Menjar o no menjar? Amb porc o sense porc? Amb carn o sense carn? O digui’m què menja i li diré qui és? Així es podrien resumir les preguntes que estan suscitant una gran polèmica a França. Qui diria que un tros de carn posi en perill els fonaments de la República Francesa i que els partits polítics es vegin obligats a posicionar-se i a decidir si menjar o no menjar porc fa més o menys francès.
Aquí reflexionarem sobre les implicacions ideològiques del debat francès; també mirarem si d’altres països com Bèlgica i Canadà gestionen aquesta qüestió de la mateixa manera o si només comparteixen amb França el mateix idioma, però no la mateixa ideologia 다운로드. Aquest exercici comparatista pot ser interessant a l’hora de decidir a Catalunya quina línia seguim en el terreny de l’alimentació escolar, tan connotat políticament i religiosament.
- El cas francès
En primer lloc, recordem el context francès de la polèmica. Des de fa trenta-un anys, a les escoles públiques, el dia que se servia un menú amb porc se’n servia també un altre sense porc per als musulmans i els jueus i no passava res.[1] Tanmateix, algunes escoles, per exemple a Lió, el gener del 2012, van preferir optar per un menú amb carn i un altre sense carn (amb ous, formatge o peix), una fórmula que s’havia consensuat després d’una concertació entre pares d’alumnes, sindicats de restaurants escolars, associacions dels drets humans, representants de diverses religions i l’ajuntament 다운로드. Semblava la solució més satisfactòria, que integrava la diversitat sense fer discriminació religiosa ja que els nens vegetarians, ateus o de qualsevol confessió podien triar un menú sense carn.[2]
Avui dia, sembla ben lluny aquest temps del sentit comú i de la convivència a França! El març del 2013, l’alcalde d’Arveyres, un poble de la Gironda, va decidir que ja no hi hauria plat alternatiu el dia del menú amb porc: ni carn, ni ous, ni formatge, ni peix. Les raons invocades per l’alcalde eren econòmiques (malbaratament d’aliments), però els pares dels alumnes implicats veien una motivació política al darrere d’aquesta mesura alimentària inflexible i dolenta 다운로드. Efectivament, el dia que la nova mesura va entrar en vigor, Nicolas Sarkozy, president del partit conservador UMP la va defensar en nom de la laïcitat i de la República.[3] Els advocats de la Lliga de Defensa Judicial dels Musulmans van considerar que aquesta mesura era un “atac a la llibertat de culte i de consciència” i que tenia com a intenció real reconduir els “desviats” (vegetarians, jueus, jainistes, musulmans…).[4]
Analitzem ara la ideologia latent d’aquest debat. Els conceptes de “llibertat d’opció” o de “respecte a la diferència” no formen part del vocabulari dels que defensen incondicionalment el menú únic en nom de la República laica; al contrari, presenten el dret a la diversitat com a discriminatori 친절한 금자씨 다운로드. Sembla que al darrere de l’argument de la República s’amagui, en realitat, la por a la diferència, la intolerància i la incapacitat d’adaptar-se al canvi. I sembla que els partits de la dreta francesa hagin recuperat aquest tema per presentar-se com els salvadors de la República en una època de crispació i d’amenaça interior i exterior, fins al punt de competir entre ells —el partit de Sarkozy, anomenat novament Les Républicains, i el partit d’extrema dreta de Marie Lepen, el Front National— per veure qui atacarà més el pluralisme religiós a les escoles i indirectament l’islam. Per contra, el Partit Socialista accepta més la diversitat: per exemple, a Estrasburg, l’ajuntament dirigit per aquest partit assegura que fa disset anys que les escoles de la ciutat proposen quatre menús —estàndard, estàndard sense porc, halal i vegetarià—, i que no hi ha problemes Ug nx 12 download.[5]
L’argument a favor de la varietat de menús és que promou l’aprenentatge a la diversitat i a la convivència. Si l’escola ha de preparar els alumnes per a la societat multicultural, cal que aprenguin a conviure amb les diferències; en canvi, suprimir les diferències o ignorar-les porta als discursos maniqueus i extremistes i pot radicalitzar les comunitats religioses que se sentin rebutjades.
- El punt de vista belga
Just al nord, a la frontera francesa, es parla el mateix idioma però el pensament és molt diferent en matèria de diversitat 다운로드. És veritat que alguns directors d’escoles no proposen l’alimentació halal pel principi de la laïcitat, i que moltes escoles que no ofereixen un menú musulmà —fins i tot al districte de Molenbeek, molt conegut per la seva gran població musulmana— ho fan per comoditat o raons pràctiques; d’altra banda, altres escoles proposen un menú vegetarià per satisfer a tothom.[6] A Bèlgica, la gent és més pràctica i no fa de la carn un afer d’estat. Un gran diari belga recorda que quan es pensa massa en els menjadors, s’oculten altres qüestions.[7]
Un professor belga, acostumat a la diversitat cultural de la seva escola de secundària, prefereix parlar de “pluralisme” que de “laïcitat” com a principi de l’escola pública, i defensa l’obertura a tots sense discriminació, ni social ni ètnica ni ideològica 다운로드. Aquest professor constata que la majoria dels seus alumnes són creients i que viuen la religió com un aspecte molt important de la seva personalitat. Per tant, si l’escola pública vol ocupar-se de tots els joves, també ha de ser oberta a la diversitat religiosa i acollidora respecte als creients practicants.[8] Segons ell, no es pot exigir als alumnes que “deixin els seus particularismes al vestidor”,[9] com hem vist en el cas de la França republicana; al contrari, els mestres han de tenir en compte la identitat dels seus alumnes 다운로드.
- El punt de vista canadenc
Canadà practica la mateixa visió de respecte a les minories des del principi de la dècada dels vuitanta, quan es va crear l’expressió “ajustaments raonables”. Aquest concepte permet tenir en compte les reivindicacions particulars de les persones que pertanyen a minories (religioses, ètniques o que presenten handicaps físics), en la mesura que la satisfacció d’aquestes demandes sigui assumible econòmicament i no creï prejudici a un altre grup o a l’escola. Les demandes alimentàries formen part d’aquestes “excepcions assumibles” i contribueixen molt a la convivència, ja que els joves que provenen de minories se senten benvinguts a la seva escola 다운로드. La clau, aquí, és el diàleg.[10] Al Quebec, un dels eixos principals del projecte educatiu de l’escola és la formació a la llibertat i, per tant, la diversitat d’opcions religioses es considera com una conseqüència normal de l’ús de la llibertat en matèria de creences i religions.[11]
En conclusió, veiem que Canadà, i en menor mesura Bèlgica, han optat pel respecte al pluralisme religiós; en canvi, a França, la neutralitat de l’estat ha estat interpretada no pas com el respecte a les opcions religioses, sinó com el rebuig a les diferències religioses[12] en nom d’un model laic unificador i uniformitzador que alguns partits polítics consideren com la garantia de la igualtat. Del lema “Liberté, égalité, fraternité”, sembla que els francesos hagin donat la prioritat al segon principi, oblidant els altres dos.
I si la clau fos menys principis i més respecte, més flexibilitat, és a dir, més humanitat, com al Quebec, un model de convivència per Catalunya 천계지백사전설 다운로드?
Dr. Alain Blomart – Àrea d’Humanitats
[1] “S’ha acabat el menú sense porc”, La Vanguardia, 02/10/2015.
[2] “Laïcité: à la cantine, des menus ‘sans viande’ pour plaire à tous”, Saphir News (primer diari musulmà en línea), 09/01/2012.
[3] “Sarkozy est opposé aux repas de substitution dans les cantines”, BFM TV, 17/03/2015.
[4] “Repas de substitution: la droite se met à table”, Libération, 10/08/2015.
[5] Ibídem.
[6] “Le halal n’est pas le grand défi de l’école”, La Libre.be, 22/02/15.
[7]Ibídem.
[8] Michel Staszewski, “Pour des écoles pluralistes”, Mrax-info, n. 184, set.-oct. 2008, p. 4-6. <http://michel-staszewski.blogspot.com.es/2011/07/pour-des-ecoles-publiques-pluralistes.html>.
[9] Nadia Geerts, 26/11/2007, Tribune – CGSP enseignement, p. 12.
[10] Michel Staszewski, “Pour des écoles pluralistes”, op. cit., p. 5.
[11] Bertrand Ouellet, “Le nouveau pluralisme religieux, un défi de taille pour l’école publique québécoise”, Montréal, 1995. <http://www.bertrandouellet.com/index/DossierCINR/Ecolepublique.html>.
[12] Corinne Torrekens, “Le pluralisme religieux en Belgique”, Diversité canadienne, vol.4/3, tardor 2005, p. 56-58. <http://www.ulb.ac.be/socio/germe/documentsenligne/pluralismereligieux.pdf>.