Àrea d’Educació i Societat
Els darrers informes de l’any 2013 d’entitats com ara Cáritas , 다운로드. El impacto de la crisis en los niños" href="http://http://www.unicef.es/actualidad-documentacion/publicaciones/la-infancia-en-espana-2012-2013" target="_blank">Unic달밤체조 2015 다운로드. El impacto de la crisis en los niños" href="http://http://www.unicef.es/actualidad-documentacion/publicaciones/la-infancia-en-espana-2012-2013">ef i Educo sobre la realitat social a l’Estat espanyol revelen xifres altament preocupants amb relació a la infància: un 26,7% de la població de menys de 16 anys està en situació de pobresa infantil 다운로드. S’estima que més de dos milions d’infants viuen en llars per sota del llindar de la pobresa.
Però a què ens referim quan parlem de pobresa i d’exclusió social 다운로드? Quins indicadors la mesuren? La Unió Europea utilitza l’indicador AROPE, un acrònim en anglès que agrupa a la vegada tres subindicadors: el risc de pobresa, les llars amb baixa intensitat d’ocupació i la privació material severa 종이의집 시즌2 다운로드.
Pel que fa al risc de pobresa, s’utilitza com a llindar el 60% de la mitjana dels ingressos de les llars a l’Estat espanyol, establert en 15.820€ l’any 2010 다운로드. La intensitat de la pobresa està creixent entre la població infantil i adolescent. Un 13,7% d’infants viuen en llars amb nivell d’ingressos inferior al 40% de la mitjana, la qual cosa ens porta a parlar d’alta pobresa 다운로드. Aquestes dades ens col·loquen en els nivells més alts d’indigència dels països de la Unió Europea.
Per entendre la precarietat de les famílies amb fills, l’indicador de llars amb infants que no poden afrontar una despesa imprevista (dada estimada en 630€) era d’un 37% el 2010 네이버 캐스트. Segons Euroestat, la pobresa crònica en la infància ha crescut quasi sis punts percentuals de 2007 a 2010 fins al 16,7%. Es considera pobresa crònica viure almenys tres dels quatre últims anys en risc de pobresa, inclòs l’actual 다운로드.
Els infants també són víctimes del drama de l’atur que vivim des de l’inici de la crisi 카카오톡 메시지 다운로드. La desocupació és el principal problema econòmic, social i humà present a l’Estat espanyol. Les dades són cada vegada més punyents: ens apropem als sis milions de parats i moltes llars han perdut les prestacions de desocupació.
Quant a la privació material severa, a Europa s’han establert indicadors per mesurar les llars que no poden permetre’s quatre d’aquests nou ítems :
• pagar sense retards el lloguer o la hipoteca
• escalfar la casa
• afrontar despeses imprevistes
• fer un àpat amb alt valor nutritiu almenys cada dos dies
• anar de vacances fora de casa almenys una setmana l’any
• un cotxe
• una rentadora
• un televisor en color
• un telèfon fix o mòbil
Segons dades de l’Idescat, l’any 2012 a l’Estat espanyol hi havia 2.708 llars amb privació material severa, que representa un 5,8% del total.
Però al costat d’aquestes dades esfereïdores, tenim també la nova pobresa dels infants. Als centres educatius ens trobem cada vegada més amb un tipus de pobresa més subtil o invisible; una nova pobresa que també pateix la classe mitjana, que ha vist com es reduïen els seus ingressos progressivament; com, de sobte, han quedat a l’atur alguns dels seus membres, que no poden arribar a final de mes, o com no poden pagar la hipoteca. Les escoles veuen com la crisi i les retallades incideixen sobre l’alimentació, el lleure i la qualitat de vida d’infants i joves que, fins ara, mai no havien patit penúries a casa seva. Davant d’això, no ens podem quedar de braços plegats.
La infància és un tresor que hem de protegir especialment per bastir una societat de progrés. És deplorable que en ple segle XXI, no tan sols en altres indrets del món, sinó també en la nostra societat, que es deia del “benestar”, no es respectin drets essencials dels infants, aprovats per una Convenció de l’ONU fa 25 anys.
La pobresa, malauradament, té rostre d’infant també a casa nostra.
Cèlia Rosich Pla