L’ART PER COMPRENDRE EL MÓN. Dos recomanacions adreçades als infants, nois i noies.

Carme Bertomeu Orteu. Prof. FPCEE. Blanquerna  

Antoine-Andersen Veronique (2005), El Arte para comprender el mundo, Ed.Serres.

Antoine-Andersen ens formula dues preguntes, per a què serveix l’art?, què és la bellesa?, a les quals dona resposta en forma de cinc apartats: per actuar en el món; per representar-lo; per conquerir la bellesa; per donar testimoni, ensenyar i reflexionar; i per expressar emocions.

D’una manera accessible als nois i noies, narra com els artistes, al llarg dels segles, ens han explicat la seva realitat, el seu món.Com han anat canviant les formes de representació en funció de l’estètica del moment i sorgeixen els diferents estils. Al segle XX es trenca la linealitat de la història de l’art.

Aquests apartats responen a les funcions de l’art que identifica l’autora:

Art per actuar en el món. En l’antiguitat, l’art era una necessitat per suportar la vida diària: propiciar la caça, garantir la fecunditat, la protecció, curar, crear vincles… A mesura que l’home va dominant el medi ambient amb el desenvolupament de la ciència, l’art perd aquest poder.

 

Art per aconseguir la bellesa. Fa referència als diferents tipus de bellesa: bellesa canònica, bellesa sagrada, bellesa divina, bellesa decorativa, plaer per la mirada. La idea de bellesa és cultural, depèn de la persona, del moment i del lloc. Segons Plató, expressa la perfecció, l’harmonia de l’univers i la veritat. A l’edat mitjana era sagrada. Al Renaixement tenen una visió de la bellesa pròpia influïda per l’art grec antic. A poc a poc es desprèn del missatge religiós i es considera font de plaer. En el segle XX, els artistes rebutgen la cerca de la bellesa visual.

Art per representar el món. Al Renaixement, l’home passa al centre del món, ja no és suficient la visió bíblica de l’ univers, calia entendre el món amb els propis ulls i amb intel·ligència. La imitació de la naturalesa és una prioritat. La imatge realista va substituint la imatge simbòlica de l’edat mitjana. La humanitat entra en l’època científica i la invenció de la impremta afavoreix la difusió d’imatges i coneixements nous, es multipliquen les enciclopèdies il·lustrades. La col·laboració art-ciència s’interromp amb segle XIX, amb la invenció de la fotografia.  

Art per donar testimoni, ensenyar i reflexionar. L’art té a veure amb la memòria. És un objecte, però també un llenguatge : el retrat per recordar, la pintura històrica, la vida quotidiana, el quadern de viatge, l’art polític, la religió, …

Art per expressar emocions. Al segle XIX, Freud i els seus estudis canvien el paper de l’artista, la imitació del món visible deixa pas a l’expressió dels sentiments.

La conclusió del llibre és que la funció principal de l’art és la de comprendre el món.

Klein, Jacky i Klein, Suzy (2012),¡ Arte contemporáneo?  Guía para niños MoMA, San Sebastian: Nerea

L’art contemporani és una manera de percebre, de pensar, d’expressar el món que ens e

nvolta amb el llenguatge del nostre temps;  més que informar, qüestiona, interroga i interpel·la. Genera perplexitat i menyspreu perquè trenca amb la idea d’història de l’art com un contínuum successiu d’estils.

Les històries múltiples, la transversalitat, la impuresa tècnica i formal són algunes de les seves característiques. No és únicament una qüestió estètica, formal o visual, l’art és una activitat, no un producte exclusivament.

Tot això és el que ajuda a descobrir als infants aquest llibre, introduint-los en l’art actual a través de les obres de setanta artistes de tot el món.

Amb un disseny atractiu i acurat, a part de les obres, hi ha biografies breus dels autors, curiositats, així com un glossari amb els termes clau de l’art i una llista de pàgines webs sobre art, artistes i museus.

En resum, són uns bons llibres per apropar els infants a l’art, en què queda ben palès que l’art és una forma de coneixement. Per tant, introduir-los a l’art, en general, i a l’art contemporani, en particular, que és el que representa el món en el qual vivim, és preparar-los per comprendre la realitat complexa d’un món canviant. També és una bona eina a l’escola per aprendre a parlar i a pensar tot mirant art , perquè a les funcions cognitives de l’art – aprendre a observar el món, prendre consciencia de l’entorn, estimular la imaginació i la creativitat, explorar el jo interior, així  com la incertesa, tolerar l’ambigüitat, etc.- hi podem afegir la seva transversalitat, que permet integrar tots els coneixements.