“La jornada EUDOIT: Estratègies per promoure el benestar lingüístic entre l’alumnat novingut: Construint ponts entre la teoria i la pràctica”

 

Dra. Caterina Sugrañes, Àrea de llengües estrangeres i la seva didàctica

Dr. Josep Manel Ballarin, Àrea de llengua catalana i la seva didàctica

El següent article té com a objectiu explicar els continguts més rellevants de la jornada EUDOIT que tingué lloc a l’Auditori de la FPCEE el dia 23 de febrer 2018. L’article està estructurat en dues parts. Un primer lliurament que farà referència als objectius centrals de la jornada, les diferents aportacions dels diferents agents implicats i les conclusions i idees força que varen sorgir. Un segon lliurament se centrarà en el projecte EUDOIT concretament i s’explicarà en detall en què consisteix el projecte i com la Facultat hi participa.

Els projectes ERASMUS + brinden l’oportunitat de poder teixir ponts entre la recerca i la pràctica. Aquesta jornada es va celebrar en el marc d’un projecte ERASMUS + en el qual participa el Grup de Recerca CILCEAL (Grup de recerca en competència interlingüística i intercultural en l’ensenyament i aprenentatge de les llengües).

La Universitat Ramon Llull i la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna i especialment els Graus i Màsters d’Educació treballen perquè la investigació i la pràctica es nodreixin mútuament. Aquesta jornada és una mostra de l’interès que susciten aquells temes en els professionals de l’educació que es plantegen la millora contínua de l’ensenyament i aprenentatge de llengües i l’acompanyament de l’alumnat nouvingut. Hi van assistir més de 200 persones, la meitat de les quals eren d’institucions externes a la Facultat.

En el context actual, hi ha una necessitat creixent de redefinir com les llengües s’ensenyen i s’aprenen en un marc plurilingüe. L’objectiu de la jornada EUDOIT (European Digital Online Game for Intercltural Competence and Translanguaging) va ser el de reflexionar sobre l’acolliment lingüístic i compartir bones pràctiques per promoure l’ensenyament i l’aprenentatge de la llengua adreçada a l’alumnat nouvingut.

Les recerques més recents plantegen la necessitat de repensar alguns conceptes en relació a l’ensenyament i aprenentatge de les llengües. L’escola i la societat en general s’enfronten a nous reptes pel que fa el plurilingüisme i les habilitats lingüístiques que els infants ja porten a l’aula.

La jornada EUDOIT va aglutinar els tres agents que intervenen en l’acolliment lingüístic de l’alumnat a les escoles: els investigadors, els planificadors lingüístics i els mestres que són els primers agents transformadors a les escoles.

El Sr. Pere Mayans, cap del Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístics del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya va fer una conferència amb el títol “L’acolliment de l’alumnat nouvingut en el sistema educatiu català”. Va descriure l’estat de la qüestió de l’ensenyament i aprenentatge de les llengües en relació a l’alumnat de procedència estrangera o novinguda que arriba a Catalunya i va fer referència també al funcionament de les aules d’acollida.

Seguidament es va fer la taula rodona “Reflexions entorn a  les experiències didàctiques de les escoles amb aules d’acollida” on van participar 4 mestres d’aules d’acollida: La Sra. Montserrat Mora de l’Escola Wagner de Santa Coloma de Gramanet, la Sra. Laura Closa de l’Escola Escursell i Bartalot de Ripollet, la Sra. Gemma Domingo de l’Institut Marta Mata de Salou i el Sr. Andreu Porta de l’Institut de Premià de Mar. Els mestres van explicar la seva experiència com a responsables de les aules d’acollida tot fent referència a les preguntes següents: 1- Què vol dir ser un mestre d’aula d’acollida? 2- A quins reptes s’enfronta l’escola davant l’heterogeneïtat lingüística a l’aula? 3- Com valoreu l’acolliment lingüístic a Catalunya en el marc del sistema educatiu català?. Es va ressaltar la importància cabdal del component humà i empàtic del mestre d’aula d’acollida que era tan important com ser un bon mestre de llengua.

Després d’una breu pausa, la Sra. Maria José Sànchez i la Sra. Anna Sambola del Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístics del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya van fer la xerrada “Material didàctica per atendre la diversitat a l’aula” on van donar a conèixer el material existent i nou material per a l’ensenyament i l’aprenentatge del català. Es va ressaltar que els materials s’elaboraven des d’una mirada plurilingüe, tenint en compte les llengües d’origen de l’alumnat.

Finalment, la Dra. Caterina Sugrañes de l’Àrea de llengües estrangeres i la seva didàctica de la FPCEE va explicar en què consisteix en projecte EUDOIT. Com hem esmentat a l’inici de l’article, el segon lliurament d’aquest article tractarà aquest tema en profunditat.

Per concloure, el Dr. Josep Ballarín, director d’Educació Primària i professor de l’Àrea de llengua catalana i la seva didàctica de la FPCEE va donar per finalitzada la jornada amb les següents idees força:

– Cal treballar la llengua des d’un enfocament comunicatiu que sigui funcional, significatiu, competencial i col·laboratiu amb una avaluació entesa com a eina per aprendre i millorar.

– Les aules d’acollida tenen com a missió servir de pont entre l’alumne i els seus neguits i l’escola i la societat d’acollida. Cal, per tant, potenciar el treball en xarxa en el si de les escoles per poder generar espais de creixement i reconeixement personal.

– Un dels principals reptes als que s’enfronten les aules d’acollida és saber generar confiança en els alumnes per tal d’ajudar-los a gestionar les emocions que comporta la integració en una nova llengua i cultura, així com millorar la seva autoestima tot reconeixent els seus costums culturals i, en definitiva, han de vetllar per un acompanyament que els empoderi per establir vincles amb el seu entorn i per esdevenir els ciutadans de ple dret que són.

– Per últim, cal destacar que les aules d’acollida han de treballar amb les expectatives que alumnes i famílies tenen envers l’escola com a institució per tal de poder-los oferir espais d’oportunitat social.  D’aquí, la importància  de treballar la comunicació amb les famílies i de generar espais compartits.