Per: Mariona Dalmau, Ingrid Sala i Montserrat Llinares

La legislació sobre l’educació universitària posa de manifest el dret dels estudiants a rebre una educació basada en els principis de l’educació per a tots. Així,  la Llei 51/2003, ja introdueix les definicions  “accesibilidad universal” i “diseño para todos” i més tard, en el Decreto 1393/2007 modificat pel Real Decret 861/2010, es promou la seva aplicació a tots els programes educatius, i en tots els seus nivells: grau, màster i doctorat. Per la seva banda, la Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas (CRUE) promou l’aplicació del Disseny per a Tots a la universitat 다운로드. Una de les seves propostes és el projecte conegut com Formación Curricular en Diseño para Todas las Personas. En aquest projecte es donen les bases per a que les universitats espanyoles puguin desenvolupar en els currículums de diverses matèries l’Accessibilitat Universal (CRUE, 2014) contribuint d’aquesta manera a una ensenyança més inclusiva. Més recentment, la UNESCO (2016) ratifica el dret de tots els estudiants, en cadascun dels nivells educatius,  a rebre una formació basada en els principis de l’educació inclusiva.

Desenvolupar aquesta normativa és un deure de les universitats i un dret dels estudiants a que es reconegui i es doni resposta a la seva diversitat a l’hora d’aprendre mpg 파일. Aquesta pràctica, si es fa adequadament, contribueix sensiblement en el compliment dels estàndards de qualitat de les institucions universitàries al repercutir en la millora formativa de l’estudiantat.

 

En el sí de la comunitat universitària trobem col·lectius de persones, amb més o menys preocupació, per donar resposta a les  singularitats d’aprenentatge que mostra l’estudiantat a les aules. Aquesta sensibilitat, i alhora preocupació, motiva la recerca de mirades i estratègies diferents que permetin al professorat dissenyar i implementar propostes formatives accessibles, i per tant, sense barreres per a l’aprenentatge que afavoreixin un major èxit  de la formació universitària 이메일 다운로드.

 

Sovint els conceptes d’atenció a la diversitat i d’inclusió, en l’àmbit universitari, se’ls relaciona únicament amb dificultats d’aprenentatge i discapacitat (Dalmau, Llinares i Sala, 2013; Peralta, 2007;  Soro-Camats i Vilà, 2005), no obstant, cal entendre ambdós conceptes d’una manera molt més àmplia ja que fan referència a tots i a cadascun dels estudiants. A més, la recerca posa de manifest que atendre als estudiants universitaris des d’aquest plantejament, reverteix en la millora de la formació de cada estudiant i, per tant, també repercuteix en  la incorporació al mercat laboral amb taxes més altes de satisfacció per part d’empleats i empleadors (Dalmau, Llinares i Sala, 2013).

 

Parlar de diversitat a l’hora d’aprendre, entre altres coses, té a veure amb la manera d’enfrontar-se i de processar la informació, amb el tipus de motivació, amb el grau de compromís i, amb la capacitat de reflexió i metacognició, de cada estudiant 우분투 ssh 다운로드. Aquesta combinació, junt altres característiques personals i socials pròpies de cadascú, configura la diversitat de cada estudiant. Aquestes característiques, d’acord amb el paradigma bioecològic no s´han de considerar estàtiques, sinó cal veure-les canviants segons els contextos d’aprenentatge en el que cada persona està immersa.

 

Pel que fa al concepte d’educació inclusiva és imprescindible entendre’l a partir de quatre eixos que estan mútuament interrelacionats. A mode de síntesi assenyalem: a) la inclusió s’ha entendre com un procés, això significa que cal cercar constantment la manera més adient de donar resposta a la diversitat de cada estudiant; b) la inclusió implica identificar i eliminar les barreres que poden dificultar o impedir l’aprenentatge dels estudiants, aquestes barreres estan relacionades amb aspectes com l’organització, la metodologia, els recursos, l’avaluació,…emprats en la formació; c) la inclusió comporta la participació de tots els estudiants per tal que cadascú pugui aconseguir l’èxit en la seva formació curricular, sempre a partir les seves pròpies  fortaleses i d) la inclusió fa referència a la necessitat de cercar les estratègies adients per tal que s’asseguri la participació, la presència i l’èxit de tot estudiant (UNESCO, 2016)

 

Per atendre la diversitat a les aules, el professorat universitari té al seu abast el Disseny Universal de la Instrucció (DUI) 다운로드. Aquest és un paradigma que proposa un conjunt de principis que faciliten al professorat universitari una major atenció a la diversitat del seu alumnat. El DUI ajuda a planificar i dur a terme la pràctica docent, en l’àmbit universitari, a partir d’identificar i d’eliminar barreres per a l’aprenentatge (Ruiz, Solé, Echeita, Sala y Datsira, 2012). Permet que el professorat pugui aplicar els principis del DUI ja des de l’inici de l’elaboració del propi material docent i així evitar, en la mesura del possible, adaptacions posteriors que respondrien a una concepció reduïda del concepte diversitat. En concret, el DUI promou un model docent flexible i el més personalitzat possible sent així afavoridor de la qualitat de l’aprenentatge de tots els estudiants de l’aula en base a les seves característiques més personals a l’hora d’aprendre. En definitiva, el DUI facilita eliminar barreres en el procés d’ensenyament-aprenentatge sense reduir l’eficàcia i l’exigència pròpia dels estudis universitaris.

 

Conscients de la bondat d’aquest paradigma són vàries les facultats i universitats que estan promovem la formació del professorat a partir dels principis del DUI. Com a grup de recerca d’aquesta facultat (FPCEE-Blanquerna- URL) hem realitzat vàries formacions en contextos universitaris diferents. La formació s’ha basat en el material Diseño Universal para la Instrucción. Indicadores para su implementación en el ámbito universitario (Dalmau, Guasch, Sala, Llinares, Dotras, Álvarez i Giné, 2015). Es tracta de la Traducció i Adaptació Transcultural de Palmer, J & Caputo, A., (2002). The Universal Instructional Design Implementation Guide. Teaching Support Services. LOTF, Government of Ontario. Aquest material conté, a mode de guia, un conjunt de pautes que faciliten al professorat universitari una major atenció a la diversitat del seu alumnat tan en la planificació com en el desenvolupament de les seves matèries. En concret, des d’un enfocament de la pràctica docent propi de la recerca-acció, ofereix un ampli ventall d’indicadors per dur a terme l’atenció a la diversitat a les aules universitàries.

Click to access diseno_universal_universidad.pdf

 

Aquesta experiència com a formadores sobre el DUI ens permet posar de manifest la predisposició de molts professors a assumir la responsabilitat de donar resposta a la diversitat de les seves aules. També podem afirmar que el professorat valora molt positivament disposar d’espais i temps per compartir amb col·legues aquest tipus de formació reflexiva. Segons les seves opinions els permet expressar dubtes obertament, compartir experiència realitzades -algunes més reeixides que d’altres-; reconstruir el significat de conceptes rellevants (diversitat, inclusió, equitat, igualtat, accessibilitat, barreres per a l’aprenentatge, rigor, exigència, flexibilitat…); ajuda a reduir alguns dels prejudicis inicials sobre l’atenció a la diversitat (rigor acadèmic i atenció a la diversitat,…). A la vegada valoren el DUI per la  flexibilitat que ofereix  i el respecte al ritme de cada docent a l’hora de d’iniciar i dur a terme accions per atendre la diversitat dels estudiants. També posen de relleu l’interès del DUI per promoure els canvis a partir del model docent propi de la recerca-acció potenciant un professor reflexiu que millora la seva pràctica des de la pròpia realitat i experiència.

 

Totes aquestes manifestacions avalen, una vegada més, la bondat de la formació sobre el DUI per donar resposta a la diversitat de l’alumnat i potenciar l’eficàcia i l’èxit de la formació universitària per a tots.

 

En síntesi, podríem dir que a les universitats del nostre país existeix una sensibilització creixent respecte a la igualtat d’oportunitats que, mitjançant la incorporació dels principis del Disseny Universal, hauria de servir com a motivació perquè les institucions universitàries analitzessin i replantegessin les pràctiques pedagògiques dels docents i el currículum de les seves titulacions amb la finalitat de formar professionals capaços de construir una societat cada vegada més inclusiva.

 

Referències

CRUE (2014). Formación curricular en diseño para todas las personas. Madrid: CRUE y FUNDACIÓN ONCE

Dalmau,M., Guasch,D.,  Sala,I.,  Llinares, M.  Dotras,P.  Álvarez, M. i Giné, C. (2015). Diseño Universal para la Instrucción (DUI) Indicadores para su implementación en el ámbito universitario. Universidad Ramón Llull y Universidad Politécnica de Cataluña. ISBN: 978-84-606-5601-2. Barcelona.

Dalmau, M. Llinares, M. y Sala, I. (2013). Formación universitaria e inserción laboral. Titulados españoles con discapacidad y competencias profesionalizadoras. Revista Española de Discapacidad, 1 (2), 95-118.

Peralta, (2007). Libro blanco sobre universidad y discapacidad. Eal Patronato sobre Discapacidad, con la colaboración del Ministerio de Educación y Ciencia, el CERMI, la Fundación VODAFONE España y ANECA.

Soro-Camats, E., i Vilà, A (2005). Projecte Universitat i Discapacitat a Catalunya (UNI.DIS.CAT). Generalitat de Catalunya. Consell Interuniversitari de Catalunya.

Ruíz, R., Solé, L., Echeita, G. Sala, I. y Datsira, M. (2012). El principio del “Universal Design”. Concepto y desarroloe en la enseñanza superior. Revista de Educación, 359, 413-430.

UNESCO (2016). Training Tools or Curriculum Development. Reaching out to all Learners: a Resource Pack Supporting Inclusive Education. Génova: International Bureau of Education-UNESCO