ETS I UTS DE LES PREGUNTES INVESTIGABLES EN CIÈNCIES

Jesús Canelo, Araceli Cucala, Ita Llevadot i Ignasi Oró

Àrea de Didàctica de les Ciències Experimentals i de les Ciències Socials

Niño pensandoLa ciència ha crescut gràcies a les preguntes que ens hem formulat per entendre millor el  món social i natural en què vivim. Qüestionar és una activitat humana que cerca la finalitat de comprendre i intervenir en el món. Les preguntes són intrínseques a la condició humana, i han estat la base de la cultura en totes les seves manifestacions.

Per això, en la docència, les preguntes són importants i presents en tota activitat educativa. A l’escola, les preguntes són àmpliament utilitzades: el professorat les planteja per motivar, per iniciar un tema, després d’una explicació o activitat d’introducció de nous coneixements, per fer dubtar, per avaluar, per iniciar o concloure una activitat experimental, després d’una observació, visita o lectura, etc. I són variades, de més obertes a més tancades, de més reproductives (amb una resposta condicionada) a més productives.

A les classes de ciències es treballa en la recerca d’explicacions dels fenòmens que s’observen i llavors emanen d’inici allò que diem “preguntes investigables”; unes preguntes motores que són imprescindibles per arrencar i fer un procés d’aprenentatge sòlid: un procés d’aprenentatge de la ciència com un procés de construcció cultural en què els models dels alumnes van modificant-se a partir de noves experiències, noves informacions, i de comunicar-los socialment (parlant i pensant sobre ells).

A continuació, ens fixarem en els ets i uts d’aquestes preguntes investigables en ciències.

  1.     Responen a problemes que la realitat planteja

Una pregunta investigable respon a un problema real, observable.

Cal aprofitar o crear situacions problemàtiques que sorgeixen a l’aula i que són rellevants per als alumnes. Situacions que generen “preguntes essencials” i que crearan una dissonància cognitiva o conflicte sobre els quals cal construir una nova explicació.

  1.     Context proper

El context promou una resposta productiva dels alumnes, per això és convenient plantejar-los preguntes contextualitzades, perquè els permeten expressar les seves pròpies idees. Per tant, són preguntes emmarcades en un context que els és proper i explicitat. El context pot ser actual, històric, quotidià, científic, o fins i tot fantàstic, imaginatiu o simulat com un estudi de cas.

  1.     Rellevants

Són preguntes que sorgeixen davant de situacions que no es comprenen; unes preguntes que sorgeixen directament o espontàniament de la realitat, que fan pensar i raonar. Han de ser “significatives” des del punt de vista de la construcció de la ciència, que connectin els nous coneixements amb els sabers anteriors dels alumnes.

  1.     Interessants

Les preguntes investigables són engrescadores, estimulants. Desperten la curiositat, provoquen sorpresa i alimenten l’interès per saber més. Presenten un repte raonable que els estudiants poden anar superant progressivament.

  1.     Complexes

Les interpretacions dels fenòmens demanen una manera de raonar complexa, en què tot està relacionat. Un pensament científic que té en compte les interaccions i les relacions de causalitat complexa. Per això, són preguntes que plantegen situacions obertes. I en molts casos, tendeixen a la resposta múltiple.

  1.     Com les formulem?

Necessitem formular bones preguntes com a punt de partida en els aprenentatges. Per fer-ho, ens allunyarem de les preguntes anomenades “reproductives”, “tancades”, “directes” o “declaratives”, que tenen resposta única i prèviament ja consensuada.

Les preguntes investigables són productives. Són preguntes autèntiques i obertes que tenen sentit a partir dels coneixements adquirits, però obliguen a activar-los de manera creativa, donant una resposta nova i altres preguntes conseqüents.

  1.     Guiades

El professorat ha de guiar la vertebració de la pregunta investigable, que és articulada al llarg de les diferents etapes del procés d’ensenyament-aprenentatge.

Es recomanen diversos criteris com ara:

a)     Fer servir correctament els verbs cognitivolingüístics que asseguren les activitats que plantegem: definir, descriure, explicar, justificar, argumentar, raonar, comparar, demostrar, etc.

b)    Podem fer-les començar amb “per què…” o “per què creus…” si volen promoure raonament.

c)     Podem fer-les començar amb “com…”, “com explicaries…”, “com t’imagines…”, “com faries per…” si volem promoure activitats en els alumnes, fer coses.

d)    Deixar temps per raonar, per fer, per conversar. Preguntar-se és aturar el temps, és dubtar.

El resultat

nina-pensandoUna bona pregunta i el procés de raonament que desenvolupa és més interessant que la seva resposta.

A través de les preguntes investigables plantegem activitats en què l’alumnat necessita discutir, defensar i argumentar les pròpies idees, i a pensar estratègies per trobar respostes, sorgides en contextos ben definits en els quals l’aplicació dels coneixements científics sigui útil.

Cal finalment pensar en les dificultats actuals que presenten les aules per dur a terme aquests plantejaments metodològics:

a)     Les teories o paradigmes vigents (model de ciència, paradigmes educatius) situats en cada context real d’aula que poden posar límits a la capacitat de qüestionar i fer-nos preguntes.

b)    Saber ajustar les preguntes al nivell cognitiu i procedimental dels alumnes. Han de ser ben formulades, intel·ligibles per als alumnes. Si són massa complicades o massa senzilles poden bloquejar el procés d’aprenentatge amb desmotivació.

On podem trobar més informació…

MÁRQUEZ, C.; ROCA, M. y VIA, A. (2003). Plantejar bones preguntes: el punt de partida per mirar, veure i explicar amb sentit. En Sanmartí, N. (Coord.). Aprendre Ciències tot aprenent a escriure ciències. Barcelona: Ed.62.

MÁRQUEZ, C.; ROCA, M.; GÓMEZ, A.; SARDÀ, A. y PUJOL, R.M. (2004). La construcción de modelos explicativos complejos mediante preguntas mediadoras. Investigación en la escuela, 53, p. 71- 81.

ROCA, M. (2005). Aprendre i ensenyar a formular bones preguntes. Una competència a desenvolupar en el professorat i en l’alumnat. Recuperat a  http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200506/memories/1126m.pdf

mono pensando