La nova ortografia i la nova gramàtica de l’IEC

Eulàlia Salvat Golobardes

Servei de Llengua – Aula d’Autoaprenentatge de Llengües de la FPCEE Blanquerna

Al darrer trimestre de l’any passat es van produir dos fets molt esperats: l’aparició de la nova ortografia i de la nova gramàtica de la llengua catalanes. La nova ortografia va ser presentada inicialment el 29 de setembre i va ser ratificada per consens el 24 d’octubre del 2016. En aquests moments disposem dels documents en línia que l’IEC ha fet accessibles a tots els usuaris i molt aviat sortirà publicada en paper. D’altra banda, a finals de novembre, va aparèixer la nova gramàtica, la GIEC. Des de l’aparició d’aquestes dues obres les converses en privat, els debats entre especialistes, els comentaris en general han estat nombrosos i en molts casos intensos.

L’elaboració d’una nova ortografia sorgeix de la necessitat de revisar els aspectes que s’havien anat qüestionant i per la dispersió dels materials que conformaven la normativa ortogràfica fins aquest moment. En la nova ortografia la Secció Filològica ha volgut aplegar en una sola obra l’ortografia fundacional —amb les rectificacions fetes pel mateix Fabra i les introduïdes després de la seva mort—, i l’ortografia actualitzada per la Secció Filològica des de 1984. Les qüestions més rellevants que s’han fixat són diversos aspectes relacionats amb els mots compostos i prefixats, la supressió de la dièresi en els derivats cultes acabats amb el sufix al-, i alguns aspectes relacionats amb l’apostrofació i l’accentuació.

Sens dubte, però, el canvi més substancial i controvertit és la reducció de la llista d’accents diacrítics a quinze formes. A partir d’ara només duen accent diacrític les paraules següents: /be, déu/deu, és/es, /ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, /se, /si, sòl/sol, són/son, /te, ús/us, vós/vos; s’escriuen, però, sense accent diacrític els compostos i derivats d’aquests mots, com adeu, adeu-siau, marededeu, rodamon, a contrapel, entresol o subsol.

La reducció s’ha establert tenint en compte que la llista de diacrítics havia anat creixent amb un cert descontrol fins a arribar a cent cinquanta formes tot i que alhora moltes formes homògrafes no es diferenciaven, sense que això suposés cap problema per al parlant: set (numeral) i set (substantiu); sa (possessiu) i sa (adjectiu). Alhora també s’ha considerat que els casos d’ambigüitat són quasi impossibles perquè el context sempre permet deduir de quina de les formes es tracta.

Com podem veure, les catorze formes inicials i la incorporació de sòl/sol en la versió definitiva —ratificada el 24 d’octubre— tenen en comú que totes són monosil·làbiques i d’ús molt habitual; el seu manteniment respon al “sentit comú” i al seu “valor simbòlic”, en paraules dels redactors.

Podeu trobar més informació sobre les novetats ortogràfiques als enllaços següents:

  1. El Ple de l’IEC ratifica per consens la nova versió de l’Ortografia catalana (nota de premsa): http://www.iec.cat/Comunicacio_IEC/nota_premsa_ortografia_definitiva_corr.pdf
  2. Text ratificat pel Ple de l’IEC (24 d’octubre del 2016): http://www.iec.cat/activitats/documents/ortografia.pdf

 

Si la nova llista de diacrítics va ser objecte de força crítiques, l’aparició de la GIEC encara ha suscitat més polèmica, l’obra no ha deixat indiferent a ningú. Més enllà de posicions extremes irreconciliables, que moltes vegades responen a qüestions que sovint van més enllà de les estrictament lingüístiques, cal remarcar que la GIEC és una obra necessària sobretot per omplir els diversos buits amb què ens trobàvem constantment, tenint en compte que la gramàtica vigent fins a l’aparició de la GIEC era la gramàtica de Pompeu Fabra del 1918, és a dir, una gramàtica de quasi cent anys. Sense prescindir de la tradició i de tota l’obra de Fabra, la GIEC incorpora els coneixements que s’han anat reunint durant tot aquest temps, molt especialment, de les aportacions recollides a la Gramàtica del català contemporani (Ed. Empúries, 2002), una obra de referència de caire eminentment descriptiu.

La GIEC és una obra de quasi 1500 pàgines i 35 capítols que tracten la fonètica i la fonologia (5), la morfologia (7) i la sintaxi (23). Per poder entendre’n l’abast i el seu valor, cal tenir en compte els plantejaments des dels quals s’ha redactat:

1) No és una gramàtica d’autor sinó institucional i de consens; això vol dir que és una obra en què han participat molts ponents i redactors de l’IEC —i en paral·lel, diversos experts universitaris i no universitaris (p. ex. l’Acadèmia Oberta)— i que les solucions finals per les quals s’ha optat, que no sempre han satisfet totes les parts, són el resultat d’un estudi exhaustiu, de molta discussió i de la ratificació pel Ple de l’IEC.

2) És una gramàtica que té molt present la varietat funcional (registres) i geogràfica (dialectes). Fabra ja feia alguna referència a aquestes qüestions, per exemple, en tractar les formes pronominals li’n/n’hi (§ 56), i les partícules prou, massa i força (§ 68), però a la GIEC les referències són molt més extenses i detallades, cosa que t’obliga a considerar el fenomen consultat amb una flexibilitat a què potser no estàvem acostumats fina ara. Aquest és un aspecte molt important perquè una de les singularitats de l’obra és que va més molt més enllà de la dualitat correcte/incorrecte; és una obra prescriptiva, sí, però arriba a fixar els usos a partir de la descripció del fenomen i també de la variació d’usos.

És cert que un cop llegits alguns dels capítols, la sensació de desconcert inicial pot ser àmplia, podem discrepar en alguna de les formulacions (per poc clares) o fins i tot en algunes solucions. Alhora podem considerar que potser no és una obra de consulta vàlida per a certs col·lectius, per exemple, estudiants i professors de primària, ESO i batxillerat, en general, per a usuaris sense coneixements en lingüística; per a aquests sectors serà més accessible la Gramàtica essencial de la llengua catalana dirigida per M. Josep Cuenca, que està previst que es publiqui en línia a finals d’any o durant el 2018. Tanmateix, no podem prescindir de la GIEC perquè és una obra necessària, moderna i que permet resoldre, finalment, un gran nombre de qüestions i usos actuals que fins ara quedaven fora de la normativa.

Podeu trobar més informació sobre la GIEC en l’enllaç següent:

Mostra representativa d’algunes novetats. http://www.iec.cat/llengua/documents/GIEC-Presentaci%C3%B3_MostraDeNovetats.pdf