Elisabet Alomar i Annabel Fontanet

Àrea de Pedagogia

Festa dels sentits

Actualment, parlem d’accessibilitat, de barreres en l’aprenentatge, d’inclusió, de dret a la participació, d’escola per a tothom, etc. i a vegades hom es pregunta: “Moltes d’aquestes qüestions no haurien d’estar superades ja l’any 2015?”

El 7 d’abril d’enguany va fer 33 anys de la publicació de la Llei d’integració social del minusvàlid (LISMI, 1982), també coneguda com a llei Trias 기타릭. Aquesta llei va representar un gran avenç pel que fa a l’atenció a les persones amb discapacitat en consagrar els principis de normalització i sectorització dels serveis, d’integració i d’atenció individualitzada.

Si fem una mirada retrospectiva en el temps, constatarem que s’ha fet un tomb copernicà en pocs anys. Aquest tomb ha estat en gran part possible gràcies a les persones amb diversitat funcional i les seves famílies, i també a l’educació, tant formal com informal, sense menystenir, però, tot l’esforç legislatiu que les administracions nacionals i autonòmiques han fet 다운로드.

Així, doncs, la progressiva accessibilitat arquitectònica, urbanística i de comunicació, un canvi d’actituds i expectatives en l’àmbit social, etc. han promogut polítiques i respostes a les necessitats de les persones amb diversitat funcional des del respecte dels drets humans i envers seu. Hem passat del fet de considerar-les com a objecte de polítiques assistencials o paternalistes fins a ser subjectes de dret 워킹데드 시즌 5 다운로드.

Moment de la Festa

Ara bé, si bé és cert que s’ha avançat, ens podem preguntar què hem de fer encara com a ciutadans perquè les persones amb diversitat funcional deixin de trobar-se barreres que no els permetin gaudir de la llibertat d’elecció per dur a terme les seves activitats com qualsevol ciutadà. Activitats tan bàsiques com ara agafar un transport públic, treure diners d’un caixer automàtic, beure aigua d’una font, o, simplement, llençar les escombraries 다운로드.

Es constata encara un cert desconeixement de la societat envers aquest tipus de necessitats. Els ciutadans, moltes vegades, no coneixen el que suposa viure amb una discapacitat, com se sent la persona afectada, quin tipus de suport necessita, quines són les seves capacitats, etc. Aquesta manca d’informació dóna lloc a creences, tabús i prejudicis que sovint suposen una distorsió en l’acceptació i la inserció social tant de les persones amb diversitat funcional com de les seves famílies 기어s3 유심. Les persones solem tenir por d’allò que no coneixem.

Els mitjans de comunicació, la família i l’educació inclusiva (formal i no formal) tenen i han tingut un paper molt important en aquest canvi de mirada. La presència a les aules ordinàries d’alumnes amb diversitat funcional genera no tan sols una cultura de renovació pedagògica que es caracteritza pel reconeixement del dret a la diferència i per la necessitat que el centre doni resposta a les diverses necessitats dels alumnes, sinó també saber conviure amb la diversitat i comprendre-la 또봇 무료 다운로드. El camí cap a una escola per a tothom és l’horitzó de l’educació actual. És evident que és un camí no exempt de dificultats, però que fa que la participació social de les persones amb diversitat funcional hagi tingut un impuls significatiu en aquests últims anys i que s’hagi traduït en més presència i visibilitat en tots els aspectes de la vida social, econòmica i cultural.

Actualment hi ha moltes evidències que ens indiquen que estem en aquesta direcció: llibres escrits per pares, testimonis personals, novel·les en què els protagonistes són persones amb diversitat funcional, documentals, pel·lícules, exposicions etc., i activitats organitzades des d’institucions, associacions, centres educatius que contribueixen a entendre i comprendre millor les persones amb diversitat funcional 심즈4 한글 무료 다운로드.

Una d’aquestes evidències és la iniciativa de la 15a Festa dels Sentits, celebrada el 28 d’abril als Jardins de Vil·la Cecília i organitzada pel Centre de Recursos Pedagògics de Sarrià-Sant Gervasi i el Districte. Hi van participar uns cent vint-i-cinc alumnes de les escoles d’educació especial, més de trenta de l’Escola Orlandai i uns quaranta estudiants de quart del Grau en Educació Primària -menció Atenció a la diversitat i educació inclusiva- de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-URL 다운로드. Aquests estudiants, conjuntament amb els mestres de les escoles d’educació especial, han dissenyat i guiat quatre tallers multisensorials. La cloenda de la festa va anar a càrrec de l’actuació de l’escola Vàrium de Sarrià, i, com cada any, ens vàrem acomiadar ballant plegats.

És una ocasió en què tots ens enriquim i en què compartim unes experiències que ben segur no s’oblidaran 윈도우8.1 언어팩 다운로드. Per a molts estudiants del Grau en Educació Primària aquesta activitat els suposa el seu primer contacte amb alumnes de centres d’educació especial. Els alumnes de l’escola Orlandai, escola inclusiva, valoren molt l’experiència i en són un exemple els escrits  que fan cada any; i pel que fa als nens i les nenes del centres d’educació especial, poder observar i constatar un somriure, un so d’alegria, un voler tocar i la interacció que s’estableix entre tots és el més gratificant i enriquidor 다운로드. Des de la nostra tasca universitària, és molt interessant i enriquidor fer participar els futurs mestres en activitats com aquesta i d’altres similars, ja que la convivència és el que més ens ensenya, ens sensibilitza, i és un aprenentatge que perdura i modifica la mirada i les actituds dels ciutadans.

“La presència social permanent i la visibilitat de les persones amb discapacitat incrementa la coresponsabilitat i la participació. Una robusta construcció de la imatge col·lectiva de la discapacitat enriqueix el sistema de valors de la comunitat, i permet avançar cap a la plena normalització en una societat inclusiva. “(Lorenzo García, 2003, pág.249)

Festa dels sentits a TV3

El dissabte 16 de maig es va emetre dins el programa Catakrac Festa dels sentits a BTV  el reportatge que vam gravar.

 De Lorenzo García, R. (2003). El futuro de las personas con discapacidad en el mundo. Desarrollo y discapacidad. Informe al Club de Roma. Fundación ONCE. Versió electrònica