Partir de la conversa i de l’experiència dels nen i nenes
(Article publicat a la revista Religión y escuela l’abril de 2013)

La conversa és un dels grans puntals –no l’únic, és clar- de l’aula d’educació infantil. És l’espai en què des del llenguatge –vehiculat pel cos, per la presència, pel gest i l’expressió- el nen coneix, problematitza, pensa el món i, sobretot, el seu lloc en el món en diàleg amb els altres i davant d’un adult de referència –el mestre. Per això, la conversa és l’espai privilegiat per fer aflorar l’experiència dels nens i les nenes, els seus interessos, les seves preocupacions, les seves preguntes; un espai de significats en el qual el mestre estirarà fils, acompanyarà arguments, destacarà bones preguntes, farà ressaltar, lligarà, resumirà, interpel·larà, explicarà, etc. El bon mestre sap construir una bona narració d’aprenentatge partint de les aportacions tan personals i genuïnes dels infants a la conversa.
Si entenem la religió en un sentit profund i ampli, ens adonarem que és relativament fàcil que en les converses dels infants hi aflorin temàtiques i preguntes que ens remetin a la religió –malgrat sorgeixin d’una aprehensió de la realitat globalitzada pròpia de la infantesa. Tant les preguntes més antropològiques sobre la mort, l’amor, el perdó, la solitud, la solidaritat, l’origen de la vida, etc. com les preguntes més culturals sobre la vida i el temps de Jesús, sobre aspectes de la nostra vida i entorn que tenen a veure amb la religió, com ara les festes, les esglésies, els rituals, etc., poden ser relativament recurrents en una conversa d’infants a l’aula si hi ha un clima i un substrat experiencial que ho propiciï. Quin sentit té que no atenguem aquestes inquietuds quan sorgeixen i que després obrim les pàgines d’un llibre de text o lliurem una fitxa per motivar algun aprenentatge sobre l’àmbit religiós? O pitjor, quina oportunitat magnífica ens perdem de fer un aprenentatge veritablement significatiu si no creem els espais de conversa –de construcció de coneixement i de forja de la identitat personal– a l’aula flv downloader 다운로드?
Paga la pena que els mestres d’educació infantil estiguin preparats per saber acompanyar estratègicament les sessions de conversa oberta –més enllà de fórmules de trobada o de “bon dia” més prefixades i estandarditzades– perquè esdevinguin situacions d’aprenentatge valuós i profund en tots els àmbits, i també en el religiós.
El treball de l’àmbit religiós des de la conversa en educació infantil pot semblar asistemàtic i poc planificat; pot fer por per l’obertura i per la imprevisibilitat que suposa. Però si es fa ben fet, pot esdevenir molt més coherent i ambiciós que altres plantejaments. El més important no és pas que allò que aprèn el nen sigui sistemàtic i ordenat des de la visió de l’adult, sinó que sigui significatiu des de la visió de l’infant; ja arribarà a esdevenir endreçat, coherent… En aquesta etapa, no es tracta de transmetre una versió i visió coherents i completes –encara que sigui adequada a l’edat–, es tracta d’acompanyar una inquietud, un desig de comprendre, una obertura al transcendent present en la vida i en la cultura humana. L’ensenyament de la religió en educació infantil ha d’anar orientat a alimentar una inquietud i un desig més que a pretendre sadollar-lo precipitadament tot corrent el perill d’apagar-lo. Perquè com afirma Lluís Duch, “la pregunta religiosa es la señal evidente de la insuprimible cuestionabilidad del hombre, que osa plantear aquellas cuestiones que se relacionan con los orígenes y con el término del trayecto humano”[1].

Quines preguntes? Possibles eixos temàtics
Hi ha una sèrie d’àmbits presents en la vida dels infants que poden anar-nos portant l’aflorament de preguntes pertinents i interessants des del punt de vista religiós i educatiu. Des d’aquests eixos temàtics presents en les converses, un bon mestre d’educació infantil pot treballar tot el currículum de l’àrea de religió integrat amb el de les altres àrees tal com reclama el plantejament necessàriament globalitzador de l’educació infantil 월드오브워쉽 다운로드.
Les festes del calendari són un primer bloc important. Les converses que es poden generar a l’entorn del Nadal: el pessebre i els seus personatges, la festa dels reis, els regals, la carta, els familiars, la missa del gall… I el mateix podríem dir de la Setmana Santa i de la Pasqua: palmes i palmons, ous, etc. Hi ha tot un món de tradicions, d’anècdotes, d’elements simbòlics que ens obren a tractar aspectes fonamentals dels valors cristians, de la vida de Jesús i de l’Església. Seguint un itinerari molt inductiu que parteix de petites experiències molt reals vinculades a fets, persones o objectes, podem arribar a construir coneixement religiós.

Conversa en una aula d’educació infantil arran del comentari d’un nen que explica que ha fet el pessebre a casa:

Adrià: Aquest cap de setmana he muntat el pessebre.
Ismaila: Què és el pessebre?
Mireia: És Jesús i la seva família…
Adrià: Sí, i els tres reis li van donar regals.
Xavier. També hi ha un bou i una mula, ah, i també un àngel!
Raquel: Ah sí, i el caganer, amagat darrere la muntanya.
Gemma: A mi em sembla que el més important és el nen Jesús perquè quan vaig a l’església sempre el veig allà, la meva iaia diu que és Jesús.
Maite (mestra): Ah, i per què creus que és el més important?
Gemma: Perquè ha estat a totes les esglésies; a més a més, el capellà llegeix un llibre molt gran que sempre parla d’ell, però està mort, eh 인텔 터보부스트 2.0 다운로드!
Sílvia: Fa molt de temps que està mort.
Mar: I feia màgia com el Harry Potter però sense varetes.
Àlex: Què dius? Això és mentida, sense vareta no es pot fer màgia.
Gerard: Parlava molt aquest home i tenia molt amics…
Maite (mestra): Ui, sí que en sabeu, de coses!
Sílvia: Poquetes.
Maite (mestra): Com que poquetes?, que en voleu saber més?
Saya: Jo no en sé res, a casa meva no fem pessebre.
Clara: Doncs jo sí, hi poso moltes llumetes.
Adrià. Doncs jo tinc una cova.
Ismaila: I per què viuen en una cova?
Maite (mestra): Qui ho sap, per què viuen en una cova? Voleu saber com vivia? Doncs ho podem anotar al cartell “Coses que no sabem” (la mestra s’aixeca i anota al cartell: Com va viure Jesús?)

Els fets personals o familiars també són un eix molt valuós: els aniversaris i els sants dels nens i les nenes, els naixements i les morts a la família –la vivència, els rituals, etc. –, fins i tot els moments difícils de malaltia, de mancança, etc.

“L’ambient està enrarit. Fa un parell de setmanes que ha mort la mare, l’àvia, i el conjunt de la família en viu entristida l’absència. Els nens han tornat a l’escola i els grans a la feina. Però sent tot com sempre, tot resulta diferent. Als néts no se’ls escapa aquesta diferència, però van fent la seva com si no hagués passat res, malgrat que fan menys soroll, responen amb més rapidesa quan se’ls crida i semblen tenir menys conflictes entre ells. Al vespre, mentre la meva germana fa el sopar, la seva filla de tres anys, que asseguda a la taula de la cuina s’entreté jugant amb una nina de roba, li pregunta: “Mare, quan l’àvia va morir, tu li vas tancar els ulls?” Ella, enmig del desconcert, intenta respondre-li amb una naturalitat semblant a la que adverteix en la pregunta 다운로드. “Jo no”, diu a poc a poc, “però m’imagino que algú ho va fer”. “A tots els que es moren, algú els tanca els ulls?”, continua la nena. “Sí”, diu la mare, “és un costum, una manera de fer. És com un darrer adéu”. “Doncs jo”, mare, “no vull que em tanquin els ulls quan em mori. Si ho fan… com podré trobar l’àvia?”[2].

Els fets d’actualitat que a vegades arriben a orelles dels nens i afloren en les converses. En moments en què hi ha guerres, conflictes greus o atemptats, això pot arribar a l’escola i sortir a la conversa. Aleshores ens apareix, encara que sigui en la mentalitat dels infants, el malestar pel mal en el món i el delicat i pregon desig de sentit.

El contacte amb llocs o visites: una església visitada, un paratge, un viatge, etc. La presència de l’element religiós en la nostra arquitectura, en el nostre paisatge i en les nostres tradicions és molt important.

Conversa en una aula d’educació infantil arran d’una visita d’un nen a la Fira de Santa Llúcia:
– Bon dia a tots! (diu la mestra)
– Bon dia!
– Com ha anat el cap de setmana? Què heu fet? (diu la mestra).
– Jo he anat a Berga a veure els meus avis 넥스트 영화.
– Jo vaig anar al cine.
-Doncs jo m’he quedat a casa i vaig jugar amb la Wii.
– Jo també tinc la Wii.
-I jo (molts diuen el mateix).
– Apa! Sí que hi ha nens que tenen la Wii. Però ara la Marta ens anava a explicar què va fer el cap de setmana (diu la mestra).
– Sí. Jo vaig anar a veure la meva cosineta petita.
– I jo vaig anar a la Fira de… de Santa Llúcia; em sembla que es diu així.
-Sí, sí, que es diu així. I tu, Pau, què has fet aquest cap de setmana?
-Jo també m’he quedat a casa i vaig veure “The polar Express”.
(Tots els nens van explicant breument el seu cap de setmana)
-He sentit que una nena ha anat a la Fira de Santa Llúcia, has sigut tu, Clàudia? (diu la mestra).
-Sí, hi vaig anar amb els meus pares i la Laura (la seva germana gran).
– Molt bé, algú més ha anat a la Fira de Santa Llúcia?
– No! Sí! (hi ha respostes en els dos sentits, tot i que guanyen les del no).
– Molt bé! Veig que hi ha nens que hi han anat, però d’altres que no. Escolteu, em sabríeu dir què és la Fira de Santa Llúcia? (diu la mestra).

Documentació d’una mestra en una aula de P3 d’educació infantil arran d’una visita d’un nen a l’església en motiu d’una primera comunió:
Aquest matí, durant l’estona de conversa, l’Arnau ha explicat als seus companys que ahir, diumenge, va assistir a la primera comunió del seu germà, l’Òscar, que fa tercer de primària 다운로드. L’Arnau, molt emocionat, ens explica que va anar a l’església, on hi havia molta gent en silenci, un senyor amb un vestit blanc que parlava tota l’estona i que va donar una galeta a l’Òscar. Explicava també que hi havia moltes espelmes enceses i creus.
Aquesta explicació va despertar moltes inquietuds en el grup:
Pau: Jo vaig anar una vegada a l’església i vaig veure també un home amb un vestit blanc.
Laura: Doncs, si sempre està allà, deu ser l’amo de l’església.
Marc: Sí, viu a l’església.
(la conversa va continuar…)
Un cop vist tot això, vam decidir programar una visita a l’església del barri per tal que els nens i les nenes tinguessin l’oportunitat d’observar detingudament tot el que hi ha, el que hi succeeix, l’ambient que s’hi respira, etc. També creiem que era interessant fer aquesta sortida perquè hi havia molts nens i nenes que no havien estat mai a l’església i ens interessava que hi tinguessin un primer contacte.

Les preguntes sobre l’origen de l’home i del món també sorgeixen sovint a les aules d’educació infantil i ja des de ben petits es poden respondre –tot adaptant-nos a la mentalitat dels nens i les nenes i al seu nivell maduratiu– des de la ciència i des de la religió de manera rica i integradora.

“els nens vénen dels pares i els pares dels avis, però… i les muntanyes, d’on vénen les muntanyes?[3]”
Un nen ensenya a l’aula la fotografia dels seus pares el dia que es van casar:
“Jo aquí no hi surto perquè encara no havia nascut; estava jugant amb el meu germà a la panxa de la meva mare.”
“Abans de néixer estava a la panxa de la mare, però abans d’estar a la panxa de la mare, on era?”

L’ensenyament de la religió en un marc educatiu globalitzat

Partir de la conversa per tractar l’ensenyament de la religió en educació infantil suposa enclavar-se en un plantejament globalitzat. Quan sorgeix un tema en relació amb Jesús, per exemple, la conversa pot portar cap a la història i al passat, als jueus, als romans, a la mesura del temps i dels anys, als països que hi ha al mar Mediterrani –que és un dels nostres mars– i també, és clar, al seu missatge, a la seva vida, al llibre que explica coses d’ell –la Bíblia–, a la importància que té en la vida de moltes persones, etc 메이플스토리2.

Que els continguts de religió es puguin treballar en relació amb la vida dels nens i les nenes i les seves necessitats i en relació amb tota la resta d’àmbits i de realitats que el nen va descobrint, és la millor manera de donar centralitat i rellevància a l’educació religiosa. Paga la pena no separar la dimensió religiosa de l’experiència de descobriment i d’experimentació global de l’infant. Sovint, els temes que sorgeixen en una rotllana poden portar a un projecte de treball, a la creació d’un racó, al seguiment d’un petita investigació, etc. Tot seguit mostrem l’exemple d’una documentació d’una aula de P5 en què els nens i les nenes parlant del mar Mort –perquè un nen explicava que uns familiars seus hi havien anat– varen fer un petit procés d’investigació portant llibres, un tros de sal del mar Mort… I la conversa va anar des de la física –per què es flota al mar Mort?– fins a la vida de Jesús o a la guerra que actualment hi ha entre Israel i Palestina. La documentació anava creixent a la cartolina penjada a la paret i a la petita prestatgeria en què es guardaven els llibres i materials sobre temàtiques interessants que anaven sorgint a les converses i que generaven petites investigacions. I es parlava de Jesús, de la flotació dels cossos, de l’itinerari que caldria seguir per arribar a Palestina –resseguint amb el dit el recorregut marítim des del port de Barcelona fins a Palestina.

Fragments de la documentació de la mestra d’una aula de P5:
L’Oriol ens va parlar del mar Mort i tots en sabíem alguna cosa:
– “T’hi pots banyar i flotes”.
– “Perquè té molta sal”.
– “I no hi pot viure cap animal”.
– “Però, per què hi ha tanta sal al mar Mort?”
La Paula té una resposta i en Joan en té una altra:
– “Perquè hi va haver un remolí de sal” 다운로드.
– “No. Jo ho sé. Perquè un vaixell carregat amb moltes monedes conservades amb sal es va enfonsar i el molinet de fer sal encara fa sal. El vaixell va sortir de Barcelona.
Jo recordava que hi havia un conte amb un argument semblant. Tots plegats vàrem decidir investigar-ho: per què té tanta sal, el mar Mort?”
Vàrem buscar informació i vàrem arribar a unes quantes conclusions sobre per què és tan salada l’aigua del mar Mort. Jo ho vaig anar apuntant en una cartolina que havíem penjat al racó de les petites investigacions amb el títol de “Mar Mort”.
Durant uns quants dies les converses varen estar centrades en aquest tema:
– “On és el mar Mort, lluny o a prop?”
Vàrem obrir el mapa mundi i vàrem buscar Catalunya, el mar Mediterrani, Israel i Jordània i el mar Mort. Amb el dit anàvem resseguint la distància que hi ha entre el lloc on vivim i el mar Mort.
-“En aquests països hi ha guerra, però no guerra de canons”.
-“Els meus avis van anar al mar Mort i em varen portar un tros de sal”.
Llegim el nom d’algunes ciutats al mapa:
-“Em sembla que aquí hi vivia Jesús”.
-“Sí. Jo vaig veure en una pel·lícula que anava amb un carro amb la seva nòvia i xocaven”.
-“Vols dir que era Jesús o era una altra pel·lícula? Jesús no tenia nòvia. (mestra)
-“Com ho saps?”
-“Perquè hi ha un llibre que explica molt bé totes les coses que va fer Jesús. Es diu la Bíblia.” (mestra)
-“Ah 다운로드. Sí. Jo ja ho sé”.
-“Però ja està mort, oi?”
-“Sí, li van clavar uns claus”.
I a partir d’aquí vàrem parlar de Jesús, dels romans, del llibre que explica històries de Jesús –la Bíblia.
Un dia, en Pau va arribar amb una caixa que portava amb molta cura. A dins, embolicat amb una roba, hi havia un tros de sal del mar Mort.
Al cap d’un dies, en Jon portava un paquet de sal i un ou. La seva mare li ha explicat un experiment que podíem fer per veure com suren les coses amb l’aigua salada i una mica calentona.

La narració bíblica a la rotllana de l’aula d’educació infantil

Els contes i les narracions són protagonistes insubstituïbles de les rotllanes d’educació infantil. Una conversa pot portar-nos cap a un conte –quan un mestre té prou traça per anar introduint contes que connecten amb el moment profund dels infants. Un conte també ens pot obrir a la conversa. De fet, sempre, si no s’ofega, porta a la conversa -identificacions, valoracions, continuacions, versions, dramatitzacions, etc.

La Bíblia hauria de ser un dels llibres bàsics –com les faules, alguns contes clàssics, alguns reculls poètics–, perquè és un dels llibres centrals de la nostra cultura, a la llum del qual els homes i les dones s’han preguntat, han pregat, han confiat, han pensat, han creat, etc.
Una de les millors garanties d’un tractament adequat de la religió en educació infantil és tenir una bona bíblia infantil a l’aula –amb una bona selecció i adaptació dels llibres bíblics– que s’obre i es llegeix amb naturalitat i reverència: és un llibre bonic i interessant com la resta que podem tocar, llegir, representar…; però també és un llibre especial, una mica separat dels altres (tal com indica el sentit etimològic de la paraula sagrat) 코만도스 확장팩 다운로드.

L’infant podrà entrar en diàleg amb el text bíblic, sentir el batec singular del text sagrat i incorporar-lo a la seva conversa, a la seva vida, al seu teixit existencial de manera natural. Això vol dir prioritzar la relació de l’infant amb el text religiós –tot confiant en la gran capacitat d’interpel·lació del text– i evitar l’adoctrinament innecessari perquè, com diu Vecchi, “lo religioso es eminentemente relacional, más que doctrinal[4]”. La Bíblia, aquí, no serà tractada amb els mètodes tradicionals de treball deductiu –que parteixen de les veritats, de les certeses, de les respostes–, sinó que implicarà un esquema de treball més inductiu –que neix de l’experiència, de les preguntes, de les concrecions, de la realitat més propera al nen i de l’estat i l’embat del seu món interior. És així com teixint conversa i Bíblia podrem acostar-nos a un aprenentatge experiencial que possibiliti la correlació[5] entre l’experiència cristiana i l’experiència personal dels infants.

Maria del Mar Esteve Ràfols i Mercè Cols Catasús
Professores de l’ Àrea d’Humanitats dels Estudis de Grau de Magisteri
Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna
Universitat Ramon Llull

[1] Duch, LL. (1997). La educación y la crisis de la modernidad. Barcelona: Paidós, p.115.
[2] Bosch, E. (2003) Educació i vida quotidiana. Vic: Eumo, p. 77

[3] Bosch, E. (2003) Educació i vida quotidiana. Vic: Eumo, p. 118.

[4] Vecchi, J.E. (1999) Nuevos desafíos de la educación. Interpelaciones a la ERE, a La enseñanza de la religión, una propuesta de vida. (p. 39). Madrid: PPC.
[5] Gevaert, J. (1993). Partir de la experiencia. Principio de correlación, a Didáctica de la enseñanza de la religión. (p. 143-157). Madrid: CCS.