Hiperpaternitat

Escoltar, parlar i llegir sobre hiperpaternitat mentre van arribant centenars de menors no  companyats que intenten trobar un lloc al nostre país resulta dolorosament contradictori. Són els dos extrems en el compliment dels drets de l’infant: un de necessitat i precarietat extrema, i l’altre d’excés en el compliment, si es pot dir d’aquesta manera. Ambdues situacions són poc positives i generen pors, inseguretats i frustracions a diferents nivells, socialment  i psicològica.

La hiperpaternitat va ser el tema desenvolupat per la periodista Eva Millet en la commemoració de la Convenció sobre els Drets de l’Infant el dia 20 de novembre del 2018 a la nostra facultat. L’autora ha publicat diferents articles i llibres sobre aquest tema que ens haurien de fer reflexionar com a mestres i famílies. Així, s’entén per hiperpaternitat l’atenció i supervisió excessives dels fills, la justificació, l’estimulació precoç, etc. És la cerca i la construcció d’un infant excel·lent en una societat en la qual es valora la perfecció física i material. La hiperpaternitat és una qüestió que va associada a la posició econòmica de les famílies. Millet comenta que aquest tipus de criança es va iniciar’ principalment als Estats Units cap als anys noranta i s’ha anat estenent per zones més o menys benestants del nostre entorn. Enllaça amb unes concepcions educatives de sobreprotecció dels fills que s’estan convertint en nuclears en les famílies del segle XXI.

Segons Millet, s’ha arribat fins aquí per diferents circumstàncies, com ara el fet que la maternitat en molts casos és més tardana i el nivell de reflexió és diferent en les mares més grans. Una altra raó podria ser que vivim en una societat en què la taxa de natalitat és baixa, no tenim gaires fills i, com a conseqüència, es consideren com un tresor valuós. Però podríem considerar que la qüestió és molt més complexa: el canvi de la concepció de l’infant en l’àmbit educatiu s’ha fet evident al llarg del segle XX a les escoles i a les famílies, i això ha modificat els rols d’aquests dos agents educatius. En els països que podem anomenar desenvolupats, hi ha una gran franja de la població que ha pres consciència de la identitat i la importància de l’etapa infantil. Es disposa d’informació sobre el desenvolupament dels processos psicològics més bàsics (perceptius, cognitius, emocionals, socials, motrius, etc.). Així, actualment, s’està més pendent que mai del tracte i dels vincles, així com també de les relacions socials i educatives al llarg de la infància. El rol que es dona als infants en l’àmbit educatiu és primordial. Els drets de l’infant impregnen els currículums educatius i s’està amatent en el seu compliment, en especial quan hi ha situació de dèficit. Hi ha consciència que s’ha de protegir els infants i sovint apareixen denúncies de quan no s’està fent.

Millet dibuixa el perfil d’hiperpare o hipermare com el d’un professional de classe mitjana o alta, econòmicament solvent, molt informat i interessat per l’educació dels seus fills. Es parla de professionalització de la paternitat, aquí torna a mostrar-se la complexitat del tema que ens ocupa. Millet parla d’implicació intensa de la família a l’escola i critica, en part, el fet de cercar el millor centre fins i tot canviant de domicili per estar-hi a prop; malgrat tot, sempre hi ha insatisfacció. L’escola mai és prou perfecta.

La família i el creixement dels fills és vist com un projecte o producte a gestionar. I en part és així, perquè, quantes vegades no hem sentit que una parella té un projecte de família? Antigament, era més difícil, però, ara, una quantitat important de famílies poden planificar el naixement dels fills i el nombre que en volen tenir.

En quin moment comença la hiperpaternitat? En molts casos, s’inicia abans de la formació de la mateixa família, és a dir, és anterior al naixement de l’infant. En bona part, es podria considerar tot un èxit que els pares siguin tan conscients de l’educació dels seus fills, de les atencions que han de dispensar, de procurar-ne el creixement en una societat moderna, d’obrir totes les oportunitats possibles perquè els seus descendents visquin i afrontin situacions d’incertesa futures. És pel que van lluitar pedagogs com Eglantine Jebb o Janus Korzack. Segurament, ells no haguessin pensat mai que un segle després hi hauria, en una part de la població, tanta consciència. Quan els pedagogs de l’Escola Nova posaren l’infant al centre de l’educació segur que no s’imaginaven les situacions que defineix Eva Millet en els seus escrits. És clar que el paidocentrisme es referia especialment a l’escola.

 

 

 

 

 

La hiperpaternitat se situa, però, en un extrem poc encertat. No desperta les potencialitats de l’infant, sinó que envaeix el seu espai, el substitueix, i la sobreprotecció l’ofega. En aquest context, els supernens sovint són un element més d’estatus davant d’altres famílies i una font d’estrès per als pares, afirma Millet. Es pot parlar de diferents tipus d’hiperpares, com ara el tipus helicòpter (supervisió constant), piconadora (aplana qualsevol dificultat) o pare mànager (assistent personal). En certa manera, el patró educatiu d’hiperpaternitat no confia prou en les potencialitats de l’infant que tant promouen, entre molts d’altres, pedagogs com Malaguzzi. Seria necessari, potser, des de la mateixa escola, promoure, recordar formes d’educar des dels drets, sense deixar-se empresonar per cap tendència, moda o teoria. Seria interessant tenir en compte, com diu Malaguzzi, que l’infant en la seva interacció amb el món de les persones i les coses cerca, com nosaltres, un sentit, un significat amb el que fa. La qüestió com a educadors i com a pares és ajudar a trobar aquest significat de la manera més autònoma possible. Si no deixem que l’infant experimenti, jugui, actuï i li fem tot, no construirà el seu camí. I és que educar implica sempre projectar i tenir confiança en el futur, per això l’escolta i el respecte són primordials. Cal escoltar observant el seu creixement de manera desinteressada i sensible, escoltar per poder oferir una ajuda des del respecte a l’infant i al seu temps per aprendre; cal que el mateix infant se senti el protagonista real de la pròpia existència, dels seus aprenentatges i no un espectador que depèn de qui soluciona els seus entrebancs.

 

 

 

 

 

 

 

 

La sobreprotecció genera persones amb poca autonomia, amb incapacitat per fer front a situacions problemàtiques, amb pors, amb ansietat i poca tolerància a la frustració. La hiperpaternitat evoca la imatge d’un recipient que ha sobreeixit per excés. Equivaldria a la fantasia del compliment màxim dels drets de l’infant, però segurament no és així perquè la desmesura posa en perill alguns dels principis més importants. Resulta difícil trobar l’equilibri.

Dolors Camarasa i Solé

 


Referències

Cardús,P. (2018). Eva Millet: ‘Hem detectat que hi ha pares helicòpter, pares piconadora, pares guardaespatlles, pares mànager i pares entrepà’.Vilaweb.Secció d’Educació. .

Disponible a: https://www.vilaweb.cat/noticies/eva-millet-hem-detectat-que-hi-ha-pares-helicopter-pares-piconadora-pares-guardaespatlles-pares-manager-i-pares-entrepa-entrevista-hipernens-educacio-hiperpaternitat/

Font, R(2016).Els perills de la hiperpaternitat. Ara Criatures. Disponible a: https://criatures.ara.cat/que-fills-no-pares-Millet_0_1534646530.html

Departament d’Ensenyament. Diccionari d’educació. TERMCAT.Centre de terminologia. Generalitat de Catalunya. Disponible a :  http://www.termcat.cat/es/Diccionaris_En_Linia/132/Fitxes/catal%C3%A0/P/

Hoyuelos,A.(2006).La estética en el pensamiento y obra pedagógica de Loris Malaguzzi.Madrid.Ed.Octaedro.

Millet,E.(2016). Hiperpaternidad. Barcelona.Ed.Plataforma del libro.

Millet, E.(2016). Ens estem carregant el dret a jugar dels nens, l’essència de la infantesa. Diari d’educació. Disponible a : http://diarieducacio.cat/eva-millet-ens-estem-carregant-el-dret-a-jugar-dels-nens-lessencia-de-la-infantesa/

Millet,E.(2018).Sobreestimular i hiperprotegir els fills els treu autonomia. El Crític. Periodisme d’investigació. Disponible a:  http://www.elcritic.cat/entrevistes/eva-millet-sobreestimular-i-hiperprotegir-els-fills-els-treu-autonomia-23791

Millet, E. (2018). La Hiperpaternitat, el fi de la infantesa ? Conseqüències de la criança helicòpter. Conferència impartida a FPCEE Blanquerna. Disponible a : http://blogs.blanquerna.edu/canalfpcee/hiperpaternitat-el-fi-de-la-infantesa-consequencies-de-la-crianca-helicopter/

Millet,E.(2018). Hiperniños ¿Hijos perfectos o hipohijos?.Barcelona. Ed.Plataforma del libro.

Síndic. (1998). Convenció sobre els drets dels infants. (Adaptació). Síndic.cat. Disponible a:

http://www.sindic.cat/site/files/125/convencio_Drets%20infants_cat.pdf

Unicef.(1989). Convención de los derechos de los niños. Disponible a: https://www.unicef.es/causas/derechos-ninos/convencion-derechos-ninos

Vila, N.(2019).Aquest any arribaran a Catalunya 1.900 ‘menes’ més que el 2018. Societat. Diari Ara. 24/01/2019 23:30. Disponible a: https://www.ara.cat/societat/mena-menors-migrants_0_2168183235.html#rlabs=1%20p$3