La importància de les conferències en la formació de grau

Marcela Costanzi. Àrea d’educació matemàtica i integració de sabers.

A l’àrea d’educació matemàtica i integració de sabers considerem molt important que els alumnes puguin tenir l’oportunitat d’escoltar una pràctica d’aula relatada pel mestre que l’ha desenvolupada en primera persona, que puguin veure evidències d’aquesta situació, fragments dels diàlegs entre mestre i alumnes, que puguin seguir el procés des de l’inici fins al producte final així com el plantejament de noves preguntes i inquietuds. També és fonamental que els nostres alumnes, futurs mestres, puguin preguntar i plantejar dubtes directament als conferenciants.

Com a GEI (Grup d’especial interès) La cultura matemàtica de les persones, tenim l’oportunitat de comptar amb més d’una desena de mestres de diferents escoles que documenten les seves experiències d’aula per poder compartir-les en assessoraments, congressos, jornades, formacions i conferències als nostres alumnes dels graus d’Educació infantil i primària. Moltes vegades aquestes experiències són prèviament presentades al grup per enriquir-les amb el debat i les aportacions de la resta dels integrants del GEI. Els relats que finalment acaben sent presentats compten també amb una part de reflexió teòrica i amb referents que sustenten aquestes pràctiques, aquesta manera de fer. Una reflexió teòrica que justifica les intencionalitats i que subjau en la ideologia del grup.

Sovint, als nostres alumnes del grau se’ls fa densa la lectura i l’anàlisi de fonts bibliogràfiques com els Principis i Estàndards de l’Educació Matemàtica (NCTM, 2000) però en les presentacions d’experiències innovadores poden veure reflectida la necessitat de dominar certs referents teòrics per construir una manera de fer ben fonamentada.

En la presentació de les VII Jornades “La Cultura matemàtica de les persones: “El món de la vida de l’aula: benestar, cultura i llibertat”, que van tenir lloc a Blanquerna els dies 21 i 22 d’octubre de 2017, vam triar una frase de Marina Garcès que fa referència a saber per què fem el que fem d’una manera i no d’una altra: “Triar constantment dins d’un menú d’opcions, és una idea de llibertat enganyosa. Posa un vel entre l’elecció contínua i la possibilitat d’interrogar-nos sobre per què estem triant això que estem triant. Preguntar-nos per la llibertat seria preguntar-nos d’on surt el mapa d’alternatives que organitza aquesta vida, aquest mapa de possibilitats que volem dibuixar “.

En aquesta mateixa presentació vam plantejar que el món de la vida de l’aula s’expressa amb el ressò dels significats, interessos, emocions, maneres de fer i de dir… de les persones que convivim aprenent. Va emergint amb les experiències en què participem mentre que, amb la nostra interacció, “narrem junts” la nostra particular història d’aprendre.

El marc de comunicació que organitza el món de la vida de l’aula ens ha de permetre preguntar-nos pel mapa d’alternatives que volem dibuixar per aquest món i ens ha de facilitar l’actuar amb consciència per a construir-lo i reconstruir-lo conjuntament en un “joc de veus i d’ecos” que ha de ser polifònic i s’ha d’estendre més enllà de l’aula.

Aquesta és un pinzellada de la nostra mirada des del GEI La cultura matemàtica de les persones i és la que volem que els nostres alumnes en la seva formació de grau rebin no només de part nostra, els seus professors d’assignatura, sinó també dels mestres que treballen així a l’aula amb els seus alumnes d’infantil i de primària.

En el curs 2017-2018 vam tenir, entre d’altres, l’aportació de Dolors Feixas, mestra de l’escola cooperativa El Puig, d’Esparreguera, que va venir a presentar-nos una experiència d’aula desenvolupada amb els seus alumnes de P5.

 

Dolors Feixas. FPCEE Blanquerna 2018.

Nosaltres, com a professors de l’àrea, estem convençuts de la importància d’aquestes conferències en la formació dels nostres alumnes de grau. Però també volíem saber què n’opinaven ells i, per finalitzar aquest article, hem seleccionat una de les narracions desenvolupada per la Carla Artiola Mauri, conjuntament amb el seu grup de treball, com a alumnes de 3r curs del grau en educació infantil:

LA IMPORTÀNCIA DE LAS CONFERÈNCIES

Normalment, durant els estudis, sobretot a partir de secundària i en els estudis superiors, els alumnes assistim a diverses conferències, però, què en traiem d’aquestes? Realment són necessàries?

Si partim de la seva definició, una conferència és una exposició que es realitza per una o més persones, sobre un tema qualsevol, generalment d’interès general, davant un públic, al qual se li permet intervenir mitjançant preguntes. Aquestes poden tractar temes diversos i es suggereix que la persona que exposa sigui un expert en la matèria.

Doncs bé, si ens centrem en les conferències que es duen a terme durant els estudis universitaris, com és en el nostre cas, aquestes estan totalment focalitzades a allò que és d’interès per als alumnes. La finalitat és mostrar-nos la part pràctica del nostre àmbit a través d’experts, els quals ens mostren casos ens els quals perfectament ens podem trobar nosaltres en el nostre futur laboral. A partir de diferents situacions reals que ells han viscut i que fins ara, nosaltres ho coneixem des d’un pla teòric, ens aproximen a la nostra professió.

Com a estudiants, creiem que les conferències són totalment necessàries pel nostre aprenentatge ja que ens ajuden a veure més enllà dels autors i les teories que hem anat adquirint a l’aula, les quals, moltes vegades no són suficients. Per aquest motiu, pensem que el pla teòric hauria d’anar més acompanyat d’aquesta eina d’aprenentatge per afavorir la part pràctica, ja que estem descontextualitzats de la realitat que viurem com a futurs educadors.

D’una banda, al llarg del curs ens han vingut a presentar i explicar diversos projectes que s’han realitzat en aules d’infantil. Pensem que és molt interessant poder veure d’on sorgeixen aquests projectes, els recursos que s’utilitzen per dur-los a terme, la manera com treballen i com ho desenvolupen. Tot això fa que s’ampliï el nostre ventall de possibilitats com a futurs mestres i puguem veure que, des de qualsevol aportació d’algun infant pot sorgir un projecte que inclogui diferents àrees.

D’altra banda, a través de les conferències podem veure amb claredat com aplicar a l’aula els coneixements adquirits durant el curs seguint les metodologies innovadores amb els infants del segle XXI. Un exemple, seria la conferència de Dolors Feixas  “Buit i ple” en la que ens van explicar dos projectes que havien realitzat a la seva escola amb infants de 5 anys. Aquesta conferència va ser molt significativa perquè vam poder veure com van sorgir els projectes des de l’inici fins al final, quins problemes es van anar trobant els infants i com els van resoldre, quins aprenentatges han anat adquirint, quin és el paper que exerceix el mestre, quin és el rol dels alumnes, com s’ha programat el projecte i, quines dificultats ens podem trobar durant aquest procés.

En aquesta conferència vam poder observar com la mestra ens anava explicant el que havia significat per ella realitzar aquests projectes amb els infants, i sobretot, com és d’important realitzar activitats que siguin atractives per als nens i nenes, que siguin motivadores i que els aportin nous aprenentatges. També vam observar el diàleg que duien a terme els infants i com a partir del treball cooperatiu resolien de manera autònoma els problemes que anaven succeint.  

El primer projecte girava entorn el tema de la Lluna i estava vinculat amb totes les àrees de coneixement (matemàtica, llenguatge oral i escrit, artístic). Els infants van anar triant totes les temàtiques que van realitzar; des de treballar les obres de l’autor Oteiza a partir de caixes, fins a construir una pedra amb fang. D’aquesta manera van treballar el ple i el buit, la marca, el forat que deixa un objecte.

El segon projecte, es desenvolupava a partir de la següent pregunta: com erem quan vam néixer? A partir d’aquí van anar treballant quant mesuren els nadons, quins canvis fan dintre de la panxa durant els nou mesos i, a partir d’aquest enigma van anar comparant les mesures que fa el fetus amb les mides de diferents verdures i fruites.

Tots aquests continguts són molt importants per a nosaltres com a futurs mestres ja que ens adonem de la varietat de projectes que podem realitzar amb els alumnes.

Per aquests motius considero que és molt important realitzar i assistir a les conferències, és com un xoc de realitat laboral, a més a més de les pràctiques. És una oportunitat en la qual pots conversar amb experts de la teva professió, demanar consells, aprendre sobre la seva metodologia de treball.

Així doncs, quan assistim a una conferència el que fem és connectar la base teòrica, els coneixements que hem adquirit durant tot el curs a un cas pràctic. D’aquesta manera veiem totes les possibilitats que tenim, així com les diverses formes de dur-ho a terme per establir vincles entre els interessos dels infants i el currículum per tal d’oferir aprenentatges transversals que englobin el màxim d’àrees i continguts.

També, hem de dir que ens agradaria poder a assistir a més conferències que ens apropin l’escola actual a les aules universitàries ja que creiem que, a banda de ser interessant, és una manera molt bona d’aprenentatge. Ens ofereixen un context, amb educadors i infants reals, i situacions versemblants.    

Per concloure, creiem que les conferències són essencials durant els estudis, ja que t’ajuden a comprendre i a integrar els coneixements adquirits fins al moment. Certament, és una eina d’aprenentatge que s’hauria d’oferir més a les facultats i ens apropa a la realitat que trobarem en un futur proper, com a mestres d’educació infantil.

—––––

NCTM. (2000). Principios y Estándares para la Educación Matemática. Granada: Sociedad andaluza de profesores de matemáticas Thales