Educació Física a l’Educació Infantil

Dra. Maria Dolors Ribalta Alcalde.  Professora de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna (Universitat Ramon Llull). Àrea d’Educació Física al Grau d’Educació Infantil i Primària.

 

Importància de l’educació infantil

Al llarg dels segles la visió sobre els nens i les nenes ha anat variant tal i com  afirma DeMause (1974) amb un recull sobre la infància en diferents moments de la història. En aquest sentit han estat varis els pedagogs, pedagogues i els  models educatius (Pestalozzi, Pablo Montesinos, Froëbel, Montessori, Decroly, Freinet, Dolors Canals…) que han influït en aquesta etapa i han permès una renovació metodològica (Gil Madrona, 2003).

Un dels canvis pedagògics més importants en la visió d’aquest període a Espanya fou a partir de la Llei Orgànica General del Sistema Educatiu (LOGSE) promulgada el  1990 on l’educació infantil va prendre un caràcter educatiu, més enllà d’únicament guardar als nens i nenes. La finalitat d’aquesta etapa era (una idea que encara es manté vigent), contribuir al desenvolupament físic, intel·lectual, afectiu, social i moral dels més petits. D’ençà, per fer-ho possible l’educació física hi ha jugat un paper importantíssim.

El paper de l’educació física a l’educació infantil

El paper i la importància del moviment en aquesta etapa són cabdals. Els primers anys de vida marquen l’evolució de molts dels riscos de la societat actual (l’obesitat, les malalties, els problemes en el desenvolupament i el sedentarisme…). Malgrat, la Carta Internacional de l’Educació Física i de l’Esport de l’UNESCO de 1978 ja remarcava que “l’educació física i l’esport contribuïen a preservar i millorar la salut, a resistir millor els inconvenient de la vida moderna”, per desgràcia, aquests apareixen cada cop abans.  La manca de moviment, l’ús i abús de les tecnologies (televisió, ordinador, tablet, telèfon Internet…), l’alimentació amb alt contingut calòric i una ingesta menor en fruites i verdures, entre d’altres, fan que actualment a Espanya, tal i com afirmen Gordillo, Sánchez y Bermejo (2019), el sobrepès afecti al voltant d’un 40% dels nens i nenes essent el segon país per darrera de Grècia que encapçala la llista en pes corporal per sobre del considerat com a saludable per als més petits.

Excursió a Can Xercavins (P5, Escola Torre de la Llebre)

És doncs, a partir de la pràctica constant d’activitat física que s’incidirà en el desenvolupament dels individus, en el funcionament correcte del nostre cos i es pal.liaran els efectes perjudicials. En aquest sentit,  l’educació física té un rol fonamental.

A més a més, l’infant es relaciona i es comunica amb el món a través del seu cos. A partir del llenguatge corporal s’ajuden a desenvolupar la resta dels llenguatges (musical, verbal, plàstic i matemàtic). A través del cos i el moviment, es manifesta la globalitat de la conducta humana dels nens i nenes i es mostra la seva personalitat.

Sessió dels bombers a l’escola Torre de la Llebre (Rubí)

La contribució de l’educació física infantil es basa en un tractament global i integrat que contempla el cos en totes i cadascuna de les seves dimensions (Vaca, 1995; Mendiara Rivas, 1997; Gil Madrona, 2003 y 2013).

Així considerem que l’educació física en el cas específic de l’educació infantil ha de ser entesa como una disciplina educativa que incideix en la totalitat de la persona, donant lloc a  una educación física que a través de la motricitat en essència és bio-motriu, socio-motriu, psico-motriu, expressivo-motriu…i que contribueix a uns aprenentatges que tenen lloc a partir de les vivències i experiències viscudes en la pràctica motriu.

Estació del metge a la sessió dels bombers a l’escola Torre de la Llebre (Rubí)

És en aquest sentit que contemplem l’educació física des de l’etapa infantil sota els següents plantejaments:

a) Una educació física que estigui totalment al servei del desenvolupament humà i que contribueixi al creixement de totes les seves capacitats.

b) Una educació física que abordi els assumptes més preocupants del nostre temps i del futur que ja estem vivint.

c) Una educació física que “s’ocupi d’estimular i operar aprenentatges que siguin decissius per a l’existència humana, que afectin per tant a la totalitat del ser “(Lagardera, 1992, p. 64).

d) Una educació física que s’adequa i que adapta les propostes pedagògiques a les característiques i a les necessitats dels nens i nenes.

e) Una educació física que es troba integrada en el marc educatiu general i que dona resposta a les demandes curriculars competencials.

Aquest model d’educació física és de gran utilitat ja des de l’educació infantil perquè contribueix a l’assoliment de les diferents capacitats de la persona amb respecte per la individualitat i per les diferències.

 

Referències bibliogràfiques

Demause, LL. (1974). Historia de la infancia. Madrid: Alianza.

Gil Madrona, P. (2003). Diseño y desarrollo curricular en Educación Física y Educación Infantil. Sevilla: Wanceulen.

Gil Madrona, P. (coord.) (2013) Desarrollo curricular de la Educación Física en la Educación Infantil, Madrid: Ediciones Pirámide.

Gordillo, M.D.; Sánchez, S.; Bermejo, M.L. (2019). La obesidad infantil: análisis de los hábitos alimentarios y actividad física. International Journal of Developmental and Educational Psychology INFAD Revista de Psicología, Nº1-Monográfico 1.331-344. ISSN:0214-9877.

Lagardera, F. (1992). Sobre aquello que puede educar la Educación Física. Revista interuniversitaria de formación del profesorado, 15, iraila/abendua 1992, 55-72.

Mendiara Rivas, J. (1997). Educación Física y aprendizajes tempranos. Contribución al desarrollo global de los niños de 3 a 6 años y estudio de sus estrategias de aprendizaje en espacios de acción y aventura. Tesis doctoral inédita. Zaragoza, Universidad de Zaragoza.

Rodríguez, J.; Ribalta, D.; Franco-Sola, M.; Figueras, S. (2014). Blanquernako FPCEEko Haur Hezkuntzako eta Lehen Hezkuntzako iralasleen hasierako prestakuntza gorputz-hezkuntzan. Jakingarriak, 74: 14-23. Recuperat de https://www.mondragon.edu/documents/20182/61440/jakingarriak-74.pdf/

Rodríguez, J. (2015). Análisis y fundamentación para un modelo de educación física en la etapa de la educación infantil: un estudio de caso en la Universidad Ramon Llull. Universitat de Barcelona, Barcelona

Vaca Escribano, M. (1995). Tratamiento pedagógico de lo corporal en Educación Infantil. Propuesta de un modelo de intervención a través del estudio de un caso en el Segundo Ciclo. Tesis doctoral inédita. Madrid, UNED, pedagogía.