Dolors Camarasa Solé
Àrea d’Educació i Societat. Universitat Ramon Llull. FPCEE Blanquerna.
Els infants són el tresor de les nostres vides i el futur d’un país, assenyala Melgarejo (2011). Aquesta consideració, que ens pot semblar encertada, no és tan evident en la majoria dels països del món.
Al llarg de la història, els infants no han estat considerats en aquest sentit: han passat desapercebuts, han estat maltractats, abandonats, han estat víctimes d’infanticidi, han estat venuts, etc 다운로드.
La idea d’infància no ha existit sempre, ha estat una realitat que s’ha originat i ha evolucionat al llarg del temps. La vida ha estat injusta i abusiva amb els infants, la majoria dels quals, rics i pobres, han viscut en la marginació (Pinilla, 2013). Així, doncs, el significat semàntic de la paraula, ha fet el fet: l’infant és aquell “que no té veu”. Cal afegir, també, que des d’un punt de vista legal i de tractament, la infància no ha estat diferenciada del món dels adults fins als segles XVII-XX, segons les situacions 히로시의 회상 다운로드.
Ariés (1979) escriu que a Europa, fins a l’edat mitjana i també en el Renaixement, no existia el concepte d’infància i que es representava els infants com a imatges reduïdes dels adults. La infantesa se circumscrivia al període en què el nen no era capaç de subsistir biològicament i, de seguida, s’integraven a les condicions socials i de vida dels adults, a les seves feines, a les seves festes, a les converses… Els fills, especialment els nois, eren, en part, un bé econòmic, podrien treballar per a la família. Les nenes tenien menys consideració perquè no eren suficientment fortes. Hom s’educava amb la convivència amb amics, vells, veïns, adults… La família no tenia privacitat, feinejava, jugava, menjava i dormia juntament amb els altres 다운로드. L’educació escolar, era minoritària.
Rousseau, el 1762, escriu que l’infant és un ésser substancialment diferent de l’adult i subjecte a les seves pròpies lleis i evolució; el nen no és ni un animal ni un home, és un nen. En el llibre de l’Émile, s’explica amb horror, com es tracta els nadons, com pateixen embolicats fortament en gases per tal d’estirar-los els seus cossos petits i imperfectes, com ploren 마비노기 요리도구.
A Europa, la mortalitat infantil va ser molt elevada fins a inicis del segle XX. En algunes famílies hi havia germans que duien el mateix nom. El lligam afectiu era més distant per la por de perdre l’infant. La insalubritat i les malalties feien que les relacions que ara s’estableixen amb els infants no fossin les mateixes 다운로드. Sens dubte, els avenços en medicina, la cura i la higiene van contribuir a la millora de la vida dels nens.
Així, doncs, durant el segle XIX, amb influència de la Il·lustració i la Revolució Francesa, comença a aparèixer un lent procés de valoració social de la infància. A començaments del segle XX, en moments de revolucions econòmiques, socials i polítiques, els infants continuen sent les víctimes més indefenses. Pedagogs com ara Korzack o Jebb, compromesos en l’atenció a la infància, contribueixen amb les seves aportacions a la Declaració dels Drets dels Infants i posteriorment a la Convenció dels Drets dels Infants, de la qual justament aquest any celebrem el 25è 다운로드. aniversari.
Al nostre país, especialment des de l’inici del període democràtic, l’infant és subjecte de drets. Els drets dels infants formen part de la base dels currículums educatius i s’ha desplegat un conjunt de normatives que milloren i regulen la situació de la infància 콜오브듀티 어드밴스드 워페어 다운로드. El 2010, s’aprova la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència. Entre altres accions recents, s’ha signat el Pacte per la infància a Catalunya (2013), s’ha constituït la Taula Nacional de la Infància a Catalunya (2014), s’ha creat el primer Consell d’infància, que dóna veu als nens (2014) amb l’impuls de l’Observatori de la Infància i l’Adolescència de Catalunya.
En vint-i-cinc anys s’ha avançat, però queda molt per fer perquè la situació es renova i hi ha nous adults i nous nens. A Catalunya, no hi ha defensor del nen, com en altres països europeus, però des del síndic de greuges hi ha una secció dedicada als infants i als adolescents 수평계 다운로드. En una conferència recent del síndic de greuges, Rafel Ribó, a la nostra Facultat, manifestà que encara hi ha serioses deficiències en l’atenció a la infància. Les escoles no són suficientment inclusives.
La reducció del pressupost en educació ha afectat molt aquesta inclusivitat. Ha augmentat la pobresa infantil 3d max 2013 download. S’observa malnutrició en els infants, les beques menjador haurien de garantir la igualtat i en algunes escoles els menjadors estan buits i les aules, també. En el sistema educatiu no hi ha prou equitat, especialment en l’escolarització en determinades etapes, com és el cas del primer cicle d’educació infantil i en la secundària post-obligatòria 다운로드. També s’observa una separació per origen cultural, tant en escoles públiques com privades. Un altre dèficit a treballar és l’educació del lleure, al qual cal donar valor; actualment la crisi també ens marca desigualtats en aquest àmbit. Malauradament, en paraules del mateix síndic, en el seu informe anual, la igualtat d’oportunitats dels infants és l’assignatura pendent en el 25è aniversari de la Convenció dels Drets de l’Infant.
Referències i fonts documentals
Ariés, Ph.(1973). L’enfant et la vie familiale sous l’Ancient Régime. París. Editions du Seuil. Citat per J. Gonzàlez-Agàpito (1989). Ser Infant abans d’ara. Barcelona. Temes d’Infància. Associació Rosa Sensat.
Barberà, J. i Melgarejo, M. Millorar l’educació per millorar la societat. Programa SINGULARS (06-12-2012): http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/Singulars/Xavier-Melgarejo-millorar-leducacioper-millorar-la-societat/video/4368870/
Calpena, E. Programes 423 i 466 de “En Guàrdia”. Catalunya Ràdio. http://www.catradio.cat/?seccio=cercador&textBusca=en%20gu%E0rdia&hiTipology=AUDIO&hiEmissora=&textBusca=en%20gu%E0rdia&startDate=01/01/2000&endDate=24/10/2013
Constitució de la Taula Nacional de la Infància a Catalunya: http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/PDIA/taula-nacional-de-la-infancia-de-catalunya/
Constitució del Consell d’Infancia a Catalunya http://www.ara.cat/societat/Catalunya-constitueix-Consell-dInfancia-donar_0_1252075032.html
Convenció dels Drets dels Infants: http://escolaambdrets.enredate.org/sites/default/files/una-escola-amb-drets/CDN_CAT_2013_CDN%5B1%5D.pdf
El sÍndic de greuges: http://www.sindic.cat/ca/page.asp?id=1
Informe anual del síndic sobre els drets de l’infant: http://www.sindic.cat/site/unitFiles/3743/Informe%20Infancia%202014_cat.pdf
Janus Korczak: http://www.ibe.unesco.org/publications/ThinkersPdf/korczaks.PDF
Llei dels drets i les oportunitats en la infancia i l’adolescència: http://www.parlament.cat/activitat/cataleg/TL115.pdf
Pacte per la infància a Catalunya: http://benestar.gencat.cat/web/.content/03ambits_tematics/07infanciaiadolescencia/pacte_infancia__catalunya/pacte_infancia_catalunya___juliol_2013.pdf
Pérez, L. (2014) Didàctica de l’Educació Infantil. M02.CFGS-Educació Infantil. IOC (Institut Obert de Catalunya): https://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/EDI_1752_M02/pdf/edi_1752_m02_ud0.pdf
Pinilla, J. (2011). La infància, una història fosca. Lleida. Editorial Pagés.
Pinilla, J. (2013). Les condicions de vida de la infància a Catalunya a través dels segles. Butlletí inf@ncia núm. 67. Maig de 2013 consultat a : http://dixit.gencat.cat/web/.content/home/04recursos/02publicacions/02publicacions_de_bsf/04_familia_infancia_adolescencia/butlleti_infancia_articles_2013/links/profunditat-67.pdf