Mireia Civís

Àrea Educació i Societat

En el marc de la voluntat de millora del sistema educatiu esdevé fonamental focalitzar l’atenció en els futurs mestres que són els qui, al capdavall, treballaran dia a dia amb els actuals i futurs ciutadans del país. Més enllà dels recursos, metodologies i maneres d’organitzar i gestionar l’escola, que poden contribuir a la millora del sistema, hi ha l’acció del mestre qui, en funció de les seves competències, contribueix de manera definitiva a l’èxit escolar i educatiu dels seus alumnes 다운로드. En aquest context, posar la mirada en la millora de la formació de mestres vol dir fer un esforç concret i específic que ha de permetre un creixement exponencial, a mode de “taca d’oli”, de les millores que els futurs mestres puguin introduir en la seva acció educativa. Així, millorar la formació de mestres vol dir millorar el sistema educatiu en el seu conjunt (Liou et al., 2014).

Sovint els esforços per millorar la formació dels mestres s’han focalitzat en les matèries a abordar en els plans d’estudi, en millorar la coherència i gradació dels diferents cursos dels estudis universitaris o en millorar la relació entre la formació a la universitat i la pràctica a les escoles 바닐라스카이. Tanmateix, hi ha un conjunt de condicions socio-cognitives dels mestres que són igualment importants, ja que poden esdevenir facilitadores en l’assoliment dels reptes educatius que ha d’afrontar el mestre del SXXI i protectores envers les dificultats i problemàtiques a les quals ha de fer front.

Així, i en el context del món interconnectat en què vivim, sistèmic per uns (Castells, 2000), fluid per altres (Bauman, 2002), global i incert (Beck, 1998) o bé complex (Morin, 1990) esdevé fonamental fugir de les lògiques estanques o fragmentades que aïllen el mestre i en potencien el sentiment de solitud gdi32.dll download. Conseqüentment, tot allò que contribueixi a crear un entorn d’aprenentatge i de treball propici a l’intercanvi i l’experimentació, a una cultura de cooperació basada en el suport social i acadèmic i en l’oportunitat de desenvolupar-se amb major eficàcia esdevindrà fonamental en la formació dels futurs mestres (Liou et al., 2014). En aquest sentit, es constata com malgrat hi ha un acord teòric sobre la importància d’aquestes competències socio-cognitives, la literatura no reflecteix un treball rigorós i sistemàtic en aquesta direcció (Liou et al., 2014) 다운로드.

Ens estem referint conseqüentment al capital social dels presents i futurs mestres respecte el qual comencen a sorgir algunes recerques que indaguen sobre la importància del desenvolupament de suport social i xarxes, i sobre la relació entre el capital social i la formació i desenvolupament d’aquests futurs mestres (Johnson, Birkeland i Donaldson, 2004; Smethem, 2007).

Si entenem el capital social com els recursos involucrats en les relacions i l’estructura social que es poden mobilitzar quan una persona vol augmentar la probabilitat d’èxit en l’acció intencional (Bourdieu, 1986; Burt, 1992; Coleman, 1988; Lin, 2001; Putnam,1993) podem considerar que aquest esdevé clau per als mestres en tant que permet multiplicar els recursos personals i enriquir les competències professionals fruit del contacte, l’intercanvi i el treball conjunt amb altres professionals 다운로드.

Conseqüentment, un dels reptes per a la formació de mestres hauria de ser potenciar el capital social dels futurs mestres de manera que contribuïm a empoderar els mestres que tindrà el nostre país properament. Segur que les competències que treballem, les tasques que encomanem o les dinàmiques que creem a les aules i seminaris en el marc de cada mòdul o assignatura hi poden contribuir clarament 다운로드.

Referències bibliogràfiques

Bauman, Z. (2002). Modernidad líquida. México: Fondo de cultura económica.
Beck, U. (1998). ¿Qué es la globalización?: Falacias del globalismo, respuestas a la globalización. Barcelona: Paidós Ibérica.
Bourdieu, P. (1986) 지니모션 2.3.0 용 t-900s 다운로드. The forms of social capital. In J. G. Richardson (Ed.), Handbook of theory and research for the sociology of education (pp. 241– 258). New York: Greenwood.
Burt, R. S. (1992). Structural holes: The structure of competition. Cambridge, MA: Harvard University Press.
Castells, M. (2000). Materials for an exploratory theory of the network society 다운로드. British Journal of Sociology, 51(1), 5-24.
Coleman, J. S. (1988). Social capital in the creation of human capital. American Journal of Sociology, 94, 95-120.
Johnson, S. M. , Birkeland, S. E. and Donaldson, M. L. (2004) Finders and keepers: helping new teachers survive and thrive in our schools. Jossey-Bass , San Francisco, CA
Lin, N 다운로드. (2001). Social capital: A theory of social structure and action. New York: Cambridge University Press.
Liou,Y., Daly,A.J., Forbes, C.A., Moolenaar, N.M., Cornelissen, F., Canrinus, E.T. and Hsiao, J. (2014). The Social Side of Teacher Preparation: Social Networks, Trust, Efficacy, and Performance. Journal of Teacher Education, (en premsa)
Morin, E 다운로드. (1990). Introducción al pensamiento complejo. Barcelona: Gedisa.
Putnam, R. D. (1993). Making Democracy Work. Princeton University Press, Princeton, NJ.
Smethem, L. (2007). Retention and intention in teaching careers: will the new generation stay?. Teachers and teaching : theory and practice, 13(5).