Explicar el terrorisme als infants

Estos días ha pasado por Barcelona el pedagogo francés Philippe Meirieu para presentar su último libro, traducido por Rosa Sensat, titulado “Educar después de los atentados” http://(https://www.elperiodico.com/es/educacion/20180617/entrevista-philippe -meirieu-a-los-jovenes-radicalizados-la-escuela-Debe-ofrecerles-esperanza-6879581)

Aquest text de Meirieu es podria posar en sèrie amb l’escrit per l’escriptor francès d’origen egipci Tajar Ben Jelloun titulat: “Explicar el terrorisme als infants”.

Ben Jelloun proposa, com Meirieu, el repte de parlar amb els infants sobre què es el terrorisme. És un llibre en forma de diàleg entre l’autor i la seva filla. Hi ha moltes coses delicades en aquest afer que em sembla essencial de tractar avui. Els nens i nenes pregunten: per què? Eterna pregunta filosòfica susceptible de fer tremolar els adults quan cal trobar una resposta. Tant Meirieu com Jelloun tenen clar que no es pot evitar fer front a les preguntes difícils. Podem explicar què és una lluita armada, però la cosa es complica quan es tracta de la història d’un veí del replà (per dir-ho fàcil) que no forma part de cap grup armat però s’ha “radicalitzat”: va i agafa un ganivet, va i surt al carrer, va i ataca una persona que passava per allà. Aquest moment de sortir al carrer i provocar l’irreversible, com s’explica? No sembla pas una lluita armada per una causa intentant salvar la pròpia vida. En aquest punt, ens cal explicar als infants que el fanatisme existeix, que hi ha fanàtics i que porten amb ells la mort i la destrucció. El fanatisme és la principal amenaça al que anomenem una vida civilitzada amb els altres. El fanàtic creu coses, però les seves creences exclouen els qui no creuen igual. No pot acceptar que hi hagi altres diferents, persones concretes amb preguntes, amb dubtes, amb inquietuds. El terrorista és solidari amb la mort. Estranya solidaritat! Tanmateix, es fa imprescindible parlar amb els petits sobre la condició irreversible de la mort, encara que sigui difícil en un món que veu la mort cada dia a la pantalla sense, a la vegada, voler saber-ne res. No fa falta veure per entendre. Els nens poden entendre perfectament, pel que els expliquem, que el fanatisme és més que una simple tossuderia. Enlloc d’exposar-los a les imatges podem fer un esforç de traducció.

No hem de deixar que l’angoixa que produeix aquest fenomen avui ens impedeixi explicar-ho als infants. Aquest és l’objectiu terrorista: que el terror ens deixi gelats, impàvids, sense mots, bloquejats. Que no en parlem. Al contrari,  ens cal plantejar amb convicció que el fanatisme porta la mort. En canvi, la capacitat de pensar per un mateix de manera crítica permet viure un diàleg sostingut amb els altres. L’acte terrorista anul.la el debat i el nom de pila perquè per matar gent no cal saber com es diuen.

La filla de Ben Jelloun acaba preguntant: “Què puc fer jo, una noia de cultura musulmana laica, francesa i marroquina, per lluitar al meu nivell contra les arrels del terrorisme?” La resposta de Ben Jelloun diu així: “perseverar en el camí del saber i del dubte”. No és tan difícil d’ensenyar aquesta idea als més petits. El problema és si els adults sabem què vol dir, si la coneixem, si l’hem viscuda veritablement des del nostre nom de pila, havent pres consciència de la fragilitat que travessa la nostra pròpia història. Els grans educadors, com Meirieu i Jalloun, són un bon exemple d’aquesta fragilitat conscient que no ens ha de fer por.

Dr. Anna Pagès

Àrea de Pedagogia