Dra Carme Flores i Dra Caterina Sugrañes

Ens trobem la Caterina Sugrañes  i la Carme Flores al bar de la facultat i, tot fent un cafè, valorem i avaluem la formació que la Caterina va desenvolupar el curs passat (2018-2019) amb mestres en actiu del districte de Ciutat Vella en el marc dels Seminaris de Formació que ofereix els Serveis Educatius..

1. Com va sorgir aquesta formació? I per què amb mestres d’un districte en concret? Què tenia de particular aquest districte? 

Havia estat treballant amb la mestra d’anglès de l’escola Collasso i Gil durant un temps. Fins llavors a l’escola, l’ensenyament i aprenentatge de la llengua addicional -anglès- era monolingüe i immersiu tot i la diversitat lingüística de l’escola (més d’un 80% de l’alumnat era d’origen estranger) 이스케이프 다운로드. Durant 5 mesos vaig acompanyar la mestra d’anglès a l’aula  i entre les dues vam aconseguir transformar l’aula d’anglès en un espai plural on pràctiques habituals plurilingües, com la traducció o l’ús de les llengües pròpies dels alumnes, es concebien com a eines útils per a l’aprenentatge. La mestra es va empoderar de l’experiència plurilingüe que evidenciava els efectes positius de l’ús de les llengües de l’aula per aprendre les llengües curriculars de l’escola i, amb el temps, es va convertir en agent de canvi, en la teixidora d’experiències plurilingües més enllà de l’aula. 

Ella feia temps que participava en els Seminaris d’Anglès dels SE Ciutat Vella. Aquests seminaris estan formats per mestres d’anglès tant d’escoles concertades com públiques, amb un denominador comú: la diversitat de llengües a l’aula 다운로드. Em van suggerir que hi anés a fer un taller. Vaig fer un taller per unes 10 mestres que es van quedar amb les ganes de més i van plantejar al SE la possibilitat que jo els fes un curs de formació en ensenyament i aprenentatge de llengües des d’una mirada plurilingüe.

2. En què va consistir aquests formació? 

La formació va ser de 18 hores distribuïdes al llarg del curs 2018-19 i  va consistir en replantejar-se com ensenyar i aprendre llengües des d’una mirada plurilingüe. Els objectius del curs van ser:

1. Compartir els coneixements i les experiències docents de les participants en el curs
2. Conèixer el model d’ensenyament i  aprenentatge de llengües basat en un enfocament plurilingüe i communicatiu
3. Dissenyar i implementar propostes didàctiques tenint en compte l’enfocament marc
4. Avaluar les propostes implementades i el seu desenvolupament: transformacions de la pràctica docent

Aquesta formació segueix les pautes establertes a Esteve i González Davies (2016) 존윅2 다운로드. La formació es construeix en base a les necessitats reals identificades per les mestres en contextos autèntics d’aprenentatge i està estructurada en 4 fases relacionades amb els objectius mencionats anteriorment. Una primera fase se centra  en compartir experiències, percepcions i creences en relació a l’ensenyament i aprenentatge de llengües dels participants. En base a aquestes creences es dissenyen els continguts del curs que corresponent a la fase 2. Aquests serveixen per dissenyar i fer un seguiment del desenvolupament de les propostes didàctiques que les mestres duen a terme a l’aula (fase 3) 다운로드. Les mestres graven sessions / instants concrets de la seva pràctica que després comparteixen amb tot el grup. Finalment la fase 4 se centra en avaluar l’experiència i dibuixar línies i reptes de futur. 

3. Recordo que els primers dies arribaves a la facultat sacsejada per la visió encara monolingüe de l’ensenyament-aprenentatge de la llengua addicional. Per què creus que aquella visió era majoritària a les escoles?

Penso principalment en dues raons, una relacionada amb les mestres i l’altra amb el context. 

D’una banda, la mestres que formaven part del seminari havien après a ensenyar llengües d’una manera monolingüe basada en la creença que la interferència d’altres llengües no ajudava a l’aprenentatge d’altres llengües. Les mestres participants manifestaven ‘desconcert’ vers llengües desconegudes així com un cert escepticisme que usuar-les a l’aula per aprendre pogués tenir efectes positius en el rendiment acadèmic dels alumnes 다운로드. Vaig recollir alguns exemples que van dir les mestres el primer dia: “Com puc promoure que utilitzin les seves llengües a l’aula si jo no les conec?”, “Com ho puc controlar? Si l’alumne veu que jo no en sé, em prendrà el pèl”, “per aprendre bé l’anglès s’ha de fer tota la classe sempre en anglès”, “veig que no aprenen i no sé com fer-ho”. 

Aquestes creences tenen la seva raó de ser: fins fa relativament poc, l’aprenentatge de llengües tenia com a referent el nadiu, com a ‘parlant ideal de llengües’. Un apropament més plural vers l’ensenyament i aprenentatge, desenvolupant la competència plurilingüe a l’aula amb els nostres alumnes, i tal com detalla el nou Model Lingüístic del sistema educatiu a Catalunya (Departament d’Educació, Generalitat de Catalunya, 2018), implica, com a objectiu,  generar parlants interculturals que se sàpiguen desenvolupar en entorns pluilingües i pluriculturals 다운로드.

D’altra banda, cal fer referència al context. A Catalunya l’ensenyament de llengües, tot i estar basat en un programa bilingüe additiu, es basa en un sistema monolingüe immersiu caracteritzat per un context curricular en què conviuen dues llengües, una de les quals minoritària (entès com a llengua que té menys parlants). Al meu entendre, aquest context segueix condicionant la manera i potser, també, ajuda a entendre la certa reticència a adoptar maneres més plurals d’ensenyar llengües, degudes probablement a la por de què un enfocament més plural minvi l’èxit de l’aprenentatge del català, la llengua minoritària. Les mestres participants en el seminari compartien, d’alguna manera, aquesta visió. Vaig compartir amb elles com, des de l’àrea de llengües de la facultat, entenem que no qüestionem quines llengües han d’aprendre els nostres infants 줌비니 게임 다운로드. Ara bé, sí que hem de plantejar-nos com ho fem. 

Quins van ser els primer intercanvis entre mestres i tu, com a experta/recercadora en plurilingüisme i didàctica de la llengua addicional? Van entendre la nostra aposta en relació a l’ús del terme “addicional” en comptes de “estrangera”?

Una de les primeres tasques que vàrem fer va ser de representar (amb material que els vaig portar) el mapa lingüístic de la seva escola, no tant en nombre de llengües que hi havia sinó posant èmfasi en les relacions existents entre les llengües a l’escola. En base a aquest mapa ens vam plantejar com elles es mostraven en front a aquestes situacions lingüístiques que havien descrit basades en les següents reflexions:  Elles eren parlant plurilingües 다운로드? Quina relació tenien elles amb les seves pròpies llengües? Se sentien a gust amb les seves llengües que parlaven? Què volia dir ‘parlar’ correctament una llengua? Vam arribar a la conclusió que aquesta reflexió era necessària, per a elles, però que elles també l’havien de fer amb els seus alumnes. Van prendre consciència de la pluralitat lingüística que les caracteritzava. Des d’aquesta posició, entendre que aprenem llengües en base a les que ja sabem els va semblar lògic i coherent.

Quines expectatives tenien les mestres?  Quines valoracions i aprenentatges van compartir al final del curs 예스터데이 다운로드?

Com ja he comentat abans, les mestres venien molt disposades a compartir i aprendre. Per a elles, tenir un espai per compartir les seves experiències els va resultar molt important. Penso que un dels objectius que es van assolir més grans, que va més enllà d’aquells marcats en el programa, va ser el de perdre la por a experimentar, a deixar-se anar, a sentir-se que allò que feien o experimentaven ‘era normal’. Es van adonar fins a quin punt se sentien limitades per les seves pròpies creences i maneres de fer. Recordo una mestra en concret que va explicar la seva situació: Va entrar a l’aula, era un divendres a la tarda, els alumnes estaven molt cansats, els va voler fer silenci, ella deia ‘ silence, please; can you be quiet please’ 윈도우 xp 무비 메이커 다운로드. Els alumnes no li feien cas, ella ho repetia, ho deia més fort però no era efectiu. De cop va recordar el que havíem treballat al Seminari. Va demanar a una noia d’origen paquistaní que s’aixequés i li va dir a l’orella, pots demanar-los-hi en urdú que facin silenci? ho va fer, i la classe, sencera, va fer silenci de cop. Aquella petita iniciativa es va convertir en rutina, fent servir diferents llengües i les classes d’anglès van començar d’aquest manera durant la resta del curs. La mestra en qüestió es va sentir molt satisfeta; no tant per haver fet que els alumnes fessin silenci, sinó perquè s’havia atrevit a fer una cosa diferent i havia après a apreciar les conseqüències.

Tot i que el curs no va ser molt llarg, penso que van poder percebre els efectes d’adoptar un enfocament plurilingüe en l’ensenyament i aprenentatge de llengües. Van poder veure com els alumnes se sentien que la seva identitat plural no només es valorava a l’aula sinó que, a més, era útil per aprendre, i això òbviament efectava el seu rendiment, en tots els sentits. Les mestres es van veure capaces  de començar a engegar propostes didàctiques integradores i globals. 

Va ser una experiència molt enriquidora per a elles i també per a mi. De fet, va ser un privilegi ser partícip d’aquest procés. Poder compartir, observar i analitzar allò que passa a l’aula de primera mà és molt necessari per a nosaltres, docents de la facultat; és el contacte real amb el context a partir del qual ensenyem a la facultat. Totes ens vam quedar amb ganes de més i amb la certesa de què, poc a poc i de forma tranquila i compartida, podem anar teixint aprenentatges significatius.

Molt interessant, Caterina, però…potser que acabem els nostres cafès i tornem a la feina…

Setembre, 2019