Educació emocional i ciències socials

Francesc Riera i Piferrer

Professor de Didàctica de les Ciències Socials

Un professor de Psicologia de la nostra facultat molt apreciat pels estudiants, el Dr. Francesc Rovira, repetia sovint: “Per arribar al cap, primer s’ha de passar pel cor”. Darrerament, s’insisteix més en la importància del treball de les emocions en els processos d’ensenyament-aprenentatge. Treballar les emocions abasta aspectes molt diversos i, si bé ningú dubta de la seva importància, no sempre es fa de forma conscient o intencionada per part de mestres i alumnes. De mica en mica, van apareixent propostes i recerques que ens permeten anar obrint camí en aquest sentit.

El novembre passat, el Museu d’Història de Catalunya organitzà les Jornades Didàctica de la Història, que foren valorades molt positivament per part dels docents que hi participaren. Tant entre les experiències que s’hi presentaren com en les activitats del museu, es visualitzà la importància que l’aprenentatge de la història passa no només per explicar-la, sinó, sobretot, per viure-la. Un exemple d’això va ser la presentació del projecte Barcino Oriens per part del seu impulsor, el professor Ricard Llop, de l’escola Joan Pelegrí d’Hostafrancs (podeu trobar-ne més informació a www.barcinooriens.cat ). Adreçat a estudiants de batxillerat, després de nou anys, el projecte ha aconseguit portar la cultura clàssica a l’actualitat amb molt èxit. Gràcies a aquest projecte, s’ha aconseguit involucrar els estudiants, fent que deixessin de ser espectadors de la cultura clàssica per passar a ser-ne recreadors.

Així mateix, es va presentar l’experiència de la Xarxa d’Escoles Històriques de Barcelona, que aplega set escoles i quatre instituts de la ciutat (en trobareu tota la informació a https://sites.google.com/a/xtec.cat/xehbcn/). Va ser una molt bona mostra de com l’aprenentatge de la història —en aquest cas, la dels seus centres— aconsegueix uns resultats molt positius quan és una història propera als alumnes, quan ells senten que en formen part. Les visites dinamitzades a l’exposició permanent del Museu d’Història de Catalunya també tenen per objectiu apropar el coneixement del passat, a partir d’elements de la vida quotidiana que els alumnes poden comparar fàcilment amb les seves experiències actuals.

Imatge d’una cuina dels anys trenta (exposició permanent del Museu d’Història de Catalunya)

Les escenografies, les simulacions virtuals en 3D, les recreacions… faciliten una aproximació al passat a través dels sentits, fent que els alumnes es sentin més a dins de determinats moments del passat. Això sol no en garanteix un bon aprenentatge però sí que pot augmentar un pas previ: la motivació dels alumnes pel coneixement del passat.

D’altra banda, la Dra. Montserrat Yuste acaba de presentar a la UAB la seva tesi doctoral sobre el treball de l’empatia en l’ensenyament i aprenentatge de les ciències socials a primària. La seva recerca indaga quines estratègies impulsen el desenvolupament dels diferents tipus d’empatia (emocional, cognitiva, comunicativa, social i històrica), així com quins són els obstacles que la dificulten. El seu treball de camp, centrat en alumnes de cicle superior de primària, mostra una clara relació entre el desenvolupament de l’empatia i el pensament social i crític dels alumnes mentre treballen les ciències socials. La recerca, d’interès tant per als futurs mestres de primària com per als mestres en actiu, ofereix una guia amb indicacions útils per incorporar el treball de l’empatia a la pròpia pràctica educativa d’una manera més conscient.

Alguns autors (Rifkin, Barton i Levstik) ens diuen que l’empatia “és l’ànima de la democràcia” o “un senyal inequívoc de la salut d’una democràcia”. En aquest sentit, veient l’actual situació política al món en general, i al nostre país en particular, és evident que alguna cosa no estem fent bé ni des de les escoles ni des de la formació dels docents a les universitats. Si la finalitat més important de les ciències socials és l’educació per a una ciutadania democràtica, el treball de l’empatia té avui un paper més fonamental que mai.

I tu, mestre/a, ets empàtic/a?