Dra. Àngels Geis Balagué; Àrea de Pedagogia

El lloc, els estris i les persones que ens acompanyen són aspectes educatius de les estones dels àpats 다운로드.

Actualment moltes escoles, consells escolars, associacions de mares i pares, empreses de serveis per a les escoles i administracions mostren interès a millorar la salut dels infants cgv 영화. Aquesta voluntat sovint es concreta en la revisió dels menús escolars, tot adaptant-los a les necessitats contextuals. No cal dir que l’estona dels àpats té un paper important de socialització, de transmissió d’hàbits, de responsabilització de tasques o d’adquisició de patrons alimentaris, entre d’altres 다운로드. La realitat, però, és que als centres educatius es considera l’estona del dinar fora de l’horari lectiu, i són monitors i no mestres (a excepció de molts pocs centres) els qui s’ocupen d’atendre els infants 다운로드. Hem de tenir present també que la normativa vigent (Decret 160/1996, de 14 de maig) no demana cap requisit a aquests monitors, ni estableix cap orientació psicopedagògica, i que el pla de menjador de les escoles recull, majoritàriament, qüestions organitzatives o de gestió però no d’atenció i cura de les criatures 다운로드.

Atesa la manca d’orientacions o d’estudis fets respecte a l’estona dels àpats com a espai educatiu, hem elaborat i validat un protocol d’avaluació de la qualitat educativa dels menjadors de parvulari que pot servir per orientar mestres, monitors i empreses que gestionen el servei de monitors de menjador 다운로드.

Emprant aquest protocol, hem observat el funcionament de diferents menjadors de parvulari i podem dir que a les escoles de la mostra se sol respectar el ritme de les criatures i hi ha una bona actitud d’escolta dels monitors, però la comunicació entre infants o entre infants i adults sovint és dificultosa, sigui per l’elevat nombre d’infants per a cada monitor, sigui perquè hi ha massa nens asseguts a la mateixa taula o per l’excessiu soroll present als menjadors 어벤져스 시리즈 다운로드. Tanmateix, s’observa que es deixa molt poca autonomia als infants, atès que no poden decidir la quantitat de menjar que volen (paradoxalment se’n llença força), no es pot servir cap aliment i poques vegades participen en el parament de taula 다운로드. En fixar-nos en l’espai on es dina, constatem que en poques escoles els nens tenen tovalles a l’hora de dinar, i encara menys les tenen de roba, i que la majoria empra les safates per servir de cop tot el menjar; aquest fet  dificulta l’autonomia a uns infants de 3 a 6 anys (per exemple no poden escurar correctament la sopa o “suquen” la bata en intentar agafar el menjar que tenen més lluny) 일정관리 프로그램 다운로드.

L’estudi mostra que les escoles que aconsegueixen un nivell més alt de qualitat educativa són aquelles en què l’equip de mestres ha dissenyat un pla de menjador que recull aspectes pedagògics, com ara el tracte que cal donar als nens i les nenes, i que l’han compartit amb els equips de monitors amb els quals, a més, fan reunions periòdiques per tal de fer un seguiment del servei i dels infants 다운로드.

Una de les aportacions que fa aquest estudi és un decàleg de bones pràctiques per al menjador de parvulari. Un decàleg que s’ha elaborat pensant en la seva viabilitat i sostenibilitat, però, sobretot, que faci possible una millor atenció i acció educatives envers els infants durant l’estona dels àpats. Del decàleg en recollim, per exemple, la importància de ràtios de no més d’onze infants per monitor o que els infants han de poder participar més en les tasques de parament i desparament de taula; així com han de poder decidir la quantitat de menjar que volen i que l’estona dels àpats ha de formar part del projecte educatiu de l’escola, o que mestres i monitors han de poder compartir els aspectes educatius de l’estona dels àpats.

És important el que mengem, però també on, com i amb qui mengem!

Bibliografia:

Anguera, M., Geis, A., Vendrell, R., Iglésias, J. i Cuenca, N. (2013). Com han de menjar els infants i els adolescents. Aspectes psicosocials i nutricionals de l’alimentació. Lleida: Pagès editors.

 Geis, A. (2009). Els menjadors de parvulari com a espais educatius. Una aproximació empírica. (Treball de recerca de doctorat no publicat, Universitat Ramon Llull, Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna, Barcelona, Espanya).