L’ensenyament de l’anglès com a llengua estrangera des d’una perspectiva plurilingüe: Formar educadors compromesos amb la diversitat lingüístic i cultural.
Dr. Josep Ballarín i Dra. Caterina Sugrañes, Àrea de didàctica de la llengua estrangera, FPCEE Blanquerna
El 12è Congrés Internacional d’Educació Superior organitzat per la Universitat de la Havana, va tenir lloc a La Havana, Cuba, del 10-14 de febrer de 2020. En el mateix, el Dr. Josep M. Ballarín i la Dra. Caterina Sugrañes, professors de didàctica de la llengua estrangera van participar com a delegats en el VIII Taller Internacional sobre la Formació Universitària dels professionals de l’educació amb la ponència “L’ensenyament de l’anglès com a llengua estrangera des d’una perspectiva plurilingüe: Formar educadors compromesos amb la diversitat lingüístic i cultural”.
La ponència que vam presentar es va centrar a descriure l’organització del currículum de la Menció en didàctica de la llengua estrangera en el marc del Grau Universitari en Educació Primària de la Facultat de Ciències de l’Educació i l’Esport Blanquerna de la Universitat Ramon Llull de Barcelona 7080노래 무료.
Al llarg dels quatre anys de carrera per exercir com a docents, es desenvolupen múltiples activitats que tenen per objecte dotar l’alumne d’una formació especialitzada en com ensenyar i aprendre llengües per tal de desenvolupar el talent i la identitat d’un educador compromès amb la diversitat lingüísticocultural i el plurilingüisme. Així mateix, es destaquen aquelles activitats nuclears que es proposa als estudiants per a una formació multidisciplinària que els ajudin en la millora de les capacitats comunicatives i docents necessàries per a la seva vida professional.
En el present article volem compartir la primera part de la ponència que es centra a descriure l’enfocament metodològic envers l’ensenyament i l’aprenentatge de llengües.
La ensenyament i aprenentatge de llengües a Catalunya en l’actualitat
Atesa la composició lingüística i cultural de la societat catalana, les necessitats d’internacionalització cultural, acadèmica i econòmica, i les investigacions més recents en el camp de l’aprenentatge i l’ensenyament de llengües, el sistema educatiu s’orienta cap a un model lingüístic amb un enfocament plurilingüe i intercultural: “el model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya: l’Aprenentatge i ús de les llengües en un context educatiu multilingüe i multicultural (2018)” 가야금. En aquest sentit, cal tenir en compte diverses consideracions:
Primera. La llengua catalana, una llengua minoritària a l’estat espanyol, s’utilitza a l’escola com la llengua de referència i d’ús habitual en l’àmbit docent, administratiu i de comunicació i com a eix vertebrador d’un projecte educatiu plurilingüe. Al llarg dels quatre anys de carrera per exercir com a docents, és desenvolupen múltiples activitats que tenen com a objecte dotar l’alumne d’una formació especialitzada en com ensenyar i aprendre llengües per tal de desenvolupar el talent i la identitat d’un educador compromès amb la diversitat lingüisticocultural i el plurilingüisme. Així mateix, es destaquen aquelles activitats nuclears que es proposa als estudiants per a una formació multidisciplinària que els ajudin en la millora de les pròpies capacitats comunicatives i docents necessàries per a la seva vida professional.
Segona. Les llengües curriculars (català, castellà i llengües estrangeres) es tracten com a llengües d’aprenentatge i com vehiculadores de continguts durant el temps lectiu i el temps escolar depenent dels Projectes Lingüístics de cada centre i entorn 다운로드.
Tercera. Les llengües no curriculars, especialment quan són llengües de l’alumnat i de les famílies d’origen estranger, tenen, en teoria, un paper integrador i d’equitat. En realitat, i segons investigacions recents (Unamuno i Nussbaum, 2006, Sugrañes 2018, Wilson i González Davies, 2016), les llengües familiars no es conceben com a eines d’aprenentatge en molts casos.
Les característiques del model educatiu plurilingüe i intercultural s’entenen des d’una triple perspectiva (Consell d’Europa, 2007) atès que és una competència que pot ser adquirida, i que és una habilitat que permet utilitzar els coneixements parcials de diverses llengües per comunicar-se i és una actitud de tolerància cap a l’acceptació de la diversitat cultural.
Prendre consciència del repertori lingüístic propi ajuda a entendre millor els repertoris lingüístics dels altres, contribueix a reconèixer a altres comunitats lingüístiques i culturals i facilita la interacció des del respecte mutu i la inclusió 3d 빌더 다운로드. D’aquí, que l’educació plurilingüe vagi més enllà de l’ensenyament de diverses llengües. Implica que totes les llengües comparteixen un mateix objectiu: el desenvolupament de la competència comunicativa dels parlants, la qual cosa suposa la utilització dels diferents idiomes com a vehicle per a l’adquisició de nous coneixements (MECRL, 2001,2018).
No es tracta tan sols de decidir quines llengües s’han d’ensenyar i de quina manera sinó de formular uns objectius d’educació lingüística que es dirigeixin a desenvolupar una competència única que inclogui totes les llengües (la familiar, la d’escolarització, les estrangeres, etc). Aquest principi organitzador implica concebre l’educació plurilingüe des del context de l’educació intercultural. Desenvolupar el plurilingüisme ja que no respon tan sols a una necessitat funcional sinó que també és un component essencial del comportament democràtic.
Més enllà de la coordinació entre llengües, aquest enfocament promou la reflexió metalingüística conscient per part de l’alumne i el contrast entre formes lingüístiques, la qual cosa contribueix a un aprenentatge profund de totes les llengües i matèries 정준영 공감 다운로드. Un enfocament plurilingüe en el currículum educatiu parteix dels següents principis:
- Les activitats lingüístiques es treballen a partir de situacions comunicatives autèntiques i van encaminades a reforçar les competències clau com ara pensament crític, resolució de problemes, creativitat, comunicació, col·laboració, curiositat, consciència social, etc.
- L’ensenyament de la llengua es basa en l’ús multimodal i pluricodificat (textos que combinen text verbal, fotos, dibuixos, mapes, gràfics, vídeos, música, …)
- La reflexió metalingüística reforça l’aprenentatge tant en relació a la llengua que s’està aprenent com a la resta de llengües que coneix l’alumne.
- És important fer explícits els mecanismes de transferència lingüística.
- El reconeixement de les llengües de l’alumne s’ha de fer des de totes les llengües i matèries.
- S’ha d’aprofitar el potencial didàctic de les pràctiques d’alternança de codi (transllenguatge)
Font: Generalitat de Cataluña (2018)
Un enfocament plurilingüe cap a l’ensenyament i aprenentatge de les llengües posa de rellevància les connexions entre les llengües: entén que trobar similituds i diferències entre les llengües que els alumnes aporten al context escolar i les llengües curriculars és beneficiós per al seu aprenentatge 다운로드. És a dir, el coneixement ‘de llengua’ de cada alumne es concep com una eina essencial per aprendre altres llengües i es promou el seu ús de forma pedagògicament informada (Esteve i González Davies, 2016; Corcoll i González Davies, 2016). Així, doncs, les pràctiques naturals dels parlants (la traducció, el canvi de codis, etc.) en comptes de prohibir-se, es promouen a l’aula. Es passa, doncs, d’un enfocament ‘English only‘ a un enfocament ‘English mainly’.
D’altra banda, i d’acord amb la MECRL (2001, 2018), un enfocament més plural i holístic té com a objectiu promoure la competència comunicativa plurilingüe dels alumnes i pretén generar parlants interculturals ‘intercultural speakers’ que sàpiguen moure i comunicar-se en entorns plurilingües i pluriculturals. El parlant nadiu com el parlant ‘ideal’ ja no és realista en una societat multilingüe.
Un dels reptes dels professors de didàctica de la llengua estrangera ha estat com incorporar i transformar la seva pròpia activitat docent per ser coherent amb l’enfocament descrit dalt 다운로드. Així mateix, la majoria dels alumnes de la menció en didàctica de la llengua estrangera provenen d’una tradició encara molt monolingüe, la seva pròpia experiència com aprenents de llengua es basa en aprendre anglès en anglès i espanyol en espanyol.
Cal assenyalar la coherència d’aquesta transformació didàctica, basada sobretot en una necessitat emergent que sorgeix d’un entorn concret ja sigui d’una aula d’escola de primària com d’una aula de didàctica de la Facultat.
El nostre plantejament, per tant, no és un receptari de bones pràctiques per a tots, si no propostes reals i autèntiques i fetes a mida i, sobretot, coherents amb l’entorn multilingüe. El nostre objectiu, al llarg de la menció i de les assignatures de didàctica de llengua estrangera, és formar mestres compromesos i sensibles amb la diversitat lingüística: que percebin aquesta diversitat plurilingüe com a beneficiosa i útil per aprendre i conviure 다운로드.
Bibliografía
Generalitat de Catalunya (2018). El model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya. Barcelona: Servei de comunicació i publicacions.
Language Policy Unit (2001, 2018). Common European Framework of Reference for Languages (CEFRL). Strasbourg, Frances: European Commission. Retrieved from http://www.coe.int/t/dg4/linguistic/Source/Framework_EN.pdf
Corcoll. C, y González Davies, M. (2016) Switching codes in the plurilingual classroom. ELT Journal. January 2016; 70: 67-77
Esteve, O., & González Davies, M 다운로드. (2016). Estratègies de transferència interlingüística en l’aprenentatge de llengües addicionals: un Enfocament Plurilingüe Integrador. In M. Pereña (Ed.), Ensenyar i aprendre llengües en un model educatiu plurilingüe. Barcelona, Spain: Hosorio. http://doi.org/10.1017/CBO9781107415324.004
Sugrañes, C. (2018). Repensar la immersió lingüística a Catalunya des d’una perspectiva plurilingüe. ARTICLES, 78
Unamuno, V., & Nussbaum, L. (2006). Competències orals multilingües d’alumnat estranger a Catalunya. Immersió lingüística. Revista d’Ensenyament Integrat de Llengües i Continguts, 115–122.
Wilson, J 다운로드. y González Davies, M. (2016), Tackling the Plurilingual Student/Monolingual Classroom Phenomenon. TESOL Q, 51: 207–219. doi:10.1002/tesq.336