Paula Mayoral, Lorena Becerril i Berta Aznar

Àrea de Psicologia

FPCEE Blanquerna

Ningú no ha dit que les coses que valen la pena siguin fàcils, i el treball cooperatiu no n’és pas una excepció, ans al contrari, quan un es decideix a portar-lo a terme, es troba amb més obstacles o entrebancs que amb facilitats. Malgrat això, com ja sabem, amb aquesta pràctica hi ha més èxits que fracassos, i a mesura que professor i alumnes van aprenent a treballar de manera cooperativa i van desenvolupant diferents pràctiques en aquesta línia, el treball cooperatiu pot acabar sent l’eix al voltant del qual giren la majoria de les activitats de l’aula i els aprenentatges que hi tenen lloc.

Però, per començar, cal entendre què és realment el treball cooperatiu, i s’apunta el “realment” perquè, si hi ha literatura i recerques sobre un tema, aquest n’és un.

Una definició que ajuda a comprendre què és el treball cooperatiu és la següent: “Aquella producció en comú que, per dur-se a terme, necessita la participació en interdependència de dos o més subjectes 다운로드. És a dir, una producció en comú on cada component desenvolupa un rol específic, unes habilitats, segueix un procés, a la vegada diferenciat i complementari, tan necessari com els de la resta dels components del grup (Barba, 2013). En aquesta definició hi ha tres aspectes sobre els quals reflexionar. Un primer punt és la diferenciació de termes, ja que aquesta diferència ens portarà a decidir quina estructura és millor per als nostres objectius. Així, doncs, caldrà ser conscients que no és el mateix un agrupament (persones que coincideixen en un espai i en un temps); un grup (nombre limitat de persones que interactuen per aconseguir un objectiu), i un equip (grup que coopera per assolir un objectiu comú). D’aquesta manera, si ens situem en el treball cooperatiu i, lògicament, des de l’estructura d’equip, hi ha un segon aspecte al qual cal parar atenció: les cinc condicions que han de complir totes les activitats si decidim que es duguin a terme de manera cooperativa (Johnson, Johnson i Holubec, 1999) 호빗 시리즈 다운로드.

A continuació les presentem de manera resumida, juntament amb algunes estratègies organitzatives que permeten la seva posada en pràctica:

1. Interdependència positiva: l’èxit de cada membre de l’equip és l’èxit de l’equip. Es podria fomentar a través de l’elaboració d’uns objectius d’equip, de la divisió de tasques i rols i també de recursos (distribució i limitació de materials) i del reconeixement grupal (reforç d’equip).
2. Interaccions cara a cara: cal treballar per maximitzar les oportunitats d’interacció. Es pot fer a través de dinàmiques interpersonals d’ajuda, assistència, suport, ànim i reforç entre els membres de l’equip. Una altra estratègia seria limitar el nombre de membres de l’equip a un nombre màxim de cinc participants.
3. Responsabilitat individual: cal evitar la dissolució de responsabilitats (principal inconvenient del treball en grup) a través de l’avaluació individual, l’elecció aleatòria del portaveu, els informes personals de treball, la nota d’equip i altres accions com ara els plans d’equip 피트니스 다운로드.
4. Habilitats socials: és una oportunitat per ensenyar deliberadament habilitats socials per poder-les practicar, com per exemple una comunicació apropiada, confiar en els altres i conèixer-los, la resolució constructiva de conflictes, la participació de tots els membres o l’acceptació dels punts de vista dels altres.
5. Autoreflexió d’equip: els membres de l’equip destinen un quant temps per reflexionar conjuntament sobre el procés de treball d’equip, l’assoliment dels objectius, les relacions de treball i el compliment de les funcions assignades. Fruit d’aquesta reflexió és la presa de decisions d’ajuda i millora per a properes ocasions.

I un tercer i darrer aspecte que creiem important remarcar és que la utilització a l’aula de qualsevol de les metodologies més conegudes de l’aprenentatge cooperatiu, com ara la dinàmica puzzle o jigsaw, d’Aronson (Slavin, 1990, 1995), l’ensenyament recíproc, la tutoria entre iguals o els grups d’investigació constitueixen uns recursos molt potents per a: a) l’atenció a la diversitat de les necessitats educatives de l’alumnat i una forma de gestionar l’aula que permet afrontar el repte de la qualitat per a tot l’alumnat amb garanties d’èxit; b) la inclusió de l’alumne en el procés de construcció de l’aprenentatge en donar-li un rol actiu i participatiu; c) afavorir la relació i la interacció entre els alumnes en el procés d’aprenentatge, i d) millorar el rendiment acadèmic dels alumnes i els resultats d’aprenentatge.

Ara bé, com dèiem a l’inici, no sempre és tot tan fàcil, també hi poden aparèixer diferents obstacles, com ara la dificultat per integrar ritmes diferents d’aprenentatge, la necessitat de control extern i igualitari de l’alumnat conseqüència d’una organització taylorista de l’aula fortament arrelada, els conflictes que poden sorgir en la interacció entre els alumnes i la manca de suport del professorat quan no té un grau de domini del recurs 안드로이드 저장소 다운로드. A totes aquestes dificultats cal afegir-hi l’avaluació, un tema especialment delicat tenint en compte que tradicionalment la finalitat de l’avaluació ha estat valorar l’assoliment de cada individu amb tasques individuals.

Malgrat aquestes dificultats, tenim el convenciment que els nostres alumnes, futurs mestres, han de ser l’agent de canvi que introdueixi i que promogui el treball cooperatiu a les escoles. Així, doncs, no hi tenim cap excusa i tots els obstacles que apareguin s’han de superar!

Però, com poden els nostres estudiants esdevenir mestres que ensenyin a treballar de manera cooperativa als seus alumnes? Creiem que no és possible ensenyar a treballar d’aquesta manera sense haver-hi treballat i, sobretot, sense haver passat per l’experiència com a aprenent i haver evidenciat les dificultats que poden sorgir amb aquest tipus de treball i haver-les resolt en primera persona 다운로드. Per tant, l’objectiu no és solament que els futurs mestres ho traslladin a l’aula, sinó que “sembrin” la llavor del treball cooperatiu en el si de l’escola.

Es comença des d’on som i on som comencem, amb això volem dir que, tot i que tenim força alumnes que han treballat amb aquesta metodologia al llarg de la seva formació a l’escola, en tenim que no ho han fet i, si pensem en els nostres mestres, encara emergeix més la necessitat de fer èmfasi en aquesta manera d’ensenyar i aprendre, i, per a nosaltres, entendre els processos d’ensenyament i aprenentatge. Amb això no volem dir que no sigui necessari treballar de manera cooperativa en altres estudis, però en el nostre sector especialment calen mestres cooperatius per formar alumnes cooperatius.

En aquest punt se’ns obren dues finestres en una mateixa direcció: una que ens condueix al que ja hem dit, que cal promoure el treball cooperatiu en els nostres alumnes i formar-los-hi; i una altra que ens condueix directament a nosaltres com a professors universitaris, a treballar de manera cooperativa amb els nostres alumnes 다운로드.

 

Aquesta darrera idea l’han defensada nombrosos autors fent evidents les bondats, l’excel·lència i la importància del mètode anomenat docència compartida (Duran i Miquel, 2003; Huguet, 2006; Miquel, 2004). En aquesta mateixa línia, i d’acord amb Miquel (2004), és ben coneguda la importància del treball col·laboratiu entre els docents com a motor de canvi als centres i, sobretot, per avançar cap a una educació de qualitat. Alhora, aquesta autora destaca que aquest és el procediment òptim per resoldre conflictes, parar-se a reflexionar conjuntament i valorar allò que s’està fent a la institució. Per tant, la col·laboració es converteix en el mitjà per obtenir un fi; és a dir, es construeix aprenentatge alhora que s’ensenya. Alguns dels beneficis de la docència compartida són que ajuda el professorat a ser més conscient del seu propi estil d’ensenyament i aprenentatge, millora les habilitats interpersonals, desperta l’interès per conèixer noves idees i innovacions educatives, alhora que convida a compartir materials i metodologies de treball 권고사직 양식.

D’acord amb tot el que hem exposat, considerem que la potencialitat i l’eficàcia de l’aprenentatge cooperatiu com a eina metodològica que sorprèn, estimula, engresca i produeix canvis, només és possible amb mestres amb una bona formació i experiència en el treball cooperatiu.

A caminar s’aprèn caminant i, lògicament, a cooperar s’aprèn cooperant.

Referències

Barba, C. (2013). Aprenentatge cooperatiu. Recuperat de http://recursosdidactics.org/grups-cooperatius.

Duran, D,. & Miquel, E. (2003). Cooperar para ensenyar y aprender. Cuadernos de pedagogía, 33, 73-76.

Duran, D. (Coord.) (2006). Tutoría entre iguales, la diversidad en positivo 다운로드. Aula de innovación educativa, 153-154, 7-39. Recuperat de http://grupsderecerca.uab.cat/grai/sites/grupsderecerca.uab.cat.grai/files/monograficoaula.pdf.

Huguet, T. (2006). Aprendre junts a l’aula. Una proposta inclusiva. Barcelona: Graó.

Johnson, D., Johnson, R., & Holubec, E. (1999). El aprendizaje cooperativo en el aula. Buenos Aires: Paidós.

Miquel, E. (2004). La colaboración docente: instrumento fundamental para la mejora de la calidad educativa. Aula de innovación educativa, 132, 77.

Slavin, R. E. (1990). Cooperative learning. Theory, research, and practice. Needham Heights, MA: Allyn and Bacon 다운로드.

Slavin, R.E. (1995). Research on cooperative learning and achievement: What we know, what we need to know. Recuperat de http://www.successforall.org/Research1/Research-Archive/.

Per saber-ne més…

– Aprenentatge cooperatiu. Una eina per a l’excel·lència. Fundació impuls. http://www.cooperatiu.org/ideas-for-do/recursos/.

– Cooperative Learning Center. Portal creat pels germans Johnson en què desenvolupen els conceptes fonamentals de la seva tècnica. www.co-operation.org

– GRAI. Grup de Recerca sobre Aprenentatge entre Iguals. Universitat Autònoma de Barcelona, UAB. http://grupsderecerca.uab.cat/grai/es 다운로드.

– JIGSAW. Pàgina dedicada exclusivament al treball amb la tècnica cooperativa del puzzle. www.jigsaw.org.

– Pere Pujolàs Maset. El aprendizaje cooperativo: algunas ideas prácticas. Universitat de Vic. Novembre de 2003. http://www.muskizkoikastola.com/files/05%20Pujolas%203%20El_aprendizaje_cooperativo_Algunas_ideas_pr%C3%A1cticas.pdf.