From Post-it to app

Autors: Elena Ojando i Jordi Simon

Jordi Simón i Elena Ojando són professors de TIC de Blanquerna

 

 

 

 

 

 

Des de sempre, a les escoles actives, s’ha cercat fomentar  la participació dels estudiants i involucrar-los en els processos d’ensenyament-aprenentatge utilitzant tot tipus d’estratègies dinàmiques i materials: preguntar a classe, fer debats, votacions…, i utilitzar tot tipus d’estris com les pissarretes, on els estudiants escriuen allò que volen compartir amb la classe o respostes a preguntes, etc.

Alumnes de l'Escola pereIV utilitzant pissarretes

Alumnes utilitzant pissarretes a l’Escola Pere IV

A les escoles també s’han utilitzat com a mètode de participació el suros i diferents tipus de murals a classe. Per exemple, els suros on enganxem Post-it o targetes amb una xinxeta, com veiem a la foto.

Post-its sobre un vidre

Porta de vidre utilitzada com a suro. Foto de: Shimelle Laine

La idea és sempre la mateixa: oferir un espai on els alumnes es puguin expressar i, per tant, participar a classe.

Amb l’arribada de les tecnologies de la informació i la comunicació, hem vist que moltes d’aquestes tècniques s’han vist superades per l’ús de programes on-line i apps. En aquesta entrada ens fixarem en com han evolucionat els suros de classe.

Avui en dia podem generar suros utilitzant moltes eines però ens n’agraden especialment dues —el Lino i el Padlet—per tres raons. La primera, perquè les podem utilitzar sense la necessitat que els nostres estudiants s’hagin de donar d’alta. La segona, perquè són a la vegada síncrones i asíncrones, és a dir, les podem utilitzar en el mateix moment de classe quan estem tots junts o bé des de diferents llocs i moments. I la tercera, perquè ens permeten recuperar la informació en qualsevol moment per poder consultar-la, modificar-la o ampliar-la.

Aquí teniu el link a les dues eines:

Logo de linohttp://en.lino.com


https://padlet.com

Què podem fer i quines possibilitats tenim?

  • Podem fer el mateix que fins ara fèiem amb els suros: recollir idees o pensaments dels estudiants a classe i servir de suport a tot tipus de dinàmiques col·laboratives i participatives.
  • La seva facilitat d’ús també ens permet utilitzar-les com si fossin murals; d’aquesta manera, s’afavoreix la realització de murals temàtics per part dels estudiants. Així, és fàcil demanar un Padlet sobre qualsevol tema ja sigui individualment o en grup.
  • Les seves capacitats multimedials ens permeten recollir tipus de suports que els mitjans tradicionals no ens permetien. Per exemple és fàcil que els estudiants creïn un Lino en què recullin cançons de Nadal, fetes per ells o no, vídeos o tràilers de pel·lícules…
  • Podem fer totes les tasques en col·laboració amb estudiants d’altres escoles/països, ja que aquests murals es poden compartir amb qui es vulgui, també amb la família. Per exemple, tenim moltes experiències d’educació infantil en què l’ús d’aquests murals permet compartir amb la família tot tipus de creacions; alhora la família hi pot col·laborar a diferents nivells, per exemple, comentant-les.
  • Afavoreixen la transversalitat. Les podem utilitzar a l’etapa d’educació infantil per compartir amb la família fotos de com van creixent les plantes de l’hort, o a la universitat perquè els alumnes elaborin tasques cooperatives en un entorn multimedial.
  • Els murals i suros virtuals, a diferència dels reals, es poden emmagatzemar fàcilment. Aquesta permanència en el temps dóna lloc a noves possibilitats: des d’utilitzar-los com a evidències d’avaluació fins a exposicions històriques.
  • Els suros tenen tota mena d’opcions de privacitat i els podem fer des de 100 % públics a 100 % privats passant per opcions molt interessants per a les escoles ja que permeten formar grups tancats.

Si cerqueu exemples ja creats, entreu a Padlet o Lino i en trobareu milersExemple d'un suro virtual

També podeu veure moltes captures, en format d’imatge, dels suros a google

Tot plegat ens fa veure que les possibilitats dels antics suros i murals es multipliquen, amb diferents possibilitats i opcions de format i llenguatges, quan es traslladen a l’entorn virtual.

Per acabar, cal dir que en utilitzar aquestes eines ens fem més dependents de la tecnologia i que deixem de treballar tota una sèrie d’habilitats, tècniques i materials que abans es treballaven: des de la cal·ligrafia fins a l’ús de les tisores, passant per la pintura. Cadascú valorarà què es guanya i què es perd i, per tant, decidirà en cada moment quin recurs ha d’utilitzar. Des del nostre punt de vista, aquestes eines i recursos es complementen i no són excloents.