La necessitat vital de moure’s per créixer i aprendre!

Àrea d’Educació Física dels estudis de Grau d’Educació Infantil i Primària de la Facultat de Psicologia Ciències de l’Educació i l’Esport Blanquerna. Universitat Ramon Llull.

L’activitat física (AF) és fonamental per al correcte funcionament del cos, entenent aquest cos com a una unitat formada per una part física, cognitiva, emocional i social. L’AF ha estat present en totes les èpoques de la història de la humanitat. En aquest sentit, el famós cardiòleg Valentí Fuster afirma:

«El nostre cos conserva la memòria del 99,6% de la història de la humanitat, en què calia córrer cada dia per arribar viu al dia següent. Només cal veure el fascinant disseny del peu humà, amb la part davantera més ampla que la part del darrere per tal de guanyar embranzida amb la gambada, amb el seu engranatge de petits ossos perfectament articulats per poder optimitzar la transmissió d’energia des del taló fins a la punta del peu; una màquina construïda per córrer.» (Fuster, 2006, p. 187-188)

Credit: Mike BairdCrèdit: Mike Baird (CC)

Amb relació a l’àmbit cognitiu, en diferents estudis científics també s’ha comprovat com una AF adequada contribueix al desenvolupament intel·lectual, i facilita els processos d’aprenentatge i el desenvolupament de la memòria (Gómez Pinilla, 2011). Segons aquestes investigacions, l’AF, rica en estímuls a través de jocs o esports, estimula la segregació d’una proteïna anomenada BDNF, que actua com a neurotransmissor i que ajuda en la comunicació entre neurones i els processos memorístics.

Des del punt de vista biològic, s’ha demostrat que l’AF és necessària per al correcte desenvolupament del cos humà i per a la prevenció de diferents malalties. Aquest fet permet viure més i millor, ja que, d’una banda, afavoreix el desenvolupament dels diferents òrgans i sistemes i, de l’altra, fa que funcionin més eficaçment, i així es millora la qualitat de vida i s’endarrereix l’envelliment (Garcés de los Fayos, 2004).

En aquest sentit, cal destacar la importància d’educar en l’AF i en els seus beneficis per a la salut. Segurament el benefici més important és el fet que estimula aquell qui la practica i fa que es responsabilitzi de la pròpia salut. Per tant, com a educadors, pares o tutors hauríem de vetllar per uns objectius educatius clars : crear en la infància hàbits de pràctica d’AF i ser conscients dels seus beneficis, ja que l’experiència ens mostra que, si oferim possibilitats de fer AF de manera agradable i gratificant, els nens i les nenes es mantenen actius. Fuster (2006) afirma:

30 minuts d'Activitat Física al Dia«Els nens sedentaris tendeixen a convertir-se en adults sedentaris, mentre que els nens físicament actius tenen més probabilitats de seguir sent físicament actius de grans. Les proves que l’AF és beneficiosa són tan indiscutibles que l’Associació Americana del Cor recomana que tots els nens i les nenes més grans de 4 anys, i tots els adolescents, practiquin com a mínim 30 minuts d’una AF moderada i divertida i, com a mínim, 30 minuts d’AF intensa 3 hores la setmana com a mínim.» (p. 26)

Crèdit: Generalitat de Catalunya

L’AF també ens ofereix importants beneficis en clau emocional. En aquest sentit hem de destacar la reducció dels estats d’ansietat, les disminucions dels nivells per controlar la depressió i les millores en els índexs d’estrès (Berger & McInman, 1993), i reforça l’autoconcepte, l’autoestima i l’autoconeixement (Campbell, 1990).

«Actualment sabem que no solament la memòria del còrtex cerebral és capaç de retenir una vivència, sinó que és tot el cos el que actua: la pell reté les sensacions tàctils; els peus i les cames, les sensacions associades als desplaçaments; el cor, els sentiments i les emocions; els ronyons, els canvis de temperatura; els óssos i els músculs, les sensacions de debilitat i fortalesa, i així successivament, ja que és tota la vida sistèmica la que intervé en cada acció motriu.» (Lagardera 2007, citat per Pellicer & Pérez, 2014, p. 3).

D’aquesta manera, des de l’Àrea Curricular d’Educació Física, entenem que, quan fem referència a la motricitat, tenim en compte la seva incidència en la totalitat de la persona, la qual cosa comporta una educació física que, a través de la motricitat en essència, també és biomotriu, sociomotriu, psicomotriu, expressivomotriu, etc.; i, per tant, una educació física que contribueix a uns aprenentatges valuosos (competències) que tenen lloc a partir de les vivències i les experiències viscudes en la pròpia pràctica motriu.

Per concloure, hauríem d’entendre l’educació física, durant tota l’escolaritat (infantil, primària i secundària), sota els plantejaments següents:

  1. Que estigui totalment al servei del desenvolupament humà i que contribueixi al creixement de totes les seves capacitats.
  2. Que es preocupi per temes del dia a dia i del futur més immediat.
  3. Que s’encarregui d’estimular i «oferir aprenentatges decisius per a l’existència humana, i que afecten, per tant, la globalitat de l’ésser humà» (Lagardera, 1992, p. 64).
  4. Que sigui adequada i que s’adapti a diferents propostes pedagògiques i a les necessitats dels nens i les nenes.
  5. Que es trobi integrada en el marc educatiu general i que doni resposta a les demandes curriculars i competencials.

 

REFERÈNCIES

  • Berger, B. & McInman, A. (1993). «Exercise and the quality of life». En R.N. Singer, M.M. Murphey, L.K. Tennant, Handbook of Research on Sport Psychology (729-760). Nova York: Macmillan Publising Company.
  • Campbell, J. D. (1990). «Self-esteem and clarrity of the self-concept». Journal of Personality and social psychology, 59, 538-549.
  • Fuster, V. (2006). La ciencia de la salud. Barcelona: Editorial Planeta.
  • Garcés de los Fayos, E. (2004). Actividad física y hábitos saludables en personas mayores. Instituto de Migraciones y Servicios Sociales, Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.
  • Gómez Pinilla. F. (2011). «Exercise impacts brain-derived neurotrophic factor plasticity by engaging mechanisms of epigenetic regulation». Eur J Neurosci, 33, 383-90.
  • Pellicer, I. & Pérez, N. (2014, abril). «Educación física emocional. Una nueva manera de enfocar la materia de Educación Física». Comunicació oral en les X Jornades d’Educació Emocional, Congrés internacional d’Educació Emocional, Barcelona, del 4 al 6 d’abril de 2014, a la Universitat de Barcelona. Recuperat a http://www.jornadeseducacioemocional.com/wpcontent/uploads/2012/04/6.Educaci%C3%B3n-F%C3%ADsica-Emocional.-Irene-Pellicer-N%C3%BAria-P%C3%A9rez..pdf