LA CONFIANÇA ENTRE FAMÍLIA I DOCENTS: BASE PER A L’EDUCACIÓ DELS INFANTS

En el manual no escrit que els infants no porten sota el braç en néixer hi hauria d’haver un capítol que es titulés més o menys així: “Com ser un bon pare/mare dels nostres fills a l’escola on vagin”. Perquè els pares no tenen cap referent per saber com han de relacionar-se amb els mestres de l’escola dels fills, amb els altres alumnes (companys dels fills) i amb el personal educatiu de l’escola, i deixen aquesta relació en mans de la improvisació i dels tòpics socials.

Tanmateix els docents tampoc excel·lim en preparació per afrontar aquest aspecte del nostre treball, i massa sovint aprenem a relacionar-nos amb els pares dels nostres alumnes pel mètode d’assaig-error.

Massa sovint uns i altres, famílies i mestres caiem en l’error de pensar que si ens repetim algunes consignes o signem determinats documents (com la Carta de compromís educatiu) ens salvem de les crisis que tota relació humana conté.

Un dels conceptes- talismà és el de confiança. Un valor relacional que avui en dia està molt poc de moda en la nostra societat i que ha estat banalitzat, buidat de contingut i fins confós amb un altre: la transparència.

Estudis antropològics ens demostren que a l’origen de la nostra espècie, va ser la desconfiança la que ens va salvar la vida i ens va permetre progressar. La desconfiança natural en el cervell més primitiu ens disposa a estar a l’aguait en situacions desconegudes, noves o improvisades. Amb l’evolució, com a espècie va aparèixer la confiança amb els congèneres amb qui convivim com requisit necessari. Però davant de qualsevol dificultat en la relació, la desconfiança reapareix amb força. Així doncs la desconfiança avança sempre per “dessota” de les relacions humanes i quan no activem i treballem per instaurar i conservar la confiança, aquesta perd terreny acceleradament i reapareix amb força la desconfiança que desinstal·la les estructures relacionals que la confiança havia teixit.

En les relacions entre famílies i docents passa semblantment: si no maldem per construir i mantenir relacions de confiança en totes aquelles ocasions i espais en els quals dialoguem, cooperem o col·laborem, la desconfiança ho té més fàcil i s’imposa a la mínima oportunitat. Per això pares, mares i mestres hem de prendre consciència del tipus de relació que volem i de què fem per assolir-la i mantenir-la.

L’altre equívoc amb el qual hem de lluitar és la perversa confusió que ens porta a pensar que confiança i transparència són constructes de la mateixa família conceptual, quan en realitat, com tan bé explica Byung-Chul Han provenen de paradigmes totalment antagònics. La confiança pressuposa l’honestedat de les persones i la capacitat voler mantenir una relació tot assumint el desconeixement que hi ha entre les persones. La transparència, en canvi suposa la total desconfiança i reclama l’espionatge de les persones, les seves accions i relacions.

Resultado de imagen de anna ramis llibre families i mestres

“Famílies i mestres, entendre’ns per educar” el llibre d’Anna Ramis que acaba d’editar EUMO editorial (2016) presenta la construcció de la CONFIANÇA com al context necessari i imprescindible on desenvolupar l’educació de fills i alumnes. I a partir d’anècdotes i consells il·lustra diversos espais i formes de relació entre pares, mares, mestres i professors per a desencallar diàlegs, promoure col·laboracions, millorar entrevistes i reunions, etc. En definitiva es tracta de fer que la relació famílies /escola sigui millor almenys per tres motius:

– Per fer visibles i palpables els valors que hi ha a la pràctica totalitat dels Projectes educatius dels centres, i per tant ser coherents.

– Per millorar l’èxit acadèmic dels alumnes /fills (A millor entesa entre famílies i docents, millor rendiment acadèmic)

– Per fer més agradables les relacions entre les persones amb qui “convivim” i compartim quelcom valuós: l’educació!

Referències bibliogràfiques

Byung-Chul Han (2013) La sociedad de la transparència Herder Editorial SL Barcelona

Carbonell Paris, F (2003)  Sobre la imposibilidad de educar la confiança. Suposiciones y propuestas para una educación intercultural Revista CIDOB d’Afers Internacionals, núm. 61-62, p. 155-176 Revista CIDOB d’afers internacionals, núm. 61-62 ISSN: 1133-6595

Àrea de Pedagogia