Montserrat Alguacil, Maria Carme Boqué

El 2020 restarà per sempre com un any definit per la presència d’una pandèmia que va sacsejar tots els àmbits de la societat, inclòs el de l’educació.

Davant la complexitat de la situació i la necessitat de confinament s’ha posat de relleu que la discussió sobre la innovació educativa, present en els últims anys, no ha aprofundit en el veritable sentit de l’educació escolar 미드나이트 인 파리 다운로드. En el moment actual, el debat social s’ha centrat, majoritàriament, en aspectes didàctics, tècnics, emocionals i de conciliació familiar, oblidant la funció socialitzadora dels centres educatius. L’educació no és un “problema” de les famílies, ni dels mestres, sinó que interpel·la a tota la comunitat, a tota la societat, no únicament perquè reverteix en el futur, sinó perquè impacta en el present 네이트 판 동영상. Temes com la convivència, la igualtat d’oportunitats, l’equitat o la democràcia cal posar-los en el centre del debat pedagògic.   

Amb l’obra Democracy and Education, editada el 1916, John Dewey reclama que l’escola sigui un escenari per a l’emergència d’una ciutadania plena, un espai on reflexionar, analitzar i experimentar vivències significatives de participació i decisió que permetin a les persones desenvolupar-se en el mitjà social. 

La literatura assenyala àmpliament la relació entre educació i desigualtat, així que, amb diferents enfocaments, els sociòlegs de l’educació analitzen aquest assumpte. Alguns autors se centren en l’anàlisi de l’escola com a “reproductora social”. Així, Ivan Illich subratlla els efectes dels processos informals a través del que ell anomena el currículum ocult (el pla d’estudis ocult) 다운로드. Al seu torn, Basil Bernstein s’interessa en les diferents competències i registres lingüístics en funció de l’origen dels alumnes; i Pierre Bourdieu, per citar un altre pensador, examina la relació entre la cultura escolar i la cultura de la família. Mentre altres referents analitzen els elements que pot potenciar l’escola per millorar la societat, un dels més coneguts, Freire, atorga a l’escola el  poder de la conscienciació social i de l’alliberament. 

 

 

 

 

 

 

 

Així, pensadors com Locke, Rousseau, Tolstoi, Korczak, Freinet, Ferrer i Guàrdia o Makarenko, i tants d’altres predecessors de la introducció de la democràcia a l’escola foren seguits, a Catalunya, pels moviments de renovació pedagògica (MRP) i per l’escola moderna i activa, que reconeixen la importància dels valors democràtics i cívics en l’educació dels nois i noies 다운로드. En el moment present, relligar aquestes idees als actuals moviments d’innovació educativa és molt necessari.

La globalitat, la sobreinformació, l’avanç de les tecnologies, la profusió de xarxes socials i la crisi climàtica han aguditzat les desigualtats socials i econòmiques i ha fet augmentar la bretxa en l’accés a drets basics. Per això, més que mai, l’escola del segle XXI  ha de contribuir, de manera significativa, a una formació integral i a impulsar un món més just, fomentant valors i pràctiques democràtiques 다운로드.

Diferents informes internacionals i lleis d’educació recullen la funció democratitzadora de l’escola. L’informe Repensar l’Educació: vers un bé comú mundial?(2015) explicita que l’educació és un dret humà fonamental que permet la realització d’altres drets humans. Per la seva banda, les propostes de l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible, promoguts per l’Organització de les Nacions Unides (ONU, 2015) es refereixen a la necessitat d’impulsar arquitectures de governança transversals i multinivell per a aconseguir els 17 ODS plantejats. A Catalunya, la Llei d’Educació de Catalunya (LEC, 2009) també va incloure, entre els seus principis rectors, la capacitació per a l’exercici actiu de la ciutadania, amb respecte als drets i les llibertats fonamentals de les persones i als principis bàsics de la convivència democràtica. La LEC estableix que “els currículums de l’educació bàsica s’han d’orientar a l’adquisició de les competències bàsiques, que han de contribuir al desenvolupament personal dels alumnes i a la pràctica de la ciutadania activa, i han d’incorporar de manera generalitzada les tecnologies de la informació i la comunicació en els processos d’aprenentatge.”

Ara, l’escola catalana es troba en un moment crucial propici per a que una nova onada democratitzadora arribi a tots els centres educatius. Confiem en que aquests moviments transformadors avancin, progressivament, des de l’escola “activa” cap a l’escola “participactiva”: els precedents ja hi són (Boqué, Alguacil, García-Raga, Pañellas, 2017; 21018). 

Des de la matèria Societat, Família i Educació es contribueix a la formació dels futurs mestres en la dimensió social i democràtica de l’escola, a partir d’eines de reflexió i propostes pràctiques. A tall il·lustratiu mostrem un parell d’exemples d’una de les activitats realitzades pels estudiants. En aquest cas, els alumnes dissenyen un vídeo tutorial per resoldre un cas pràctic proposat, els dos vídeos desenvolupen la qüestió de la participació infantil, una de les vessants de l’educació democràtica. En el primer tutorial es mostra la dimensió participativa dels infants a través de l’elecció de la figura del delegat

AUTORES: Laura García Collado, Anna Fancelli Capdevila, Noelia Leiva Ortiz, Sanda Montero Ayán, Mireia Vázquez Abellán, Maria Sabuquillo Gonzalvo.

En el segon exemple es planteja com un grup classe redacta les normes d’aula a partir d’un treball realitzat en el marc d’una assemblea d’aula. 

AUTORES: Maria Castro Martí, Verónica Collado Rosado, Anna Comas Sala, Paula Cotolí Ferrer

Referències

Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible. Disponible a: http://cads.gencat.cat/web/.content/Documents/Publicacions/Coleccio_Documents/DOCUMENTS_21_Resolucio_NNUU_AGENDA_2030.pdf

Boqué, M. C.; Alguacil, M.;  García-Raga, L.; i Pañellas, M. (2017). La contribució dels infants en les societats democràtiques de la governança de l’escola a la governança del municipi i el país. Investigació financiada per la Generalitat de Cataluña. Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència. Ref. 2015DEMOC00016.

Boqué, M.C.; Alguacil, M.; García-Raga, L.; i Pañellas, M. (2018). Guía de participación infantil. Creación y dinamización de Juntas de infancia y adolescencia. Barcelona: Octaedro.

Dewey, J. (1996). Democracy and education: An Introduction to the Philosophy of Education. New York: McMillan. Disponible a: https://www.questia.com/read/77608453/democracy-and-education-an-introduction-to-the-philosophy

Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació (LEC). DOGC Núm. 5422 – 16/07/2009.

UNESCO (2015). Repensar l’Educació: vers un bé comú mundia?. Barcelona: UNESCOCAT.  Disponible a: https://drive.google.com/file/d/1VsmC1Z8M1mFbyMJSu4_xpUth9mhxLl97/view