Economia circular: de què estem parlant?

Ignasi Oró

Àrea de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials

Reciclar, reduir, reutilitzar, consum responsable, respecte al medi ambient, educació mediambiental, sostenibilitat, i més recentment economia circular. Totes aquestes paraules tenen una connexió molt clara: quina és i quina ha de ser la nostra relació amb l’entorn natural i socioeconòmic. En les línies següents ens centrarem en l’economia circular, un model teòric relacionat amb totes les paraules citades. Parlem-ne.

A la natura no hi ha escombraries ni abocadors, tot es recicla. Per contra, en els països desenvolupats produïm, fem servir i llencem d’una manera desfermada i anem cap a una situació insostenible. D’aquestes pràctiques en diem economia lineal perquè no es tanquen cicles de cap mena. Per contra, l’economia circular (vegeu Impulsem l’economia circular i verda) representa un dels eixos clau de la sostenibilitat, ja que té en compte sistemes de producció que generen menys residus i en els quals aquests residus es converteixen en recursos i tanquen cicles.

Hem d’afegir que no es tracta d’una entelèquia construïda per ecòlegs i economistes, sinó que és un model teòric que posa les bases d’una relació intel·ligent entre el desenvolupament socioeconòmic i els recursos naturals per redreçar l’economia des del model lineal actual cap al nou model d’acord amb els principis de la sostenibilitat.

El model lineal està clarament superat tal com ens indica la realitat de la biosfera: les deixalles s’amunteguen, ja que tenim molts problemes per reciclar-les i reutilitzar-les,i els recursos naturals no renovables es van esgotant.

Les pràctiques que des de fa molts anys es proposen com a hàbits mediambientals agafen més sentit encara sota el paraigua de l’economia circular. Si consumim de manera responsable, farem servir menys recursos i es generaran menys residus i passa el mateix amb la reutilització i amb el reciclatge: cal que ens autoconscienciem que som una espècie més de la biosfera i que, com a tal, estem sotmesos a les seves lleis, tot i que ens sembli que no ens afecten. Una economia basada en el tancament de cicles de la matèria s’apropa molt més a la lògica dels principis de la sostenibilitat i, per tant, també a les lleis de la natura.

El coneixement avança per diversos àmbits i, per fidelitat amb els nostres infants i joves, hem d’actualitzar-nos en tot allò que és rellevant per a la seva formació. Als equips docents sovint hi ha una especialització temàtica combinada amb un treball cooperatiu que fa més fàcil l’actualització de què parlem: no cal que tots estiguem al cas de tot perquè ens podem repartir les temàtiques i compartir el coneixement.

Per participar d’aquests cicles que es tanquen, hem d’aconseguir que els infants i joves en edat escolar aprenguin bé què en fem, dels diferents residus produïts tant a l’escola com a casa. Caldrà saber d’on venen i on van. Disposem d’un recurs educatiu molt aclaridor i molt realista (vegeuresidu on vas?). Entendre l’itinerari seguit per diferents objectes ens fa tocar de peus a terra i donar sentit a les accions suggerides.

Hem d’aconseguir que els infants i joves no només posin el residu al contenidor corresponent sinó que aprenguin d’on s’extreuen, com es fabriquen, on van després del contenidor, quin és el procés de reutilització o de reciclatge i què se’n fa dels que no es poden reciclar. De ben segur que amb aquest enfocament potenciarem el consum responsable i aconseguirem una ciutadania més crítica que posarà en valor l’economia circular a què estem abocats si volem viure en una biosfera més habitable i amb més harmonia amb les seves lleis.