LA MÚSICA COM A RECURS ESTIMULADOR

Glòria Prats . Àrea d’educació musical.

Ja des de l’antiguitat, la música ha pres un paper molt important en les diferents societats i cultures. Rituals, culte, diversió, comunicació… Han estat molts els àmbits en els quals la humanitat ha utilitzat la música, i han estat molts els beneficis que aquesta ha aportat.

Però la influència de la música sobre el cos humà i els beneficis que aporta per a la salut també són àmpliament coneguts. Des de l’any 1500 a. de C. es té constància que la música es considerava un agent capaç de guarir el cos, calmar la ment i purificar l’ànima.

Els grecs la utilitzaven com un recurs que estimulava i millorava els estats d’ànim, la memòria i la concentració. Aristòtil va fer grans aportacions sobre la naturalesa del so i els seus efectes sobre les emocions, el caràcter, el comportament i la salut.

El poder terapèutic de la música és inqüestionable i si volguéssim trobar un nexe comú entre totes les teories que intenten resoldre per què la música té aquest poder terapèutic seria fàcil veure que la clau es troba en la capacitat que té d’influir sobre les emocions i provocar sentiments.

QUALITATS DE LA MÚSICA

En l’article de Ruggero (2011) apud Blacking (1994), es diu: «si s’ha d’avaluar la importància de la música dins de la societat i la cultura, aquesta s’ha de descriure des del punt de vista de les actituds i els processos cognitius implicats en la seva creació, i de les funcions i els efectes del producte musical dins la societat.»

La música és un art que posseeix tres qualitats ben diferenciades:

TEMPORALITAT

La música té un gran poder evocador que ens permet reviure una durada viscuda amb anterioritat. Com diu André Michel: «La música és l’art del temps.»

El fet de reviure una experiència viscuda fa necessari que l’individu l’estructuri i, per tant, que requereixi una conducta cronològica que haurà d’adaptar-se a la realitat actual i a les capacitats de l’individu.

PENSAMENT

El pensament propi de la música és de tipus prelògic. Segons Lévy-Bruhl, la diferència entre el pensament prelògic i el pensament lògic recau en l’arrelament del primer en l’esfera de les emocions i els sentiments que serveixen com a eixos principals per a les representacions col·lectives, és a dir, per a les idees que els membres d’un grup social comparteixen i que s’imposen des de l’exterior.

Elements musicals com el ritme, la melodia o l’harmonia tenen la capacitat de transmetre i estimular de forma independent, més enllà de la unitat que representen quan els escoltem de forma conjunta. Cada element musical segueix la seva pròpia lògica, però la música en la seva totalitat permet l’ocurrència simultània de diferents raonaments a la vegada.

SENTIMENT

Tant si la música s’utilitza com a valor terapèutic o simplement com a eina estimuladora, el poder terapèutic que té se centra en la relació amb els sentiments. La música provoca conductes orientades a la part més afectiva de l’individu. Genera un procés psíquic que proporciona determinades qualitats subjectives en el camp de la consciència i que, alhora, condiciona el sentit dels impulsos i les reaccions.

Cal tenir present, però, que la música ha de ser un mitjà flexible a les preferències musicals i a la identitat sonora de l’individu. Els factors culturals d’un individu poden afectar-ne la conducta i les experiències musicals. És per aquest motiu que el tipus de música utilitzat per estimular un pacient dependrà del context cultural en què s’inscriu. El més important és que l’individu s’identifiqui profundament amb la música utilitzada.

EFECTES DE LA MÚSICA EN LA PERSONA

La música afecta l’individu en tres aspectes principals: el fisiològic, el psicològic i el cognitiu (o intel·lectual). Quan aquestes tres àrees s’integren es pot parlar també d’uns efectes socials, que possibiliten una relació amb els altres i ofereixen mitjans per expressar-se de manera socialment acceptable, fomentant la comunicació verbal i no verbal, permetent la cooperació i el desenvolupament de les habilitats socials, facilitant l’aprenentatge i generant estones de lleure i entreteniment.

  • Efectes fisiològics:
      • Influeixen en les respostes musculars i motores.
      • Afecten els nivells de resistència al dolor i la resposta cerebral.
  • Efectes psicològics:
      • Faciliten moments de catarsi i sublimació.
      • Augmenten l’energia corporal, estimulen i desenvolupen les emocions.
      • Poden induir a una resposta intel·lectual contemplativa o relaxant.
  • Efectes cognitius/intel·lectuals:
    • Desenvolupen la capacitat d’atenció sostinguda.
    • Desenvolupen la memòria i ajuden a activar-la.
    • Faciliten l’aprenentatge.
    • Estimulen la imaginació, la capacitat creadora, el retorn a la realitat.

ESTIMULACIÓ COGNITIVA A PARTIR DE LA MÚSICA

El cervell és l’òrgan complex responsable de la nostra conducta.

La neuropsicologia és una ciència relativament nova dins el camp de la neurociència que estudia la relació que hi ha entre la nostra conducta i el cervell.  La seva funció principal és l’avaluació, l’estimulació i la rehabilitació de les funcions cognitives o funcions mentals superiors.

Tal com comenta la neuropsicòloga I. Sala (Teràpsia), les funcions mentals superiors són el conjunt de processos mentals que ens permeten actuar de manera adequada davant les diferents situacions que ens trobem cada dia.

Són funcions mentals superiors:

  • La memòria
  • El llenguatge
  • La percepció de les imatges
  • La capacitat de manipular objectes
  • La capacitat d’orientar-se en l’espai
  • Les funcions executives: processos necessaris per tenir conductes complexes orientades a assolir un objectiu (planificar, prendre decisions, valorar, organitzar, inhibir-se, anticipar-se, estar atent…)

A través de la música i les tècniques emprades s’aconsegueix l’’ctivació de les funcions mentals superiors, la qual cosa permet assolir una estimulació cognitiva global en cada pràctica.

S’utilitzarà la música per estimular el coneixement de l’individu, allò que coneix o reconeix intuïtivament i que anomenem gnosi. A partir de l’activitat pràctica, la praxi, es provocarà una reacció activa de la persona, la qual necessitarà les funcions executives per poder assolir l’objectiu determinat (planificar, decidir, valorar…). Per això li caldrà accedir a la memòria, on té arxivats els records, i recuperar-los, i haurà de fixar el pensament en quelcom concret i intentar aplicar-hi l’enteniment, és a dir, atendre o  concentrar-se. Finalment, necessitarà el llenguatge, entès com un codi compartit, per poder expressar o comunicar al/s receptor/s els pensaments o sentiments generats.

LA MUSICOTERÀPIA

Segons la World Federation Music Therapy, la musicoteràpia es defineix com l’ús professional de la música i dels seus elements com una intervenció en els entorns mèdics, educatius i quotidians amb individus, grups, famílies o comunitats que cerquen millorar la qualitat de vida, l’estat físic, social, emocional i comunicatiu i la salut intel·lectual i espiritual. (World Federation Music Therapy, 2011).

Segons la National Assotiation for Music Therapy, la musicoteràpia es defineix com l’ús de la música per assolir uns objectius terapèutics: la restauració, el manteniment i la millora de la salut, tant mental com física. És l’aplicació científica de la música, dirigida per un terapeuta dins d’un context terapèutic, per provocar canvis en el comportament de l’individu.

Com a aspecte fonamental, la musicoteràpia es basa en l’estudi del comportament humà en relació amb la música. Però en un context terapèutic, en el qual la música no sempre és una art amb una finalitat en si mateixa, sinó un mitjà facilitador per expressar-se. En musicoteràpia no es busca una educació musical, ni una sensibilitat estètica, sinó que es busca la comunicació amb el pacient i la seva expressivitat a través de la música.

OBJECTIUS DE LA MUSICOTERÀPIA

Segons K. Bruscia, citat per Ruggero (2011), els objectius de la musicoteràpia es poden resumir en:

  • Autoconeixement físic, emocional, intel·lectual i social
  • Coneixement dels altres i comunicació interpersonal
  • Coneixement de l’entorn físic
  • Expressió verbal i afectiva
  • Sensibilització de les àrees sensoriomotrius i integració d’aquestes àrees (nivells de consciència, parts d’un mateix, coneixement temporal…)

MÈTODES I TÈCNIQUES TERAPÈUTIQUES

La classificació més genèrica divideix els mètodes terapèutics en dos blocs:

  • Mètodes passius (o receptius)
  • Mètodes actius (o creatius)

Les tècniques utilitzades pels musicoterapeutes són el cant, tocar instruments, les activitats rítmiques, la improvisació, la composició i l’audició musical.

Els objectius comuns dels diferents mètodes i tècniques, segons Bruscia (1999), són:

  • Establir relacions amb el pacient
  • Ajudar el pacient a sentir-se segur i resguardat
  • Motivar el pacient i fer que se senti còmode
  • Facilitar la interacció del pacient i l’entorn físic i social
  • Preparar el pacient emocionalment i intel·lectualment per a una sessió terapèutica
  • Proporcionar-li més comprensió i consciència
  • Induir-lo a l’experimentació i al canvi i ajudar-lo durant aquest canvi
  • Proporcionar un sentiment de tancament i conclusió

Malauradament, les malalties mentals i els desajustos psicològics són cada vegada més freqüents en la societat actual, i els efectes negatius que tenen evidencien la necessitat de buscar diferents tipus d’intervencions que ajudin la persona que pateix la malaltia a preservar les seves funcions durant tant de temps com sigui possible i a millorar la seva qualitat de vida, així com la de les persones del seu entorn més proper.

Diversos estudis demostren que la música i les diferents tècniques emprades a través de la música faciliten assolir aquests objectius. L’ús de la música en persones afectades per la malaltia ajuda a fer que millorin la qualitat de vida, el desenvolupament i la salut.

No tothom pot fer la funció del musicoterapeuta. L’ús de la música com a recurs pròpiament terapèutic només pot quedar en mans d’aquests professionals. Però sí que està a l’abast de tothom  utilitzar la música per estimular; augmentar la participació social; despertar sensacions i sentiments; reforçar; evocar, i millorar la qualitat de vida de qualsevol ésser humà.

FONTS DE DOCUMENTACIÓ

American Psychiatric Association. Diagnostic and statistical manual of mental disorders DSM· IV – TR. Washington, DC: Author, 2000 (4a. edició).

Bruscia, K. Modelos de improvisación en musicoterapia. Vitoria-Gasteiz: AgrupArte Producciones, 2011.

Damiani, M. «La música, medicina per l’ànima». A: Diari de Girona, 28/9/2016. Disponible a: http://www.diaridegirona.cat/blogs/espiritualitat-salut-i-benestar/la-musica-medicina-per-a-l-anima.html

Hellen, C. R. Alzheimer’s disease: activity focuses care. Boston: Butterworth Heinemann, 1998 (2a. edició)

Hulme, C.; Wright, J.; Crocker, T.; Oluboyede, Y.;  House A.  «Non-pharmacological approaches for dementia that informal carers might try or access: a systematic review». A: International Journal of Geriatric Psychiatry, 25 (7), 2009, p. 756-763.

Olazarán, J.; Reisberg, B.; Clare, L.; Cruz, I.; Peña-Casanova, J.; del Ser, T.; Woods, B.; Beck, C.; Auer, S.; Lai, C.; Spector, A.; Fazio, S.; Bond, J.; Kivipelto, M.; Bridaty, H.; Rojo, J. M.; Collins, H.;Teri, L.; Mittelman, M.; Orrell, M.; Feldman, H.; Muñiz, R. «Eficacia de las terapias no farmacológicas en la enfermedad de Alzheimer: una revisión sistemática». A: Dement Geriatric Cognitive Disorders, 30, 2010, p. 161-178.

Ruggero, A. «Musicoterapia: Conceptos generales y aplicaciones terapéuticas». (2011) Disponible a: http://aleruggero.com/wp-content/uploads/2011/01/Musicoterapia-Conceptos-generales-y-aplicaciones-terap%C3%A9uticas.pdf

Sacks, O. «Music and the brain». A: Tomaino, C. M.  (ed.). Clinical applications of music in neuro· logic rehabilitation. Saint Louis: MMB Music, 1998, p. 1-18.

Solé, C.; Mercadal, M.; Castro, M.; Galati, A. «Aportacions de la musicoteràpia a les persones amb demència». Aloma, 30 (1), 2012, p. 137-141.

Wimo, A.;  Prince, M.  World Alzheimer Report 2010: the global economic impact of dementia. Londres: Alzheimer’s Disease International (ADI), 2010.