CREATIVITAT-1

Imma Panadès ,    Àrea d’Educació Visual i Plàstica

Una definició àmpliament acceptada de creativitat ens remet a ‘la producció d’alguna cosa nova i útil’ (Runco i Jaeger, 2012) es tracta d’una definició molt sintètica i al mateix temps àmplia i inclusiva que el mateix Runco completa amb components estètics i contextuals que, al seu parer, confereixen un caràcter d’autenticitat als processos creatius.

Més específica i també molt inclusiva, la versió clàssica, dictada per J. Drevdahl (1956), descriu la creativitat com:

‘La capacitat de produir continguts mentals en qualsevol àmbit, que essencialment es considerin nous, pot tractar-se d’una activitat imaginativa o d’una síntesis mental per formar nous sistemes, noves combinacions d’informacions ja conegudes, així com transferir relacions a situacions noves. Pot adoptar forma artística, literària, científica o ser d’índole tècnica o metodològica’.

En el pla antropològic, la creativitat es troba a l’arrel de l’evolució humana i es vincula estretament a la resolució de problemes en qualsevol àmbit, en tant que la vida demana desenvolupar i aplicar estratègies adaptatives i fer front a noves situacions per les que d’antuvi, no s’està preparat.

En renovar la mirada sobre les coses i esdeveniments, i en introduir variació en l’acció i en el pensament, s’impulsa la possibilitat d’invenció i de canvi, i amb ell l’expansió de camps conceptuals i operacionals. Tal com sosté Dewey (2000), un problema implica la transformació d’una situació determinada, de manera que, tant en àmbits educatius com en el món de l’empresa, de l’art i de la ciència o en la pròpia vida quotidiana, es planteja el valor que pot tenir l’estimulació de les actituds creatives, considerant les disposicions innates en l’individu i obrint estratègies per amplificar la seva acció, així també ho recull, l’argument de Vygotsky(2000) , escrit als anys 30:  

‘Resulta doncs que el nostre cervell constitueix l’òrgan que conserva experiències viscudes i facilita la seva reiteració. Però si l’home només es limités a conservar experiències anteriors, l’home seria un ésser incapaç d’ajustar-se a les condicions establertes pel medi que l’envolta. Qualsevol canvi nou, inesperat, que en aquest medi ambient no s’hagués produït amb anterioritat a l’experiència viscuda no podria despertar en l’home la deguda reacció adaptadora ‘

‘És precisament l’activitat creadora de l’home la que fa d’ell un ésser projectat al futur, un ésser que contribueix  a crear-lo i que modifica el seu present.’

Al llarg del segle XX i fins avui s’han desplegat estudis, sobretot en l’àmbit de la psicologia, però també en altres disciplines com la neurobiologia, l’art, l’educació i l’empresa. En conjunt s’han examinat els fenòmens de la creativitat des de tres plans: la persona, el procés i el producte. En ells es tracten aspectes que abasten la conducta creativa i els processos implicats en la generació d’idees noves, les funcions cerebrals que s’hi comprometen, les característiques de la personalitat creativa, i les qüestions educatives i d’estimulació. Per altra banda també s’ha fet atenció al producte que neix i s’avalua, emmarcat en un context econòmic i social, que és determinat pel domini de coneixement corresponent, segons l’àmbit d’expertesa, quotidià, artístic o científic.

Dialèctiques

En l’origen de l’interès per les qüestions relacionades amb la creativitat, destaca com a fita important la reflexió que el matemàtic J.H. Poincaré (1908) va portar a terme, sobre el seu propi procés de generació de noves idees. Influenciat per la psicoanàlisi, Poincaré s’adonà, en el transcurs de les seves seqüències de treball, de l’alternança de períodes d’activitat inconscient – conscient. Així, durant la cerca de possibles solucions per a un problema, l’autor experimentava aquells moments en que el conscient s’atura i el pensament racional entra en estat de latència, mentre, sense saber-ho, el cervell segueix treballant en les estructures més profundes de l’inconscient. Aquest va ser identificat com a període d’INCUBACIÓ, un concepte assumit més tard per Wallas (1926) i altres psicòlegs, i que, per altra banda, Guilford (1980) va relacionar amb el pensament divergent, o aquell que planteja més d’una alternativa de solució a un únic problema. Actualment, en neurobiologia, molts autors, entre ells I. Beeman i J. Kounios (2009), S. M. Ritter,   i Dijksterhuis, A. (2013) per exemple, han estudiat en el cervell els fenòmens relacionats amb el pensament inconscient, la incubació i l’insight.

El mode d’incubació, es configura com una etapa entre el plantejament del problema i la seva solució, aquesta es correspondria a un estat en que el control exercit per la raó es desbloqueja i prenen rellevància la emocionalitat, la fluència i la flexibilitat que operen com a mecanismes per a produir variacions.

Un període d’incubació, sovint acaba amb la IL·LUMINACIÓ SOBTADA o INSIGHT, en que la solució es revela a la consciència com una nova relació possible entre les varies realitats que s’estan treballant, i acostuma a anar acompanyada d’una forta emotivitat. Tal com els físics D. Bohm, F.D. Peat (1988) sostenen ‘L’essència de l’acte creatiu és un estat d’elevada energia que fa possible una percepció nova’.

De vegades la il·luminació pot consistir en un eureka, en paraules d’Arquímedes,  d’altres una serendípia o descobriment casual que s’esdevé en el curs d’una cerca que es desvia dels objectius originaris, però que s’interpreta i dóna sentit, com en el cas de Fleming quan va descobrir la penicil·lina.

Per altra banda, l’estat d’elaboració volitiva i conscient seria aquell que es dóna en els moments en que es formalitzen i VERIFIQUEN les noves idees en el pla del pensament racional, analític, crític i executiu, per finalment AVALUAR-LES en el seu resultat i en la posada a la consideració de l’entorn. Aquestes, segons Guilford, correspondrien a formes de pensament convergent, o aquell que treballa en la consecució de resultats únics o els més òptims.

Poincaré, assenyala que en aquesta dinàmica de treball inconscient – conscient es van consolidant els resultats. La creació matemàtica, en el cas l’autor, no pot ser mecànica, ja que en ella hi ha quelcom impossible de dominar per la sola acció de la raó.

En definitiva es tractaria de que el pensament creatiu posa en joc un mecanisme per introduir variacions, un procés de selecció i elaboració consistent i un mecanisme per preservar i reproduir les variacions seleccionades.

Pel que fa a les aportacions que provenen del pla de la neurobiologia, també troben en treballs, com els de Beaty i altres (2015) indicis de que la creativitat implica aquesta interacció complexa entre pensament espontani i pensament controlat. Segons les observacions que exposen, el pensament creatiu involucra l’estructura de la xarxa neuronal en el seu conjunt, la qual treballa en variats circuïts integrats, molt repartits en el cervell. Fonamentalment, segons aquests autors, la creativitat es produiria durant les interaccions dinàmiques de tres xarxes diferenciades dins dels sistemes cerebrals: una xarxa neuronal per defecte, en la que s’activen mecanismes per la lliure generació d’idees, una xarxa de control executiu que formalitza els productes i entre elles, una tercera xarxa, de prominència, que a faria la funció de regular l’alternança entre el mecanisme de la lliure generació d’idees, i la seva efectivitat executiva, decidint donar pas a una o a l‘altra, de manera que la seva seria una funció clau en la regulació i orientació de cada seqüència de creativitat.

Aquestes dinàmiques de treball, són pròpies també de la pràctica artística, però hem de destacar en especial que en el si dels moviments Dadà i Surrealisme es prengué consciència del valor del procés creatiu. En aquells artistes es desvetllà un gran interès en explorar qüestions relatives a la creativitat i centraren la seva obra artística en la cerca i desenvolupament d’estratègies que els conduïssin a les arrels de la creació, entre elles: la recuperació de somnis, la convocació de l’atzar i el que anomenaren ‘automatisme psíquic’.

Amb aquestes tècniques, sovint en forma de joc, intentaven desbloquejar el món de l’inconscient, restringit per la raó, i arribar al que ells entenien, la font de l’experiència artística o la vivència poètica més genuïna en l’humà. Amb aquests procediments establien seqüències de treball que oscil·laven entre la impulsivitat i el caos, per una banda, i la ressignificació i reordenament en el pla de la consciència per a l’altra.

Procediments desinhibidors

La necessitat d’innovació ha portat al desenvolupament d’estratègies destinades a estimular l’activitat creadora en àmbits com l’empresa i l’educació. Així, amb la finalitat d’ajudar a repensar de nou els problemes, adoptant nous enfocaments i punts de vista, es proposen metodologies i exercicis per tal d’aconseguir la superació d’allò establert, sabut o automatitzat. No allunyant-se del patró essencial PREPARACIÓ – INCUBACIÓ – IL·LUMINACIÓ – VERIFICACIÓ, es procura implementar regles de joc que alternin entre la màxima restricció i l’amplitud total:

  • Produir i reunir material insòlit per treballar en:  Provocar l’atzar. Relatar somnis capturats. Deixar vagar la ment, somiant despert. Realitzar pluges d’idees aparentment irrellevants, inhibint la censura.
  • Practicar la unió d’elements heterogenis  i distints: associant i encadenant idees remotes o no relacionades, per exemple en trobar usos nous i inusuals per als objectes o assajar noves combinacions entre elements.
  • Produir pensaments en base a analogies i metàfores.: partint del  reconeixement de patrons comuns, en situacions i objectes diversos, ‘cercar allò comú en allò divers, o fer divers allò que és comú’   
  • Ajudar-se de formes d’expressió i visualització: elaborant mapes conceptuals que ajudin a  visualitzar i establir relacions entre idees.
  • Seleccionar, formalitzar el material reunit, trobant significat  interpretar o resinificar–los, detectar serendípies en fets  ja donats
  • Confrontar i avaluar les noves idees

La persona creativa

Els canvis profunds, generalment neixen de situacions caòtiques i incertes, es tracta de processos que resulten inabastables en el seu control i arriscats en tempos i resultats. El producte creatiu no pot ser totalment concebut a voluntat, ni ser previst de manera conscient en el seu conjunt. La conducta creativa demana a la persona desenvolupar actituds i habilitats a partir de disposicions naturals i actitudinals que essencialment resumim en:

  • Receptivitat sensorial, curiositat i sensibilitat als problemes
  • Un caràcter independent i lliure, crític, inconformista i capaç de gestionar emocionalment la incertesa i el risc
  • Possessió d’un intel·lecte mòbil dotat de fluïdesa, flexibilitat, originalitat
  • Capacitat executiva i d’adquisició del coneixement necessari per portar a terme l’elaboració, aplicació, comunicació i avaluació del producte

Sense oblidar que la solució d’un problema es vincula a la manera cultural d’abordar-lo i que el subjecte creador forma part d’aquest mateix entorn, tal com així ho entenen Gardner (1993), Csikszentmihalyi (1998)  o Simonton (2000) entre altres , considerem que  aquestes característiques dibuixen un perfil de persona que aborda la resolució de problemes amb una determinada ACTITUD que entenem beneficiosa, en tant que impulsa el progrés.

Apostem a favor de que l’escola treballi en la compressió de les qüestions relacionades amb la creativitat i els seus valors i assumeixi la seva estimulació a través de l’activitat que es desplega en l’entramat de totes les àrees i esdeveniments.

 

REFERÈNCIES

BOHM D., PEAT F.D. (1988) Ciencia, orden y creatividad. Kairós Barcelona, P. 295

BEATY ROGER E., MATHIAS BENEDEK, PAUL J.SILVIA, DANIEL L.SCHACTER  Creative Cognition and Brain Network Dynamics in Trends Cognitive  Sciences Volume 20, Issue 2, February 2016, P. 87-95

CSIKSZENTMIHALYI, M. (1998)  Creatividad. El fluir y la psicología del descubrimiento y la invención. Paidós. Barcelona

DE BONO, E. (1992) El pensamiento creativo, Paidós Editorial. Barcelona..

DREVDAHL, J. E. (1956). Factors of importance for creativity. Journal of Clinical Psychology, 12, 21-26. citat per ULMANN Gisela (1972)  Creatividad  Rialp. Madrid, P.101

DEWEY, J. (2000). La miseria de la epistemología: ensayos de pragmatismo Ed  Paidós, P. 120-121 (Recull  d’assajos de John Dewey, 1859-1952)

GARDNER, H. (1993). Mentes creativas: una anatomía de la creatividad. Paidós,  México

GONZÁLEZ FERNÁNDEZ, F. (2017) La invención matemàtica de Henri Poincaré Ed. KRK. Oviedo.

GUILFORD, J. P. (1980) La creatividad. Narcea. Madrid.

GUILLÉN, Jesús C ¡Eureka! El cerebro creativo en acción 2015https://escuelaconcerebro.wordpress.com/

KOUNIOS J. & BEEMAN M. (2009) The Aha! Moment: the cognitive neuroscience of insight. Current Directions in Psychological Science 18(4) 210-216

MARINA, J.A (1993). Teoría de la inteligencia creadora, Editorial Anagrama. Barcelona.

MARÍN, R. y DE LA TORRE, S. (1991) Manual de la Creatividad, Editorial Vicens Vives. Barcelona.

OSBORN, A. (1993) Imaginación Aplicada.  Creative Education Foundation Press. Buffalo.

POINCARE, Henri, (1908) L’invention mathématique, conférence faite à l’Institut général psychologique.  Au siège de la Société.  Paris.

RUNCO, M. A., & JAEGER, G. J. (2012). The standard definition of creativity. Creativity Research Journal, 24(1), 92–96

RITTER Simone M.  i DIJKSTERHUIS Ap.  Creativity, the unconscious foundations of the incubation period. Frontiers in Human Neurosciencie . 2014; 8: 215. Publicat en línia el 11 d’abril de 2013. doi:  10.3389 / fnhum.2014.00215 PMCID: PMC3990058 PMID: 24782742

SIMONTON, D. (2000). Creativity: Cognitive, personal, developmental, and social aspects. American Psychologist, 55(1). 151-158

VIGOTSKY, L. S. (2000). La imaginación y el arte en la infancia: Ed.  Akal. Madrid

WALLAS, G. (1926). The art of thought. Ed. Harcourt Brace. Nueva York