Coneixedors de la realitat

Assumpta Sendra i Mestre
Professora de l’Àrea d’Humanitats

 

Un dels molts objectius d’aprenentatge dels nostres estudiants, a més d’assolir unes competències i aprendre noves metodologies, és ser «una persona de cultura», tal com deia el pedagog Joan Triadú, per adquirir coneixements generals sobre qualsevol aspecte del saber humà. Cal estar format i informat per tenir un comportament adult i per poder donar una resposta ètica davant dels esdeveniments. Desitgem i volem persones i mestres amb criteri, capaços de reflexionar per poder argumentar el seu propi pensament. És important que els alumnes, tant de Grau Infantil com de Grau Primària, en el seu itinerari de formació com a mestres tinguin unes assignatures que formen part de l’Àrea d’Humanitats.

 

Què pretenem?
Com indica el Pla Docent en l’assignatura de primer curs Persona, Cultura, Religió i Valors, aquests són conceptes de gran magnitud i complexitat que acompanyen els alumnes en el procés del propi coneixement i aprenentatge com a persones i com a futurs mestres. Pretenem fer una aproximació antropològica per aprofundir sobre l’ésser humà i les corresponents dimensions humanes. Des d’aquesta mirada, els alumnes poden fer-se preguntes que ajuden a la construcció del sentit de la vida. A més, tractem aspectes que pertanyen tant a la cultura com a la religió, ja que l’escola i l’aula són espais de cultura. Tot això amb un fonament bàsic i essencial dels valors que són tan rellevants i necessaris, tant en l’educació en general com en l’educació escolar en concret.

Per tractar aquests conceptes sobre: la persona, la cultura, la religió i els valors, és necessari observar i analitzar la societat que ens toca viure i que alguns alumnes consideren, sorprenentment, individualista, hipòcrita i egoista. Aquesta descripció feta pels mateixos alumnes de 18 anys fa qüestionar: Com és que tenen aquesta percepció? Què els ha influït? Però, per altra banda, hi ha els alumnes que comparteixen altres valors com la solidaritat, la fraternitat i la bondat.

 

Diverses exclusions
Si observem àmpliament el nostre entorn, veiem una realitat que no pot deixar indiferent. Vivim en una societat marcada per diferents tipus de discriminació que generen diferents formes d’exclusió social: la discriminació de gènere, la violència masclista o l’assetjament, el racisme, la xenofòbia, els prejudicis religiosos, l’homofòbia o l’aporofòbia, concepte que ha creat la filosofa Adela Cortina, que prové del lèxic grec pobre áporos amb el sufix –fobia, per explicitar el rebuig que hi ha als pobres.

Sabem que un dels factors clau que causa la desigualtat de qualsevol mena és l’economia. Això demana urgentment revisar la situació actual per aconseguir una distribució més justa i igualitària. Som conscients que la igualtat d’oportunitats és un dret reconegut tant a la Declaració Universal dels Drets Humans com a la Constitució Espanyola. ¿Però quantes persones no tenen els mateixos drets ni oportunitats en la vida? Garantir aquests drets permetria assegurar una vida digna per a tothom. El primer i el segon article de la Declaració Universal dels Drets Humans són els fonaments, ja que representen els principis sobre els quals es basen els drets de la dignitat, la igualtat, la llibertat, la fraternitat i la no discriminació.

Aquesta realitat requereix a l’aula fer una aturada per contextualitzar la Declaració Universal dels Drets Humans, per prendre consciència dels trenta articles en el seu context històric de l’any 1948 i del moment actual en què enguany celebrarem, el 10 de desembre, els setanta anys de la seva proclamació. Sortosament, davant dels diferents escenaris colpidors presents a la societat hi ha la resposta de moltes entitats i persones a títol individual implicades en projectes per afavorir els més vulnerables.

 

Diferents tipus de resposta social
Podríem fer un llarg llistat de col·lectius solidaris que donen resposta a aquesta realitat de vulnerabilitat. En aquest cas, ressalto l’assignatura de segon curs Cristianisme i Cultura que convida a prendre consciència del llegat religiós heretat del Cristianisme que ha donat forma a la cultura occidental. Presentem els elements essencials de les diverses religions i, especialment, de la tradició judeocristiana. Es tracta d’adquirir coneixements sobre l’evolució del pensament, els costums i les creences per aplicar-ho justament a les aules en el seu context intercultural i interreligiós.

Conèixer els elements fonamentals de les grans tradicions religioses de la història de la humanitat permet fer la descoberta de valors i principis que donen sentit a la creença. Un d’aquests valors rellevants és precisament la solidaritat. Són moltes les entitats tant civils com eclesiàstiques que són solidàries en els seus projectes. En concret, un dels temes a desenvolupar en l’elaboració del treball cooperatiu dels alumnes és Valors, societat i dimensió caritativa dels cristians per conèixer diferents entitats cristianes. Per exemple, Càritas que dona acollida, acompanya i orienta tantes persones i famílies sense llar que demanen ajuda. O Justícia i Pau que denuncia i pressiona les autoritats públiques davant de casos de violacions greus de drets humans. Aquestes entitats i tantes altres, i persones individuals són una mostra solidària i fraternal.

Aquesta frase: «Els pobres són els descartats de la nostra societat» expressada pel Papa Francesc és un toc d’alerta davant l’exclusió. Quan va cloure l’Any de la Misericòrdia, el Papa va instituir la Jornada Mundial dels Pobres per donar veu a aquesta realitat punyent. Enguany serà la II Jornada que se celebrarà el diumenge 18 de novembre per donar una resposta des de l’Església, les entitats, les comunitats, les persones… disposades a estar al servei dels pobres i contribuir amb diverses accions. Un exemple de resposta activa i constant és l’anomenat Hospital de Campanya de la parròquia Santa Anna, al centre de Barcelona, per acollir persones sense sostre mancades dels mínims per sobreviure. Una de les impulsores d’aquest projecte és la germana Viqui Molins que juntament amb el pare Àngel han publicat el llibre Déu al carrer, que és el resultat de cartes creuades entre ells dos, on comparteixen diferents experiències i ressalten la necessitat de la gent que viu al carrer en plena pobresa que demana ser escoltada i sentir-se reconeguda. En el pròleg del llibre, Peio Sánchez expressa que l’Àngel i la Viqui són «una paràbola vivent de l’Evangeli dels senzills».

Aquestes evidències fan despertar i obrir els ulls davant la realitat que no podem ignorar. Si oferim una educació holística als nostres alumnes perquè siguin persones reflexives, responsables, autònomes… amb respostes ètiques, i pretenem una educació inclusiva per integrar i atendre diferents diversitats, és necessari contemplar tots els escenaris per sensibilitzar i prendre consciència del bàtec real de la societat que vivim.