Autores: Carme Bertomeu Orteu i Georgina Vila Llorens
En ple debat sobre la qualitat de l’educació del segle XXI, la paraula més recurrent és “innovació” i no podem entendre-la sense la creativitat 구주해상목운기. Paradoxalment, la creativitat és la gran absent del sistema educatiu.
La creativitat no és una qualitat exclusiva d’alguns privilegiats que la tenen de manera innata 다운로드. Tots tenim unes capacitats creatives que potser no han estat descobertes, i la funció principal de l’educació és descobrir-les i potenciar-les en totes les persones 다운로드. J.A. Marina considera la creativitat com una qualitat de la intel·ligència que es pot desenvolupar mitjançant l’educació. En la mateixa línia, Ken Robinson defensa que la creativitat s’aprèn igual que s’aprèn a llegir 블루스택 오류로 인해.
En aquest sentit, les aportacions de Vigotsky (1935), en La imaginación y el arte en la infancia, són un referent per comprendre el pensament creatiu 고양이의 보은 자막. Aquest autor distingeix dos tipus de conductes en els éssers humans, una de caràcter reproductiu, relacionada amb la memòria i amb les experiències viscudes, i una altra de caràcter creatiu, capaç de reelaborar i crear amb elements d’experiències passades noves normes i plantejaments Fifa 20 download. Aquesta funció permet a l’home projectar-se cap al futur i modificar el seu present.
L’activitat creadora de la imaginació està en relació directa amb la riquesa i la varietat de l’experiència 다운로드. El context, l’entorn i la cultura tenen un paper força important en el desenvolupament de la creativitat. Segons el mateix autor, per a l’acte creador són necessaris dos factors: l’intel·lectual i l’emocional, perquè «sentiment i pensament mouen la creació humana» (Vigotsky, 2003:p.25) asp csv 다운로드.
Els nens i les nenes no són artistes, com tampoc no són científics; no els cal, però creiem necessari que, mitjançant l’educació, desenvolupin totes les seves possibilitats creatives en tots els àmbits 피날레 2010 다운로드.
L’art és una forma de coneixement; per tant, apropar els infants a l’art contemporani, que és el que representa el món en què vivim, és preparar-los per comprendre la realitat complexa d’un món canviant 관찰인간.
És necessari que, com afirma M. Green (2005), els nens i les nenes donin sentit i nom als seus mons, que creïn significats, que efectuïn connexions entre el que saben i el que aprenen per construir el seu pensament. En aquest context, la imaginació i la creativitat es configuren com dues capacitats fonamentals per tenir en compte les múltiples perspectives, interrelacions i possibilitats de veure i de viure en aquest món.
L’experiència estètica propicia aquestes trobades significatives. Els nens i les nenes en contacte amb l’art, la literatura i la música desvetllen la seva sensibilitat, la seva imaginació i la seva creativitat, sense oblidar que «la curiositat, l’exploració i el desig de coneixement, impulsats per l’ emoció i la sensibilitat, són el motor d’una lògica, d’una forma de pensament, que tant utilitza l’artista com el científic» (Daniel Giralt Miracle, 1997).
Martha Nussbaum, en la seva obra Sense ànim de lucre (2011), d’una banda, es planteja per què la democràcia necessita les humanitats i, de l’altra, analitza en profunditat aquesta situació. Segons les aportacions de la mateixa autora, el cultiu de la capacitat de pensament crític i la reflexió són crucials per mantenir la democràcia viva i desperta. Són les facultats del pensament i la imaginació les que ens fan humans i les que enriqueixen les nostres relacions humanes.
«[…] S’han de cultivar els “ulls interiors” dels alumnes, i això vol dir una educació molt treballada en les arts i les humanitats -apropiada per a l’edat i el nivell de desenvolupament del nen- que posarà els alumnes en contacte amb qüestions de gènere, raça, ètnia i amb l’experiència i comprensió interculturals.» (Nussbaum, 2011: 148)
En un context incert i canviant com el que estem vivint, la creativitat i la innovació apareixen com unes aptituds fonamentals per adaptar-se als canvis, explorar altres alternatives i descobrir noves possibilitats.
Bibliografia:
Giralt Miracle, D. (1997).”La qüestió de fons no és la forma”. Art i Educació. X Trobada de plàstica.
Greene, M. (2005). Liberar la imaginación. Ensayos sobre educación y cambio social. Barcelona: Graó.
Marina, J. A. (2011).Teoría de la inteligencia creadora. Barcelona: Anagrama.