d’Infantil, Primària o Secundària 어도비 아크로벳 프로 다운로드.

Des de Blanquerna (Universitat Ramon Llull) volem contribuir l’educació del futur formant bé als futurs mestres 다운로드. Volem proporcionar els recursos que els permeti desenvolupar la seva vocació educativa, treballant amb tranquil·litat i estima per la feina que fan, evitant que els constants canvis i mesures polítiques no provoquin més frustració i desànim entre el col·lectiu.

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA:

González Garza, A.M. (2009). Educación Holísitca. La pedagogia del siglo XXI. Barcelona: Kairós.

El dossier d’aprenentatge o portfolio, com a eina d’aprenentatge en Psicopedagogia de l’aprenentatge i de l’educació en el Grau en Educació Infantil

Paula Mayoral i Joana Maria Mas

Professores de l’àrea de Psicologia de l’Educació, Blanquerna (URL)

Al llarg de la dècada dels vuitanta, emergeix l’avaluació mitjançant el dossier d’aprenentatge, portfolio, com una de les alternatives més interessants a l’avaluació tradicional. Aquesta eina d’avaluació implica assumir una manera d’entendre els processos d’ensenyament i aprenentatge (E-A) basats en la millora progressiva de l’aplicació dels continguts que s’han d’aprendre. Els eixos bàsics que la fonamenten són el diàleg -entre l’aprenent i el producte que va creant, entre l’aprenent i el professor i entre els mateixos aprenents- i una dinàmica que promou la reflexió tant del professor com de l’alumne (Castelló i Monereo, 2000).

Així, doncs, aquest dossier esdevé un dipòsit organitzat i justificat d’evidències d’aprenentatge que permet, d’una banda, la reflexió sobre el producte, com a descripció del mateix dossier o com a justificació per incloure-hi les evidències; i, de l’altra, l’explicació del procés mitjançant el qual s’han concretat o creat les evidències d’aprenentatge (Rodríguez Illera, 2009), a més de permetre la modificació constant dels productes, s’entén, així, que la revisió sobre allò fet és bàsica. Globalment, el que s’aconsegueix amb aquesta eina és la integració de l’avaluació en el mateix procés d’ensenyament i aprenentatge 원오크락 다운로드.

Resumim en dues les premisses teòriques que sostenen el dossier com a eina d’aprenentatge (Castelló, Liesa i Mayoral, 2014).

La primera és que esdevé un clar exemple d’avaluació autèntica i situada, doncs és un recull d’activitats autèntiques, rellevants, funcionals i vinculades als processos d’E-A de l’aprenent. Aquestes evidències o activitats no es poden analitzar sense contextualitzar-les (on, com i qui ha participat en el seu desenvolupament). El dossier té sentit en el si d’una situació d’E-A i sempre amb activitats vinculades al procés d’ensenyament i no únicament dissenyades per a la seva avaluació. I la segona és que representa un clar exponent de la perspectiva sociocultural del constructivisme. S’aprèn sempre en contextos d’interacció social, i, precisament, el dossier d’aprenentatge es basa en la interacció professor-alumne, alumnes entre ells i alumne amb ell mateix.

Com es pot observar, és una eina d’aprenentatge en si mateixa; és un “mitjà” que implica tres processos d’aprenentatge paral·lels: (a) l’adquisició de les competències vinculades a la matèria, (b) l’adquisició d’aquelles competències més transversals, com ara aprendre a aprendre, i (c) l’escriptura com a eina semiòtica, que permet no solament comunicar el coneixement sinó també elaborar i transformar aquest coneixement (Bereiter & Scardamalia, 1987; 1992; Castelló, 2002) 걸스데이 보고싶어.

D’acord amb Castelló i Monereo (2000), Cano (2005), els avantatges més significatius del dossier d’aprenentatge es poden sintetitzar en els punts següents:

  1. Potencia la relació entre els coneixements previs, allò que ja domina l’alumne en formació (allò que sap), i els que va adquirint durant la formació.
  2. Promou la reflexió sobre els objectius a aconseguir i sobre la millor manera de fer-ho.
  3. Permet valorar els progressos que es van produint al llarg del procés d’aprenentatge i la seva regulació. En aquest cas, l’anàlisi del procés i la possibilitat de regular-ne conscientment l’aprenentatge faciliten que es concebi la reflexió sobre l’acció com un mecanisme vinculat a l’activitat d’aprenentatge.
  4. Possibilita el diàleg amb un altre igual o més expert. Aquest diàleg sobre les evidències, i la discussió sobre la seva adequació i millora (el que equival a un procés d’avaluació), no tan sols està estretament relacionat amb la reflexió individual, sinó que també la fa possible i la modula.
  5. Promou la presa de decisions respecte a l’adequació i la qualitat del treball en la mesura que exigeix seleccionar el que s’ha d’incloure a la carpeta o al dossier (evidències optatives) i fer una autoavaluació del procés i del resultat 다운로드.
  6. Finalment, fa possible el reconeixement del punt de vista de l’autor, ja que la reflexió que s’hi fa pot ser molt personal i permet fer visible la veu de l’aprenent i la seva posició respecte a les evidències i el procés d’aprenentatge, que pot ser, evidentment, crítica (Rodríguez Illera, 2009).

Descripció de la incorporació i l’ús del dossier d’aprenentatge en Psicopedagogia de l’aprenentatge i de l’educació a 2n del Grau en Educació Infantil

Totes aquestes característiques fan que el dossier d’aprenentatge constitueixi un instrument idoni per a la formació dels docents universitaris, tal com s’està duent a terme en la matèria de Psicopedagogia de l’aprenentatge i de l’educació -PAE a partir d’ara- a 2n del Grau en Educació Infantil.

Cal tenir present que és un treball que actualment s’està portant a terme sobretot en l’espai de petit grup, en equips de treball de cinc o sis estudiants, i el format escollit per elaborar-lo ha estat un SITE o lloc web; s’ha deixat als estudiants total llibertat a l’hora de decidir formats, apartats i maneres de representar la informació. Des del primer dia de classe, han disposat del document “Full de ruta, el dossier d’aprenentatge”1 en el qual es descriu en profunditat el que farem, per què ho farem, com ho farem i com s’avaluarà. Aquest document consta de set parts: (1) “Introducció” (presentació de la proposta dintre del marc de l’assignatura); (2) “Eina d’aprenentatge i reflexió: el dossier d’aprenentatge” (descripció del dossier, motius i tipus d’evidències); (3) “On anem?” (objectius i funcionament del treball en equip); (4) “Què aprenc?” (evidències obligatòries); (5) “Què trio aprendre?” (evidències optatives); (6) “Què més m’agradaria aprendre?” (evidències voluntàries), i (7) “Què ens emportem d’aquest viatge?”

A continuació, explicarem la proposta pràctica que s’està implementant a PAE, a partir de les quatre fases següents, indicades per la literatura (Castelló, Liesa i Mayoral, 2014):

Fase 1: presentació del dossier d’aprenentatge 와우시네 다운로드. La finalitat d’aquesta primera fase era que els estudiants fessin seu aquest dossier; és a dir, entenguessin què era i que comencessin a plantejar-se els seus propis objectius, tant individuals com grupals, com voldrien treballar, quina era la millor manera de fer-ho, etc.

Així, doncs, se’ls va demanar que, per grups, llegissin detingudament el document i que plantegessin un màxim de cinc preguntes o dubtes, que després es van intercanviar entre els grups i es van resoldre al llarg de la sessió, a partir de la qual va esdevenir el guió.

A partir d’aquí, la primera part de la sessió tenia com a objectiu que l’alumne entengués conceptualment què era el dossier d’aprenentatge i comencés a situar-se a dos nivells: a) què és, per a què serveix, quines parts té i què implica i b) el sentit de treballar mitjançant el dossier d’aprenentatge a PAE. Aquest darrer aspecte es va plantejar en forma de “viatge”, en què el dossier esdevindria el “full de ruta” per arribar a bon port.

En la segona part de la sessió es va “engegar” el dossier d’aprenentatge amb “la negociació d’objectius”, d’acord amb el punt tres, “On anem?”. Aquí es demanava als alumnes dues presentacions:

  1. “Qui sóc?” “Qui som?” Presentació grupal i individual, i del dossier 몬스터헌터 월드 pc 트레이너. En aquesta presentació, cada grup podia decidir què considerava que era rellevant que sortís en la presentació i el com ho volia presentar. Com es pot veure en el document adjunt, es proposaven algunes qüestions.
  2. “On anem i com ho farem?” Objectius i organització de grup (ruta de grup). En aquest apartat es va proposar que reflexionessin sobre els seus objectius, tant d’aprenentatge com del funcionament de grup.

Fase 2: identificació i concreció de les evidències del dossier d’aprenentatge. Malgrat que el més comú és distingir entre dos tipus d’evidències: unes d’obligatòries (aquelles que el formador considera mínimes per aconseguir els objectius del curs), en l’apartat “Què aprenc?”, i d’altres d’optatives (aquelles que selecciona cada professor perquè considera que l’han ajudat a assolir els objectius del curs i d’aquells que va concretar com a personals), en l’apartat de “Què trio aprendre?”; en el nostre cas, es vàrem proposar un tercer tipus d’evidències: les voluntàries (aquelles que cada grup o estudiant podia decidir depenent dels seus interessos i necessitats), amb el nom “Què més “m’agradaria” aprendre?”

Es van plantejar un total de set evidències obligatòries que es farien al llarg del semestre. D’aquestes, una era individual i la resta, grupal. Respecte a les evidències optatives, se’n va oferir un llistat de sis, en què se n’havia de triar una com a mínim, que complementa les obligatòries, alhora que aporta una altra mirada a allò que s’està aprenent. Les evidències voluntàries es van plantejar de manera que cada grup o estudiant podia definir i fer les que considerés més adients i ajustades al seu propi aprenentatge. Se les va anomenar “voluntàries” perquè impliquen la “voluntat” de l’estudiant o del grup d’aportar quelcom important que no ha quedat recollit al llarg de la resta d’evidències, i se’n podien presentar tantes com es volgués. Seguint el fil de les optatives, es van oferir set possibles idees i també un plec de condicions. En totes les evidències, els estudiants disposaven d’una descripció del que calia fer, els objectius, el material necessari per fer-les i els criteris d’avaluació.

L’escrit de “Com he/hem arribat fins aquí?” tancava totes les evidències del dossier d’aprenentatge amb una reflexió-valoració en equip. En el full de ruta se’ls oferia un conjunt de preguntes que els podien ajudar a reflexionar sobre què havíem fet, com ho havíem fet i per què ho havíem fet així, tot proposant aspectes de millora.

En aquest sentit, l’última evidència obligatòria que tancarà el dossier d’aprenentatge és “Què ens emportem d’aquest viatge?”. Es tracta de tancar amb una resposta global i que aglutini tots els llocs o evidències que han “viscut” i que mostri realment el grau d’aprenentatge assolit. Creiem que aquestes dues evidències són les que realment converteixen el dossier en una veritable eina d’aprenentatge, i els mena a reflexionar sobre el perquè.

Fase 3: construcció i revisió de les evidències. Aquesta és la fase en què ens trobem actualment, i constitueix la revisió dels avenços en les evidències del dossier d’aprenentatge, que proporciona retroacció (feedback) per a la seva millora i ajust.

Tal i com hem dit, el dossier d’aprenentatge s’està treballant en petit grup, es va establir un calendari, set sessions del qual s’han dedicat a les evidències obligatòries, una a les optatives i una altra a les voluntàries (en cas d’haver-n’hi), en què cada grup de treball va compartir i està compartint els seus avenços i neguits respecte a les diferents evidències; tot i així, sempre s’ha respectat el ritme del grup. En cada sessió el tutor ha dedicat un espai a comentar possibles millores en les evidències de cada grup o atenent demandes concretes. La revisió s’ha fet i es fa en format “comentaris” al SITE o lloc web, i s’ha deixat a cada grup la llibertat d’incorporar o no els possibles suggeriments del professor.

Fase 4: presentació i argumentació del dossier d’aprenentatge. En l’última fase es presentarà la versió final del dossier, les últimes evidències revisades segons els indicadors de millora suggerits en les diferents revisions. Cada grup presentarà el SITE o lloc web a la resta de companys, i es farà una avaluació del dossier conjunta del grup i del professor. En aquesta avaluació, el professor hi aplicarà els criteris de correcció (indicadors) apuntats per a cada evidència (apartat “Avaluació de l’activitat”) i el grau d’incorporació dels suggeriments fets pel professor al llarg del semestre i al llarg de l’elaboració de les diferents evidències. Com que es tracta d’una activitat que encara no s’ha acabat, creiem que seria interessant deixar per a un proper article els comentaris respecte a l’avaluació de l’experiència.

A tall de conclusió

Voldríem deixar constància que el treball dut a terme fins ara ens està permetent, a estudiants i a professors, prendre més consciència de tots aquells coneixements que anem construint individualment i col·lectivament, i esdevenir dia a dia una autèntica comunitat d’aprenentatge.

Referències bibliogràfiques

Bereiter, C., & Scardamalia, M. (1987). The psychology of written composition. Hillsdale, Nueva Jersey: Lawrence Erlbaum Associates.

Bereiter, C., & Scardamalia, M. (1992). Dos modelos explicativos de los procesos de composición escrita. Infancia y Aprendizaje: Journal for the Study of Education and Development, 58, 43-64.

Cano, E. (2005). El portafolio del profesorado universitario. Un instrumento para la evaluación y para el desarrollo profesional. Barcelona: Octaedro.

Castelló, M. (2002). De la investigación sobre el proceso de composición a la enseñanza de la escritura. Revista Signos, 35(51), 149-162.

Castelló, M., & Monereo, C. (2000). L’avaluació per carpetes en el Pràcticum de Psicopedagogia. Barcelona: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Castelló, M., Liesa, E., & Mayoral, P. (2014). Evidenciando el cambio. Sistemas de formación basados en la recopilación de evidencias: portafolios y diarios profesionales. A C. Monereo, Enseñando a enseñar en la universidad la formación del profesorado basada en incidentes críticos (pp. 111-139). Barcelona: Ed. Octaedro, co-edició amb IDES-UAB i ICE-UB.

Rodríguez Illera, J.L. (2009). Los portafolios digitales como herramientas de evaluación y de planificación personal. A M. Castelló (Coord.), La evaluación auténtica en Enseñanza Secundaria y Universitaria: investigación e innovación (pp. 145-170). Barcelona: Editorial Edebé.

1. Per a més informació sobre el document, preguem contacteu amb les autores de l’article.