Àrea d’Educació i Societat

Maria Carme Boqué Torremorell

«Quan l’objectiu et sembli difícil, no canviïs d’objectiu; busca un nou camí per arribar-hi».

Confuci

La preocupació pel respecte al dret dels infants a participar en tot allò que els afecta, tal i com es reconeix a l’Article 12 de la Convenció sobre els drets de l’infant, aprovada el 1989 per l’Assemblea de les Nacions Unides, ha motivat una investigació liderada per la Universitat Ramon Llull que compta, també, amb la col·laboració de la Universitat de València.

Constitueixen l’equip de recerca la Dra. Montserrat Alguacil, la Dra. Mercè Pañellas i la Dra. Maria Carme Boqué (coord.), membres del grup de recerca en Pedagogia, Societat i Innovació amb el suport de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (PSÍTIC), i la Dra. Laura García Raga, vicedegana d’Innovació Educativa i Qualitat de la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació de la Universitat de València i presidenta de la C.A.T de pedagogia Cep setup download.

Val a dir que es tracta d’un projecte competitiu (Ref. 2015DEMOC00016), finançant pel programa d’Innovació i Qualitat Democràtica del Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència de la Generalitat de Catalunya.

Reflexions inicials

Una dècada després de la declaració de l’any 2005 com a “Any Europeu de la Ciutadania a través de l’Educació” (Consell d’Europa, 2004), en el centenari de l’obra Democracy and education (1916), de John Dewey, i en el moment històric i polític que travessa Catalunya, en particular, i Europa, en general, preocupa que, a hores d’ara, encara no hi hagi a les escoles catalanes un itinerari consolidat en vista a la formació d’una ciutadania participativa i democràtica tan necessària per al país.

Mereix la pena assenyalar, d’una banda, la involució que comporta l’aplicació de la nova llei d’educació estatal (LOMCE), ja que debilita clarament l’autonomia de Catalunya en matèria d’educació i, de passada, eradica l’educació per a la ciutadania i els drets humans del currículum obligatori; mentre que, de l’altra, la constitució, el 20 de novembre de 2014, del Consell Nacional de la Infància i l’Adolescència de Catalunya (CNIAC) ofereix noves oportunitats i esperances en vista a la construcció, a casa nostra, d’una societat inclusiva, innovadora i reflexiva que, com sabem, és un dels reptes prioritaris establerts en el marc del programa Horizon 2020.

Aquesta recerca s’alinea amb accions concretes recollides en l’Horizon 2020 com:

(a) promoure organitzacions, pràctiques, serveis i polítiques fiables necessàries per tal de construir societats inclusives, participatives i ofertes; (b) explorar noves formes d’innovació, amb insistència particular en la innovació i la creativitat socials, i entendre la manera en què totes les formes d’innovació es desenvolupen, aconsegueixen les seves fites o fracassen; i, molt especialment, (c) aprofitar el potencial innovador, creatiu i productiu de totes les generacions.

Al document Council of Europe Recommendation on the participation of children and young people under the age of 18 (Consell d’Europa, 2012) es demana als països membres de la UE que maximitzin les oportunitats de tots els infants a l’hora de participar en allò que els afecta i, entre les set mesures que assenyala, n’hi ha dues directament relacionades amb aquest treball:

• el foment de la participació activa dels infants en els òrgans de governança de l’escola
• l’establiment de cossos consultius per als infants en els àmbits local, regional i nacional

També en la línia de la xarxa “Eurochild”, que agrupa 161 membres de 35 països diferents sota lemes com ara “putting children at the heart of Europe” o “children as actors for transforming society”, considerem que les societats democràtiques no poden prescindir més dels infants en tant que agents de canvi social capaços d’expressar el seu parer, de prendre decisions i d’assumir responsabilitats que afavoreixen a tota la societat en el seu conjunt 챔피언스리그 다운로드.

A Catalunya hi ha autors que han dut a terme recerques i experiències molt notables en el camp de la participació infantil, com ara Boqué (2010), Boqué et al. (2013, 2014), Camps i Giner (1998), Casas et al. (2008), Cots (2005), Carrillo i Feu (2015), Fernández Barrera (2005), Martínez (2010), Martínez i Hoyos (2006), Novella (2007), Puig (1995, 2010), Trilla i Novella (2001, 2011), Villagrasa i Ravetllat (2006), entre d’altres, establint i assentant les bases que sustenten i justifiquen el nostre estudi.

Objectius

La finalitat d’aquesta recerca és contribuir a la innovació social, participació ciutadana i qualitat democràtica de la societat catalana, en un moment ple de riscos i oportunitats, donant visibilitat a les aportacions dels ciutadans més joves i complint amb els principis de la “Convenció sobre els drets de l’infant”, un dels quals és la participació, centrant la mirada en la necessària vinculació entre l’escola, la ciutat i el país.

Arran d’aquestes reflexions inicials formulem els objectius de la recerca:

1) Identificar capacitats, competències, necessitats, oportunitats i traves a l’hora d’impulsar la participació d’infants i adolescents en la societat.

2) Analitzar els canals, mecanismes i plantejaments participatius dels infants a l’escola 다운로드.

3) Detectar oportunitats per enfortir un teixit participatiu que, partint de l’escola (assemblea d’aula i consell escolar d’infants) es vinculi amb l’àmbit ciutadà (consell municipal d’infants) i autonòmic (consell nacional d’infants).

Disseny metodològic

En aquest treball es combinen l’anàlisi quantitativa i qualitativa de les dades per tal de dibuixar, d’una banda, una cartografia de les pràctiques democràtiques a l’escola i, de l’altra, els elements d’èxit en la promoció de la participació dels infants en la societat.

L’estudi, en principi, s’acota a l’etapa infantil i primària (3-12) i abasta, en una primera fase, tota la població (escoles públiques, privades i concertades de Catalunya) i, en un segon moment, una mostra representativa de centres atenent a diferents variables (titularitat, ubicació geogràfica, situació socioeconòmica, grandària, etapes impartides, ràtio, alumnat nouvingut).

Els instruments emprats i l’audiència a qui s’adrecen són: enquesta telemàtica (centres docents), observació directa no participant (aules d’infantil i de primària), qüestionari (alumnes) i entrevistes (docents i experts).

Els supòsits de partida apunten a que:

• la visió predominant de la participació infantil en el si de l’escola, s’ajusta a un model merament educatiu en el que la participació es promou per ensenyar als infants a escoltar, respectar torn de paraula, regular la vida social del grup (felicitacions, petits conflictes), etc 다운로드. i és liderada, en tot moment, per l’adult.
• la manca de formalització dels processos de participació infantil fa que, sovint, quedin relegats davant d’altres tasques acadèmiques considerades prioritàries, o bé, suposen un moment de “relax” and “let off steam” en el si del grup, responent a plantejaments força allunyats de l’autogestió i la presa de decisions real.
• es detecten un seguit “d’impediments” a la participació infantil relatius a la seguretat, l’autonomia, la sobreocupació o, també, a les respostes que els infants reben a les seves propostes, que minven les possibilitats reals de participar.

Resultats esperats

Aquesta investigació, encara en curs, oferirà un retrat del clima democràtic a les escoles, fent especial èmfasi en aquelles pràctiques educatives, organitzatives i de govenança que afavoreixen que els infants actuïn com a ciutadans de ple dret a l’escola, a la ciutat i al país. Alhora, s’elaborarà una guia pràctica de participació infantil en format electrònic per ser difosa a escoles i municipis, en primera instància, i a totes aquelles entitats relacionades amb la infància que vulguin fer efectiva la participació dels nens i nenes com a part integrant dels respectius projectes.

Per acabar, tan sols assenyalar que Dewey[1] ja va assentar les bases per a una veritable educació “en” democràcia que beneficia bidireccionalment i indissociadament la dialèctica entre l’individu i la societat: no hi ha democràcia sense educació i no podem parlar d’educació sense democràcia 다운로드.

[1] A la web: http://dewey.pragmatism.org s’hi pot consultar tota la bibliografia de Dewey, així com els portals especialitzats en aquest autor.

Referències

Boqué, M.C. (2010). Competència social i ciutadana. Aprendre a ser persona, a conviure amb els altres i a habitar el món. Revista Catalana de Pedagogia, Vol. 7, 197-212.

Boqué, M.C., Pañellas, M., Alguacil, M. (2013). Dimensions, elements and standards of students’ representation and participation in universities. Journal of International Scientific Publication: Educational Alternatives, Vol. 11 (1), 409-420 다운로드.

Boqué, M. C. (Coord.); Albertí, M.; Alguacil, M.; Carrillo, E., Gracía Raga, L.; Pañellas, M., y Rosich, C. (2014). La construcció de la pau i l’educació per a la ciutadania i els drets humans. Col·lecció Resultats de Recerca, núm. 5. Barcelona: Institut Català Internacional de la Pau. Disponible a: http://icip.gencat.cat/web/.content/continguts/publicacions/documents_i_informes/arxius/la-construccio-de-la-pau-i-lepc-i-els-ddhh.pdf

Camps, V. i Giner, S. (1998). Manual de civisme. Barcelona: Ariel.

Carrillo, I. i Feu, J. (2015). La participació en educació com a expressió de qualitat democràtica. Temps d’educació, 48, 151-172 알꾸미기 다운로드.

Casas, F., González, M., Montserrat, C., Navarro, D., Malo, S., Figuer, C. i Bertran I. (2008). Informe sobre experiencias de participación social efectiva de niños, niñas y adolescentes. Madrid: Ministerio de Educación, Política Social y Deporte.

Consell d’Europa. (2004). 2005, Any Europeu de la Ciutadania a través de l’Educació. Disponible a: http://www.coe.int/T/E/Com/Files/Events/2004-12-EYCE/Communique-plan-action.asp

Consell d’Europa. (2012). Council of Europe Recommendation on the participation of children and young people under the age of 18 한컴오피스 2014 홈에디션 다운로드. Disponible a: https://rm.coe.int/CoERMPublicCommonSearchServices/DisplayDCTMContent?documentId=090000168046c478

Cots, J. (2005). El derecho a la participación de los niños. Revista de educación social, 4. Disponible a: http://www.revistaeducacion.educacion.es/re2011/re2011.pdf

Dewey, J. (1996). Democracy and education: An Introduction to the Philosophy of Education. New York: McMillan. Disponible a: https://www.questia.com/read/77608453/democracy-and-education-an-introduction-to-the-philosophy

Eurochild 다운로드. Disponible a: www.eurochild.org

Fernández Barrrera, J. (2005). Els infants com a ciutadans. Anàlisi de la participació dels infants en la vida social i de la confrontació que aquesta participació planteja en el món dels adults. Tesi doctoral disponible a: http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/43011/1/00.JFB_PREVI.pdf

Ley Orgánica 8/2013, de 9 de diciembre, para la mejora de la calidad educativa (LOMCE). BOE núm. 295 – 10/12/2013.

Horizon 2020. Disponible a: http://eshorizonte2020.es/retos-sociales/europa-en-un-mundo-cambiante-sociedades-inclusivas-innovadoras-y-reflexivas

Martínez, M. (2010). Educación y ciudadanía en sociedades democráticas: hacia una ciudadanía colaborativa. A B. Toro i A. Talonee (coord.), Educación, valores y ciudadanía, 59-71 g102 소프트웨어. Madrid: OEI-Fundación SM.

Martínez, M., i Hoyos, G. (coord.). (2006). Educación para la ciudadanía en tiempos de globalización. Barcelona: Octaedro.

Novella, A. (2007). Los consejos infantiles. A A. Merino i J. Plana (Comps.), La ciudad educa. Aportaciones para una política educativa local (pp. 255-274). Barcelona: Ediciones Serbal.

Puig Rovira, J.M. (1995). La educación moral en la enseñanza obligatòria. Barcelona: Horsori-ICE de la UAB.

Trilla, J. i Novella, A. (2001). Educación y participación social de la infancia. Revista Iberoamericana de Educación, 26, 137-164.

Trilla, J. i Novella, A. (2011). Participación, democracia y formación para la ciudadanía. Los consejos de infancia. Revista de Educación, número extraordinario 2011, pp. 23-43.

Villagrasa, C. i Ravetllat, I. (2006). El desarrollo de la Convención sobre los Derechos del Niño en España. Barcelona: Bosch.