Reina Capdevila i Solà, Àrea de Música de la FPCEE Blanquerna. URL

La música parteix de la seva matèria primera, el so; per això ens disposem a pensar en música en un sentit ampli, a plantejar-nos la percepció sonora a bastament sabent que la relació de l’infant amb el món sonor és intensa des del principi 트레인포스 다운로드. En totes les cultures la primera joguineta que s’ofereix a un nadó és un sonall; totes les mares han taral·larejat una melodia per tranquil·litzar el seu fill; tots naixem amb una història sonora que ens vincula estretament a la mare (el so del cor, del flux sanguini i de la mateixa veu).

L’infant, des de ben petit, té una forta motivació per escoltar, s’orienta amb el so, i rep informació de l’entorn a partir dels diferents paisatges sonors que el configuren 어쩌나 다운로드.

Escoltar els sons del món que ens envolta, explorar sonorament els materials que tenim a l’abast, ens obre perspectives per poder-nos, a poc a poc, expressar a partir del so organitzat.

Un dels mitjans més potents per crear un vincle emocional és la veu 다운로드. Quan una mare (i en general un adult) parla amb el seu nadó utilitza una certa musicalitat: frases interrogatives, paraules acompanyades de tendres onomatopeies, etc. Així, de manera intuïtiva, intenta connectar-hi, vol compartir sentiments i emocions, i els taral·lejos, les cantarelles, els jocs de veu, les moixaines, les cançons de falda esdevenen un fort vehicle de comunicació emocional windows 7 ultimate k 다운로드. En aquesta etapa és més important com es diu que el que es diu.

Sandra Trehub (2011) ha fet nombrosos estudis de com la presència d’un nadó modifica la manera d’expressar-se d’un adult (sobretot de la mare) a l’hora de parlar-li i de cantar-li jdbc download. La interacció entre els dos pot tornar-se molt intensa.

La majoria de cançonetes de la primera infància són jocs de paraules rimades sovint sense sentit: “Pim pam conillam de la terra de l’aram… La lluna, la pruna… Trenta quaranta l’ametlla amarganta…”

Les cançons acompanyen l’infant des del començament de la seva vida 다운로드. En un primer moment són cantades per calmar-lo, per fer-lo adormir, per estimular-lo, per jugar, per saltar… I a mesura que pot s’hi anirà afegint fins a fer-se seva la cançó, la interioritzarà i la utilitzarà per expressar-se.

Les cançons ens vinculen a qui ens les canta, ens vinculen amb qui les cantem, i ens vinculen a l’experiència i al moment en què les relacionem 다운로드. També, per això no les podem cantar de qualsevol manera, cal tenir cura de què cantem i com cantem.

L’escolta, els jocs de veu i les cançons, i les exploracions sonores, ens connecten a les tres dimensions de l’ésser humà en relació amb la música: ser-ne oïdor, ser-ne intèrpret i ser-ne creador.

El so impacta en el nostre ésser i hi crea un vincle emocional 다운로드. Amb el so coneixem i ens relacionem amb el món. Amb la intenció de la parla provoquem diferents reaccions emocionals. Una mateixa cançó cantada amb una intenció o una altra aporta i provoca efectes diferents. El reconeixement d’un so, d’una melodia, d’una cançó ens evoca amb facilitat els moments viscuts 다운로드.

L’infant és bon oïdor dels sons del seu voltant; per aquest motiu cal preguntar-nos i esbrinar quin és l’entorn sonor que l’envolta . Sovint, davant de massa informació, ens hem de “fer els sords”, i així comencem a acostumar-nos a conviure amb un volum de so o soroll molt elevat, per la qual cosa la nostra defensa és “deixar d’escoltar” (Murray Schafer,R, 1998) 다운로드. Des de les escoles és necessari prendre’n consciència i pensar molt quin és l’entorn sonor que oferim als nostres infants?; quin so ambiental hi ha a la nostra aula?; com els parlem i els cantem?; quin material sonor i quins instruments els oferim per explorar?; quina música els oferim?, etc. Com a mestres tenim una responsabilitat: fer viure de la millor manera un entorn sonor saludable i oferir a l’infant una bona experiència musical.

Bibliografía

Alsina, P., Díaz, M., Giráldez, A. (2008). La música en la escuela infantil (0-6). Barcelona: Editorial Graó.
Barenboim, D. (2008). El sonido es vida: el poder de la música. Barcelona: Belacqva.
Bustarret, A. H. (1985). L’enfant et les moyens d’expression sonore. París: Éditions Ouvrières.
Bustarret, A. H. (1995). L’oreille tendre. París: Éditions Ouvrières.
Campbell, P. S. (1998). Songs in Their Heads Music and Its Meaning in Children’s Lives. New York: Oxford University Press.
Delalande, F. (1995). La música es un juego de niños. Buenos Aires: Ricordi Americana.
Delalande, F. (1991). Introducción a la creación musical infantil. Música y educación, 8, 315-328.
Murray Schafer, R. (1998). Limpieza de oídos. Buenos Aires: Ricordi Americana.
Nakata, T., Trehub, S. (2011). Expressive timing and dynamics in infant-directed and non-infant-directed singing. Psychomusicology: Music, Mind & Brain, 21, 130-138.
Tafuri, J. (2003). «Fer música de 0 a 3. Música des del començament». Guix infantil, 16, 9-12.
Tafuri, J. (2006). ¿Se nace musical?: cómo promover las aptitudes musicales de los niños. Barcelona: Editorial Graó.
Trehub, S. E. (2010). In the beginning: A brief history of infant music perception. Musicae Scientiae, 14, 71-85.