El valor afegit de les TIC a l’educació

El binomi educació i (noves) tecnologies és sempre controvertit. Més enllà de la simple incorporació tecnològica a les escoles, no exempta de problemàtiques diverses, el debat en profunditat es troba essencialment a buscar una autèntica renovació metodològica i una transformació educativa que permeti estar a l’alçada de les circumstàncies de la societat actual. Tanmateix, el nou marc competencial exigeix ​​canvis profunds en els processos d’ensenyament-aprenentatge en els què l’alumne es converteixi en el veritable protagonista. I les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) són un gran mitjà i un gran pretext per aconseguir-ho. En aquest post analitzarem els seus valors afegits a l’educació.

Ens agrada pensar en una educació que es planteja de forma natural donar resposta a les demandes i necessitats de la societat i en l’ús d’una tecnologia a l’aula que està al servei de les persones i del seu procés d’aprenentatge.
Miquel Àngel Prats i Fernández - @maprats - Àrea TIC  i la seva didàctica
Professor titular de la URL.
Quins són 10 valors afegits de les TIC a l’educació:
  1. donar suport didàcticament al professor en la transmissió de continguts, procediments, valors i actituds, i específicament el seu paper mediador i orientador;
  2. millorar el model docent presencial tradicional ja que utilitza una eina que l’ajuda a maximitzar el treball cooperatiu a classe i alliberar-lo de la transmissió d’informació massiva, fent extensiva la presència en diferents modalitats;
  3. accedir més fàcilment i de forma interactiva a les fonts d’informació i coneixement;
  4. generar diferents escenaris d’aprenentatge cooperatiu i col·laboratiu (per mitjà de recursos digitals 2.0, …), així com nous espais per compartir, expressar, gestionar i construir el coneixement;
  5. estimular, motivar i incentivar l’activitat instructiva subjecta i vinculada a promoure la participació i l’escolta activa per part de tots els participants de l’acte docent;
  6. alfabetitzar i familiaritzar el subjecte “educand” en l’ús d’eines tecnològiques que més tard seran requerides per a tasques de tipus laboral i professional, avançant així el seu procés de desenvolupament personal i professional;
  7. incentivar l’ús crític, ètic i reflexiu de la tecnologia en el context actual i futur com a ciutadans en un ecosistema sociodigital;
  8. generar nous canals de comunicació i contacte entre escola i família, així com impulsar la creació de xarxes de comunicació amb altres agents educatius de l’entorn més immediat a l’escola (barri, altres escoles, …);
  9. experimentar amb nous dispositius tecnològics que permeten renovar, millorar i reinventar l’acte docent a l’aula (temps, espais, …);
  10. posar l’alumne al centre del procés d’aprenentatge, donant més pes al “saber fer” que no només al “saber”.

Ens imaginem un model d’aula que un futur es pugui plantejar d’aquesta manera? Ens atrevim?