LA MÚSICA PROPOSA

Ja fa cert temps que plana per sobre les converses entre el professorat de música el paper que juga aquesta assignatura dins l’escola: no parlem tan sols del rol que se li ha assignat dins el currículum (compartint un espai difús amb l’àrea de plàstica), sinó també dins el paradigma que implica introduir noves pràctiques educatives innovadores en els nostres centres (escoles estructurades en ambients adaptades a cada comunitat, treball per projectes… en fi, tot el que significa reformular l’educació centrant l’aprenentatge en les persones). Tal com apunta la directora de l’escola dels Encants, Agnès Barba, “Les emocions tenen una causa-efecte total en l’aprenentatge dels infants i en el seu creixement personal,per això les tenim sempre presents, perquè, si els nens se senten bé, tenen la ment oberta a poder aprendre”.

I aquí és on esdevé el dilema: tots els docents tenim present algun projecte del nostre centre que ens ha marcat especialment, ens ha emocionat i ha aconseguit més implicació per part de la comunitat educativa… aquell que ens ha fet vibrar, a nosaltres i als alumnes, d’una forma especial. Potser podem recordar quin va ser el catalitzador: una problemàtica social recent, un marc territorial-emocional on tots els docents del claustre ens hi sentíem a gust, una nova energia que ens va inspirar a principi de curs… però si fem memòria, veurem que en molts d’aquests casos, la música hi va tenir un paper essencial: no va ser només la banda sonora que va acompanyar el projecte, sinó que realment va esdevenir l’aglutinador que serví per inocular la il·lusió i l’energia necessària per dur-lo a terme i arribar a bon port. Perquè: què és la música? O més aviat, la pregunta del milió: perquè serveix la música? 

La música està feta d’ones sonores que trobem en moments i llocs específics. Podríem dir que la música és, entre totes les arts, la més efímera, i també la més propera a una experiència, ja que no la podem deslligar mai del context en la que passa 2. Així doncs, perquè no utilitzar-la pròpiament com a punt de partida dels projectes que vulguem treballar dins l’aula? Ens podem imaginar un centre on, sistemàticament, l’experiència musical sigui el detonant per treballar qualsevol mena de projecte, on tinguin cabuda des dels àmbits científics fins als lingüístics? Si partim de la idea que hem d’actuar sobre les emocions i el context on es donen per motivar els alumnes, no té massa sentit que desaprofitem l’oportunitat que ens ofereix l’experiència musical per tal d’aconseguir arribar als nostres objectius pedagògics. I amb la música podem potenciar no només la dimensió emocional, sinó també la cognitiva, l’ètica… en definitiva, assolir les famoses competències que ens demana el currículum. 

  1. http://www.elcritic.cat/investigacio/llums-i-ombres-de-escola-21-12615 
  2. Byrne, D. “Cómo funciona la música”. Reservoir Books. 

Maria Camats,titulada en Orff Schulwerk, és professora de música a les escoles: EMMEl faristol, de Roda de Ter i Esquirol, i a l’Escola Pia d’Olot