Roser Ros i Míriam Turró

Enguany, que se celebra el centenari de la creació de les biblioteques públiques de Catalunya, una obra cultural d’altura feta per la Mancomunitat amb l’objectiu de fer arribar a tothom la cultura escrita, és un bon moment per reflexionar sobre aquests graners de cultura que són les biblioteques iptime설치도우미. D’un patrimoni inicial de quatre biblioteques repartides per tot el territori hem passat a l’actual xifra de 220 edificis, la majoria de nova planta, i de 9 bibliobusos 다운로드. A aquest capital cultural, cal afegir-hi l’accés al món lletrat a través dels entorns virtuals. Paral·lelament, a la tardor d’aquell 1915, es va fundar l’Escola Superior de Bibliotecàries, una tasca primordial per al bon funcionament d’aquests equipaments 꽃보다 할배.

D’altra banda, gairebé totes les escoles disposen d’algun espai habilitat per fer les funcions de biblioteca 에듀플레이어 다운로드. Durant força anys, mestres de les escoles públiques van poder gaudir d’una formació específica que els habilitava per dur a terme dues grans tasques: per un costat, la gestió i la catalogació dels llibres i, per l’altre, la dinamització de la sala o espai 다운로드.

Ara bé, les funcions de la xarxa de biblioteques públiques i també escolars està variant, sobretot pels canvis socials i tecnològics que vivim 다운로드. Ni llegim, ni cerquem, ni gaudim d’allò que ens arriba de la mateixa manera que abans. I aquest canvi també ha entrat en el món del llibre, i la biblioteca s’ha convertit en una àgora de relacions i d’interessos 다운로드. Ja no és solament un magatzem amb llibres i material audiovisual per anar a consultar.

D’aquesta manera, la biblioteca pública, igual que l’escolar, ha demostrat tenir capacitat a l’hora de crear lligams entre la població mitjançant la lectura, els clubs de lectura, les xerrades, les presentacions, etc 다운로드.

Aterrant al territori educatiu, la biblioteca, tant de l’aula com de tota l’escola, és el cor de la lectura que ha de fer possible que l’alumnat llegeixi a plena satisfacció 산 안드레아스 다운로드. Les artèries serien els camins que uneixen les aules a la biblioteca i viceversa. Els glòbuls rojos serien els mestres i tots aquells alumnes capaços d’oxigenar i alimentar les ganes de llegir de tothom 다운로드. A la biblioteca (d’aula, d’escola), s’hi escoltaran contes, s’hi recitarà poesia, s’hi llegiran llibres o fragments de llibres de manera sonora o so rda (segons convingui estar en silenci amb un mateix o muntar una lectura pública), s’hi mostraran i s’hi incentivaran debats, s’hi canviaran llibres, se n’examinarà la tipografia, la maqueta, els materials de què estan fets, s’hi donaran i rebran consells de lectura arribats de tot arreu a través dels mitjans més variats, etc.

Si les primeres paraules d’aquest escrit servien per commemorar els primers 100 anys de la creació de la xarxa de biblioteques públiques a Catalunya, i els no tants anys d’existència de les escolars, així com els canvis que s’han produït en aquesta centúria, hem d’estar preparats i oberts als que ara s’estan coent.

El saber lector, com la pedagogia, per dir-ho amb les paraules que va adreçar al darrer ple de professorat de Blanquerna el doctor António Nóvoa, de la Universitat de Lisboa, es produeix cada vegada menys com un procés de transmissió de coneixements i cada vegada més com un procés d’apropiació, de comprensió i d’interconnexió.  

Biblioteca de la Mancomunitat

Biblioteca Joan Maragall