El Cancionero: una experiència creativa a l’aula

Eva Martínez i Antoni Miralpeix, Àrea de música i la seva didàctica

L’experiència que hem anomenat  “El cancionero” (Web creada per Collasso i Gil ) és una activitat que els alumnes de 4t del Grau d’Educació Primària en la menció d’educació musical de la nostra Facultat han realitzat aquests darrers dos cursos en col·laboració amb els alumnes de l’escola de Primària Collasso i Gil de Barcelona mac mojave.

El projecte consisteix en la composició de tres cançons. Els nens i nenes de 5è de primària creen la lletra en forma de poesia, i els  estudiants de Blanquerna, futurs mestres de música, composen les melodies, fan i interpreten els acompanyaments i es preparen per dirigir les cançons 다운로드. El procés conclou amb un concert, obert a tota l’escola de primària, en el qual uns i altres interpreten  les cançons creades conjuntament.

foto cancionero1

Per a realitzar el projecte, tant a l’escola com a la universitat, s’ha seguit el model d’ensenyament – aprenentatge anomenat  Flipped Classroom (FC) o Classe inversa i per les seves característiques l’activitat ha estat inclosa al Programa de Millora i Innovació en la Formació de Mestres (ARMIF 2014) atorgat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) 다운로드.

També ha estat una experiència d’Aprenentatge servei ja que s’ha portat a terme un projecte de cooperació i de relació entre escola i universitat. Així, d’una manera planificada, s’ha incidit en la formació tant dels infants com dels estudiants i professors 마인크래프트 타워디펜스.

Cal mencionar en aquesta breu síntesi, que l’eix transversal i clau del projecte ha estat el procés creatiu 다운로드. La creativitat  no és un aspecte secundari, si no l’essència i l’element que  caracteritza “El Cancionero”.  Fixem-nos que quan invertim l’ordre tradicional de la classe i li demanem a l’alumnat que accedeixi de manera autònoma al coneixement, i el mestre es converteix en guia d’aquest aprenentatge, tots dos, mestre i alumne han de saber adaptar-se, decidir, proposar, buscar i seleccionar 볼빨간. El docent ha de proposar reptes concrets que motivin i l’alumnat ha de decidir com aplica en el procés creatiu allò que ha après. Aquesta metodologia promou un aprenentatge competencial on l’alumnat ha de resoldre tasques complexes amb implicació, autonomia, autoregulació, comprensió significativa i construcció de coneixement, descoberta i iniciativa, treball cooperatiu i exigència dead cells 다운로드.

Si la creativitat, tal i com ens en parla  Ken Robinson, és la capacitat  d’imaginar, de tenir idees noves i que siguin valuoses, el projecte del “Cancionero” proposa un repte creatiu molt atractiu: fer cançons i interpretar-les en un concert 아스페라 다운로드.

Fer la lletra d’una cançó situa als nens de  primària en la necessitat d’aplicar allò que aprenen referent a la rima, el ritme i l’accentuació de les paraules 다운로드. Han de pensar quina història  volen explicar, què volen dir i donar al text l’estructura de estrofa- tornada pròpia de la forma cançó. En definitiva, els estimula a aprofundir en la matèria de llengua castellana d’una manera creativa 사운드 폰트 다운로드.

Per als alumnes de Blanquerna suposa portar a la pràctica, al context real on hauran d’exercir la seva professió, competències musicals que requereixen un alt nivell d’habilitat, segons la Taxonomia de Bloom per a l’educació musical:

  • cantar i tocar
  • crear
  • harmonitzar i acompanyar
  • editar i publicar
  • dirigir

taxonomia adaptada

Taxonomía de la competencia musical.(Miralpeix, 2014, adaptada de Bloom, 1956 y Churches, 2009)

Massa sovint encara es relega l’educació musical als dos primers estadis d’aquesta piràmide: l’adquisició i aprofundiment de coneixement, els quals són molt importants, però cal incidir sobretot en la creació de coneixement. Es posa l’èmfasi en el músic intèrpret, que sap llegir, tocar o cantar el que ha pensat un altre i no en la capacitat d’expressar el que cadascú de nosaltres sentim o pensem. Com qualsevol altre llenguatge la música ens ha de servir per expressar i comunicar-nos.  

És en aquest sentit que Emilio Molina, músic i pedagog especialista en improvisació diu:

“Pero el objetivo más importante es el disfrutar y eso se consigue sobre todo creando. La creación no debe entenderse más que como una participación del alumno dentro de los juegos de elección de posibilidades y siempre siguiendo unas pautas, una lógica, una estrategia que va motivando a los alumnos para conseguir nuevas metas.”

Probablement, per a la majoria de participants, ha estat la primera vegada que creaven una poesia o una cançó, malgrat que la música cantada ens envolta en el nostre dia a dia. Una de les característiques principals de les nostra època i de les generacions de joves i adolescents és, precisament, la facilitat amb la qual accedeixen i comparteixen música. Poques vegades però poden viure l’experiència de ser-ne els creadors i intèrprets, des del primer pas fins al darrer, sent-ne els protagonistes.

Amb aquesta experiència estem convençuts d’haver avançat cap a la lliure expressió musical. Ho creiem així, perquè en el concert final vàrem veure mirades de satisfacció, ulls que brillaven. Com diu Benjamin Zander aquests “Shining eyes” eren senyal que s’havia aconseguit despertar possibilitats interessants en aquells nens i nenes i en els futurs mestres.

En el següent vídeo a banda de les cançons, els alumnes, estudiants i professors implicats manifestem la nostra opinió i percepció relativa al projecte i al resultat final.