Xavier Àvila i Morera,  Àrea de Didàctica de les Matemàtiques de la FPCEE Blanquerna. URL

Recentment, el dia 12 de novembre, alguns professors de l’àrea de didàctica de les matemàtiques de Blanquerna vam assistir al seminari en línia que va organitzar la Fundació Jaume Bofill que portava per títol aquesta pregunta: “Ens cal un “Pla d’Impuls de les Matemàtiques”? I ara aprofitem l’espai que ens brinda Tribuna Educació per fer-ne difusió. Es pot accedir al contingut íntegre de la sessió en aquest vídeo. Amb tot, a continuació en fem una breu crònica destacant-ne les idees principals 다운로드.

El moderador de l’acte va ser Joan Badia, catedràtic de llengua i literatura, que va introduir el seminari en línia comentant que el títol venia a plantejar si “de la mateixa manera que el Departament d’Ensenyament ha promogut un pla d’impuls a la lectura no caldria també un pla d’impuls a la matemàtica”.

La sessió accessible a través d’Internet mitjançant vídeo en directe va prendre la forma d’una taula rodona en la que en un primer moment cadascun dels tres convidats va comentar un aspecte concret relacionat amb l’ensenyament i aprenentatge de les matemàtiques i va acabar responent a la pregunta inicial 다운로드.

En primer lloc va intervenir Maite Gorriz, llicenciada en matemàtiques i professora a secundària, que va explicar que el projecte de la Fundació Jaume Bofill “De PISA a l’aula” treballa per treure conclusions de l’aplicació d’aquestes proves perquè més enllà d’informar de l’estat de la qüestió permetin prendre decisions amb l’objectiu de millorar. A continuació va organitzar el seu discurs responen a les preguntes: Què estem fent? Com ho estem fent? Com ho podem millorar?

Sobre què estem fent 다운로드? va remarcar la importància de treballar les matemàtiques situades en contextos reals. “No podem treballar les matemàtiques amb base a càlculs que no tenen significat per als alumnes” –deia.

En relació al Com ho estem fent? va insistir que cal entendre la matemàtica com a part del món, de la realitat, que és global i holística i sovint a l’escola ho estem fragmentant de tal manera que perd el sentit. Val a dir que aquest aspecte des de la nostra àrea de matemàtiques el considerem  especialment rellevant i, seguint el mestratge del professor Carlos Gallego, hi dediquem una especial atenció 호빗 시리즈 다운로드.

I amb això va introduir la resposta al Com ho podem millorar? Indicant que cal tractar les matemàtiques des de la transversalitat, que caldria reorganitzar el currículum mitjançant projectes amb sentit i integrar l’avaluació en el procés. També va comentar que hi ha professorat de matemàtiques que no té una formació pròpiament  matemàtica, especialment a infantil i a primària, a qui li fan por 피트니스 다운로드. I que això s’hauria de superar compartint amb els altres docents i promovent que en els centres hi hagi un lideratge clar en aquests temes.

Sobre si Cal un pla d’impuls de la matemàtica? Maite Gorriz va contestar clarament que sí però que cal tenir en compte que, tal com deia Einstein: “si busquem resultats diferents, no podem seguir fent sempre el mateix” 안드로이드 저장소 다운로드.

En segon lloc va intervenir Carme Burgués, que va ser presentada com a “professora de didàctica de les matemàtiques i de les ciències de molts mestres, mestra i matemàtica, que participà en el disseny dels currículums de primària i de secundària de la Generalitat”. Carme Burgués va apuntar que treballar les matemàtiques “a fons” vol dir vetllar per l’aprenentatge instrumental de les matemàtiques però sobretot treballar-ne el seu “caràcter formatiu” que consisteix a treballar aspectes com la generalització, el raonament lògic, el llenguatge matemàtic, connectar, argumentar, investigar… que són competències que es poden treballar des de la matemàtica però que van  molt més enllà 다운로드.

A continuació va remarcar que un aspecte clau a tenir en compte era la necessitat que els mestres siguin competents en matemàtiques, que vol dir que siguin capaços d’adonar-se de les matemàtiques que hi ha al seu voltant i ho puguin transmetre als seus alumnes, que reconeguin les connexions dels continguts matemàtics amb la xarxa de coneixements generals, que proposin la realització de tasques interessants, amb diverses possibilitats de resolució, que fomentin la col·laboració i la discusió, que entenguin el que pensa l’alumne per poder tractar l’error com a vehicle d’aprenentatge… i també va apuntar que per millorar la formació cal treballar en equip dins del propi centre, elaborar materials, escriure, assajar experiències interessants per petites que siguin i reflexionar-hi conjuntament. No calen tant assessoraments externs com caminar junts l’equip docent.

I, finalment també va destacar la importància del paper que tenen les famílies en la millora de la consideració social que tenen les matemàtiques 다운로드. I va suggerir que d’una banda cal evitar reforçar els tòpics de la dificultat de les matemàtiques i de l’altra potenciar el sentit comú, la curiositat, estar disposat a fer-se preguntes i a investigar amb els fills, interessar-se pel que han treballat a l’escola…

I en tercer lloc va intervenir el professor Lluís Mora, professor de matemàtiques a la universitat i col·laborador del CESIRE-CREAMAT, un centre de recerca per a la innovació en l’àmbit matemàtic.

Mora va centrar-se a comentar sobre els recursos i les tecnologies que podrien permetre concretar aquest pla d’impuls que tots tres ponents van considerar que és necessari 권고사직 양식. I ho va fer destacant per una banda la tasca de diverses institucions que faciliten la transferència de coneixements a les escoles sigui com el CESIRE amb cursos de formació, o el FEEMCAST promovent activitats adreçades directament als alumnes com són els concursos matemàtics, o amb el treball d’associacions com Geogebra.cat, o el museu de les matemàtiques de Cornellà o el gabinet GAMAR de Maria Antònia Canals. I per altra banda va comentar que l’ús de la tecnologia com a suport a l’ensenyament i aprenentatge de les matemàtiques s’ha de gestionar tenint en compte quines matemàtiques es volen treballar i com, de manera que es poden utilitzar per treballar només la seva dimensió instrumental i aleshores aportaran ben poca cosa o es poden utilitzar les TIC per potenciar la creativitat i la capacitat d’innovació dels alumnes, per comunicar i col·laborar, per experimentar i pensar críticament… I per a això cal que els professors amb la seva pròpia pràctica vagin esdevenint usuaris experts de les TIC 다운로드.

A partir d’aquí s’obrí un torn de preguntes que podeu consultar en el vídeo complet de la sessió.