M. Dolors Camarasa
ÀREA D’EDUCACIÓ I SOCIETAT
Juguem, juguem? Aquesta és una de les expressions que segur que hem sentit moltes vegades a l’esbarjo, a les aules d’educació infantil, als parcs, a la nostra família amb els infants més petits. I és que jugar és una necessitat inevitable, irresistible, que es va esvaint, apagant en el temps; i és que, potser, com explica Decroly, del joc es va passant al treball.
Sospitem, però, que la mateixa educació obligatòria retira el joc de les aules massa aviat però, malgrat la prohibició explícita de dur joguines a l’escola, molts nens secretament porten petits ninots, cotxets, qualsevol cosa amagada a les butxaques, dibuixen històries en un paper, inventen mil excuses i, d’amagat, quan poden, juguen per sota la taula, al calaix, a qualsevol lloc, aprofitant un petit moment.
Jocs de nens, de Pieter Brueghel (1560)
Una qüestió que potser s’hauria de tornar a plantejar és el paper del joc en l’educació infantil però, especialment, la progressiva i dràstica desaparició del joc en els primers anys d’escola primària.
Però, què és realment el joc? Trobar una definició de joc no resulta senzill, ni per a aquells més entesos. Sintetitzant diferents aportacions, es podria dir que el joc és un mitjà de socialització, expressió i comunicació que permet a l’infant un major coneixement de si mateix i dels altres establint vincles afectius. L’activitat lúdica contribueix a interioritzar normes i pautes de comportament social. A més a més, és una eina imprescindible que ajuda a desenvolupar funcions físiques (córrer, saltar, equilibri, coordinació…) i psíquiques, necessàries per adquirir capacitats com ara la percepció, el llenguatge, la memòria, el pensament creatiu… (Cortiella, 2010) denyword 필터 다운로드. Entre les característiques principals de l’acció lúdica, hi ha la seva llibertat, la llibertat d’imaginar, de jugar sense obligació, sense esperar cap retorn. Jugar per jugar, gratuïtament. Així doncs, el joc ha suscitat l’interès de diferents estudiosos; podem assenyalar les aportacions de diverses teories, algunes de les quals avui semblen superades però que ajuden a entendre la naturalesa del joc.
La majoria dels pensadors centra els seus estudis en la natura humana i el joc apareix com un element més d’estudi, sovint incidental. Entre ells cal assenyalar pedagogs com Pestalozzi (1749-1827), Froebel (1782-1852), que ja consideraven la influència del joc en els aprenentatges.
Spencer (1820-1903) proposa la teoria de l’energia sobrant, que s’explica des d’un punt de vista evolucionista. Segons Spencer, els individus tenen una energia limitada per gastar diàriament, però no totes les espècies ho fan en la mateixa proporció. Les espècies inferiors necessiten consumir la majoria de l’energia per cobrir les necessitats bàsiques; una espècie més complexa com la nostra no requereix gastar tota l’energia i n’hi queda per fer altres activitats. Per ell, el joc és el resultat d’un excés energètic. Això fa que els infants l’utilitzin de manera supèrflua.
L’efecte relaxant és una altra propietat que s’ha atribuït al joc; jugar és una manera de recuperar-se, de tornar a tenir més vitalitat 유희왕 gx 다운로드. El joc desestressa, relaxa, afavoreix novament la concentració (Lazarus 1824-1903).
Des d’un altre punt de vista, com el que presenta Stanley Hall (1846-1924), jugar és com recapitular en la mateixa història de l’evolució humana reproduint les diferents etapes evolutives que ha viscut l’home. Hall coincidirà també amb psicòlegs com Groos (1898-1946) dient que les activitats lúdiques tenen una funció preparatòria per a la vida social adulta. Segons Groos, el joc és una activitat que serveix per practicar o entrenar aquelles habilitats que més endavant seran útils. Fa referència al preexercici, a la funció simbòlica, emulant tot un seguit de rols de tipus “com si fos…”.
En el seu llibre La teoria del joc (1935), Buytendijk (1887-1974) afirma que el joc és una de les característiques de la infantesa: “el nen juga perquè és nen”. El joc sorgeix lligat a tot un seguit d’impulsos primaris; per ell l’objecte amb el qual es juga és de vital importància a l’hora d’analitzar l’activitat lúdica 용의자 x의 헌신 다운로드.
Segons la psicoanàlisi (Freud, 1856-1939), l’infant repeteix les experiències que l’han impressionat i, d’aquesta manera, a través de la repetició va suportant-les millor fins a arribar a dominar les fets que foren traumàtics.
Així mateix, podem assenyalar les aportacions de Piaget (1896-1980), que estudia el joc i les seves transformacions en relació amb el desenvolupament i la construcció del coneixement.
Així mateix, podem assenyalar les aportacions de Piaget (1896-1980), que estudia el joc i les seves transformacions en relació amb el desenvolupament i la construcció del coneixement.
Lev Vygostki
En una línia similar, Vygotski considera que el joc constitueix el motor del desenvolupament. Aquest pedagog donarà al joc una visió especialment social; argumenta que “en el jocs dels infants s’observa la seva preparació professional per a l’activitat que realitzarà en el futur”. Els nens observen l’activitat dels adults que els envolten, l’imiten i la transformen en joc i en el joc adquireix les relacions socials fonamentals 다운로드. Així l’origen del joc és l’acció espontània del nen però orientada socialment. Els jocs tenen un valor socialitzador i són transmissors de cultura. A través del joc s’aprenen de manera relaxada els valors i els petits detalls de la vida quotidiana. Per Vygostki, el joc neix de la necessitat del desig de saber, de conèixer i de dominar els objectes, això és el que durà als infants als jocs de representació.
En el mateix sentit, Elkonin (1904-1984) escriu que l’essència del joc es troba en el reflex de les relacions socials entre les persones. Elkonin coincideix amb Piaget i Vygotski en el punt que el joc evoluciona amb l’edat mostrant com el nen coneix i comprèn socialment el món.
Encara que el que importa és el joc, les joguines són objectes auxiliars no imprescindibles, però que poden tenir un paper rellevant segons el joc que es desenvolupi. I és que les joguines han existit des de l’inici del mateix joc; mostren en molts casos el seu vincle social. Hi ha tot un seguit de joguines que s’han mantingut quasi invariables al llarg dels temps. Arkin les qualifica de primàries, lligades a unes necessitats psicològiques que no han canviat en l’ésser humà. Serien les joguines sòniques (sonalls), les joguines figuratives (nines, representacions d’animals, estris de cuina…), les joguines dinàmiques (pilotes, bales, baldufes, estels…), les armes (arcs, fletxes, armes de foc…), les cordes (cordes de saltar, gomes…) 익스플로러 링크 다운로드. Així, es podria dir que no han estat tantes les joguines que han evolucionat amb l’ésser humà, el que sí que ha variat han estat els materials, les formes i especialment l’accés a les joguines i la relació afectiva amb la joguina.
El seguiment de la història de les joguines ha estat vinculada a la seva conservació. La majoria de les joguines més antigues han desaparegut o no s’han trobat perquè senzillament els nens jugaven amb materials naturals de l’entorn. Segons Pinon, hi hauria un primer període, que abastaria des de les èpoques més antigues fins acabada l’edat mitjana, en la qual les joguines eren fabricades pels mateixos nens o pares.
Cal assenyalar, entre les més antigues, els animalets de pedra d’origen persa, amb més de tres mil anys d’antiguitat, o les primeres nines egípcies, les primeres pilotes de papir, baletes, etc. Les joguines gregues, romanes i àrabs també mostraven les característiques de la seva cultura i societat. Moltes d’aquestes joguines s’han trobat en tombes, fet que indica que probablement hi havia un vincle afectiu especial de les persones amb la seva joguina.
Nines romanes Soldadet de plom
En un segon període, que inclouria l’edat mitjana, cal mencionar els jocs de taula com ara el joc de les dames, el billar i les cartes, inventats a França cap el 1392 com una forma de representació de la societat feudal 때로는 너의 앞에 다운로드. Així mateix, podem assenyalar la prohibició per part de l’església d’alguns d’aquests jocs relacionats amb l’atzar. D’aquesta època han arribat moltes altres joguines: cavalls i genets de fang, petits atuells de cuina, baletes i els populars soldadets de plom, que apareixen entorn el segle xiii i que alguns autors han considerat com a elements de propaganda.
Aproximadament a partir del segle xvi, les joguines adquireixen més importància i apareixen gran varietat de joguines bèl·liques i nines. Sorgeixen els primers artesans de la joguina, que solen fabricar principalment nines de fusta i introdueixen la porcellana, ulls de vidre i cabells pintats. També s’inicia la fabricació de les primeres joguines educatives.
Nina antiga del segle XVII
Quan arriba la revolució industrial, entre els segles XVII i XIX, va canviant el procés de fabricació de les joguines fins a arribar a la producció en sèrie. S’introdueixen nous materials, els objectes lúdics es tornen més realistes i apareixen algunes joguines-autòmats. Tot i aquests canvis, les joguines encara són un privilegi per a la majoria de les famílies.
Joguina de llauna amb corda
En un tercer període, que correspondria al moment actual, es donaria ja la producció a gran escala 다운로드. És en aquest moment quan les joguines arriben a més infants. Es dóna una important millora qualitativa i quantitativa. Nombrosos metges, psicòlegs, sociòlegs i educadors s’involucren en l’estudi de les joguines, el seu consum i les seves conseqüències.
Joc de construcció
La generalització de l’accés a les joguines suposa un gran desenvolupament de la indústria. Aquest impuls provoca que el sector participi en diferents estudis i investigacions per detectar necessitats. S’organitzen campanyes de comunicació poderoses i agressives centrades en èpoques concretes de l’any que reprodueixen un i altre cop els mateixos estereotips de rols de gènere i violència. En general, es pot dir que les joguines estan experimentant fortes variacions i adopten noves formes en el nou món electrònic i tecnològic.
Diverses plataformes de joc electrònic
A nivell industrial i econòmic, el sector de la joguina té un fort desenvolupament a escala mundial. Aquesta globalització del sector ens ha de fer estar atents als nivells de qualitat i seguretat de les joguines que no tots els països compleixen.
Seria interessant, a l’hora de comprar joguines, tenir en compte algunes indicacions com les que enumerem a continuació: que hi puguin jugar indistintament nens i nenes, que evitin transmetre estereotips sexistes i no fomentin la violència, que facilitin poder jugar amb la resta, que fomentin la relació entre iguals, que potenciïn la cooperació, que hi pugui jugar qualsevol infant sense necessitat de tenir cap habilitat específica, que despertin el desig de jugar, que desenvolupin la imaginació i la creativitat, que estimulin la curiositat i l’interès per investigar, que tinguin diferents possibilitats de joc, que potenciïn la capacitat de pensar i resoldre problemes, etc..
Referencias
AIJU (Instituto Tecnológico del juguete). “Guía del juguete”. <http://www.guiaaiju.com/2015/home.php> 다운로드.
Associació de Fabricants de Joguines. “Base de dades sobre joguines i jocs classificades per tipus, edat, valor educatiu de diferents marques de joguines”. <http://www.aefj.es>.
Cooperativa Abacus sobre diferents aspectes interessants de les joguines. <http://joguinasegura.coop/ca/que-es-una-joguina-segura/>. [Consulta: abril 2016].
Cortiella, M. LL., Fernández Rodríguez, F. i Sánchez Castillo, D. M. (2010). El joc i la seva metodología. Institut Obert de Catalunya (IOC) -Generalitat de Catalunya (Departament d’Ensenyament). <http://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/EDI_1752_M04/web/html/index.html>
Decroly, O. (1983). El juego educativo: iniciación a la actividad intelectual y motriz. Madrid: Editorial Morata.
Elkonin, D. (1978). Psicología del juego. Madrid: Editorial Visor.
Froebel, F. (1989). L’educació de l’home. Vic: Editorial Eumo.
Freud, S. (1981). Psicologia de las masas 다운로드. Más allá del principio del placer. El porvenir de una ilusión. Madrid: Alianza Editorial.
Fundación Crecer Jugando. <http://www.crecerjugando.org/index.php>.
García, A i Llull, J. ( 2009 ). El juego infantil y su metodología. Barcelona: Editorial Editex.
Glanzer, M. (2001). El juego en la niñez: un estudio de la cultura lúdica infantil. Buenos Aires: Aique.
Gross, K. i Elkonin, D. B. (1985). Psicología del juego. Madrid: Editorial Visor.
Huizinga, J. (1996). Homo Ludens. Madrid: Editorial Alianza.
“El món de les joguines”, Moments.. TVE: 2014. <http://www.rtve.es/alacarta/videos/moments/moments-mon-les-joguines/2923381/>.
Observatorio del Juego Infantil. <http://www.observatoriodeljuego.es/index.php>.
“Juguetes a lo largo de la historia”, Para todos la 2. TVE: 2011.
<http://www.rtve.es/alacarta/videos/para-todos-la-2/para-todos-2-juguetes-largo-historia/1105989/> 다운로드.
Paredes J. (2003). Juego luego soy. Teoría de la actividad lúdica. Sevilla: Wanceulen.
Piaget, J i Inhelder, B. (1984). Psicología del niño. Madrid: Ediciones Morata.
Regidoria d’Acció Social i Ciutadania (2009). Les joguines poden fomentar actituds discriminatòries? Criteris per a la selecció de jocs i joguines que no marquin rols sexistes. Malgrat de Mar: Ajuntament de Malgrat de Mar, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, Xarxa de municipis.
Romero, V. i Gómez Vidal, M. (2008). Metodología del juego. Barcelona: Editorial Altamar.
Venegas, F. M, García Ortega, P. i Venegas, R. (2010). El juego infantil y su metodología. Málaga: Ic editorial.
Vygotski, L. S. (1989). Desarrollo de los procesos psicológicos superiores. Barcelona: Editorial Crítica.