L’accés a la formació del professorat: la PAP

Antònia Carbonell i Xènia Riba, professores de l’àrea de Llengua i Literatura i les seves Didàctiques de la FPCEE Blanquerna

Origen i destinataris

Amb la finalitat de millorar la formació dels futurs mestres, el 2013, el Consell Interuniversitari de Catalunya posà en marxa el Programa de Millora i Innovació en la Formació de Mestres (MIF). Una de les accions d’aquest programa és la proposta de la Prova d’Aptitud Personal (PAP) per accedir als graus d’educació de totes les universitats catalanes públiques i privades.

En un principi, a Catalunya, a partir del curs 2014-2015, els aspirants a cursar els graus d’Educació Infantil o d’Educació Primària havien d’aconseguir una mitjana de 5 entre les proves de català i castellà de les PAU per ser acceptats als estudis de Magisteri, tenint en compte que als dos exàmens havien d’obtenir una qualificació superior a 4 다운로드. És a dir, podien suspendre les proves de Llengua Catalana i de Llengua Castellana de la selectivitat, i aprovar-la després de fer mitjana amb les altres matèries.

Tanmateix, des del curs 2016-2017, es va implementar una nova PAP, amb  l’objectiu d’assegurar que els futurs estudiants dels graus d’Educació reunissin unes condicions òptimes per tal de garantir la millor formació possible en l’etapa universitària. Així, doncs, a banda de les PAU, els alumnes provinents de Batxillerat i de Cicles Formatius de Grau Superior han de superar dues proves: la de Competència Comunicativa i Raonament Crític, i la de Competència Logicomatemàtica 다운로드. Perquè l’estudiant sigui declarat apte, cal que la mitjana aritmètica dels dos exàmens sigui de 5 sobre 10. I per poder fer la mitjana, en cadascun dels exàmens ha d’obtenir una qualificació igual o superior a 4. Aprovar la PAP té una validesa indefinida.

Els estudiants provinents de sistemes educatius diferents al català poden realitzar l’exercici en castellà 다운로드. I pel que fa als alumnes amb necessitats educatives especials -amb dislèxia, TDH, TDAH, etc-  hi ha uns tribunals específics i uns criteris adaptats de correcció. Disposaran també de mitja hora més per fer cada examen.

Arran de la presentació de la nova PAP, el director general d’Universitats, Josep Pallarès, en definia amb aquestes paraules un dels principals objectius: “Dignificar els estudis de mestre. Emetre un missatge a la societat perquè col·labori a incrementar el prestigi de la professió docent, una qüestió essencial en qualsevol societat democràtica i avançada” Pivot animator download.

A principis del mes d’octubre del 2016 es va dur a terme una prova pilot en la qual van participar més de 2.700 alumnes de primer curs dels graus de Magisteri de totes les universitats catalanes. Per una banda, va servir per avaluar el nivell dels estudiants de primer dels estudis d’Educació Infantil i Primària d’acord amb els nous criteris. Per l’altra, per revisar-ne el contingut, l’estil i l’estructura tenint en compte els resultats obtinguts. A partir d’aquestes valoracions es va elaborar la nova prova 다운로드.

Enguany, hi ha dues convocatòries: la primera s’escau el 16 de juny i la segona, el 20 de juliol, a diferència de la de l’any passat que va tenir lloc al setembre.

Actualment, doncs, la PAP s’ha convertit en una prova independent de les PAU, s’ha remodelat i ha incorporat un examen vinculat a la matèria de matemàtiques.

La prova de Competència Comunicativa i Raonament Crític (CCIRC)

La llengua és un vehicle de comunicació de gran complexitat, que va molt més enllà del domini de la gramàtica, de l’ortografia, del lèxic, etc 어노인팅 예배캠프 2018 다운로드. És per això  que aquesta prova no avalua la memorització d’uns continguts, tant lingüístics com d’altres disciplines, sinó l’aplicació, per part dels estudiants, dels seus coneixements, estratègies, habilitats a l’hora d’enfrontar-se a la comprensió i a la producció d’un text escrit. És a dir, mesura el grau de competència comunicativa del llenguatge escrit.

Així mateix, demana la reflexió i el raonament crític dels estudiants. Per tant, avalua la capacitat d’interpretar la informació d’un text, de prendre decisions amb iniciativa i autonomia, de construir una argumentació sòlida a partir de la informació rebuda i dels seus coneixements 다운로드.

Pel que fa al domini del sistema lingüístic, es té en compte al llarg de tota la prova i s’avalua més concretament a la tercera part. A més a més, és també un mitjà imprescindible per aconseguir el propòsit d’una bona comunicació.

Descripció de la prova

Està dividida en tres parts, en què s’avalua la comprensió lectora, l’expressió escrita i el domini del sistema lingüístic, respectivament:

A la primera (comprensió lectora), a partir de la lectura d’un article sobre un tema d’interès general, es formulen vuit preguntes 다운로드. A les cinc primeres, han de triar la resposta correcta entre diverses opcions i, a les altres tres, respondre unes qüestions amb les seves paraules i de manera sintètica. Aquesta part representa el 30% de la nota.

A la segona (expressió escrita), han de compondre un text d’unes 250-300 paraules, a partir de la informació de l’article de l’apartat anterior, aportant idees i coneixements propis. D’aquest text en surt el 50% de la nota.

A la tercera (domini del sistema lingüístic) han d’identificar, corregir i justificar deu errors en un o diversos fragments de textos 다운로드. El valor d’aquesta última part és el 20% de la nota.

Valoració

Creiem que es tracta d’una prova amb un concepte de la competència comunicativa molt actual, que fuig dels estereotips dels exàmens convencionals de llengua. Així mateix, és força exhaustiva i té en compte uns barems de correcció molt afinats.

D’altra banda, caldria posar en relleu la necessitat d’una prova oral o entrevista personal, en què l’estudiant mostrés la seva capacitat comunicativa oral, una competència tant o més fonamental que l’escrita. A més a més, aquest exercici oral podria servir per evidenciar unes determinades aptituds, valors i habilitats personals, considerats requisits imprescindibles per ser mestre 롤 크로미움 클라이언트. Al capdavall, tal com diu Andreas Schleicher, “la qualitat de l’educació mai no serà millor que la qualitat dels seus mestres”.

En aquesta direcció, Josep Maria Cornadó, coordinador de la PAP, arran de les proves del curs passat, assenyalava que “La PAP encara té un llarg camí per recórrer i ser cada vegada més una prova que s’identifiqui amb les capacitats que ha de tenir un mestre: lideratge, empatia o capacitat comunicativa”. “Són elements difícils d’avaluar, però les PAP són el primer pas en aquesta direcció”.

Aspirants a mestres s’examinen a la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. / PERE VIRGILI